Les companyies han de tributar entre 553 i 2.665 euros a l’any per cada torre d’alta tensió que travessa terrenys municipals o comunals
Quatre municipis de Lleida han aconseguit l’aval del Tribunal Suprem i del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) per obligar les companyies elèctriques a tributar per una peça clau del seu negoci: les torres de les esteses per les quals transporten l’energia d’alta tensió, malgrat que en queden fora els cables.
Es tracta dels consistoris de Llavorsí, Rialp, Baix Pallars i Esterri de Cardós, que a poc a poc, i després dels respectius pronunciaments del Suprem i el TSJC, són els únics de l’Estat que han aconseguit gravar amb un tribut, en aquest cas una taxa derivada d’una ordenança municipal, aquestes instal·lacions. Mentrestant, centenars de municipis de tot l’Estat veuen rebutjats els seus plantejaments i alguns comencen a retirar les ordenances.
L’ordenança d’Esterri de Cardós ha rebut el vistiplau del Suprem, mentre que la de Llavorsí ha estat avalada pel TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) sense que Red Eléctrica, el principal litigant amb els consistoris per aquest assumpte, hagi recorregut aquesta sentència en cassació.
La companyia sí que va aconseguir tombar l’ordenança de Montenartró, una EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Llavorsí per una qüestió de legitimitat que es resol per si sola i el plantejament de la qual, de fet, ha servit per aclarir la situació jurídica: l’establiment de les taxes correspon als municipis i no a les seues pedanies.
Les sentències del Suprem sobre la pràctica totalitat de les ordenances sempre van tenir dos trets comuns: el vistiplau a l’existència del tribut, per ser obvi que es tracta d’una ocupació de l’espai públic que dona a les companyies un benefici, i el rebuig de la manera de calcular la quota, és a dir, als paràmetres que els municipis aplicaven per liquidar-lo.
