L’AIREF recomana territorialitzar els recursos amb coordinació amb el món local i que les polítiques es portin a terme des dels territoris per fer-les més ajustades a les necessitats i a les oportunitats de cada àmbit. És així com Treball està desplegant el seu nou model d’Estratègies de Concertació Territorial entre el SOC, els Ajuntaments i els Agents Socials
El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) va executar el 90% del pressupost assignat per a polítiques d’ocupació el 2017, l’últim any amb les dades tancades. Aquest percentatge situa Catalunya al capdavant de l’Estat pel que fa a l’eficàcia en la gestió dels recursos per lluitar contra l’atur, tal i com assenyala l’informe sobre polítiques actives d’ocupació elaborat per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF).
L’informe també destaca que la despesa anual per aturat a Catalunya està per sobre de la mitjana estatal. Aquest indicador es tradueix en unes taxes d’atur més baixes i, en especial, en el col·lectiu de persones aturades de llarga durada. Les dades del SOC revelen que una de cada dues persones que han participat en els diferents programes de polítiques actives han estat contractades. Aquest percentatge s’eleva al 63% en l’àmbit de la qualificació professional.
A nivell general, l’informe de l’AIREF també fixa alguns anàlisis i recomanacions compartides pel SOC. D’entre aquestes destaquen les següents:
· Cal situar l’orientació professional com el servei clau per a poder identificar correctament les necessitats de les persones i adreçar-les als programes de formació o d’ocupació més adequats.
· Cal més vinculació entre els resultats dels programes (la inserció laboral, la qualificació…) i els recursos financers per pagar aquestes polítiques. La inversió en formació, orientació o qualsevol programa o servei d’ocupació s’ha de traduir en taxes d’atur més baixes.
· Les polítiques centrades només en subvencionar la contractació dels desocupats són ineficients. Treball aposta per polítiques que augmentin la capacitat de les persones per ocupar els llocs de feina que demanden les empreses.
· L’AIREF recomana territorialitzar els recursos amb coordinació amb el món local i que les polítiques es portin a terme des dels territoris per fer-les més ajustades a les necessitats i a les oportunitats de cada àmbit. És així com Treball està desplegant el seu nou model d’Estratègies de Concertació Territorial entre el SOC, els Ajuntaments i els Agents Socials.
· L’AIREF també es fa ressò de les enormes dificultats que comporta no disposar de pressupost estable en matèria d’ocupació i proposa escenaris plurianuals de finançament, una reivindicació històrica i permanent de Catalunya no atesa per l’Estat.
· Dificultats perquè no existeixen sistemes d’informació homogenis. Des del SOC es fa un seguiment periòdic de l’efectivitat de les polítiques d’ocupació, particularment de l’èxit en la inserció de les persones aturades, tot i les limitacions per accedir a determinada informació i la impossibilitat de creuaments massius amb la Vida laboral de les persones a la Seguretat Social.
Els darrers 4 anys també s’ha avaluat la totalitat dels programes no només des del punt de vista de la inserció laboral i s’han començat a publicar les dades a nivell municipal d’inversió en polítiques actives d’ocupació. Tot aquests material és obert pels ciutadans a través del web del SOC.
