El Sr. Manuel Reyes, alcalde de Castelldefels i Diputat al Parlament de Catalunya ha participat aquest matí en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte ha comptat amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Manuel Reyes, alcalde de Castelldefels i Diputat al Parlament de Catalunya, a més de president del PP a Barcelona
- Dr. Miquel Salvador, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública
- Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Abel Escribà dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta el convidat i dona la paraula al Dr. Miquel Salvador, que posa en marxa una ronda de preguntes centrades en el bagatge personal i biogràfic del convidat.
Manuel Reyes explica que, quan era estudiant, havia vingut moltes hores a repassar a la Biblioteca de Polítiques de la UPF, tot i ser alumne d’una altra universitat. Diu que mai pensava que es dedicaria a la política, i que es va formar en Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, ADE i Dret i que compaginava els estudis amb el treball en diverses empreses, ja fos com a caixer (inicialment) o com a programador i consultor d’empreses internacional (més endavant).
Badaloní d’origen, es reconeix com a fill d’una família modesta i treballadora, que es va voler formar per progressar. Quan es va emancipar, se’n va anar a viure a Castelldefels, tot i que no coneixia a ningú allà. No militava a cap partit en aquell temps, però va assistir a un míting del Partit Popular el 2003 i allà va començar la seva militància ideològica. Primer, com a membre de la base (penjant cartells en campanyes electorals i ajudant a organitzar mítings). Més tard, el 2007, li van donar la possibilitat d’anar a la llista electoral del partit a les municipals. Del 2007 al 2011 va fer de regidor en l’oposició, mentre mantenia la seva feina com a professional. El 2011 el partit el va posar al capdavant de la llista i va sortir guanyador, per primera vegada.
El Dr. Miquel Salvador li pregunta com va viure el canvi de fer de regidor a fer d’alcalde. Reyes diu que ningú apostava per ells quan van guanyar les eleccions, i recorda que va haver d’invertir totes les seves vacances de l’empresa per a fer campanya electoral. Quan va guanyar les eleccions, va anar-se’n a treballar, normalment, tot i la sorpresa dels seus amics, coneguts i correligionaris. El canvi a alcalde li va canviar la vida.
Explica que Castelldefels és ara una ciutat de 70.000 habitants que, en aquells moments, tenia 80 milions d’euros de deute, amb una gran crisi econòmica a tot arreu. Diu que “tot el que teníem al programa electoral va haver-se d’aturar, per poder canviar la situació econòmica local”. Diu també que aleshores va descobrir els “diners negatius”, és a dir, les pòlisses de crèdit, que es fan servir per pagar el Capítol I.
Quatre anys després, recorda, el deute ja només era de 60 milions. I a la caixa de l’ajuntament hi havia 15 milions d’euros positius. Va abaixar els impostos en aquells quatre anys, explica.
El 2015 va tornar a guanyar les eleccions, però els altres 10 partits van pactar per fer-lo fora del consistori. El 2019 va tornar-se a presentar i guanyar i també es va reeditar el pacte que el va deixar “en el racó de pensar”. Però, finalment, el 2023 va tornar a guanyar i, aquest cop, es va quedar a només sis vots de la majoria absoluta. Explica que va poder pactar amb una força municipalista i que és alcalde.
Explica que ara mateix no hi ha deute a Castelldefels, però sí dèficit: els ingressos són inferiors sistemàticament a les despeses, i això “estrangula” les possibilitats. El seu propòsit actual és el de re-endreçar l’ajuntament, amb la creació d’una gerència municipal i un equip directiu.
Miquel Salvador li demana una descripció de Castelldefels, com a municipi. L’alcalde li diu que és una ciutat que ha crescut molt en les darreres dècades. Antigament, hi havia molts apartaments d’estiu, que gradualment es van convertir en primeres residències. Durant els JJOO hi havia 35.000 habitants. Ara en son el doble. El creixement ha estat brutal en quant a construcció (ara el sol urbà està ocupat al 99%, i no queda més espai). Tenen “la fortuna” de comptar amb una de les millors platges de l’AMB, amb 1.7 milions de visitants l’any, i amb el Parc Natural del Garraf, així com un campus universitari i centres de recerca de referència internacional, amb la primera incubadora de l’Agència Espacial Europea, dedicada a startups.
