El conseller Albert Dalmau presenta al Parlament els números del departament de la Presidència i destaca els nous recursos habilitats pels acords pressupostaris, amb 435 milions per garantir el desplegament de projectes estratègics vinculats majoritàriament al món local
El Pla de Pobles 2026-2030 mobilitzarà 400 milions per als municipis de menys de 5.000 habitants, i aquest any es crearà una nova línia de subvencions de 20 milions per garantir que els ajuntaments petits disposin de secretaris i interventors
Els comptes del 2026 donen una forta empenta a la reforma de l’Administració i a les iniciatives vinculades a la connectivitat del país i la ciberseguretat
El Govern redobla la seva aposta pel món local amb la incorporació del Pla de Pobles 2026-2030 i un fons per a secretaris i interventors a la proposta de pressupostos per a aquest any. Així ho ha explicat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, aquest dimarts al Parlament, en què ha presentat els comptes que el Govern durà a aprovació i ha desgranat els números del seu departament.
“Catalunya tindrà els pressupostos que es mereix”, ha subratllat Dalmau, i els ha qualificat com “una eina de transformació per al país, l’Administració i el conjunt dels municipis del país”. “Una eina necessària per fer funcionar Catalunya”, ha reblat. El conseller ha celebrat els pactes assolits amb ERC i Comuns que faran possible donar llum verda als comptes, i ha agraït als dos grups la col·laboració. “Calia arribar a acords. L’alternativa era condemnar el nostre país al bloqueig i no avançar. I els acords es fan buscant espai comú”, ha manifestat.
Entrant al detall dels números del Departament de la Presidència, si la proposta del mes de març passat ja era clarament municipalista, ara encara fa un pas més. El pressupost del departament es manté en 1.051,2 milions d’euros, un 30,23% més respecte al 2023. Sense tenir en compte l’aportació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la proposta inicial ja reservava més de la meitat dels recursos (701) al món local. Ara, a més, es destinen 435 milions d’euros de recursos habilitats per al període 2026-2030 que permetran planificar i garantir el desplegament de projectes estratègics, la majoria vinculats al món municipalista.
Entre aquestes actuacions destaca especialment el Pla de Pobles 2026-2030, dotat amb 400 milions d’euros. Es tracta d’un nou pla quadriennal per reactivar, protegir i adequar els nuclis urbans i els espais d’activitat econòmica dels 730 municipis de menys de 5.000 habitants. Impulsarà actuacions per recuperar patrimoni arquitectònic i centres històrics, impulsar-hi activitat econòmica i rehabilitar espais públics i millorar habitatges, l’eficiència energètica i accessibilitat.
Una altra novetat rellevant és la creació d’una nova línia de subvencions durant aquest any dotada amb 20 milions d’euros per reforçar la presència de secretaris i interventors als municipis de menys de 2.000 habitants. L’objectiu és garantir el correcte funcionament administratiu i la prestació de serveis públics. Aquesta mesura dona resposta a una mancança estructural, ja que actualment més del 60% dels municipis no disposen d’aquestes figures clau per al seu dia a dia. El Govern assumirà fins a 45.000 euros anuals per plaça.
Encara en l’àmbit local, el Pla Únic d’Obres i Serveis, el principal pla d’inversions a pobles i ciutats, beneficiarà enguany més de 450 projectes al conjunt del país amb 60 milions dels 500 totals previstos. I el Fons de Cooperació Local s’enforteix amb gairebé 40 milions, un increment del 27%, que ajudarà les finances de tots els ajuntaments i els consells comarcals.
La reforma de l’Administració, la connectivitat i la ciberseguretat, eixos prioritaris
El pressupost de la Presidència també dona una empenta a les iniciatives vinculades a la reforma de l’Administració. Amb una reserva superior als 100 milions d’euros, es donarà un impuls definitiu al nou model d’atenció ciutadana, amb el desplegament de les noves oficines integrades a totes les vegueries, amb un 012 que funcionarà també els caps de setmana i les noves oficines mòbils per arribar a tot el territori. El suport als processos de simplificació i millora de tràmits, les pràctiques remunerades per captar nou talent de les universitats catalanes i de formació professional, les noves convocatòries de processos selectius i la finalització de la posada en servei del nou web de la Generalitat són algunes altres de les iniciatives detallades pel conseller Dalmau.
Alhora, el compromís amb la connectivitat i la ciberseguretat del país és un eix fonamental en els números de Presidència. Aquest 2026 es desplegaran 1.000 quilòmetres nous de la xarxa pública de fibra òptica per arribar fins a 850 municipis més, i, gràcies als nous recursos habilitats fruit dels pactes pressupostaris, es farà un esforç addicional de 10 milions d’euros per millorar la connectivitat a les zones rurals en el marc del protocol TelcoCat. Així mateix, s’invertirà fins a 22 milions en la millora de la ciberseguretat per tenir un país i uns serveis més protegits.
Finalment, els nous recursos habilitats reserven cinc milions d’euros addicionals per al Pacte Nacional de Salut Mental. Amb aquesta nova aportació, disposarà de fins a 25 milions d’euros per avançar en la millora de la salut mental dels infants i joves de Catalunya.
Uns pressupostos d’estabilitat, futur i lideratge
Els pressupostos generals aprovats pel Govern de la Generalitat assoleixen un import rècord de 49.162 milions. Això suposa 9.126 milions més que els últims pressupostos aprovats, l’any 2023, un increment del 22,8%. I, arran dels acords amb ERC i Comuns, habilita un total de 4.604 milions d’euros de fons addicionals per al període 2026-2030, dels quals 893 són per a l’any 2026, per blindar la continuïtat de les polítiques públiques i els projectes prioritaris.
Els comptes suposen un salt endavant en el progrés social, la cohesió territorial, l’autogovern, l’impuls a l’habitatge o la defensa del català, ha afirmat el conseller. I ha posat de relleu l’augment de la inversió fins a 4.146 milions, un 45% més, que impulsarà la transformació del país i la recuperació del lideratge econòmic de Catalunya.
Font: Govern
