A pocs minuts de Lleida capital, a la plana del Segrià, hi trobem Benavent, un poble ple de vida i de serveis que va experimentar un gran creixement a finals dels anys 90. Precisament allà va ser quan Antoni Carré i la seva família van instal·lar-s’hi. Avui n’és l’alcalde.
Vostè no és originari de Benavent. Però tot i així, ha acabat sent-ne l’alcalde…
Jo soc fill de Vinaixa, a Les Garrigues. Quan tenia 18 anys me’n vaig anar a viure a Lleida, perquè en aquell temps era jugador d’hoquei-patins i em van fitxar al Llista Blava, l’equip local. Em vaig graduar en Relacions Laborals i més endavant, per motius professionals, me’n vaig anar a viure a la Vall d’Aran, on vaig viure disset anys amb la família. El 2007 vam venir tots a viure a Benavent.
A la Vall d’Aran va començar la seva carrera política?
No. Allà vaig fer de gerent d’una empresa pública. Gestionàvem els albergs de joventut de Salardú i de Les, a més d’uns refugis de muntanya. També vaig ser el gerent del Pla d’Excel·lència Turística que es va concedir a la Vall d’Aran. Quan vaig acceptar la feina jo tenia 25 anys i em van dir que aquell seria un projecte de tres anys de durada, perquè ningú aguantava més d’aquest temps. Finalment, en van ser disset.
El 2007 ja vam baixar cap a Benavent. Vaig treballar momentàniament al sector privat i, més tard, vaig fer d’assessor de grups polítics a la Diputació. El 2015 ja vaig entrar a l’Ajuntament com a regidor i tinent d’alcalde. I el 2019 ja vaig encapçalar una llista i vaig ser escollit alcalde. En la legislatura actual, a més d’alcalde, també soc diputat provincial.
Per tant, porta una legislatura i mitja com a alcalde. Què n’ha après tot aquest temps?
Tot ha passat molt ràpid. Jo no tenia cap intenció de presentar-me a l’alcaldia. Però em van demanar de formar part d’una llista el 2015, i durant aquella mateixa legislatura, l’alcalde ja no va voler repetir. I em van nomenar a mi cap de llista, tot i que hi havia gent al poble que ni em coneixia.
En pobles petits hi ha un sentiment molt gran. Però aquest poble, en concret, va créixer molt a partir dels anys 90. El 1996 hi havia uns 700 o 800 habitants i ara en som uns 1.600. L’augment es va deure a persones com ara jo i la meva família, que vam venir i ens vam construir una casa. El poble es troba a tan sols set quilòmetres de Lleida i a tres de l’autovia. Estem molt ben comunicats i en el temps del boom de la construcció, aquí hi va haver molt de creixement.
En pobles petits hi ha un sentiment molt gran. Però aquest poble, en concret, va créixer molt a partir dels anys 90
Ens ha compartit unes fotografies personals. Ens les vol comentar?
Aquí us en porto algunes que expliquen quatre etapes molt destacables de la meva vida. N’hi ha algunes de quan era petit: com us deia, soc originari de Vinaixa, i el petit de tres germans. Cap d’ells surt a les fotos, però.
De la segona etapa, en tinc una de quan tenia 18 o 19 anys, quan em va fitxar el Llista Blava. Marxar a viure a Lleida em va marcar molt. La tercera etapa és quan vaig viure a la Vall d’Aran. Allà hi va néixer la meva filla petita. Hi vam pujar que el meu fill gran tenia vuit mesos i encara no caminava. Ara ell té tres fills i ja m’ha fet padrí tres vegades. Les fotos de la darrera etapa són les de Benavent.
Vostè diu que no el coneixien gaire. Per què creu que el van escollir alcalde el 2019 i el van revalidar el 2023?
Jo crec que durant els quatre anys que vaig estar fent de regidor em vaig implicar molt en la feina del municipi. I amb els veïns i els seus problemes. Vaig anar a tot arreu, em vaig implicar molt en les solucions i vaig tenir un tracte que va ser sempre molt directe. A poc a poc, la gent em va anar coneixent i van pensar que jo ho podria fer bé.
