l tèxtil, encara existent però minoritari dins del teixit econòmic, ha deixat pas a un teixit econòmic molt divers i cada vegada amb més pes econòmic per al país
La comarca es considera cada cop més com un refugi residencial de qualitat, als peus del Mediterrani i amb una proximitat amb la capital que li aporta valor
El Maresme és una comarca marítima amb una identitat pròpia molt marcada, grans contrastos, i una evolució econòmica i social prou singular. El territori ha passat, d’una banda, d’una economia essencialment agrícola i tèxtil a una de molt diversificada on el turisme no massiu hi té molt de pes i la indústria i la logística s’han fet un espai. De l’altra, ha passat de ser un indret on els anys 70 van proliferar les segones residències a esdevenir zona residencial per excel·lència. La proximitat amb Barcelona té molt a dir en aquesta evolució.
La seva estructura territorial ordena el seu teixit industrial i també la seva capacitat econòmica. Mentre que el Baix Maresme aglutina la renda més alta –Alella supera els 62.000 euros anuals per habitant mentre que la capital, Mataró, se situa entre els 17.000 i 19.000 euros– i les àrees residencials més preuades per la proximitat amb la capital catalana –la mateixa Alella, juntament amb Cabrils, Cabrera de Mar, Teià, Tiana o Sant Andreu de Llavaneres–, el Maresme Central, on s’ubica la capital comarcal, concentra indústria i serveis, i l’Alt Maresme està orientat al turisme i la logística. Viu, com moltes de les comarques pròximes a Barcelona, una forta pressió immobiliària, gentrificació, augment dels lloguers i fortes tensions en els serveis públics i les infraestructures viàries i ferroviàries.
Economia diversa i forta
Tot i pensar en el turisme de sol i platja no excessivament massificat quan es parla del Maresme, la comarca té un teixit industrial fort. L’agricultura i el sector tèxtil, molt minimitzat però que encara perdura, han deixat de tenir el major pes en l’economia del territori per deixar pas a un teixit industrial molt divers en què hi ha importants representants de la indústria farmacèutica, alimentària, tecnològica, logística i de serveis. Al Maresme hi tenen la seva activitat econòmica grans grups empresarials, com Serhs, Grup Moure, Sandoz, Bioibérica, Bóboli, Torres o la logística SMET, però la gran majoria de les seves empreses són familiars i de mida mitjana o petita, moltes arrelades al territori, amb una gran especialització industrial i una forta tradició exportadora. És aquesta estructura tan diversa que ha teixit que l’ha convertit en un pol econòmic fort i resistent.
D’un total aproximat de 12.400 empreses registrades a la comarca, més de 1.100 estan instal·lades en els 60 polígons industrials i àrees econòmiques del territori. Dels seus 31 municipis, 17 tenen activitat industrial significativa del sectors del tèxtil i la moda –sobretot a Mataró, Arenys i Dosrius–, metal·lúrgica i de transformació industrial –Premià, Malgrat i Vilassar–, sector farmacèutic i químic –sobretot a Palafolls–, electrònica i telecomunicacions –Vilassar de Dalt i Pineda–, alimentació i agroalimentari –Cabrera, Dosrius i Pineda–, una bona representació dels sectors logístic i distribució al voltant de la C-32 i als accessos a l’AP-7, i tecnologia i serveis avançats, sobretot a l’entorn de l’ecosistema que ha propiciat el TecnoCampus de Mataró.
Fàbrica de talent
“La iniciativa va néixer d’una voluntat de la ciutat de Mataró de generar un model oriental a la generació de talent i d’un ecosistema de creixement empresarial. Com a idea va sorgir a finals dels anys 90, quan ja es veia que el tèxtil estava perdent força. Llavors es va considerar que una sèrie d’actius ja existents a la ciutat, com l’Escola Politècnica i l’Escola Universitària del Maresme, que en aquell moment depenia del Consell Comarcal, i altres que venien de la promoció econòmica de la mateixa ciutat relacionats amb l’emprenedoria, es podrien catalitzar en un únic projecte que es va denominar TecnoCampus”, explica Josep Lluís Checa, director general de la institució, inaugurada el 2010 en un espai de 30.000 m².
