Al sud de La Noguera, en una zona de regadiu, hi trobem el poble tradicionalment fruiter de Torrelameu. El seu alcalde és Carles Comes, des de 2015.
Com va arribar a la política municipal?
Per inquietuds personals. Volíem canviar Torrelameu i fer que el poble aparegués al mapa, i que tingués uns serveis que fins aleshores no tenia. Així doncs, fa uns anys ens vam ajuntar unes quantes persones joves i ens vam organitzar. Jo havia presidit el club de futbol local durant tretze anys i vaig aconseguir el recolzament de moltes persones. També vam aplegar diverses associacions com ara la Penya Barcelonista local. Tots compartíem inquietuds.
Això va ser l’any 2003, però no van guanyar les eleccions.
Així és. Vam estar 12 anys a l’oposició. El 2015 el poble va decidir pel canvi i ens va votar.
Per què creu que el van escollir alcalde?
Durant tots aquests anys vam picar molta pedra. Tot el que dèiem eren coses molt concloents i demanàvem allò que la gent també tenia ganes de tenir. Segurament, van voler explorar un nou equip de govern.
Crec que en els 10 anys que portem de mandats no els hem defraudat gaire. Del que hi havia al 2015 al que hi ha 2025 en qüestions de cultura, societat, infraestructura, escoles, sala de vetlles, instal·lacions esportives, etcètera no hi ha punt de comparació. La gent se sent molt orgullosa de les coses que ara tenim i abans no teníem.
Personalment, què li ha aportat aquest temps com a alcalde?
Primerament, tinc la sort de tenir una dona que m’ha recolzat tot aquest temps. Ella és torrudana (gentilici de Torrelameu) com jo. Ha estat el meu pilar. I, a banda, tinc la gran sort que la resta de regidors i les seves respectives parelles també ajuden en tot: a la fira, al Marrameu, el Premi Miquel Viladrich… Si no ens hi ajudessin tant, seria impossible per tirar endavant. Tot el que busco és anar millorant les coses cada dia. I és molt bo fer-ho i que la gent ho vegi.
Li hem demanat unes fotos personals. Ens les pot explicar?
De petit en tinc una que surt en un llibre d’història gràfica del poble, des de 1900 fins al 2000. Vam recuperar totes les fotografies històriques possibles i vam ordenar-les i explicar-les per deixar un llegat al poble. En vam trobar dues d’en Macià quan era President de la Generalitat, i d’altres de moments molt importants. També vam esbrinar que durant la dictadura de Primo de Rivera van deixar de fer la tamborinada…
Fer el llibre va ser una feina de tres anys. I ara en preparem una segona part.
Interessant… I la fotografia?
Està aquí, al llibre. Aquest soc jo de petit, el dia de la palma. Amb el meu pare, que va morir quan jo tenia set anyets. També n’hi ha una altra del dia de la mona… Recuperar la història gràfica d’un poble és quelcom molt bonic. I sempre havíem pensat que ens calia un llibre així.
A banda, també celebren el premi internacional Miquel Viladrich.
Així és, des de 1987, cada octubre li fem un homenatge a aquest pintor tan important, que va néixer a Torrelameu i que va morir a l’argentina. Es tracta d’un premi internacional de pintura, que des de 2021 es va complementar amb una categoria d’Arts Visuals. Cada any ens arriben més de 300 obres i un comitè en selecciona 30 finalistes. El premi està dotat amb uns 4.000 euros per cada categoria i guardem en un fons totes les obres guanyadores… Però ja no ens queden parets.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Doncs no… Us enganyaria si us digués el contrari (riu). Com que era l’estiu, potser va ser obrir les piscines, però no ho sé.
Parli’ns del seu poble. Què és el que el distingeix dels altres? En què ha canviat?
Hem canviat molt, en construcció i en serveis. També hem incorporat el festival infantil Marrameu, que dura dos dies i que acull 3.500 espectadors. Una cosa bona que té és que si atraiem els infants, venen també els pares i els tiets a acompanyar-los al poble.
També fem uns concerts de tardor des de fa 11 edicions, a l’església. Sempre dic a la gent que entrin a Missa, tanquin els ulls i es deixin portar per la música. Fem activitats de cap de setmana tots els estius i hem recuperat la foguera de Sant Joan, que l’havíem perdut feia 40 anys. Com també hem recuperat la tamborinada de Sant Sebastià…
Hi ha gaires associacions locals?
No n’hi ha gaires, però són molt actives. I ens agrada donar-los reconeixement. Per exemple, organitzem un premi per a dones que són de Lleida i que han triomfat treballant a Barcelona, des de la Txè Arana, fins a la Mari Pau Huguet o la Judit Sànchez (cap d’operatiu dels Mossos d’Esquadra durant els atemptats de 2017). També l’ha guanyat la doctora Judit March, filla de Torrelameu, que va ser declarada la millor psicòloga d’Espanya el 2016.