Castelldefels és una ciutat que viu del turisme, amb un 75% dels llocs de feina dedicats específicament a l’activitat. Té 500 restaurants i és una potència gastronòmica de primer nivell, que busca ser capital gastronòmica internacional reconeguda per la UNESCO. Destaca, finalment, que els millors jugadors del Barça prefereixen la seva ciutat per viure-hi, amb independència d’on juguen.
El Dr. Salvador li pregunta sobre els reptes de la ciutat i els seus potencials a futur. L’alcalde recorda el treball realitzat per part de la gerència municipal, juntament amb la feina feta per convertir Castelldefels en una ciutat segura (han augmentat la plantilla de la Policia Municipal en 30 agents en 3 anys i els delictes han baixat d’un 6%). També s’han trobat amb una preocupació en la neteja i l’incivisme, i en millora d’equipaments (especialment els esportius, perquè considera que l’esport és salut i és valors). Informa que aviat compraran el Club de Tenis de Castelldefels i hi faran un segon complex esportiu. Diu que, “amb tots els respectes, no volem ser Salou o Lloret. Nosaltres volem que la gent vingui a viure a Castelldefels, no a fer turisme”.
Miquel Salvador li pregunta sobre Promoció Econòmica i sobre diversitat urbanística (atès que el 99% de l’espai urbanitzable ja està ocupat). L’alcalde diu que les empreses han de ser col·laboradores de l’Administració Pública. Recorda que en el seu primer mandat, hi havia 5.500 persones sense feina i que “li demanaven ajut pel carrer”. Aleshores, recorda, van decidir que quan una empresa local contractés una persona aturada de Castelldefels, rebria una subvenció de 4.500 euros anuals. I amb això van crear 2.000 llocs de treball. Ara, diu, la situació econòmica és bona i el que toca és “baixar els impostos”.
També diu que treballen per portar empreses a la ciutat, i per obrir un nou espai de coworking per recuperar el talent innovador dels estudiants de la UPC, abans que marxin a altres llocs per buscar-se la vida. “Vull que els estudiants de Castelldefels tinguin una oportunitat a la meva ciutat”, ha dit.
Quant a la qüestió urbanística, diu, “no ens queda espai”. I recorda que l’anterior equip de govern va perdre les eleccions per què volia construir al Parc Natural del Garraf. Ara mateix no es pot construir més, afirma, i recorda que tots els barris de platja són inundables i “no es pot posar més ciment a la muntanya”. Reclama “més treball” de l’Administració Autonòmica, que és qui té les competències i qui va prometre 50.000 vivendes noves.
Miquel Salvador li pregunta per les polítiques socials, i pels contactes de la ciutat amb altres entitats internacionals. Pel que fa a la primera, l’alcalde diu que a la ciutat “hi ha molta desigualtat” i que han dedicat més de 4 milions d’euros a serveis socials. “Afortunadament tenim capacitat per ajudar la gent, sense que s’hi adormin, perquè els recursos són limitats”. Cal trobar l’equilibri entre “donar oportunitats” i que “la gent s’espavili”.
Quant a la col·laboració internacional, diu que Castelldefels busca posar-se en el mapa dels esdeveniments internacionals. Per exemple, mitjançant un “passeig de les estrelles” a imatge de Hollywood Boulevard, que pretén crear un gran impacte comunicatiu i una gran atracció. Ho van inaugurar el juny passat, durant l’Eurocopa de futbol, portant Ronaldinho i Joan Laporta. La notícia va tenir molt d’impacte internacional, sense gaire cost.
En un segon bloc de temes d’interès, el Dr. Salvador li pregunta sobre l’estructura de l’administració municipal, més enllà de la gerència. Reyes diu que quan va tornar a l’alcaldia el 2023 hi havia un gran “trossejament” de l’Ajuntament: cada partit de la coalició tenia la seva competència, i que no es parlava amb la dels altres partits. Hi havia, en realitat, “quatre sub-ajuntaments i això era molt ineficient”. El primer que van fer, diu, va ser reunificar l’ajuntament, per tal que tots els caps parlessin entre ells i es coordinessin millor. Per això calia unificar la direcció amb el gerent. També hi ha una altra figura d’alta direcció i quatre caps d’àrea. Els sis professionals formen l’equip de direcció. A l’Ajuntament no només hi ha l’estructura administrativa, sinó dues empreses municipals, i això implica una plantilla de més de 1.000 persones. Això requeria un lideratge clar. “Ara, això està funcionant molt bé”, ha dit.