Durant els quatre anys que vaig estar fent de regidor em vaig implicar molt en la feina del municipi. I amb els veïns i els seus problemes
Fer d’alcalde és el que s’esperava?
Sí… D’aquells primers quatre anys ja vaig conèixer la feina de l’alcalde. A més, vaig estudiar un màster de Governs Locals i vaig conèixer tot el funcionament intern. És tota una dedicació! Però el més important és tenir vocació de servei públic i d’atenció a la gent.
Per a mi, l’atenció a les persones és prioritària. Quan un veí demana la solució d’algun problema, això passa a ser el nostre tema. Jo els dic als nostres treballadors municipals que els veïns són com els nostres clients. Els hem d’atendre bé i fer que tornin. Si vols estar-hi, t’hi has de dedicar. Jo entro cada dia a treballar entre quarts de vuit i les vuit i marxo tard.
Com són els benaventins i benaventines? Hi ha teixit associatiu?
Sí… Aquí tenim moltes associacions actives: la de dones, la de joves, la colla gegantera, la dels jubilats… Les associacions locals sempre col·laboren en totes les activitats que fem i n’estem molt contents.
La gent de fora sempre ens diuen que els de Benavent sempre estem fent moltes coses. Per posar-vos un exemple, fa uns dies vam fer la presentació d’un llibre del Consell Comarcal, vam organitzar una trobada de quatre-cents motoristes i vam fer una jornada de l’associació espirita local. També hem fet tallers de dansa oriental, ioga… Un dels renoms que tenim és que “A Benavent s’hi fan moltes coses”.
La gent de fora sempre ens diuen que els de Benavent sempre estem fent moltes coseS
Vostès estan molt cofois de les piscines municipals que tenen.
Sí. És una obra molt important per a nosaltres, que hem fet a cavall de les dues legislatures en què he estat alcalde. Des de fa quaranta anys que tothom deia que hi hauria piscines algun dia, però ningú s’hi posava a fer-les. Nosaltres sí.
Va ser una inversió de 800.000 euros, i el nostre és un pressupost d’1,6 milions. Per tant, va ser un esforç molt gran que vam voler acompanyar d’una zona poliesportiva: primer vam fer una pista, la vam cobrir, la vam dotar d’uns vestidors i encara hi invertirem 500.000 euros més per acabar de fer els tancaments i els aïllaments acústics. Al poliesportiu hi ha també una zona de calistènia, una pista de pàdel, un parc infantil, un refugi climàtic… Ens ha quedat un gran equipament públic i de qualitat.
Des de fa quaranta anys que tothom deia que hi hauria piscines algun dia, però ningú s’hi posava a fer-les. Nosaltres sí
Tenen bona situació econòmica, a l’Ajuntament?
Tenim un deute zero. Estem pagant les factures a set dies des de fa força temps i això facilita molt la feina dels nostres proveïdors, perquè saben que cobren ràpid i estan interessats en venir de seguida, quan els necessitem. Ells saben que això no és gaire habitual en l’Administració pública. Però nosaltres tenim clar que ha de ser així.
Estem pagant les factures a proveïdors a set dies. Ells saben que això no és gaire habitual en l’Administració pública
Quina és la principal preocupació del municipi actualment?
La poca oferta d’habitatge. Hi ha una demanda que no podem satisfer. Fa anys hi va haver el boom de la construcció i el poble va créixer, però des d’aleshores ja no s’ha construït més.
En general, crec que li hem donat al poble una vitalitat i una energia que no tenia. Ara som un poble molt atractiu, al que la gent vol venir a viure. Tenim serveis, botigues, un supermercat, una oficina de La Caixa, farmàcia, metge que visita diàriament, llar d’infants, escola, tallers, bars, perruqueries… És ben cert que molta gent que viu aquí treballa a la capital, però també hi ha gent gran que li resulta molt convenient tenir tots aquests serveis a l’abast.
Quins indrets emblemàtics tenen per visitar?
