Noemí Llauradó

Presidenta de la Diputació de Tarragona

Alcaldessa d’alcaldes

“Les Diputacions hem d’estar al costat dels municipis i trobar un encaix amb el país”


La primera dona al capdavant de la Diputació de Tarragona mostra la seva voluntat de promoure la participació i transparència amb els municipis.

0
204

Des de primers de juliol passat, Noemí Llauradó és la primera dona presidenta de la Diputació de Tarragona. Anem a visitar-la amb l’objectiu de conèixer les línies generals del seu pla de mandat.

“Votant només cada 4 anys, potser no es recullen prou bé les inquietuds de la ciutadania. Cal trobar altres maneres de fer-la participar”

“Volem que les nostres polítiques siguin d’esquerres, republicanes i centrades en l’atenció a les persones”

“Estem plantejant-nos el pla de mandat d’aquests quatre anys i volem donar veu als alcaldes i alcaldesses de municipis, a partir de processos participatius”

“Qui més coneix els municipis son els alcaldes i les alcaldesses i, per tant, tenim tota la predisposició a escoltar-los i incorporar les seves valoracions per conformar aquest ajuntament d’ajuntaments”

“Tenim reptes en sostenibilitat, emergència energètica, canvi climàtic… Però també d’administració electrònica, digitalització, d’envelliment poblacional. I tots aquests reptes els hem de plantejar des d’una veu única, la de la Catalunya del sud”

Vostè ha estat la primera dona, i la primera persona d’ERC, en ser nomenada presidenta de la Diputació de Tarragona. Sent gaire responsabilitat per ser la primera en tantes coses?
Certament. La responsabilitat és un dels principals sentiments amb els que encaro el mandat. Volem que les nostres polítiques siguin d’esquerres, republicanes i centrades en l’atenció a les persones. També és una gran responsabilitat el fet de ser la primera dona en un lloc amb tant de poder de decisió. Des d’aquesta presidència tinc la possibilitat de denunciar la situació anòmala que representa haver tingut 75 presidents i, fins ara, mai cap dona. Assumeixo ser exemple en l’administració pública i en el sector privat.

Ha impulsat alguna política o gest en aquest sentit, des de la seva investidura?
En el mateix discurs d’investidura vaig adreçar-me a tots els partits dient-los que en el proper mandat havíem d’aconseguir ser el 50% d’homes i de dones a la Diputació. Actualment som només 8 dones de 27 diputats. Tots hi hem de posar de la nostra part. Per exemple, a Esquerra Republicana, hem establert per reglament que en les llistes i en les administracions municipals hi hagi paritat completa. Si això es fa en tots els partits, ho aconseguirem.

També és ara l’alcaldessa de tots els alcaldes i alcaldesses de la demarcació.
Això diuen. Jo no tinc una presència gaire presidencialista. A mi m’agrada parlar d’un govern i d’un consistori que estan al servei dels municipis, i això vol dir, al cap i a la fi, estar al servei dels ciutadans del territori. Ens agrada actuar en equip, prenent decisions per consensos, tant entre els socis de govern com amb l’oposició. Ara ja estem plantejant-nos el pla de mandat d’aquests quatre anys i volem donar veu als alcaldes i alcaldesses de municipis, a partir de processos participatius. Volem que ens diguin com volen que sigui la Diputació, quins serveis hem d’intensificar, quin ha de ser el marc de relació. Tot plegat forma part d’una voluntat de proximitat, participació i transparència, uns valors molt republicans.

Com ha estat el seu primer contacte amb els alcaldes i alcaldesses de la demarcació?
Molt positiu. Qui més coneix els municipis son els alcaldes i les alcaldesses i, per tant, tenim tota la predisposició a escoltar-los i incorporar les seves valoracions per conformar aquest ajuntament d’ajuntaments que abans dèiem.

N’ha conegut la visió? Com veuen la Diputació, a hores d’ara?
En general la Diputació és molt ben valorada pels municipis i per qui hi treballa. És una administració que presta serveis, recursos econòmics i recursos tècnics. També està ben gestionada: hem tingut premis a l’excel·lència. I en les enquestes que fem obtenim unes notes molt altes. Potser ens manca el ser més coneguts per part de la població. Nosaltres tenim, per exemple, la feina de gestionar la xarxa de carreteres, que és quelcom conegut. En canvi, el públic no sap que també tenim un servei d’assessorament tècnic que permet als ajuntaments fer moltes de les polítiques dels municipis. Tenim la voluntat de fer-los-ho saber.

A banda d’això ens agradaria veure com volem ser com a demarcació, quins reptes tenim, què ens plantegem ser dins del país. Tenim reptes en sostenibilitat, emergència energètica, canvi climàtic… Però també d’administració electrònica, digitalització, d’envelliment poblacional. I tots aquests reptes els hem de plantejar des d’una veu única, com a la Catalunya del sud. També hi estem aplicant processos participatius.

