Quan més gran, més transparent

D’acord amb això, la capacitat de tenir recursos pressupostaris és un element decisiu a l’hora de bastir l’Administració transparent. I així ho demostren les dades: tots els ajuntaments de més de 100.000 habitants disposen de portals de transparència i dades obertes. En canvi, en els municipis de menys de 20.000 habitants només en tenen un 18%. Aquestes eren dades de l’any passat a les portes de l’entrada en vigor de la llei. Gràcies a la diligència de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), que ofereix una plantilla de portal de transparència, la situació ha millorat substancialment. Però encara queden aspectes de la llei per incorporar; com fer públiques les subvencions concedides o les declaracions patrimonials dels càrrecs electes i oferir guies de consulta de la informació, entre d’altres.

Actualització constant

Tanmateix, la manca de recursos dels municipis petits dificulta l’actualització constant de les dades. I això requereix una resposta per part de l’Administració per no generar greuges entre municipis; perquè els ciutadans de Barcelona ―per posar un exemple― i els de Guardiola de Berguedà tenen els mateix dret d’accés a la informació pública.  
Tenint en compte la base municipal catalana ―la gran majoria de municipis tenen menys de 10.000 habitants―, es fan necessaris mecanismes que permetin corregir aquest dèficit de transparència produït per la manca de recursos.  
La llei de transparència obre un escenari ple de possibilitats que cal encarar amb fermesa per assolir un sistema de relació amb la ciutadania que promogui el coneixement de l’activitat municipal, la millora de la informació pública, la rendició de comptes i la promoció de la participació. El repte és majúscul; però els beneficis encara ho són més. Per això val la pena esmerçar-hi esforços.

Francesc Ponsa
director de XUT Consulting i professor de la UPF