Joan Manuel Claveria

Alcalde d’Espinelves

Agilitat i diners

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Abans la gent preguntava si teníem farmàcia. Ara, si tenim fibra. I ja en tenim”

Espinelves espera reobrir la tradicional Fira de l’Avet el proper desembre
0
3291

Seguint amb el nostre itinerari pel Montseny, avui ens aturem a Espinelves. És un poble menut que acull la gran Fira de l’Avet. El seu alcalde, Joan Manel Claveria, porta una dècada al capdavant del govern municipal.

Ara que ja fa uns anys que és l’alcalde d’Espinelves, com diria que és el seu estil de fer política?

En un poble tan petit, més que fer política el que fas és gestionar bé els pocs recursos de què disposes. Tampoc em tanco mai al despatx. És una cosa que mai s’ha de fer ni en un poble com aquest ni en una gran ciutat. Cal trepitjar sempre molt de carrer i escoltar la gent. Cal saber el que volen. 

Aquí tot això és molt senzill perquè et trobes tothom cada dia i sempre dic, en broma, que el meu nom ja no és Joan Manel, sinó “ara que et veig, ara que et veig”. La gent sempre em parla i el que cal fer és escoltar-la. Tot i que de vegades no puguis fer el que demanen, l’important és mai tancar-se al despatx i mantenir el contacte viu. També cal tenir present que ets alcalde perquè ells ho volen així. I si no ho volguessin, no ho series. Has d’estar sempre al seu servei.

En un poble tan petit, més que fer política el que fas és gestionar bé els pocs recursos de què disposes

Els darrers anys han estat complicats per a tothom. Què n’ha après, com a alcalde?

Doncs que el dia a dia és molt dur. Ja ho era, però ara, amb la pandèmia, encara ho ha estat més. Aquí, per sort, només hi ha hagut tres o quatre casos i no s’ha mort ningú ni hem tingut cap malalt de gravetat. Però la situació ens ha ensenyat que els plans que tenies fets a llarg termini poden anar-se’n en orris per una raó com aquesta. 

Ens hem hagut d’adaptar a viure al dia i a deixar de pensar a un o dos anys vista. Pràcticament tot el món s’ha aturat i hem hagut de parar les obres previstes. No per manca de pressupost, sinó per manca d’activitat general. Ara esperem que el 2022 sigui millor i que puguem portar a terme tots els plans que teníem.

He après que els plans que tenies fets a llarg termini poden anar-se’n en orris per una pandèmia

Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les pot comentar?

N’he portat tres. I les més antigues m’ha costat de trobar-les perquè se n’han salvat ben poques de quan era petit. Una és de quan tenia mig any. L’altra és dels anys seixanta, quan en tenia set. 

La tercera potser ja és més recent.

Així és. Va ser d’una Fira de l’Avet a la que vam convidar en Carles Puigdemont quan encara era alcalde de Girona i na Carme Forcadell. Tinc una foto amb ells dos i amb un representant d’Òmnium. Recordo que això va ser un desembre i que al següent gener tots dos van ser proclamats presidents: l’un de la Generalitat i l’altra del Parlament.

Ens deia que la pandèmia no havia afectat gaire la salut de les persones al poble. Però s’han ressentit gaire els negocis?

Està clar que els negocis se n’han ressentit molt. Els restaurants van notar tant la davallada que a l’ajuntament vam haver d’establir ajuts. No sols per a ells, sinó per a persones que treballen en altres sectors i que també van veure minvats els seus ingressos. Tot plegat hem ajudat mitja dotzena de persones. Ho hem fet en la mesura de les nostres possibilitats. Ara sembla que les coses es van recuperant.

Com defineix els habitants d’Espinelves? Són unes dues-centes persones i escaig. Com diria que son?

Van canviant molt. Fa set o vuit anys érem un poble molt envellit, de menys de 200 habitants. Les estadístiques de l’IDESCAT deien que estàvem per sobre de la mitjana d’edat catalana. En canvi en els darrers set o vuit anys hem passat a ser 253 persones. Molts dels nous veïns són gent jove de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. També de pobles del voltant, que troben a Espinelves opcions d’habitatge més assequible. Això ens ha portat a obrir aquí un centre de coworking, perquè tenim un grup d’emprenedors que treballen des de casa. La població s’està renovant molt i pràcticament tornem a estar en la mitjana catalana d’edats.

Fa set o vuit anys érem un poble molt envellit, de menys de 200 habitants. En set o vuit anys hem passat a ser-ne 253. Molts dels nous veïns són gent jove de Barcelona i l’Àrea Metropolitana.

Sabem que fa pocs anys han obert una llar d’infants. Segurament va ser una fita molt important per a vostès.

