Un any després de la gota freda que va inundar 562 km² al País Valencià, els efectes de la devastació romanen ben visibles
Això sí, institucions, empreses i particulars s’hi han abocat i la recuperació ja es fa notar en obres públiques, cases i negocis
A l’entrada del castigat barri de Bechinos de Xiva, una petita rajola en una paret blanca marca el punt a uns dos metres i mig de terra on va arribar l’aigua aquell fatídic 29 d’octubre del 2024 que ho va canviar tot. Per sota hi queden els dolorosos records tenyits en marró; per sobre hi reneix l’esperança que es vol pintar de verd. Un any després de la descomunal gota freda que va provocar 229 morts i incalculables danys materials, enduent-se tot el que trobava al seu pas vora el barranc del Poio i del riu Magre, i que en arribar a la plana de l’Horta Sud de València es va eixamplar fins a provocar una mena de tsunami que la va arrasar, el rastre encara és ben visible, i la ferida al territori, ben profunda. Gens estrany si es té present que, segons dades del satèl·lit Copernicus i estudis cartogràfics de la Universitat de València, la dana va inundar una extensió de 562 km² repartits entre 75 municipis, amb una població global de més de 800.000 habitants. Un 90% del territori, això sí, correspon a superfície forestal i agrícola: van quedar negades així unes 48.000 hectàrees de conreus, sobretot de cítrics, de les quals la patronal agrària AVA-ASAJA calcula que només un 60% ha recuperat l’activitat.
En tot cas, és a les àrees urbanitzades on hi ha la impressió que queda més per fer. Allà el marró ho impregna igualment tot: el polsim que no marxa dels carrers, les marques a les parets, el tel que recobreix el paisatge urbà… També la mentalitat d’una població que d’una banda vol mirar endavant, però de l’altra manté les emocions a flor de pell i, sovint amb llàgrimes als ulls, a la mínima ocasió es desfoga explicant els seus records. Multitud de proteccions a les entrades de les cases per evitar que l’aigua hi torni a entrar demostren que a dins ja no hi ha fang, però s’hi ha quedat la por. Cada previsió de pluja comporta una angoixa. I és que les imatges perduren a la retina i el trauma ha quedat marcat a foc.
Les mans enfangades dels milers de voluntaris que van participar durant mesos en la neteja han deixat empremta en molts murs, murs que també parlen al crit de “Mazón dimissió”. La pudor i la fortor d’humitat es continuen sentint arreu, sobretot en baixos, naus i garatges. El clavegueram, on van llençar tones i tones de fang extrets de les cases, continua obturat en molts punts, i no engoleix quan torna a ploure. Vora 800 dels 7.500 ascensors afectats continuen sense funcionar, segons l’Associació d’Empreses d’Ascensors de la Comunitat Valenciana (Ascencoval), fet que ha provocat que, els que els necessiten més i poden fer-ho, s’hagin mudat a cases de familiars i amics. Alguna línia de tren, com la C3, roman tallada. Una pila d’equipaments municipals com ara piscines o camps de futbol –van quedar afectades 139 infraestructures esportives, segons la Generalitat– tampoc han reobert. Els centres educatius sí –106 van quedar malmesos–, tot i que alguns en precari i altres amb milers d’alumnes traslladats a barracons. Segons l’Institut Valencià de l’Edificació, uns 1.450 habitatges van quedar inhabitables, i més de 300 s’han d’enderrocar totalment o parcial, amb la incògnita en molts casos de si es tornaran a reconstruir. Tècnics municipals, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de múltiples institucions, tot tipus d’experts i fins i tot mestres i universitaris estudien els plànols i revisiten les afectacions una vegada i una altra per explorar solucions. I és que tots els plans urbanístics han volat pels aires: un estudi de RTVE a partir de dades del cadastre calcula que un 40% de les 44.000 parcel·les inundades no es consideraven inundables, i en un altre 28% la probabilitat hi era testimonial. A Paiporta, municipi de 27.000 habitants que es considera la zona zero amb el 100% de baixos afectats, només l’1% dels edificis eren en zona de risc. Quan el que s’ha inundat és pràcticament tot, és lògic que ara hi hagi dubtes sobre on acaba el que abans era catalogat de zona inundable. Tot trontolla.