I li donem un premi a les dones treballadores del poble que tenen més de 80 anys. Els homes ho han tingut sempre més fàcil per treballar, desgraciadament. I aquí hem volgut reconèixer-ho. Val a dir que tinc tres filles i que això influeix en la manera de pensar.
I fem moltes més coses durant l’any: la cursa de la nòria, els armats… Realment, tenim un calendari molt atapeït d’activitats. Fins i tot fem l’única fira de la República Catalana que queda al país.
A banda d’activitats, tenen indrets emblemàtics?
Sí… Les nòries, el campanar i la plaça de la vila antiga.
També tenen vostès un carrer dedicat a Johann Cruyff. Com és?
Vam comptar amb l’impuls de la penya local, i amb el suport de la família Cruyff i de la presidència del Barça. Molts vam pensar que podíem dedicar-li un carrer perquè va canviar la manera de jugar al futbol. Aquest és un senyor carrer, amb un poliesportiu, una pista de pàdel, un camp de futbol i una de skate.
Quina és la preocupació del municipi, actualment?
Trobar diners per a fer molts més projectes. És difícil trobar-los, perquè tots els ajuntaments competim per a qualsevol cosa.
Nota de l’editor: L’alcalde Comes ens dona detalls de diversos projectes que el seu govern municipal té, però s’acull a l’off the record i ens demana que no els expliquem, atès que es troben en una fase de negociació decisiva.
I problemes de despoblament?
També. I hi estem treballant. En marxa hi ha el projecte d’una promoció de pisos per a la gent del poble. Més enllà d’això, tenim una població envellida i el jovent prefereix marxar a Balaguer o a Lleida. Actualment, els preus de tot són molt elevats. Abans, amb 15.000 pessetes omplies un carro de la compra. Ara, amb 100 euros, a dures penes ho fas.
Tenen bona situació econòmica a l’Ajuntament?
Per ara sí. Quan vam entrar vam trobar-nos amb un petit deute, però ja està resolt. I en algun moment hem demanat una pòlissa d’uns 100.000 euros per cobrir el dia a dia, quan les Administracions no pagaven de manera puntual.
Com és el seu equip de govern?
En majoria absoluta. Tenim cinc regidors d’ERC. A l’oposició n’hi ha dos de Junts.
A banda de tots els festivals, fan alguna activitat de promoció econòmica del poble?
Cada vegada tenim menys comerços. I hem perdut carnisseria, pastisseria i fins i tot el caixer automàtic. La gent acaba comprant a internet o a les grans superfícies i al final trobem a faltar el comerç de proximitat quan ja no hi és.
El que sí tenim és un pol important d’activitat econòmica sanitària. A Torrelameu hi ha un dels dos millors quiròfans del país, juntament amb el de l’Hospital de Sant Pau. El nostre és el Centre de Recerca Biomèdica Avançada, i es deu a la presència de la Universitat de Lleida. Però també fan molta recerca en quant a transplantaments d’òrgans animals (el porc, particularment) a l’ésser humà. És una tecnologia flipant. I cada setmana venen molts professionals i investigadors a veure-la des de tot arreu, i a fer pràctiques sobre els instruments i les medicines.
També hi ha un altre centre d’estudis porcins i un hospital veterinari. Si tenim sort i toquem fusta, tindrem aviat un altre projecte molt gran.
Que tampoc es pot dir…
No. Perquè si no, se’n pot anar en orris… Als regidors els ho vaig dir fa només dos mesos i se’m van enfadar tots. No vull que s’esguerri, però potser d’aquí a finals d’any tindrem grans notícies per anunciar.
Quina ha estat la prioritat del seu govern tots aquests anys?
Dues: posar Torrelameu al dia de les infraestructures, la cultura, les qüestions socials… Ara tenim un banc mèdic molt ben assortit que ens ajuda a donar servei a les persones. Tenim un electrocardiograma i un aparell de fer ecografies que ens ajuda a no haver de fer tanta cua per rebre el servei. I la segona prioritat ha estat la de posar el nostre poble al mapa. Hem procurat fer-ho tot, però costa.
A més, en tots aquests anys no hem apujat cap impost. Això vol dir que el que es feia abans no es feia prou bé… Cap de nosaltres cobrem de la feina de l’Ajuntament, i els pocs diners que ens dona la Generalitat se’ls reparteixen els regidors.
Creu que des del Govern es té prou en compte pobles com Torrelameu?
Jo crec que no. L’ajut mai és suficient. I sobretot als pobles, que cada vegada anem a menys. A Lleida, i a l’Ebre, i a l’interior de Girona ens passa una mica el mateix. Som els jardiners del territori i sense nosaltres tot això seria bosc. Els ajuntaments fem el possible per acollir els pagesos i els que cuiden el territori. Crec que se’ns hauria de compensar més.
