Jordi Ignasi Vidal

Paer en cap de Balaguer

Pla i muntanya

“Quan la Fiscalia ens va cridar a declarar, em vaig sentir més paer i menys alcalde que mai”

Projectes com la planta pilot de biorefineria apunten cap a la transformació econòmica de Balaguer
0
2579

A la capital de La Noguera ens hi espera en Jordi Ignasi Vidal, paer en cap de Balaguer des de 2015. Amb ell parlem del present i el futur d’una de les ciutats mitjanes més allunyades de Barcelona.

Comencem per preguntar-li sobre el seu estil de fer política. Com és?

Jo busco un tracte humà i empàtic. Els enginyers de formació no estem gaire habituats a les relacions socials i, en aquesta feina, sovint la gent t’explica drames. Al principi, reconec, em va costar molt de gestionar-ho, perquè m’angoixava molt. Però, amb el temps, aprens a veure els problemes amb la suficient distància: has de seguir vivint i trobar les solucions que puguis. Estar lúcid i una mica fred de cap t’ajuda a controlar més bé les situacions.

Els enginyers de formació no estem gaire habituats a les relacions socials i, en aquesta feina, sovint la gent t’explica drames.

Des de 2015 és el paer de Balaguer. Què li ha aportat, personalment?

Em considero una persona bastant eclèctica en gustos i m’agraden les coses diverses. Així que la feina que tinc està molt bé, perquè em dona la possibilitat de fer coses per la ciutat i de no avorrir-me mai. 

Una cosa que he guanyat és la il·lusió de fer projectes i de veure que es poden fer realitat. Això és molt satisfactori. Fer de paer m’ha canviat com a persona i m’ha proporcionat una visió molt més ampla de la complexitat de la societat. 

Com és la gent de Balaguer? Quina idiosincràsia tenen?

Som especials. La població ha canviat molt en els darrers anys. En la dècada dels 30 i 40 del segle passat, tothom qui vivia aquí era originari de Catalunya. Als anys 50 i 60 van arribar moltes persones de la resta de l’Estat, especialment d’Andalusia, i hi va haver un boom de creixement demogràfic. 

Més tard, als anys 2000, de 17.000 habitants, n’hi havia prop d’un 10% que eren originàries de Romania, i una xifra semblant que venien de Marroc. També 500 o 600 persones provinents de Senegal, o Colòmbia, o Cuba… És a dir, ara hi ha presència de moltes nacionalitats. Balaguer havia estat una vila habituada a enviar gent a fora, i, en pocs anys, en vam començar a rebre molta. La vila d’avui és molt distinta a la que hi havia fa anys i crec que hem de treballar de valent per poder fer que tinguem molt bona cohesió en el futur.

Balaguer havia estat una vila habituada a enviar gent a fora, i, en pocs anys, en vam començar a rebre molta.

Digui’ns algunes coses bones i dolentes de Balaguer.

De bones en tenim moltes: una història espectacular i un patrimoni molt interessant. Des del punt de vista humà, tenim un gran associacionisme, i esports i cultura. A més, hi ha molta activitat empresarial.

Potser, la part més feble és que ens manca una mica més d’orgull propi. La sensació que tenim és que les coses bones estan a molts altres indrets, fora de la ciutat. Però crec que això ha de canviar. Quan hi va haver la pandèmia, no era el mateix tancar-se a Barcelona que tancar-se a Balaguer… Aquí podies sortir de casa i de seguida trobaves la natura i espais lliures. A més, aquí els habitatges són també més grossos, de manera que ens falta creure’ns una mica més que podem tenir un bon projecte de vida.

Un dels reptes que tenim, també a nivell empresarial, és que la gent ha d’entendre que pot rondar pel món i sortir a formar-se, fins i tot per Europa, però que, si vol tenir un bon projecte de vida, ja no li són imprescindibles les titulacions. Per tant, hi ha manera de retenir aquest talent a la ciutat.

En la part més feble, ens manca una mica més d’orgull propi de ciutadania.

Abans de parlar de l’economia, tornem al patrimoni arquitectònic. Què ens recomana veure a la ciutat?

El primer que crida l’atenció és la muralla medieval. És la que passa justament pel damunt de la paeria i configura un skyline molt particular. Tenim restes, també, de la muralla  de la ciutat àrab, perquè som una ciutat creada durant la dominació musulmana.

També tenim Santa Maria, que és un monument gòtic espectacular. I a Santa Maria de les Franqueses hi tenim romànic, i Sant Domènech… Heu de pensar, que la Casa d’Urgell va ser la segona més important del país, després de la del comte de Barcelona.

Una cosa que crida l’atenció és que vostè és el paer major, no pas l’alcalde, com en altres localitats. Això té també a veure amb la història?

Així és. Entre els anys 1190 i 1714, vam ser una paeria. El Decret de Nova Planta de Felip V va anul·lar-la i va establir una alcaldia. Hi havia moltes diferències entre un càrrec i l’altre: mentre els paers arribaven al càrrec per insaculació (es a dir, per una mena de tria de noms posats dins d’un sac) i havien de ser persones de Balaguer, els alcaldes a partir del temps de Felip V van ser representants del corregidor reial. Ja no eren persones de pau (que és el que significa ser paer), sinó vigilants i controladors de la cosa pública, de dalt cap vall.