Ara fa tres anys ho vam aconseguir. Precisament amb l’arribada d’aquestes persones tan joves. Per a nosaltres és un primer pas per reobrir l’escola tan aviat puguem. Fa gairebé trenta anys que a Espinelves no tenim escola. La llar va començar amb sis infants i ara en són setze. I és un projecte una mica especial: fa de llar d’infants fins a P5, és a dir, fins a l’ensenyament obligatori. I s’hi fa servir un model educatiu anomenat forest school, és a dir, que aprenen molt a l’aire lliure.

Hi ha persones que no són del poble i que ens porten els nens expressament aquí perquè els interessa aquest tipus d’ensenyament. Creiem que a partir d’aquí podríem fer una escola, tot i ser conscients de la dificultat que té. La meitat dels nens i nenes sí que són del poble, però l’altra meitat no, i entenem que quedem molt aïllats. Si fossin setze nens del poble, aleshores podríem mirar d’arreglar-ho.

A la llar d’infants hi tenim un projecte especial: Fem servir un model educatiu anomenat forest school, que es basa molt en l’aprenentatge a l’aire lliure.

La Fira de l’Avet és molt important per la visibilitat i promoció d’Espinelves. Esperen poder-la celebrar altre cop enguany?

Doncs sí. Aquest any la tornarem a celebrar. No sabem si serà com les que fèiem abans de la Covid19, però sabem que farem Fira. Suposo que hi haurà una limitació, especialment en les exposicions que fèiem en llocs tancats. Ens seria molt difícil controlar l’accés del nombre just de persones. Per això potser no farem exposició. Però les parades sí, i tota la resta d’activitats també.

A banda de la Fira, quines línies de promoció econòmica tenen al municipi?

Justament estem promovent un projecte de Tourist Scape. Hi estem treballant amb el Consell Comarcal d’Osona, i tenim recursos de la Diputació de Girona i d’Europa. El projecte consisteix en crear un itinerari amb tres proves: una és un scape room. L’altra és fer una via pel bosc recollint missatges i pistes. La tercera serà segurament a l’Arborètum, que és un lloc molt bonic de visitar, perquè hi ha els arbres monumentals més importants de Catalunya. Fins i tot sequoies de 50 metres d’alçada. Esperem que atregui visitants, especialment als caps de setmana.

Quines són les coses més recomanables que podem visitar a Espinelves?  

Primer, l’entorn natural que ens envolta, que és molt valuós. Estem al peu de les Guilleries, que és el bosc més gran de Catalunya. També tenim el Montseny, amb més boscos i rieres. Pel que fa al poble, tot el conjunt arquitectònic és molt interessant. Tenim els carrers empedrats, les cases són de pedra i l’església romànica és del segle XI. Va ser restaurada a primers dels anys setanta. És d’estil llombard i és magnífica. A banda, el que us deia: l’Arborètum. El poble és petit i està vist amb rapidesa, però tenim tres o quatre joies dignes de visitar-se.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament en aquests moments?

És bona. No estem endeutats. Això ens permet fer polítiques que necessitem. El que sí és cert és que els pobles petits rebem les subvencions i els ajuts segons la població que tenim. Per tant, a Espinelves rebem pocs diners. El pressupost és de 429.000 euros. Si bé l’ajuntament està sanejat, ens caldrien més subvencions per fer més projectes. I pensem que les institucions haurien de fer una discriminació positiva dels pobles amb pocs recursos, perquè no tenim indústria, ni empreses importants. I tampoc cobrem IAE, de manera que depenem exclusivament de les subvencions.

Les institucions haurien de fer una discriminació positiva dels pobles amb pocs recursos, perquè no tenim indústria, ni empreses importants.

Espinelves és, amb Viladrau, un dels dos únics municipis d’Osona que depenen de la Diputació de Girona. Noten alguna diferència pel fet de dependre d’aquesta i no de la de Barcelona?

Moltíssim. No sé si la Diputació de Barcelona és la primera o la segona més important de l’Estat. I ho subvenciona pràcticament tot. Aquí, per posar un exemple, rebem 4.000 euros l’any per donar feina a les persones en atur. En canvi, la Diputació de Barcelona dona un mínim de 15.000 euros als municipis, tingui els habitants que tingui. I per cada habitant, un extra més. També tenen millors carreteres, més subvencions per a la llar d’infants i no es pot comparar.

A nosaltres, econòmicament, ens aniria molt bé pertànyer a la Diputació de Barcelona, perquè tenim la província aquí a tocar. Quan vas cap a l’Est, allí hi trobem el límit de província. Sant Sadurní, que és el poble del costat, ja és Barcelona. Però, sentimentalment, la gent se sent gironina. 

A nosaltres, econòmicament, ens aniria molt bé pertànyer a la Diputació de Barcelona, però sentimentalment la gent se sent gironina.

Per cert, com és que Espinelves i Viladrau no formen part de la Diputació de Barcelona?

