La present és la segona experiència d’alcaldia per a Francesc Xavier Mas. De fet, la primera en solitari, perquè l’anterior va ser en alternança amb una altra opció política. Explica que és un home del poble que vol un model de gestió diferent i que promou l’activisme. És el primer cop que l’entrevistem i comencem per interessar-nos per les moltes activitats que desenvolupa.
“Ara tinc uns quants números de telèfon que em van molt bé i que no tenia al començament”
“La meva vida personal és pràcticament inexistent. M’agafo un dia de festa, de cada quinze”
“Nosaltres som molt d’esquerres i molt independentistes. I som també conscients que quan ets alcalde ho ets dels que tan votat com dels que no”
“El nostre teixit associatiu és l’ànima d’aquest municipi. La gràcia és que funciona sol”
“Estic molt content d’anunciar que al principi del proper semestre arribarem al dèficit zero. Ara comença el més divertit”
“Penso que la corrupció no preocupa tot el que hauria de preocupar a la gent, o d’altra manera no s’entén que es segueixi votant majoritàriament el partit més corrupte dels darrers anys”
“Si tenim la ocasió de fer un país nou, això sí que serà regeneració democràtica. S’ha de canviar la llei electoral i s’han d’eliminar intermediaris”
A més de ser l’alcalde de Sant Llorenç, també és el vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès. I ho compagina amb un negoci familiar. Li costa?
La meva vida personal, li diria, és pràcticament inexistent. Perquè si et dediques a l’ajuntament i al Consell Comarcal, i el cap de setmana et tanques a treballar al restaurant, finalment tens una vida personal amb compta-gotes. Miro d’esgarrapar una horeta al vespre per anar amb els amics al bar una estona. O bé els dimecres, a veure el futbol als vespres. Cada 15 dies miro d’agafar-me un dia de festa, que evidentment ha de ser entre setmana, tot i que costa compaginar-ho amb els amics, perquè també treballen…
En que es basa el seu estil de fer política?
Nosaltres som molt d’esquerres i molt independentistes. I som també conscients que quan ets alcalde ho ets dels que tan votat com dels que no. En el meu cas intento ser el menys radical possible, però sense deixar de banda les meves conviccions. La veritat és que et cal fer una sèrie de “dribblings” per anar a llocs o a actes que no acabaria de defensar al 100%, tot i que hi ha un 20 o un 30% de les persones que creu que allò s’ha de fer i que s’hi ha d’estar. I com que sóc alcalde de tots, si cal anar-hi, hi vaig. No ho veig com hipocresia, perquè ho explico i no hi tinc cap problema: unes coses són per convicció i d’altres per obligació. I no passa res.
Considera una obligació el que els alcaldes de Catalunya comptin amb una formació superior o universitària, per exemple, en Ciències Polítiques?
En un poble de mil habitants, la carrera Ciències Polítiques segurament no caldria. I a nivell personal segurament seria contraproduent. Els estudis calen depenent de si tens els assessors adequats. Jo no en tinc, però faig mitjanament bé la tasca encomanada perquè compto amb un advocat, un arquitecte i una sèrie de persones que m’ajuden en el dia a dia allà on no arribo jo.
Digui’ns alguna anècdota personal.
N’hi ha per a parar un tren. Normalment, un triga cinc minuts en travessar aquest poble i el primer dia que vaig ser alcalde, la gent em parava pel carrer per a dir-me coses i vaig trigar una hora i mitja. No pensava que em passaria, però és tan entranyable que la gent et digui “senyor alcalde…”. Un home, que té 30 anys més que jo, m’ho deia. De petit em donava Sugus, i ara, mira.
Vostè és un enamorat de Sant Llorenç i també de la vall del Lord, expliqui’ns perquè.
Sant Llorenç és un terç de la vall de Lord, que està conformada per quatre municipis, però un d’ells està bastant enllà. Jo no entenc Sant Llorenç sense muntanyes, arbres i la vall. És un poble molt bonic, embolcallat en la grandesa del Port del Compte, amb els trets característics del Pre-Pirineu, i amb algunes particularitats, com ara les cases altes del nucli antic. Tenim el conjunt del monestir i unes vistes espectaculars.
El monestir, el cementiri i el casc antic… Són elements singulars.
El monestir és de molts estils arquitectònics. Hi domina el Barroc, però també hi trobem un retaule increïble, l’altar dels Colls, l’altar major… I si podem entrar dins de la Sagristia, hi ha un banc que té bastant valor. Els tècnics, que hi entenen més que jo, diuen que són elements molt importants, com petits tresors.
Vostè va dir en una entrevista en un altre mitjà que en aquest municipi no hi faltava de res en termes associatius i econòmics.
Sempre faig èmfasi en el teixit associatiu perquè és l’ànima d’aquest municipi. La gràcia és que funciona sol. Aquí hi ha un grup de l’ANC que organitza tots els actes de la Diada, i grups que s’ocupen del Carnestoltes i dels Reis. Tenim Geganters, Correfocs, Casal l’Estaca, el Casal de Jubilats de l’Arcada… Tots són súper actius. Es complementen entre ells. L’únic que ens ha de preocupar és el relleu generacional. Algunes associacions ho fan pel seu compte i altres tenen més dificultats. També els hem hagut de retallar moltes subvencions tots aquests anys. Al principi s’enfadaven, però ara ho entenen.
Quant al teixit empresarial, em preocupa el fet que el 80 o 90% de la Vall treballa en turisme. Això fa que quan passen crisis com l’actual, siguem els primers en rebre. No podem oblidar el turisme, perquè és el que ens ha portat a ser on som, però cal diversificar una mica més l’activitat econòmica.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament en aquests moments?
