Situat al cor del Baix Empordà, el municipi d’Ullà ocupa una superfície de 7,7 km² i es troba a una altitud de 21 metres sobre el nivell del mar. Limita al nord amb Bellcaire d’Empordà, a l’est amb Torroella de Montgrí, al sud amb Gualta i a l’oest amb la Tallada d’Empordà. També inclou el petit nucli agregat de la Roqueta. La seva economia és fonamentalment agrària, amb especial dedicació a la producció de poma.
El terme s’estén des dels vessants meridionals del massís del Montgrí fins a la riba esquerra del riu Ter, i compta amb un passat remot documentat: al Cau del Duc d’Ullà s’hi han trobat importants restes del paleolític inferior i mitjà, evidència d’un poblament prehistòric destacat. La primera referència escrita del poble data de l’any 834, sota el nom de Olianus. Al llarg dels segles, el nom evolucionaria passant per formes com Oliano (879) i Uliano (881), fins arribar a l’actual Ullà. Durant l’edat mitjana, la vila fou possessió dels bisbes de Girona.
Quant a la demografia, el poble va experimentar un creixement continuat des del segle XII fins a finals del XIX. Després d’un període de davallada i estabilització al llarg del segle XX, la població va repuntar a partir dels anys seixanta. Avui, Ullà compta amb 1.072 habitants.
