Anant de sud a nord, el darrer municipi costaner del Maresme és Malgrat de Mar. A partir d’aquí, La Selva. Avui ens rep Sònia Viñolas, l’alcaldessa de Malgrat, que va agafar les regnes municipals el 2021.
Vostè afirma que sempre ha estat molt crítica amb la política.
I ho segueixo sent. De fet, encara em costa treure’m el barret de ciutadana. Però, en aquesta posició com a alcaldessa he vist que les persones parlem molt sovint des del desconeixement, i que les xarxes socials afavoreixen la crítica per qualsevol cosa.
Abans d’entrar en política, si veia la brigada municipal treballant pel carrer i no avançaven, em queixava al meu pare (que va ser regidor). Però tot té la seva complexitat.
Sempre he sigut crítica amb la política. Encara em costa treure’m el barret de ciutadana
Com va acabar fent-se política?
Durant la legislatura de 2011-2015, la Conxita Campoy, l’antiga alcaldessa, m’ho va proposar. Però en aquell moment els meus fills eren petits i volia dedicar-los temps. Així que vaig respondre que m’ho pensaria més endavant. En la legislatura següent, m’ho vaig plantejar seriosament i vaig entrar a formar part del govern de Joan Mercader. No obstant, al poc temps ens van fer una moció de censura i ens en vam anar a l’oposició. Tot i ser una sensació dolorosa, vaig aprendre moltes coses allà.
Però en la legislatura de 2019 ja van tornar a guanyar.
Cert. Vam aconseguir vuit regidors i vam posar-nos a treballar. L’any 2021, en Joan ens va anunciar que marxava i em va passar el relleu. Vaig estar mitja legislatura fent d’alcaldessa i em vaig presentar a les eleccions de 2023. També les vaig guanyar, però aquest cop amb cinc regidors.
Van haver de pactar per fer govern.
Així és. Vam repetir una aliança amb Malgrat Ens Mou, perquè ho havíem fet en el passat i havia anat molt bé. Jo volia fer un pacte més ampli de totes les esquerres, perquè crec que tots tenim la mateixa sensibilitat, però no ens en vam sortir. Més endavant, se’ns va afegir Junts x Malgrat.
Jo volia fer un pacte més ampli de totes les esquerres, perquè crec que tots tenim la mateixa sensibilitat, però no ens en vam sortir
Què n’ha après, personalment, del fet de ser alcaldessa?
Ha estat una experiència molt enriquidora. Al final, una acaba entenent l’Administració. Això és com una mena de bloc de veïns molt gran i crec que tothom n’hauria de ser president, un cop de tant en tant.
Els polítics ens desesperem perquè les coses no van prou ràpides i la gent es queixa de tot. De vegades, també es qüestiona la feina dels treballadors municipals. Però en aquesta posició entens que és una feina molt feixuga i complexa.
L’Administració és com una mena de bloc de veïns molt gran. Crec que tothom n’hauria de ser president, un cop de tant en tant
Li ha canviat gaire la vida, des que mana al municipi?
Sí. Sempre dic que un alcalde ho és les 24 hores. I la gent també ho veu així. De vegades, però, costa compaginar-ho amb la família. Alguna vegada, durant una celebració d’aniversari a casa, no he pogut quedar-me a veure bufar les espelmes perquè m’esperaven en un acte públic.
Vostè s’esperava que la feina seria així?
Com us deia abans, era una persona que es queixava molt de la política abans d’entrar en política. Però quan portava sis mesos treballant a l’Ajuntament, vaig anar a veure el meu pare i li vaig demanar perdó. “Tens raó”, li vaig dir. “Res no és tan senzill com sembla des de fora”. També li vaig demanar consell.
Què li va dir?
Em va donar dos consells. Un: que quan posés el cap al damunt del coixí cada nit, pogués dormir tranquil·la, encara que fossin poques hores. Dos: que agafés una llibreta i que cada dia, en acabar la jornada, anotés el bo i el dolent que m’hagués passat. Si el bo pesava més que el dolent, estava obligada a tornar el dia següent. M’ho vaig agafar com a norma i encara ho faig.
El meu pare em va dir que apuntés en una llibreta les coses bones i dolentes al final del dia. Si el bo pesava més que el dolent, estava obligada a tornar el dia següent
En el seu quadern, el bo pesa més que el dolent?
Les hem viscudes de tots colors, però mai m’ha faltat aquella paraula de recolzament, o aquell gest que dona sentit a les coses.
Perquè creu que la gent li va fer confiança el 2023?
No ho tinc del tot clar. Potser per la transparència, o per la manera de ser, o per l’equip que va amb mi. També penso que van ser unes eleccions difícils. La gent acostuma a votar les persones que coneix i, tot i ser de Malgrat de Mar tota la vida, jo no era una candidata tant coneguda.
