Des de 2003, Josep López és l’alcalde d’Ullà. En aquests anys ha posat la prioritat en la gent i la transformació del poble. Avui parlem amb aquest alcalde veterà sobre el present i futur de la localitat.
Per quin motiu va entrar en política municipal? Tenia alguna motivació personal?
Des de petit, jo vaig seguir les passes del meu pare. Ell era socialista i jo vaig voler continuar. Jo vaig néixer a Granada i el meu pare, que treballava per una empresa de l’Estat, va ser destinat a Barcelona. Tota la meva família va arribar a Catalunya i es va instal·lar a Badalona. I quan tenia uns 20 anys, mentre estudiava, venia a l’Empordà, i a Ullà, a treballar fent temporada. Aquí vaig conèixer la meva dona, que era d’aquí, i ens vam establir al barri de La Roqueta, que estava molt deixat de la mà de Déu.
Allà va decidir entrar en política activa?
Eren els darrers anys 80 i al barri hi havia molta gent procedent de la primera immigració. Eren persones que venien a treballar a la costa i que, quan feien alguns estalvis, se n’anaven a viure a la veïna Torroella. Durant molts anys, a Ullà no s’hi va construir cap habitatge nou i les condicions eren cada vegada més difícils. L’Ajuntament d’aquell temps havia deixat el barri de La Roqueta semi-abandonat, i molt isolat del casc antic.
Així doncs, després d’unes assemblees veïnals, vam decidir participar en una llista única i presentar-nos a les eleccions municipals. Vam entrar a l’Ajuntament i vaig estar-hi uns anys fent de regidor d’Hisenda, atesos els meus estudis i feina com gestor.
I des de quan va encapçalar una llista electoral?
Des de les eleccions de 1999. La llista que encapçalava va ser la més votada, però els meus socis d’aleshores van decidir fer-me una jugada i accedir a l’alcaldia. El 2003 em vaig tornar a presentar i vaig guanyar.
Des d’aleshores, porta 22 anys consecutius a l’alcaldia. Per què creu que li han fet confiança tants anys seguits?
No està bé que jo ho digui, però crec que he treballat molt pel poble. I que el poble ha tingut una immensa transformació. A més, em considero una persona molt dedicada a la gent, que es fa seus els problemes dels altres. Crec que a la vida cal ser coherent amb el que es pensa i fer allò que més et satisfaci. I a mi em satisfà ajudar les persones.
Crec que a la vida cal ser coherent amb el que es pensa i fer allò que més et satisfaci. I a mi em satisfà ajudar les persones
Què li ha aportat personalment aquest temps a l’alcaldia?
El que he après és que no s’ha d’esperar res de ningú. Si tu vols una cosa, fes-la tu mateix. Nosaltres hem transformat el poble i ara, als meus 62 anys, encara tinc molta força per fer més projectes.
També he descobert la sort que vaig tenir amb la meva dona, que en pau descansi. Jo venia només a treballar i ella era molt oberta i sociable. Em va integrar en el barri, em va posar en les comissions de festes. Va ser la impulsora del meu interès per la gent.
El que he après és que no s’ha d’esperar res de ningú. Si tu vols una cosa, fes-la tu mateix
Recorda la primera decisió que va prendre com a alcalde?
Va ser la de construir el Centre Cívic. Aquell centre buscava unir més la vida de les persones que vivíem al barri de La Roqueta i les de la resta del poble. El vam començar a construir el 2003 i inaugurar el 2007. En els seus primers moments, hi havia un local social, una finestreta de Correus, un consultori (que no va funcionar mai, perquè la gent anava a Torroella) i una ludoteca que volia ser llar d’infants.
Què creu que diferencia Ullà de la resta de municipis?
Aquest és un poble petit, de 1.200 habitants, amb un pressupost ordinari de 1,25 milions d’euros i una taxa d’immigració del 35%. Som totalment diferents dels pobles de l’Empordà. La nostra immigració es podria comparar amb la d’un municipi molt més gran, en què els serveis socials estan desbordats per l’elevada demanda.
