L’ACM vol conèixer els efectes de la reforma territorial que va provocar que es passés de 273 a 98 ajuntaments en 10 anys
Electes catalans visiten el Parlament danès.
Una trentena d’electes locals s’han reunit amb el director de KL, l’entitat municipalista de Dinamarca
Una trentena d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de Catalunya s’han desplaçat a Dinamarca aquesta setmana per conèixer de primera mà el funcionament de les administracions locals daneses deu anys després d’impulsar una reforma territorial en que es van reduir el nombre de municipis. La delegació catalana ha visitat l’entitat municipalista de referència a Dinamarca (KL), el Parlament danès i experts en la reforma territorial danesa.
El viatge, organitzat per l’Associació Catalana de Municipis, permet als electes catalans conèixer de primera mà els efectes positius i negatius de l’organització territorial. “Volem saber com des d’un dels països més avançats d’Europa, com Dinamarca, ha afrontat una reforma territorial d’aquestes característiques” ha explicat Miquel Buch, qui ha assegurat que “el viatge d’estudi permet detectar i repensar noves fórmules de gestió local en un futur estat català”.
A partir de la reforma territorial de l’any 1970 es van eliminar diferents nivells d’administració, deixant-ne només tres. S’ha passat de 1.300 Ajuntaments a només 98 ajuntaments. Això permet tenir molt clar quines competències té cada administració, i compartir reptes i objectius. Amb aquesta reforma, tot i perdre identitat territorial, els va permetre obtenir millors serveis per als ciutadans aconseguint una més qualitat de vida i més eficiència en els recursos i serveis.
Per conèixer aquesta realitat, la delegació d’alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores catalans s’han reunit amb el director de KL, Kristian Heunicke, i membres de l’entitat municipalista de referència a Dinamarca. Heunicke ha explicat als assistents com s’organitzen tenint en compte les dues reformes territorials.
Els electes locals s’han trobat també amb el membre del Parlament danès, Holger K. Nielsen i l’expert en la reestructuració dels ajuntaments i membre de la KORA Institut, Hurt Houlberg. Tots dos han coincidit a dir que amb la reforma territorial els municipis van assumir més competències i van professionalitzar la seva tasca. Actualment gestionen els serveis socials, l’atenció a les persones, la gent gran i les llars d’infants,
Catalunya i Dinamarca són dos països similars des del punt de vista econòmic amb una mida similar de població. Tenint en compte aquestes similituds i la col·laboració permanent entre els dos països, l’ACM ha organitzat un viatge d’estudi, per tal de conèixer a fons l’organització de les seves administracions locals.
Trobada amb el professor Antoni Abat
La delegació del món local català també ha aprofitat per reunir-se amb el professor Antoni Abat, autoritat catalana reconeguda i que viu a Copenhagen. Expert en processos constituents, com a participant en el projecte de llei de consultes populars no referendàries i com a col·laborador del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) va intercanviar opinions i contrastar experiències sobre un possible futur procés constituent català. Va assegurar que els municipis són clau en tot procés constituent i tenen un paper cabdal en el moment del trencament.
La delegació catalana té previst reunir-se amb l’alcaldessa de Salut i Gent Gran de l’Ajuntament de Copenhaguen, Ninna Thomsen per saber com gestionen els serveis socials al país. També es reuniran amb l’alcalde de Rudersdal, on visitaran residencies per a la gent gran, centres de dies per a la gent gran i diferents centres psiquiàtrics. Aprofitaran la visita per veure’s amb el Casal Català i l’oficina d’Acció. També visitaran l’entitat Danish Regions (l’entitat que representa les cinc regions daneses).
Relació d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya que han viatjat a Dinamarca:
- Miquel Buch i Moya (Alcalde de Premià de Mar i president ACM)
- Marc Pifarré i Estrada (Secretari general ACM)
- Carles Banús Puigivila (Alcalde de Tavèrnoles)
- Maria Lluïsa Berdala i Cirera (Alcaldessa Sant Antoni de Vilamajor)
- Francesc Colomé i Tenas (Alcalde Franqueses del Vallès)
- David Saldoni de Tena (Alcalde de Sallent)
- Pol Pagès Pont (Alcalde de Sant Quintí de Mediona)
- Rosa Maria Perelló i Escoda (Alcaldessa de Tàrrega)
- Jordi Xargay (Alcalde de Palol de Revardit)
- Isidre Sierra Fusté (Alcalde de Sant Climent de Llobregat)
- David Font i Simón (Alcalde de Gironella)
- Mercè Esteve i Pi (Alcaldessa de Begues)
- Lina Morales (Alcaldessa de Cabrils)
- Ismael Álvarez Serrano (exalcalde de Pallejà i assessor de l’AMB)
- Lluís Miquel Costabella i Portella (tinent d’alcalde Banyoles)
- Arnau Funes Romero (regidor de Cornellà i diputat de la DIBA)
- Arnau Martí Danés (Regidor de Vic)
- Sònia Oriola (regidora de Torregrossa i ACM)
- Juan Parralejo Aragoneses (regidor de Ripollet)
- Xavi Paz (regidor de Molins de Rei)
- Susanna Pellicer López (tinent d’alcalde de Sant Cugat)
- Jordi Serra Roda de Ter, (excalde i assessor de Diba)
- Jordi Serracanta Espinalt (regidor Manresa)
- Anna Vives (regidora de La Seu d’Urgell)
