Soldevila va fer una trajectòria de 17 anys al consistori, des de les primeres eleccions democràtiques, amb tres mandats com a batlle amb majories absolutes
Navarcles ha perdut aquest dimarts de matinada Secundí Soldevila Sellarès, qui va ser el segon alcalde de la democràcia per CiU, càrrec que va exercir durant 12 anys i que durant aquells anys va ser un dels homes forts de Convergència a la comarca. La mort de Secundí Soldevila, de 89 anys, ha estat de forma sobtada.
Soldevila va formar part de l’Ajuntament navarclí des de les primeres eleccions democràtiques, del 1979, tot i que en aquell moment va quedar a l’oposició, i va acabar dibuixant una trajectòria en la política municipal de 17 anys. En aquelles primeres, l’alcalde va ser Josep Maria Carrillo, del PSUC, en unes eleccions molt fragmentades quant a resultats. La curiositat és que a aquells primers comicis Secundí Soldvila hi va concórrer com a cap de llista del Partit dels Socialistes de Catalunya, i que es va acabar conformant un govern d’unitat, del qual ell en va ser primer tinent d’alcalde.
Quatre anys després (1983), Soldevila va ser cap de llista per CiU i va obtenir majoria absoluta, amb 6 dels 11 regidors que en aquell moment tenia el consistori. Una majoria absoluta que no només va repetir, sinó que va ampliar en les dues conteses electorals següents, les del 1987 i 1991, que van fer que el seu recorregut com a alcalde fos fins al 1995, amb un total de tres mandats i dotze anys.
A les del 1995 també hi va concórrer com a cap de llista, però en aquella ocasió va perdre la majoria absoluta, tot i que CiU va ser igualment la candidatura guanyadora. Un pacte entre PSC i Iniciativa per Catalunya va donar aquella alcaldia al socialista Albert Brunet i va deixar Secundí Soldevila i els sis regidors de CiU a l’oposició. Tot i això, encara va allargar el seu recorregut en la política municipal gairebé un any i mig mes. Finalment, el gener del 1997 va anunciar que renunciava a l’acta de regidor i tancava aquesta etapa. Ho va fer argumentant el seu malestar pel fet que en aquell moment el departament d’Educació de la Generalitat, llavors amb govern de Convergència, va prendre la decisió d’atorgar a Sant Fruitós de Bages l’institut que tots dos municipis es ‘disputaven’.