A banda, tenim la localitat de Torroella al costat. Això té uns beneficis i uns problemes. Entre els beneficis, per exemple, hi ha el fet que si es vol fer arribar una canalització de gas o de qualsevol altre servei públic a Torroella, primer cal passar pel nostre poble i construir-ho també. I el problema és que la majoria de les persones d’Ullà van a fer la vida cultural i social a la localitat veïna.
Som totalment diferents dels pobles de l’Empordà. La nostra immigració es podria comparar amb la d’un municipi molt més gran
Vostès, com Ajuntament, fan alguna cosa, en aquest sentit?
Ho treballem, però és difícil. Hi ha poques associacions locals. I això es nota molt a l’hora d’organitzar festes majors, per exemple. Els propis regidors de l’Ajuntament són els que han hagut de portar el bar en algunes ocasions. El handicap és que Ullà és una mena de localitat dormitori.
Tenim poca vida associativa. Els propis regidors de l’Ajuntament són els que han hagut de portar el bar de la Festa Major en algunes ocasions
Tenen algun problema demogràfic?
Com que tenim moltes persones nouvingudes, tenim una piràmide demogràfica força ben equilibrada. Diria que la mitjana d’edat local és de 35 anys. Hi ha un centenar de persones majors de 70 anys, però també molta gent jove, especialment entre les famílies nouvingudes.
Com que tenim moltes persones nouvingudes, tenim una piràmide demogràfica força ben equilibrada
Quina és la principal preocupació del municipi, actualment?
L’habitatge. És el que més feina ens dona. Nosaltres creiem en un projecte de poble en què les persones que neixen aquí segueixin vivint aquí i puguin desenvolupar-hi la seva activitat econòmica. En aquest sentit, el projecte més important és el d’un edifici de 22 pisos, que va estar ocupat durant un temps, i que actualment estem negociant amb la SAREB per quedar-nos.
El volem dedicar a lloguers socials i assequibles per a persones joves, principalment. A més, hem preparat un terreny per tal que Habitatge de la Generalitat hi faci pisos de protecció oficial.
I, d’altra banda, tenim un polígon industrial que està pràcticament exhaurit i una altra parcel·la que havia d’anar destinada a habitatges al 100%, però que hem redissenyat per tal que aculli naus industrials o comercials, a més de petites cases, a fi que els professionals locals puguin crear infraestructura econòmica al municipi.
Nosaltres creiem en un projecte de poble en què les persones que neixen aquí segueixin vivint aquí i desenvolupar-hi la seva activitat econòmica
Parlant d’això, com és la vida comercial i econòmica del poble?
Aquest és un altre dels hàndicaps. Al barri de La Roqueta hi ha una botiga de queviures i una farmàcia. Al casc antic, només hi ha el centre social, que fa també de cafè-bar. Anys enrere havíem previst construir una superfície comercial en una rotonda a la sortida del poble, però la Llei de Comerç de Catalunya ens impedeix construir centres de més de 799 metres de superfície comercial en pobles de menys de 5.000 habitants. I, amb aquesta restricció, cap gran marca va voler assumir la promoció.
D’altra banda, l’Ajuntament va muntar un coworking, o viver d’empreses, que vam situar a l’antic edifici municipal. Actualment hi tenim vuit o nou emprenedors que fan la seva activitat des d’allà. I, és clar, també hi ha una Cooperativa amb tots els productors de poma, però que funciona de manera autònoma.
Si vens a viure a Ullà, t’hi pots guanyar la vida, ja sigui en algunes empreses grans que tenim, o bé a la Cooperativa.
Si vens a viure a Ullà, t’hi pots guanyar la vida, ja sigui en algunes empreses grans que tenim, o bé a la Cooperativa
L’economia local és agrària.
Sí. Amb molta importància de la producció de poma. Anualment es recol·lecten aquí 33.000 tones de producte. També celebrem una Fira de la poma.
Quins llocs emblemàtics té el municipi?