En tenim pocs. Us diria que els trullets (antics dipòsits de vi i oli excavats en la roca) i l’església, així com el rentador (que vam arreglar no fa pas gaire) són els llocs més destacables. Per això hem volgut apostar més aviat per l’activitat cultural. I, en aquest sentit, us puc destacar dos museus que tenim. Un és el de Nines, que hem creat al voltant d’una col·lecció d’una senyora, que les tenia guardades a casa. Quan el vam inaugurar, vam sortir a Antena 3 i a Tele 5 i a d’altres cadenes. L’altre museu és el de les Antiguitats, que també recull la col·lecció d’un particular que les tenia a casa.
Creu vostè que hi ha bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?
El cert és que sí. Als pobles petits hi ha molta proximitat amb els alcaldes. Tothom et troba pel carrer i et diu allò de l’“ara que et veig, aprofito…” En general, la gent no demana hora per venir a veure’t. Més aviat et para pel carrer i et parla. I si podem posar solució al problema allà mateix, ho fem, perquè el tracte és molt directe. I, si no, saben que poden venir a casa i trucar-me al timbre.
En general, la gent no demana hora per venir a veure’t. Més aviat et para pel carrer i et parla
Pel que sabem, també vostès van a casa per casa a interessar-se pels veïns.
Sí. Durant les festes de Nadal, tot l’equip de govern ens repartim els carrers i anem felicitant personalment, casa per casa. També aprofitem per lliurar-los una revista i un petit obsequi. Vam començar a fer això durant la pandèmia i ja no hem parat des d’aleshores. La gent, fins i tot, ho espera.
Durant les festes de Nadal, tot l’equip de govern ens repartim els carrers i anem felicitant personalment, casa per casa
En què creu que es diferencia el govern de vostè dels anteriors governs?
Més que diferències, nosaltres ens hem proposat donar molts serveis a la població. Els equipaments que us he comentat (poliesportiu, piscina, etc.) són serveis pels que hem apostat.
També hem fet moltes inversions en obres de millora de la xarxa d’aigua potable: vam eliminar totes les canonades velles i les que estaven fetes de fibrociment i vam fer un nou dipòsit d’aigua, coincidint amb què l’ACA va fer una nova depuradora. I també hem apostat molt per la fibra òptica, fins i tot abans que arribés aquí el desplegament que fa un parell d’anys va promoure la Generalitat.
Vostè és diputat provincial… Benavent rep més ajut de la Diputació per aquest motiu?
El cert és que no, perquè soc diputat de l’oposició… Als municipis petits sempre ens cal l’ajut de les entitats supramunicipals. Però una de les coses que reclamem és més facilitat a l’hora de fer els tràmits. Si més no, que no calgui tanta burocràcia ni tanta documentació per fer les sol·licituds. A la Diputació de Lleida és una cosa que s’ha començat a canviar, però segueix sent difícil demanar un ajut perquè cal documentar un munt de papers.
Als municipis petits sempre ens cal l’ajut de les entitats supramunicipals. Però reclamem més facilitat a l’hora de fer els tràmits
Aprofito per dir també que els pobles petits estem tenint un problema amb els secretaris, perquè no n’hi ha prou d’habilitats nacionals i els que hi ha són interins en molts casos. Enguany, nosaltres hem estat dos mesos sense secretari. I això vol dir que l’Ajuntament ha estat paralitzat i que no pots fer res. Jo m’he queixat molt i, finalment, podem gaudir d’una secretària interina. Però sense secretari, estàs mort com a Ajuntament.
Sense secretari, estàs mort com a Ajuntament
Quan es reuneix amb els alcaldes i alcaldesses de les rodalies, quines reivindicacions comparteixen?
Aquí patim un problema important de gestió de les escombraries, que crec que comparteixen tots els altres pobles. Nosaltres depenem del Consell Comarcal del Segrià, on hi conviuen dos sistemes de recollida: les illes urbanes de contenidors i el porta a porta. A Benavent hem fet servir el primer, però ja s’ha esgotat el contracte de cinc anys i ara estem pendents d’una nova licitació, de manera que l’empresa està gairebé treballant en precari.
A més, enguany hem hagut de pujar les tarifes, perquè ha sortit una nova llei europea que obliga l’Ajuntament a cobrar als veïns tot el que generem en despeses. El servei d’escombraries s’ha d’autofinançar i això implica més taxes i cànons. A la vegada, ens obliga a fer reciclatges correctes, perquè si no, el cànon encara puja més d’any en any.