Miquel Salvador pregunta sobre els empleats i empleades, i el diàleg que tenen amb l’alcaldia. L’alcalde diu que la situació amb els treballadors és força bona. Quan va arribar al govern municipal, van signar un conveni col·lectiu que “està funcionant” i veu clar que “hi ha gent que val molt la pena, professionals compromesos i que fan molt bé la feina”. Sovint, hi ha dificultats per “fitxar” bona gent, perquè molts volen marxar a la iniciativa privada. Una de les preocupacions és la de “retenir” el talent per tal que no marxin.
Recorda que “qui mana de debò” a l’Ajuntament són els habilitats nacionals (secretari i interventor), i que també hi ha un nivell de professionals tècnics que sovint “aprenen als ajuntaments i marxen al sector privat”.
Sobre secretaris i interventors, Miquel Salvador pregunta la relació que hi té l’alcalde. L’alcalde diu que és una relació “d’amor i odi”, perquè davant de projectes que semblen interessantíssims, els secretaris i interventors posen sovint les reticències lògiques i esperables, i això implica perdre el projecte, tot i que sembli convenient. L’alcalde diu, no obstant, “que prefereix dormir tranquil cada nit” i que si el secretari i l’interventor no li diuen que el projecte és correcte, no l’accepta.
Sobre les empreses públiques municipals, l’alcalde diu que hi ha dues empreses: una de manteniment i jardineria, i una altra que s’ocupa de neteja, habitatge i altres serveis. Critica haver-se trobat amb un servei de neteja remunicipalitzat, que ha esdevingut “pitjor” que el que hi havia i “el doble de car”. I ara, tot i que estan intentant donar-li la volta a la situació, es troben una mica lligats de peus i mans.
En quant a la transformació digital, l’alcalde recorda que és Enginyer Tècnic de Telecomunicacions i que és una cosa que li preocupa molt. Parla de subvencions ministerials que han aconseguit i que han aplicat per millorar la xarxa de comunicació municipal i de la vila. Explica com estan treballant amb la tecnologia per generar molta informació que es pugui compartir entre diversos departaments, “a diferència” del que s’estava fent en el mandat anterior.
També se li pregunta sobre relacions ínter-administratives, amb els Consells Comarcals, les Diputacions, l’Estat, altres ciutats, etcètera. L’alcalde diu que la relació institucional amb aquestes administracions és bona “i sense cap complex”. L’Ajuntament es troba dins de l’AMB i comparteix esforços en quant a neteja i platges. També diu que “la Diputació de Barcelona és una de les millors administracions públiques” que coneix i en destaca el servei de biblioteques i altres. Diu que amb l’Estat i la Generalitat hi ha menys interlocució, però és una relació “correcta”, i “fluida” en temes com ara la seguretat. Finalment, amb la Unió Europea, diu que “cal apropar Europa als nostres ciutadans”, perquè allà s’hi decideixen el 70% de les lleis que ens regulen aquí. “Cal posar recursos per què els nostres estudiants vagin a Europa a aprendre i conèixer”.
Miquel Salvador li pregunta per l’experiència com a Diputat al Parlament i a la Diputació de Barcelona. L’alcalde diu que són dues jurisdiccions diferents, a les que s’arriba de manera distinta. A la Diputació s’és designat pels companys de partit, i allà hi ha un “gran clima de col·laboració” entre els municipis, sense confrontacions ni pica-baralles. Al Parlament, en canvi, la situació és molt més mediàtica, amb més confrontació de model autonòmic i de país, amb gran component ideològica i en què “qualsevol cosa que facis serà feta servir en la teva contra”, o “sortirà en l’APM, per ser criticada”. Creu que un ajuntament pot incidir molt en la vida quotidiana directa dels seus ciutadans. Al Parlament, en canvi, costa molt més veure aquests canvis, perquè entre que la llei s’aprova i s’aplica, passa molt de temps.