Quan la Fiscalia espanyola ens va cridar a declarar arrel de l’1 d’Octubre, jo em vaig sentir més paer que mai i menys alcalde que mai.

Quan, arrel dels fets de l’1 d’Octubre, la Fiscalia espanyola ens va cridar a tots els alcaldes i alcaldesses a declarar, jo em vaig sentir més paer que mai i menys alcalde que mai. Ells pensaven que jo era alcalde, és a dir, algú que posen per controlar els de sota. I no: soc un dels de baix que, durant un temps, tinc la responsabilitat de portar les coses de l’ajuntament.

La Fiscalia pensava que jo era alcalde, és a dir, algú que posen per controlar els de sota. I no: soc un dels de baix que, durant un temps, tinc la responsabilitat de portar les coses de l’ajuntament.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?

És estable. Quan vam entrar hi havia un deute enorme. Ara el tenim controlat i en un nivell inferior al 30%. Estem molt bé. Però amb la inflació i els augments de costos tan grans que hi ha ara, veiem que l’estalvi net se’ns va reduint, perquè els ingressos no augmenten. A dia d’avui hem pogut cancel·lar la majoria d’aquells préstecs que es van fer a l’època de l’ICO, però la preocupació segueix sent la de mantenir l’equilibri a curt i a mig termini.

En el llarg termini, els municipis tenim un problema: difícilment podem augmentar els impostos propis, amb la situació que hi ha. I, a més, la majoria dels impostos se’ls queda l’Estat, mentre que nosaltres hem de proveir molts més serveis dels que ens toquen. Ja volem donar-los, ja, perquè volem que la gent vulgui quedar-se a viure aquí, però patim molt perquè la nostra comarca té cent municipis habitats i és molt difícil donar servei a totes aquestes persones, que ens els venen a demanar a nosaltres.

En el llarg termini, els municipis tenim un problema: difícilment podem augmentar els impostos propis.

Quantes persones treballen a l’ajuntament?

Aquí hi ha molta gent… Passem de les 250 persones, en certs moments. A més, tenim tendència a portar-ho tot nosaltres mateixos: l’aigua, la jardineria, els residus… En comparació a d’altres ciutats potser dona la sensació que estem sobredimensionats, però és que aquestes altres ciutats tenen molts serveis externalitzats.

Crec que, actualment, tenim un dèficit enorme de quadres intermedis i de tècnics. A més, no en podem contractar de nous i ens cal esperar que hi hagi jubilacions, perquè no podem crear places noves. En canvi, tenim molt de personal en els nivells més bàsics. Fa molt de temps que intentem resoldre-ho, però les lleis ens ho prohibien quan vam arribar.

I l’equip de govern, quin perfil té?

Som nou persones al govern. Tenim la sort que cadascú està format i és expert en l’àrea que li toca. Per exemple, qui porta l’oficina tècnica és arquitecte tècnic. I qui porta cultura i comunicació també ho és, a més de ser dissenyador gràfic. I la persona responsable de recursos humans, també té formació en aquest camp.

Ara que estem a punt d’acabar la legislatura, quins son els reptes i els projectes que tenen damunt de la taula?

El cert és que tenim uns quants reptes que ja hauríem de tenir resolts, però que no hem pogut concloure per la situació de pandèmia. Per exemple, la gestió de les zones d’aparcament de la ciutat, que estava prevista per a l’inici de 2020. Però, de cop, tot va tancar i ja no voltava cap cotxe pel carrer, de manera que hem hagut d’esperar a tenir una mobilitat gairebé normal per poder fer el corresponent estudi.

També hem entrat en l’habitatge social. No és que siguem uns actors rellevants, però havíem de promoure’l. Així que hem anat comprant pisos per fer-ne vivenda social, ja sigui a través de contracte o d’adquisició directa. I d’un pis hem passat a tenir-ne cinquanta.

Entesos. Quins altres projectes més tenen?

Fa dos mesos acabem d’aprovar el nou pla estratègic de cultura, amb el que volem obrir la cultura a la societat. Abans es programava molt des de casa, sense tenir gaire en compte els actors que hi ha a la ciutat. En quant a l’esport, també hem fet un pla de desenvolupament i detecció de les problemàtiques urbanes: ens falten pistes, malgrat que ja en tenim unes quantes. 

I també hi ha la qüestió de la promoció econòmica. Hem rebut un suport europeu per desenvolupar un energy hub lab, des del que volem promoure el canvi de model energètic i d’activitat. I volem generar l’ocupació a través del viver d’empreses, des del que, a més, intentarem col·locar-nos amb les noves tecnologies. Aviat comptarem amb una planta pilot de biorefineria al polígon, i si es demostra que funciona, podrem donar més passos endavant. Durant molts anys vam tenir certa força industrial, però havia anat decaient. Ara és imprescindible tornar a empènyer. 