Recorda la seva primera decisió com a alcaldessa?
I tant. I va ser controvertida. Acabava de marxar l’alcalde i als pocs dies vam patir l’incendi d’un edifici del Passeig Marítim. Hi va morir una senyora. Vaig fer el que jo creia que havia de fer: vam posar-nos a traslladar les persones afectades als pavellons municipals. Ho vam fer en vehicles propis, perquè no trobàvem taxis disponibles.
La gent em deia que els alcaldes no fan aquestes coses. Em deien: “l’alcalde ha de delegar”.
En un incendi al Passeig Marítim vam posar-nos a traslladar les persones afectades als pavellons municipals. Ho vam fer en vehicles propis, perquè no trobàvem taxis
Tornaria a fer aquestes coses?
Del tot.
Quins valors creu necessaris per fer bé la feina d’alcaldessa?
Primerament, ser una persona honesta. En segon lloc, tenir il·lusió. Quan es perd la il·lusió no aportes res de bo. I en tercer lloc, dir la veritat. Fins i tot si a la gent no li agrada.
Com expliqueu Malgrat a la gent? Què el fa distint d’altres municipis?
Malgrat és un diamant en brut. Tenim de tot: turisme, indústria, pagesia, edificis modernistes, platja i muntanya… Som referents en matèria d’enjardinament. Hi ha aquí un munt de coses, que ens fan ser “el poble a 15 minuts de tot arreu”.
Per quin motiu li agradaria que fos coneguda la localitat?
Per la vessant ambiental i per la de jardineria. De vegades es parla dels parcs i jardins de manera banal. Però fer ciutats més verdes significa pensar en la salut de la gent. I crec que no ho hem explicat prou bé. No és només una qüestió estètica, sinó que també aconseguim baixar la temperatura, i aportem altres beneficis que cal transmetre a la ciutadania.
Som també una vila florida, amb quatre flors d’honor. Si no ens donen la cinquena és per alguna raó que desconec.
De vegades es parla dels parcs i jardins de manera banal. Però fer ciutats més verdes significa pensar en la salut de la gent
Com són les persones de Malgrat?
Molt bona gent. Tot i que especials, de vegades. Ens agrada mantenir l’essència de poblet, però també hem crescut molt. I això s’ha de gestionar amb molta cura.
D’altra banda, hi ha un gran teixit associatiu. El nostre és un poble solidari i en els moments difícils els tenim al costat. No fa pas gaire vam patir l’incendi de les tres naus de les brigades municipals, i la població es va abocar a ajudar. Les entitats, els grups, tothom ens va facilitar les eines, els vehicles…
Hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania? És fàcil explicar-los el que fan?
És difícil i en parlem molt sovint. Al final, hi ha qui entén els missatges i les respostes que els donem. Però també hi ha gent que, si no els donen la resposta que esperen, s’empipen i es tornen punyents. Amb les xarxes socials, tota la comunicació se n’ha anat una mica en orris: tothom diu el que li sembla. I el que no podem com a Administració és entrar a debatre cada dos per tres… Si no, hauríem de fer comunicats per desmentir rumors falsos.
Amb les xarxes socials, tota la comunicació se n’ha anat una mica en orris: tothom diu el que li sembla. I no podem entrar a debatre cada dos per tres
Quins tres indrets emblemàtics caldria visitar a Malgrat, si mai no hi has vingut?
El Pla de Grau, que és el sector agrari. L’espai Francesc Macià, el Molí de la sal, la zona de les mines de Can Palomeres… Molts més que tres.
Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?
El que més ens preocupa és la manca de finançament. Hem volgut tirar endavant la segona fase del Passeig Marítim, amb un valor d’inversió de 13 milions d’euros. Però la destrucció de les tres naus de la brigada municipal ens ha generat una despesa molt important i necessitem trobar recursos.
És cert que tenim capacitat d’endeutar-nos, però preferim no fer-la servir perquè té conseqüències que no agraden: apujar els impostos, per exemple. I si coneixes la gent d’aquí, saps que cadascú té la situació que té i sap greu fer-ho. Així que anirem a buscar l’ajut en qualsevol altre lloc.
Tenim capacitat d’endeutar-nos, però preferim no fer-la servir perquè té conseqüències que no agraden: apujar els impostos, per exemple
Tenen bona situació econòmica municipal?
Sí. Estem sanejats. De fet, en el seu moment, ens vam trobar un Ajuntament sanejat.
Al damunt de la taula, quins projectes tenen?