Això prové de la divisió territorial de Catalunya que va fer Pau Vila el 1936. En aquell temps es van fer enquestes en tots els pobles del país per saber on anaven a mercat els seus ciutadans. A Espinelves la gent solia anar al mercat de Vic, de manera que van incloure el poble a Osona, i així es va fer la divisió comarcal. Però Viladrau, Espinelves i també Vidrà han quedat com els tres pobles de frontera. Per exemple, el nostre prefix telefònic segueix sent el 93-, però som de Girona. Son coses curioses que passen…

Diria que estan podent complir els reptes previstos, o creu que en quedaran d’aturats per culpa de la crisi?

Estem podent fer tot el què prevèiem. Però som un poble petit, com us deia, i tampoc podem prometre gaires coses, perquè la realitat s’imposa com un mur, sovint. Vam dir que faríem el possible pel poble. En aquest sentit hem portat la fibra, que és una cosa molt important. Abans, la gent venia al poble i preguntaven si teníem farmàcia. Si no la teníem, es feien enrere i no s’hi quedaven. Ara et demanen si tens fibra. Doncs ja la tenim.

En la passada legislatura també vam urbanitzar un carrer que uneix els dos nuclis del poble. Abans era un camí de terra que es feia malbé cada dos per tres i que calia arreglar sovint. I pràcticament no ha costat res als veïns, perquè amb el preu de l’expropiació hem pagat l’obra. Aquí sempre has d’estar vigilant les subvencions i fent coses que realment siguin útils per la gent. En l’any i mig que ens queda tenim encara dues actuacions del POUM que podrem fer: una placeta nova i unes intervencions al clavegueram, que ja és una infraestructura antiga.

En l’any i mig que ens queda tenim encara dues actuacions del POUM que podrem fer.

En deu anys que porta com a alcalde, quin ha estat el millor moment que ha viscut?

Molts. Però un dels més bons és recent, de dimecres passat. Després de deu anys ens van aprovar, a la fi, el POUM. Fins ara funcionàvem amb una normativa de la Generalitat que no tenia en compte les característiques d’Espinelves. Ens obligaven, per exemple, a fer parcel·les de 600 metres, que és una dimensió excessiva. I molta gent que volia a viure al poble no podia permetre’s construir-se la casa havent de comprar aquestes parcel·les.

Ara hem recuperat la parcel·la de 400 metres i moltes persones se la podran permetre. Esperem que la construcció es reactivi ben aviat. Ens ha costat molt aconseguir-ho. Hem viatjat per tot Catalunya: Barcelona, Girona, Manresa… Ha estat difícil i ens ha costat deu anys.

Vostè que ha treballat en el món privat molts anys, segurament li deu semblar que l’Administració té uns ritmes lents i difícils de pair.

Sí, perquè l’Administració tracta per igual tots els pobles, ja tinguin 200 habitants o en tinguin 20.000. I no hi ha res més injust que tractar per igual els que no ho són. Nosaltres hem de tenir una secretària homologada per l’Estat, i un arquitecte, com en un poble gran. I, és clar, tot això ens fa incórrer en una sèrie de despeses que no hauríem d’assumir nosaltres i que fa que les coses s’eternitzin.

L’arquitecte només ve dues hores a la setmana. Poca cosa pot fer, més enllà de quatre permisos d’obra. A més ha tingut molta feina amb el POUM tot aquest temps. Crec que hi ha feines que caldria descarregar dels pobles petits. Nosaltres no tenim necessitat de tenir un POUM. Potser amb una normativa de delimitació de casc urbà ben feta i dirigida per un arquitecte ja n’hi hauria prou. Un POUM costa 50.000 euros… L’Administració s’hauria de posar les piles i ser més àgil. No pot ser que estiguis tants anys esperant resposta i que et calgui anar per tot arreu. És molt pesat.

L’Administració tracta per igual tots els pobles, ja tinguin 200 habitants o en tinguin 20.000. I no hi ha res més injust que tractar per igual els que no ho són.

Quines reivindicacions tenen els alcaldes d’aquesta zona del país?

Sobretot l’agilitat de l’Administració. Com li deia, ens hauríem de descarregar de feina burocràtica, perquè hi ha coses que es podrien fer des del Consell Comarcal o des de la Diputació. Que els tràmits siguin més àgils. Hi ha moltíssimes coses més, però les queixes anirien enfocades més aviat en aquest sentit. I, a banda, hi ha la qüestió de les diferències entre els pobles que són de Girona i els que són de Barcelona. Sempre anem a parar als diners… Agilitat i diners, és el que demanem.

Creu que el Govern té prou en compte els alcaldes a l’hora de planificar el país? 