La Fundació TecnoCampus ja va néixer amb la idea d’ubicar en un mateix espai empreses i incubadores, i un campus universitari d’educació superior, que en aquell moment estava format per tres centres adscrits, un a la UPC i dos a la UPF. També es va integrar una zona d’espai firal que permet la realització d’activitats, especialment de l’àmbit empresarial. “Nosaltres ho resumim en la frase «on l’empresa es troba amb la universitat»”, assenyala Checa. L’espai és únic a Catalunya i n’hi ha molt pocs com aquest a la resta de l’Estat i n’estan orgullosos. “En el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement se’ns va reconèixer com a model referent de ciències aplicades”, recorda Checa, que insisteix: “Volem ser un centre professionalitzador i orientat a les ciències aplicades, i això també marca el perfil dels nostres acadèmics, i amb una forta voluntat d’incidència en la societat a través de la transferència de coneixement per diferents vies.”
El TecnoCampus, actualment adscrit a la UPF, va tenir l’any passat un total de 4.689 estudiants en global, repartits en els estudis de grau –majoritàriament–, màster universitari, diplomes d’especialització i formació continuada. Els graus de l’àmbit de l’empresa van aglutinar el 37,6% dels estudiants, seguits pels de l’àrea de salut, amb un 29,2%; i de tecnologia i indústries culturals, amb un 16,7% i un 16,5%, respectivament. Destaca el fet que vuit de cada deu nous estudiants escullen el TecnoCampus com a primera opció, i que el 43% són de la comarca del Maresme, seguit per un 27% que provenen del Barcelonès i un 11% del Vallès Oriental. “De graus i dobles graus en tenim un total de 19 i al setembre n’incorporarem un de nou, el d’intel·ligència artificial i robòtica, que manifesta aquesta voluntat de ser molt pròxims al que demana la societat a través de les empreses i les institucions, generant talent i capacitats que òbviament tenen una clara incidència a nivell de comarca, proveint de talent el territori”, explica Checa.
Recerca pròxima a la realitat
Però d’entre tots els estudis, el director general de la institució destaca l’especial rellevància de la Càtedra d’Economia Social. “Mataró ha estat triada com a capital de l’economia social enguany i això té a veure amb aquesta recerca molt propera a la realitat que es fa des de les càtedres –envelliment i qualitat de vida, economia circular i sostenibilitat i l’esmentada abans– i dels grups de recerca que tenim, que es complementa amb els programes d’emprenedoria que desenvolupem i amb les quatre incubadores que ara mateix estan en funcionament. Cada vegada més tenim emprenedors que han estat estudiants nostres, que han desenvolupat una idea i que, en molts casos, estan tenint èxit, que és la culminació d’aquest procés de reflexió que es va fer als anys 90, de generar valor econòmic i social a través d’una iniciativa com TecnoCampus.”
Com a colofó d’aquest model únic de formació i empresa, “és haver creat l’escola de formació continuada Hub4T, que és l’instrument per formar durant tota la vida, de tenir cura des del principi fins al final de les capacitats formatives de les persones. En aquest sentit, aviat signarem amb les escoles sènior de Mataró, les més antigues de Catalunya que han celebrat els seus 45 anys, per vincular-nos a aquesta activitat a través de les aules de continuïtat universitària”.
Ara ja pensen en l’ampliació. “L’espai se’ns ha quedat petit. Actualment estem en 42.000 m² i volem sumar-hi 13.000 m² més amb la construcció d’un nou edifici que ha d’estar enllestit el 2029, i que s’ubicarà al sector Iveco-Pegaso, a tocar del campus actual”, concreta Checa, que insisteix: “Mataró va detectar el talent com una peça clau de desenvolupament per al territori. Nosaltres tenim un model perfectament exportable a altres territoris i la gran urbs també ha de veure aquestes iniciatives com aquelles que s’han de recolzar i tirar endavant. Generar i retenir talent és un binomi que va de bracet, i per això és tan important la connexió amb les empreses.”
Nous projectes territorials
La Cambra de Comerç de Barcelona va presentar a principis d’aquest mes la iniciativa Ens activem al Maresme!, que pretén potenciar el paper de la corporació al territori i impulsar la competitivitat de les empreses amb nous espais de connexió, promovent aliances amb l’administració pública i els ens locals, i posicionar el Maresme con un actiu clau del país.