Quines diria que seran les principals diferències entre la seva Diputació i la d’anteriors mandats?
Penso que tot el que estem fent és construir sobre allò que ja s’ha construït abans i que té uns fonaments sòlids des dels seus inicis. Tots els equips de govern anteriors han mirat de beneficiar els municipis i d’ajudar-los en la mesura del possible. L’administració local és el més important, perquè és la que acaba traslladant les solucions als ciutadans. Dins d’això, potser el tret diferenciador és aquesta voluntat de fer que hi hagi major participació dels municipis als que ens devem. Era un moviment que ja s’havia iniciat però que nosaltres intensificarem.

D’altra banda volem centrar-nos molt en l’atenció a les persones. Volem donar serveis que aportin equitat a la població en temes com ara l’habitatge, els equipaments culturals, socials i educatius. Nosaltres, com a tret diferencial, tenim centres d’educació especial i conservatoris de música, que voldríem potenciar i donar a conèixer més.

El seu mandat li ha coincidit amb un moment polític complex. Creu que la participació pot fer que la ciutadania recuperi la confiança en els estaments públics?
Penso que la distància entre uns i altres es deu a un cert desconeixement. Nosaltres hem de donar a conèixer tot el que es fa des de les administracions i donar la paraula a la mateixa ciutadania facilitant-li que pugui opinar sobre la manera de fer d’aquestes institucions. Només votant cada 4 anys, potser no acabes de recollir prou bé les inquietuds de la ciutadania. Cal trobar altres canals per fer que hi hagi més relació entre les administracions i les persones.

Com valora, en general, els resultat de les passades eleccions municipals?
Nosaltres estem molt contents perquè vam obtenir uns molt bons resultats. Ara tenim presència en molts municipis on fins ara no hi érem i això ens ha permès l’entrada en el govern de la Diputació. En general les eleccions s’han de valorar sempre bé perquè, al cap i a la fi, son una manera d’obtenir l’opinió de la ciutadania, que ens diu la direcció en la que vol que les coses vagin.

El vincle de les Diputacions amb els municipis és prou clar. Quin paper tenen aquestes en relació amb el país?
Aquesta és una altra de les qüestions que també ens plantegem. Som una administració que prové de l’Estat, però estem sotmesos al règim local català. Hem d’estar sempre al costat dels municipis i trobar un encaix amb el país. Això no només vol dir prestar serveis i recursos econòmics i tècnics sinó, també, estar a la vora dels alcaldes, alcaldesses, regidors, regidores, etcètera en situacions delicades com hem tingut darrerament amb els incendis de la Ribera d’Ebre o amb els aiguats de la Conca de Barberà, del Baix Camp, de les Garrigues… Ells han de ser conscients que si necessiten quelcom poden trucar-nos i que la Diputació mirarà d’aportar tot allò que sigui necessari.

En la qüestió del debat de país també hem d’ajudar els municipis. Per exemple, molts ajuntaments van celebrar plenaris en relació a la sentència del Tribunal Suprem i nosaltres vam considerar que calia donar aquesta opció als diputats i diputades del consistori. Havien de poder expressar el que creguessin més oportú i així els ho vam demanar. Finalment, hem de tenir lleialtat al govern i al Parlament del país. Sabem que venim d’una època que ha patit restriccions pressupostàries i que la Diputació pot col·laborar en àmbits com ara les llars d’infants, que abans eren sufragades per la Generalitat, els ajuntaments i les mateixes famílies. Quan la Generalitat no ha pogut oferir la col·laboració, la Diputació va considerar oportú assumir-la de manera subsidiària i extraordinària. Això també és fer país.

Per acabar: quina és la seva agenda d’avui?
Avui, en primer lloc, hem mantingut una trobada amb l’equip de professionals per avaluar l’agenda de tota la setmana, els temes protocol·laris, etcètera. Ara us atenem a vosaltres. D’aquí a una estona rebrem l’alcalde d’Altafulla i, seguidament, tindrem una reunió amb el gerent del Consorci d’Aigües de Tarragona i el seu responsable de relacions exteriors. A la Diputació ens importa molt el tema de l’aigua, perquè preocupa a molts municipis. Encara, més tard, tenim reunions internes del grup. Vora la una del migdia tenim junta de govern i a la tarda anem a Amposta, al Montsià, a participar en una d’aquestes trobades d’alcaldes i alcaldesses que estem mantenint per tal que ens ajudin a conformar el pla de mandat de la Diputació.

La primera dona presidenta de la Diputació de Tarragona, nomenada com a tal el juliol de 2019, compta amb una ampla experiència en diversos estadis del món local. Va ser, primerament, tècnica de l’ajuntament de Riudoms; és funcionària de la Generalitat de Catalunya i, en l’anterior legislatura, va ser regidora de Salut de Reus, la seva ciutat natal. Actualment n’és la vice-alcaldessa. També ha estat presidenta del Consell d’Administració de l’Hospital Universitari Sant Joan, del Centre Mèdic Quirúrgic i de l’Hospital Comarcal de Mora d’Ebre. Així mateix ha estat consellera comarcal del Baix Camp. En l’àmbit personal és la mare de 2 nenes, llicenciada en Dret per la URV i Màster en Advocacia per la UOC, va passar oposicions com a tècnica superior al Departament de Benestar Social i Famílies. Esportista afeccionada i, sempre que el temps li ho permet, membre actiu de la vida associativa reusenca.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.