El nucli urbà és prou interessant. El vam transformar completament amb el Pla de Barris del 2010. Un dels nostres problemes és que la gent passa de llarg: qui va a Torroella o l’Estartit, hi va directament, sense parar a Ullà. Però volem que vinguin a visitar el nostre poble, caminar-hi, veure la capella de Sant Andreu (del segle IX, tota de pedra, i que ha estat capella, escola, ajuntament i presó).
També són molt bonics els voltants de l’església i la Plaça de la Font, on hi trobem l’inici històric d’Ullà, perquè la font és natural. Hi ha estudis que diuen que el poble té molts anys. A més, ens trobem a la falda de la muntanya del Montgrí, cosa que ens dona un entorn molt interessant de visitar. I el riu… Sempre s’ha viscut d’esquenes al riu, però ara estem intentant revertir-ho.
Un dels nostres problemes és que la gent passa de llarg: qui va a Torroella o l’Estartit, hi va directament, sense parar a Ullà
Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament?
A dia d’avui no tenim cap deute. Ens vam hipotecar fa anys, quan vam construir el centre cívic. El problema és que no generem prou liquiditat com per poder pagar-nos noves obres i projectes, de manera que hem hagut de fer pòlisses que ens permetin cobrir-nos mentre la Generalitat ens paga les subvencions dels projectes que volem emprendre. Sense aquestes, l’interventor no ens autoritza cap obra.
Quina ha estat la seva prioritat com a alcalde, durant els 22 anys de mandat?
La gent. Nosaltres ens proposem reformar el poble d’una manera que beneficiï la gent i que no els calgui rascar-se la butxaca. Cada obra que s’ha fet s’ha finançat per subvencions buscades, o pel Pla de Barris, però no pas per contribució.
El que vull també és que Ullà sigui autosuficient energèticament, que tingui espais d’ombra i arbres plantats per fer que la gent pugui caminar des del casc antic fins al barri de La Roqueta. I, també, que els pisos de protecció oficial que us deia abans estiguin disponibles aviat.
Cada obra que s’ha fet s’ha finançat per subvencions buscades, o pel Pla de Barris, però no pas per contribució
Quina importància tenen les entitats supramunicipals per a vostès?
El Consell Comarcal sempre ens ha ajudat molt. Jo he estat conseller durant onze o dotze anys, fins al 2019. I crec que la seva feina fa molt de servei als municipis petits. El que passa és que estan infra-finançats, i això provoca que els Ajuntaments hagin de posar molts diners i assumir grans esforços. I en quant a la Diputació, ha estat una entitat que sovint ha donat molts més diners que no pas la Generalitat. Allà hi ha moltes persones que ens presten serveis.
El cert és que els Ajuntaments som la primera finestra d’entrada del ciutadà amb l’Administració. I aquí només tenim dues administratives, una tècnica, un secretari, dues persones a la brigada i una persona dedicada a la neteja. Hem de fer moltes coses, però entre els que som no arribem a tot i, per això, els regidors i jo mateix també hem d’arremangar-nos sovint.
Des de la Generalitat els escolten prou, a vostès?
Mai he tingut cap queixa fins ara. Sempre que hi he anat, ho he fet per anar a buscar diners o subvencions per al poble. I mai ningú m’ha posat cap impediment o ‘però’. Només tinc una espina clavada en una gran inversió que era molt interessant, però no ens la van donar.
Crec que al Govern actual hi ha molta gent que han estat alcaldes i que coneixen bé el que necessitem als municipis. No és per què siguin del meu color polític, que també, però crec que és un Govern molt municipalista. D’anteriors Governs, insisteixo, no em puc queixar tampoc. Però crec que els polítics de l’alta política haurien de baixar més al territori i entendre els nostres problemes: des de Barcelona es fan moltes lleis, però no sempre es donen els recursos per portar-les a terme. El finançament dels ajuntaments ha de millorar.
Des de Barcelona es fan moltes lleis, però no sempre es donen els recursos per portar-les a terme
