El president de la Diputació de Lleida ha participat a la taula rodona ‘El futur dels territoris abandonats’, juntament amb el geògraf de l’Institut d’Estudis Catalans Joan Becat, el professor de geografia humana de la Universitat de les Illes Balears Miralles, i la directora de l’Agència Valenciana Antidespoblament de la Generalitat de València, Jeanette Segarra
El president Talarn ha destacat els criteris de discriminació positiva que s’apliquen als plans econòmics de la Diputació de Lleida i l’Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya com a “palanca del canvi necessari per revertir els efectes de dècades de desinversió als municipis rurals”
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha assegurat avui que “les polítiques efectives en favor del desenvolupament local impulsades per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida poden facilitar un canvi de paradigma en què els territoris rurals deixin de ser considerats subsidiaris o allunyats i es mostrin com una oportunitat seriosa i factible davant la pressió dels entorns urbans i metropolitans en habitatge, especulació immobiliària, gentrificació, fiscalitat, mobilitat, contaminació i massificació”.
Joan Talarn ha fet aquest pronunciament en el marc de la taula rodona ‘El futur dels territoris abandonats’, celebrada a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent, juntament amb el geògraf de l’Institut d’Estudis Catalans Joan Becat, el professor de geografia humana de la Universitat de les Illes Balears Miralles, i la directora de l’Agència Valenciana Antidespoblament de la Generalitat de València, Jeanette Segarra.
El president Talarn ha posat com a exemples de la “palanca del canvi necessari per revertir els efectes de dècades de desinversió als municipis rurals”, els criteris de discriminació positiva que la Diputació de Lleida va crear l’any 2020 per a tots els seus plans econòmics en benefici dels municipis en risc de despoblament o que pateixen l’entorn de muntanya, i l’Agenda Rural establerta per la Generalitat de Catalunya, amb 892 accions, de les quals més de 300 són prioritàries i 59 són estratègiques, coordinades per una Comissió Interdepartamental de Governança Rural.
Talarn ha recordat que els fluxos migratoris han estat una constant en la societat catalana, de la muntanya al pla, del pla a la costa i dels pobles a les ciutats, fonamentats en la reducció de la població ocupada en tasques agràries i la cerca de treball i de millors condicions de vida, o, en el cas dels més joves, a l’accés als estudis i el desplegament d’una carrera professional. D’aquesta manera, l’evolució del poblament català durant els darrers 150 anys al Principat i de les comarques que conformen el rerepaís en particular, s’assenta sobre una societat de base eminentment agrària que va a parar a una concentració de la població i l’activitat en els principals nuclis urbans, especialment Barcelona i el seu entorn.
Per tal de revertir els efectes que sobre els municipis rurals han tingut aquestes onades migratòries, Joan Talarn ha destacat “la pressa de consciencia d’aquells que governem de fa poc, de que ens calen polítiques efectives de discriminació positiva, més basades en l’equitat que en la igualtat, en el desplegament de les Tecnologies de la Informació, en la transformació del model econòmic, en la inversió en les vies de comunicació terrestres i facilitar polítiques d’habitatge que tinguin un efecte real sobre municipis rurals que fins ara es veien obligats a complir normes pensades per a grans ciutats”.
Així, ha destacat que en el canvi de paradigma també influirà l’Estatut del Municipi Rural que la Generalitat treballa de manera col·laborativa amb les entitats municipalistes, quan no fa ni un any i mig que el govern del país va posar-se com a meta resoldre un marc normatiu propi per als micropobles que mai havia encarat cap altre executiu precedent. El president Talarn ha insistit en què “prioritzar les polítiques que facin arrelar projectes de vida al territori és una feina transversal, que interpel·la totes les àrees de tots els governs i totes les administracions, no només el món local sinó, especialment les institucions del país i l’estat”.
Prèviament, el president Talarn ha participat en l’acte inaugural de la 54a Universitat Catalana d’Estiu, juntament amb Joan Miralles, president de l’Obra Cultural Balear; Nicolau Garcia, vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental; Alfons Quera, delegat de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà; i Joandomènec Ros, president de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu, que ha donat pas a la Lliçó inaugural a càrrec de Jordi Cornudella, comissari de l’Any Ferrater.