Nosaltres creiem que el territori s’ha de planificar més bé, perquè no pot ser que el 70% de la població de Catalunya visqui a Barcelona i als seus voltants. També cal mimar tot el que està fora de la capital. I crec, en aquest sentit, que el Govern actual s’està posant les piles i que ja ha fet una prova pilot amb vint pobles per tal de potenciar el lloguer d’habitatges vuits, a fi que es posin en lloguer i els propietaris rebin un ajut.

A banda, estem dins del lobby de l’Associació Catalana de Micropobles, que engloba 337 municipis de menys de 500 habitants. Estem pressionant perquè se’ns tingui més en compte, perquè no volem convertir-nos en ciutadans de segona. Hi ha molts pobles als que encara no els arriba la fibra, o no tenen escola tot i tenir prou nens i nenes com per obrir-la. Si creiem en la idea de la Catalunya ciutat, que és pròpia del Noucentisme, tothom hauria de tenir els mateixos drets visqui on visqui. I crec que hem d’anar per aquí. No pot ser que no tinguem ni biblioteca ni bibliobús, perquè hi ha molta gent que li agrada llegir. El bibliobus arriba a Viladrau, però no aquí… 

Penso que hi ha coses que no es poden mirar només amb criteris econòmics, perquè el benestar no es pot mirar des d’aquesta òptica. Si no, el territori es despoblarà. Aquí ja està passant. Torelló, Vic i Manlleu ja acumulen el 51% de la població de la comarca. La majoria dels pobles perden habitants. I es reproduirà el que ha passat a Barcelona. Això és dolent pel futur.

No pot ser que el 70% de la població de Catalunya visqui a Barcelona i als seus voltants. També cal mimar tot el que està fora de Barcelona.

Com veuen des d’Espinelves la negociació entre l’Estat i el Govern de la Generalitat?

Jo sé que hi ha gent molt crítica amb la taula de negociació, però crec que hem d’anar a negociar. Al segle XXI, i a Europa, s’ha de negociar. Noruega, per exemple, es va separar de Suècia a finals del segle XIX o primers del XX amb un referèndum i no va haver-hi cap problema. Nosaltres hem d’anar per aquest camí.

Cal un referèndum amb una pregunta binària de sí o no. I que s’accepti el resultat. És l’única solució. I malgrat les crítiques que rep la taula de negociació, sempre hi ha un rerefons important, i és que mentre hi hagi reunions de Govern a Govern, Espanya estarà reconeixent Catalunya com a subjecte polític. Veurem, doncs, com avancen les coses. Però amb històries com la d’en Puigdemont detingut a Sardenya, em sembla que se segueixen posant traves… Sembla que hi ha algú interessat en què això no arribi a bon port.

L’alcalde d’Espinelves va néixer a Barcelona. Té estudis iniciats de Sociologia i s’ha dedicat professionalment al món de la banca. Actualment està prejubilat. També és casat i pare de dos fills. També és avi d’una neta. Explica que la seva relació amb el municipi és casual. Fa anys va arribar-hi, per primer cop, amb la família buscant-hi una segona residència. S’hi va establir. Quant a la relació en política li ve de jovenet. Amb 16 anys ja militava en organitzacions independentistes i fins i tot va ser detingut per la Guàrdia Civil en els primers temps de la democràcia. Durant el servei militar van fer-li veure la padrina. Tan aviat va poder, va entrar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya, sigles que defensa encara actualment.

QUESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. A mi m’agrada molt La foguera de les vanitats (Tom Wolfe) i qualsevol llibre de poesies de en Salvat-Papasseit.
  • Una pel·lícula. Cinema Paradiso (1988) i Un rei a Nova York (1957).
  • Una cançó. ‘Un món meravellós’ del Louis Armstrong.
  • Un plat de cuina. Una truita de patata amb ceba ben feta.
  • Una beguda. Un bon vi.
  • Un país. Suïssa.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. M’agradaria anar a les Muntanyes Rocalloses.
  • Un esport. Muntanyisme.
  • El que més valora d’una persona. Que sigui honesta.

Espinelves

Segurament n’haureu sentit a parlar en èpoques nadalenques, més que en cap altre moment. És per causa d’una Fira de l’Avet que té nomenada arreu del país. A Osona hi trobem el poble d’Espinelves, amb poc més de 250 habitants. Envoltat pel Montseny i les Guilleries, i pel bosc més gran de Catalunya, en plena muntanya i, curiosament, a prop del mar. És el país dels arbres, amb un nucli antic que es visita ràpid però que val la pena veure, pel seu conjunt d’església romànica, i cases i carrers empedrats. Ara ja hi arriba la fibra òptica i això, juntament amb la qualitat de vida, explica que en els darrers 7 anys hagi crescut en població com feia anys que no es veia. Fins i tot hi tenen un coworking per acollir professionals que volen combinar la connectivitat amb la calma.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.