Fa dos mesos acabem d’aprovar un nou pla estratègic, amb el que volem obrir la cultura a la societat.

Creu que els ajuntaments han de col·laborar amb la iniciativa privada, per promoure l’economia de les ciutats?

És imprescindible que ho facin. Des del sector públic no podem crear empreses especialitzades. Ni tenim el coneixement, ni sabem com vendre-ho. Per tant, d’una banda cal que aconsegueixis accedir a programes europeus, i això és una feina de picar pedra. De l’altra, cal trobar col·laboració en les empreses grans. No cal que siguin macro-empreses, però sí que estiguin ben arrelades al territori, perquè són les que no marxen.

Moltes vegades es diu que La Noguera és el graner de Catalunya. És la comarca més extensa i productiva, sí. Però també és cert que tenim dèficit de capacitat transformadora de la producció primària. Per dir-ho d’alguna manera, fem els porcs i exportem la matèria primera per què altres en facin bacon. O bé fem la fruita i en altres llocs en fan suc. Crec que ens cal més capacitat de transformació que ens generi una ocupació local i més valor afegit dins del territori.

La Noguera és el graner de Catalunya. Però tenim dèficit de capacitat transformadora de la producció primària.

Aspiren a aconseguir algun dels fons Next Generation?

Estem esperant la convocatòria adequada. També estem analitzant si els que fins ara han sortit ens convenen.

Quan es reuneix amb alcaldes de la zona, quines són les reivindicacions que comparteixen?

Una de les situacions que compartim és que som una zona de frontera entre Lleida i Aragó. I això genera que hi hagi una mateixa àrea de desenvolupament econòmic, però distintes normes i regulacions. Hi ha empreses que marxen d’aquí per anar allà, perquè diuen que tenen unes condicions molt avantatjoses.

A més, tenim problemes amb les comunicacions terrestres. Durant la pandèmia, la RENFE va anul·lar unes línies que ens anaven molt bé perquè ens enllaçaven amb Lleida i ens facilitaven anar a Barcelona, Madrid, Saragossa i Girona. Ens van dir que a finals de l’estiu ens ho tornarien a obrir, però no ha estat així. Ara veiem com Barcelona queda cada vegada més lluny. Caldria desenvolupar més bé aquestes infraestructures per donar una millor qualitat de vida a la ciutadania.

Hi ha empreses que marxen d’aquí per anar a l’Aragó, perquè diuen que hi troben unes condicions més avantatjoses.

Creu que, des de Barcelona, o del Govern de la Generalitat, es té prou en compte als pobles i a les ciutats més perifèriques?

Jo crec que hi ha hagut un canvi en la manera de fer, darrerament. En moltes coses, et pregunten més. Però crec que a nivell organitzatiu no s’ha acabat de trobar la manera de fer-ho. Sovint sents que no hi ha retorn… 

A més, per tot arreu sorgeixen normatives que afecten ciutats mitjanes com la nostra: la protecció de dades, la dels animals… el que sigui. I quan la llei es promulga, vol dir que caldran uns recursos per desenvolupar-la al territori. Et donen la competència, però, en canvi, no hi ha recursos.

Enginyer agrònom i forestal de professió i formació. Fundador d’una empresa de productes fitosanitaris i d’assessorament i formació mediambiental, va esdevenir responsable de l’àrea de medi ambient al Consell Comarcal de la Noguera. Motivat políticament des de fa molts anys, va ajudar Esquerra Republicana en diverses campanyes sense ser-ne militant. El 2015 va accedir a l’alcaldia de Balaguer, càrrec que va revalidar el 2019. El paer en cap va néixer a Balaguer el 1965 i és pare de tres criatures, dues d’elles bessones.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: Qualsevol de les novel·les policíaques de Henning Mankell.
  • Una pel·lícula: La vida de Brian
  • Una cançó: Cremant València, de La Fúmiga
  • Una beguda: L’aigua
  • Un país: Catalunya
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer: Còrsega
  • Un esport: Practico el tennis i m’agrada mirar el ciclisme, el futbol, el bàsquet, l’handbol…
  • El que més valora d’una persona: La honestedat. Hi ha dues coses que només pots perdre una vegada: la vida i la paraula.

Balaguer

Balaguer és el segon municipi amb més població de la demarcació de Lleida i la capital de la comarca més extensa del país: La Noguera. La població actual és de 17.400 persones, moltes d’elles d’origen internacional. Entre les persones nouvingudes hi predominen les nacionalitats romanesa i marroquí. La Balaguer actual és filla d’una història gloriosa i senyorial, de la que en deixen constància el Santuari de Santa Maria (dit localment “del Sant Crist”) i la Suda (o castell àrab), així com la muralla medieval, que defineix i perfila un skyline espectacular a la vora occidental del riu Segre. Ávui en dia és un centre hortícola i industrial molt rellevant. No us en podeu perdre ni els vins de Costers del Segre, ni la fruita, ni, molt menys, el mercat setmanal dels dissabtes que, com des de fa segles, se celebra a la plaça major i que transmet tota l’alegria i laboriositat de les persones que hi viuen.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.