Bo. Vam entrar fa cinc anys amb un 30% de deute i estic molt content d’anunciar que al principi del proper semestre arribarem al dèficit zero. La gent ens preguntava per què no fèiem coses en la primera legislatura, i la resposta és que havíem d’eixugar el dèficit. Ara ja podem gaudir una mica més: comença el més divertit.
Parli’ns de la filosofia del seu partit.
Sant Llorenç ho té clar: és d’esquerres i 100% independentista. El funcionament del nostre partit és bastant assembleari. Vam començar una sèrie de persones que hi treballem des de fa cinc o sis anys. Alguns han tingut fills i no poden venir tant sovint, d’altres tenen feina a fora, d’altres que han entrat de nous, però d’una o altra manera sempre trobem la manera de reunir-nos. I compensa veure les ganes que tothom té. Jo no he estudiat cap carrera, però m’emociona veure les idees que aporten tots, les visions diferents, els punts de vista que es compensen…
I, ara per ara, quins són els reptes prioritaris d’aquest grup de persones?
Treballar per la independència és un dels objectius primordials. Però nosaltres tenim poca influència. Som petitons, però aquest cop ens hem presentat sota el paraigües d’ERC. També tenim el projecte de diversificar l’entrada de diners al poble, amb noves activitats distintes del turisme, i ens estem partint la cara en poder fer un polígon industrial amb bones comunicacions, que faci més atractiva l’entrada d’alguna empresa.
Què en pensa de la limitació de mandats? Quants anys són prou per a fer d’alcalde?
Doncs miri, en el meu cas 4 anys són inviables. Els dos primers van ser d’aprenentatge, i potser el tercer també. Amb 4 anys comences a saber com va el joc. Fins aleshores pagues novatades i et cremes. Els quatre anys següents, que és on em trobo jo, t’hi trobes còmode. Ara tinc uns quants números de telèfon que em van molt bé i que no tenia al començament. A més, sota el paraigües d’ERC tenim alguna facilitat més. Penso que el nombre total de mandats ha de ser de vuit anys. Jo vaig fer la meva reflexió en aquest sentit. Un dia parlava amb un alcalde d’aquí a la vora que fa 25 anys que hi és. Ell diu que voldria marxar però no hi ha ningú que vulgui rellevar-lo. Aquí es treballa molt i no es cobren diners. La meva resposta és vuit anys, però si n’he de fer 4 més, potser m’ho plantejo.
Des del seu punt de vista, com valora la situació actual entre Catalunya i Espanya?
Lamentable. És lamentable que ens governi el partit com el que ens governa i, fins fa poc, per majoria absoluta. Tampoc entenc quina oposició és la que faran en la present legislatura. Potser Podemos em crea pocs dubtes, però Ciutadans me’ls crea tots. En quant al que passa aquí, m’encanta la manera de funcionar de la CUP. Nosaltres vam haver de debatre moltes hores sobre si ens presentàvem per la CUP o per ERC. Finalment pensem que pateixen una mica de desunió. Al PSC també tenen els seus problemes i sobre CIU, és una llàstima, perquè era un partit molt potent i deia les coses clares. Ara estan en hores baixes. A ERC vam tenir èpoques de divisió entre Puigcercós i Carod, però ara hi ha consens i són un grup polític molt important. No fa gaire vaig estar amb en Junqueras i em va agradar conèixer-lo: em va semblar una persona idònia.
Canviant de tema, una enquesta recent parlava de la preocupació que tenen els ciutadans sen relació a la corrupció política.
Que la gent torni a confiar en els polítics depèn de què tornin a guanyar-se la confiança. I no pots anar al supermercat a comprar un quart de quilo de confiança. Cal treballar-la. Penso que la corrupció no preocupa tot el que hauria de preocupar a la gent, o d’altra manera no s’entén que es segueixi votant majoritàriament el partit més corrupte dels darrers anys. Potser ens hi hem acostumat: al telenotícies t’ensenyen cada dia 10 minuts de guerres i finalment acabes veient-ho com quelcom no tan dur ni cruel com el primer dia. Quan els lladres números ú del país són la classe política, és normal desconfiar-hi.
Sobre el concepte de regeneració democràtica. Què creu que necessita el país per a assolir-la?
Si tenim la ocasió de fer un país nou, això sí que serà regeneració democràtica. S’ha de canviar la llei electoral i s’han d’eliminar intermediaris. Com més a prop estigui el de baix del de dalt, més fàcil serà tot. En un poblet petit tots poden parlar amb l’alcalde. En una ciutat com Barcelona, és més complicat i, o bé fas molts papers, o per mandra no ho faràs. Penso que cal un sistema democràtic on no calgui tants nivells (ajuntament, consell comarcal, diputació, Generalitat…). No sé quin treure, perquè no sóc politòleg, però està clar que n’has d’eliminar un.
Finalment, si l’estiguessin escoltant els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
En algun cas he sentit gent que deia que Sant Llorenç no té salut, que estem baixant i ens n’anem al desastre. Però jo no tinc cap sensació que això sigui així: el món està en una crisi molt forta i el que vivíem el 2008 era un conte de fades irreal. Quan al poble es tanca una botiga, al cap de mig any se n’obre una altra. Miro l’escola bressol que tenim i quedo meravellat de la mainada que hi ha; veig que arribarem al dèficit zero i que aviat podrem començar a fer cosetes; penso que tinc sort de tenir gent capaç de treballar al meu voltant i fer coses importants amb molt pocs diners. Abans anàvem al banc i demanàvem els diners. Ara ens espavilem fent sopa amb les pedres.