Diversos. Com us deia, el del Passeig Marítim és un d’important, perquè som un municipi turístic i necessitem un Passeig que no estigui desfasat. A banda, vam oferir uns terrenys a Ensenyament, amb la intenció de construir l’Escola Horitzó, per a infants amb diverses problemàtiques. Crec que seria una escola de referència. I també tenim un projecte molt interessant al Molí de la Sal.
En què consisteix?
Fa un temps van visitar uns 80 alumnes de l’Escola d’Arquitectura de la UPC a Sant Cugat. Com a treball final de curs ens van presentar 41 projectes pel municipi. Un d’ells, precisament el del Molí de la Sal, va ser vist amb molts bons ulls per part de la Diputació i van dir que el finançarien.
Si hagués de dir la prioritat del seus governs fins ara, quina seria?
Hem aprovat l’Agenda 2030. També hem treballat molt el tema d’accessibilitat urbana, perquè tenim la piràmide poblacional molt invertida. Hem refet moltes voreres i vials.
Com és la relació amb l’oposició?
D’entrada, com us he dit abans, jo mateixa vaig estar en l’oposició quan ens vam fer la moció de censura. Allà vaig viure situacions que no em van agradar i, com que no em van agradar, ara he volgut tractar l’oposició actual com a mi m’hauria agradat ser tractada aleshores.
En conseqüència, quan hem de prendre decisions importants, busco consensos generals. Per exemple, quan vam haver de triar el model de gestió d’escombraries, el govern i l’oposició vam anar junts a visitar altres municipis i vam asseure’ns plegats a prendre una decisió. Crec que cal tenir responsabilitat de poble en aquesta mena de projectes i que un govern no ha d’hipotecar el programa d’un altre. Les coses que tenen gruix, cal debatre-les amb l’oposició. Normalment arribem a consens.
He volgut tractar l’oposició actual com a mi m’hauria agradat ser tractada quan hi vaig estar jo
Quin model han triat, per cert?
Com a norma general, el porta a porta. Però en edificis grans, serà per contenidor. Així doncs, és un model de gestió híbrida.
Li agradaria veure acabat algun projecte en concret, durant el seu mandat?
Molts. Però els polítics tenim un problema, i és que sovint tenim pressa per fer les coses. I quan fas un projecte, has d’entendre que serà una cosa que quedarà durant molt de temps. Penso que cal mirar de cara a futur, més que de cara a la immediatesa.
Dins d’aquests molts projectes, el de l’Escola Horitzó em faria especial il·lusió veure’l acabat. Cada vegada, malauradament, hi ha més nens i nenes amb patologies diverses i donar-los una oportunitat a ells i a les seves famílies seria molt important.
Penso que cal mirar de cara a futur, més que de cara a la immediatesa
Fan activitat de promoció econòmica del sector privat?
Des de fa un temps, cada març, organitzem la Fira “Informa’t, forma’t i ocupa’t”. Va ser una petició del sector turístic hoteler local i ho hem conduït des de Promoció Econòmica, conjuntament amb Turisme, Joventut i Educació.
Quan la visiten els alcaldes dels pobles propers, ens diuen que som els únics que tanquem el cercle, perquè molts nois i noies dels que venen a veure la fira, surten amb un contracte de treball per a l’estiu següent.
Ja que ho esmenta, de què més parlen amb els alcaldes i alcaldesses dels pobles propers? Què els preocupa?
Coincidim en moltes reivindicacions. De tant en tant, ens ajuntem per dinar els alcaldes des d’Arenys fins a Lloret. Tant se val el color polític que tinguem: els problemes que ens afecten són els mateixos. Fa goig veure com ens asseiem, parlem, iniciem projectes conjunts i, a més, passem una estona ben agradable.
Creu que el Govern té prou en compte els ajuntaments com el seu, a l’hora de planificar el territori?
Sí, però he de ser una mica crítica pel que fa a la pagesia. Hi ha moltes decisions que es prenen en despatxos, de forma aliena al territori que afecten. De vegades, fins i tot, em desmarco una mica del meu partit. Crec que hi ha unes bones directrius, però cada municipi té unes característiques que no sempre es tenen en compte, i les directrius acaben tenint afectacions.
Com és el seu dia a dia, en general?
Molta feina, moltes signatures i moltes urgències. A més, com que ara els jutges de pau ja no casen, he d’oficiar casaments cada dos per tres… Potser m’hauré de comprar una sotana. Ahir mateix en vaig celebrar dos i avui en tinc dos més… La gent es casa molt, encara.
A més, també atenc visites, o rebo persones que tenen algun problema o angoixa. Intento entendre el seu punt de vista, conèixer el terreny i mantenir el contacte amb el ciutadà.
Com que ara els jutges de pau ja no casen, he d’oficiar casaments cada dos per tres… Potser m’hauré de comprar una sotana