A continuació s’inicia un torn de preguntes d’estudiants
Un alumne li pregunta sobre la postura de l’alcalde en quant a l’ampliació de l’Aeroport del Prat, que és una postura “diferent” a la del seu partit. L’alcalde diu que defensa els valors del seu partit, però que la seva obligació es representar i defensar Castelldefels per damunt de tot. Creu que l’ampliació de l’aeroport “no li sembla bé” a la gent del municipi, perquè cada 40 segons passa un avió pel seu cel, i, a més, genera una gran contaminació acústica i ambiental. Reyes creu que “està molt bé” que Catalunya pugui tenir 70 milions de visitants que arribin per avió, però “que hi ha quatre aeroports a Catalunya i tres no es fan servir prou: ¿per què no fer un model com el de Londres?”. Reyes diu que Barcelona ha de ser una gran capital internacional, però que amb l’AVE que connecta tres dels quatre aeroports catalans, es podria generar una xarxa intermodal.
El mateix alumne li pregunta si la circumstància de la DANA a València li ha fet replantejar algun canvi en la construcció local. L’alcalde diu que, com que no hi ha pràcticament sol per construir, no hi ha projectes. Per tant, no hi ha hagut canvis causats per la DANA. No obstant, recorda que quan hi va haver la “mini DANA” al litoral barcelonès, ell va qüestionar el “Pla de Ponent”, entre Castelldefels i Gavà, en què es volen construir 5.000 vivendes. Creu que si “es llença ciment a la muntanya, les carreteres i el litoral s’inundaran més aviat que tard”. També diu que ho ha dit a l’alcaldia de Gavà i a la Presidència de la Generalitat i que no li han fet cas.
Finalment l’alumne li pregunta sobre la Llei d’Ajuts a la Dependència. L’alcalde diu que han avançat molt a fi que cap família es quedi enrere. No obstant, es troba amb les limitacions pròpies de la Generalitat a l’hora d’acomplir els terminis. “De vegades, els ajuts arriben massa tard, malgrat que la part de l’Ajuntament sigui àgil”.
Un alumne li pregunta sobre la voluntat de ser capital europea de l’Esport. Pregunta sobre quin paper té Esplugues, que també és ciutat de l’esport. L’alcalde diu que ambdós models “són compatibles” i que “poden formar aliances”. “Si hi ha competicions internacionals no només omplen un municipi, sinó tota una regió. Es poden fer campionats mundials i certàmens europeus que ajudin a créixer a tots”, ha dit.
Un alumne li pregunta sobre el problema de la vivenda i la solució proposada de limitar el preu. L’alcalde diu que aquest és un problema transversal de tot Catalunya i Espanya i que no té una solució clara. Els ajuntaments no tenen la capacitat, mitjans o competència per gestionar la vivenda. Creu que la regulació del preu de lloguer que s’ha fet a Catalunya ha provocat que ara hi hagi encara menys oferta de lloguer, “perquè el que és propietari vol garantir-se una renda”, de manera que està passant els pisos “a lloguer de temporada o a venda”. Si l’oferta baixa tant, encara s’ensorra més el mercat. Creu que a Catalunya i a Espanya hi ha encara molt d’espai per construir i que cal alliberar sol. Cal que els processos administratius per canviar els planejaments urbanístics han de ser més ràpids i que cal “alleugerir democràcia” a més de baixar impostos vinculats, especialment a les persones més joves.
Un alumne li pregunta sobre la remunicipalització del servei de neteja i l’encariment: “Si el servei es torna a fer privat no s’estan enduent els beneficis”?. L’alcalde recorda que la titularitat del servei és sempre municipal. Si la gestió és directa, hi ha un estalvi de l’IVA, però un augment de la despesa en personal, que també implica assumir un augment d’absentisme (l’alcalde afirma que és més elevat aquest absentisme en aquests serveis que en altres). “En canvi, si es subcontracta, qui assumeix aquests costos són les empreses contractistes, i se les pot sancionar si no compleixen”.
Arribats a aquest punt, el diàleg es dona per conclòs.
