“Aquí la política no es fa dins del consistori, sinó al carrer”

Com va ser que vostè va decidir entrar en política municipal?

Aiguamúrcia, que és on he viscut tota la vida, és un municipi de nou pobles. I, gràcies a l’escola municipal ens coneixem tots. El primer pensament que vaig tenir en presentar-me a fer d’alcalde va ser el de millorar el nostre entorn. Volia que les nostres famílies i els infants visquessin millor del que vivien. Va ser una motivació estrictament relacionada amb l’estimació pel poble.

El primer pensament que vaig tenir en presentar-me a fer d’alcalde va ser el de millorar el nostre entorn

Quan es va presentar per primera vegada?

Fa tres mandats. En la primera de les eleccions, el 2015, vaig anar a parar a l’oposició. Allà vaig aprendre molt de com funcionava l’Ajuntament. En la segona, el 2019, vam fer un pacte de govern entre Esquerra i nosaltres, els Comuns, i vam entrar a governar. Vaig estar dos anys fent de tinent d’alcalde i dos anys més com alcalde. Finalment, aquest darrer mandat vam guanyar la majoria absoluta i el nostre grup té quatre dels set regidors municipals.

Per què creu que li van fer confiança els veïns i veïnes?

Crec que el canvi que vam aportar en l’anterior mandat va ser molt bo. L’Ajuntament anterior a nosaltres estava molt malament des del punt de vista econòmic. Es devien uns 600.000 o 700.000 euros. En quatre anys vam revertir la situació.

Com ho van fer?

Vam apostar per aplicar impostos allà on havíem de posar-los. Els vam apujar, vam regular moltes coses i vam explicar-ho molt clarament a la gent. I la gent va entendre que calia apujar els impostos per poder gaudir d’uns drets i uns serveis. Així que ens va fer un vot de confiança per seguir treballant quatre anys més.

La gent va entendre que calia apujar impostos per poder gaudir d’uns drets i uns serveis

Quins aprenentatges personals ha obtingut d’aquests temps fent d’alcalde?

Molts. Un Ajuntament rural com el nostre és molt diferent del d’una gran ciutat. Aquí la política no es fa dins del consistori, sinó al carrer. Cada habitant et coneix i quan vas pel carrer de qualsevol dels pobles, la gent et pregunta coses i el que demana és que siguis proper. La gent s’adreça a mi com l’Òscar Sendra, de Les Pobles. I això m’agrada molt.

Quan entres a l’Ajuntament t’adones que tot és molt diferent del que imaginaves. La gestió és complexa, però gratificant, perquè sents que estàs donant servei a les escoles, i que arregles els jardins, i els carrers, que són de tots els veïns i veïnes. Això és un benefici col·lectiu que t’omple. Aquí les nostres prioritats són les escoles, el consultori, la gent gran i la gent petita. Millorar la vida dels veïns no té preu.

Quan entres a l’Ajuntament t’adones que tot és molt diferent del que imaginaves. La gestió és complexa, però gratificant

Li hem demanat unes fotografies personals de diverses èpoques. Ens les vol explicar?

Sí. La de més jovenet és de quan anava a l’escola municipal. Per a mi, l’escola és l’inici de tot: t’ensenya on vius i et fa estimar el territori. Allà hi vaig poder conèixer els meus amics i els altres pobles del municipi. Si no hagués pogut estudiar aquí, possiblement, no hauria pogut conèixer tan bé i des de tan petit la gent d’Aiguamúrcia, a vuit km de les Pobles, o la del Pla de Manlleu, a quinze. L’escola et fa integrar tot el que tens al voltant i t’aporta l’amistat que ens tenim.

Per a mi, l’escola és l’inici de tot: t’ensenya on vius i et fa estimar el territori

Molt bé. Quina més?

Una de més gran ja és del temps de l’alcaldia. Aquí us mostro la inauguració del consultori mèdic de Les Pobles, que va ser molt important per a mi, personalment. El que teníem abans no permetia que les persones de mobilitat reduïda hi poguessin entrar, perquè estava en una pujada i no era accessible. El vam poder fer tot nou: pla, amb llum solar… Ara tenim un consultori com Déu mana i que qualsevol persona, fins i tot amb cadira de rodes, hi pot accedir.

I en té alguna de l’adolescència?

Encara no l’he triat. D’alguna manera, encara em sento adolescent. Però si n’hagués de triar una, seria de les meves amistats. Crec que en un poble pots tenir molta relació amb amics i amigues, amb la colla, que és tot el poble en sí. Això, sovint, no passa a les ciutats.

Quina va ser la primera decisió que va prendre com a alcalde?

Apujar els impostos. Va ser una decisió complicada, perquè estàvem en un moment compromès econòmicament. Com a polític, diria que el més normal hauria estat poder firmar una obra o una millora. Aquí no: vam decidir apujar els impostos.

Però n’estic molt satisfet. Perquè gràcies a aquests nous ingressos, hem pogut donar molts més servei que abans no teníem. I si vam guanyar les eleccions del 2023 amb majoria absoluta és perquè la gent s’ho ha pres molt bé.

Com a polític, diria que el més normal hauria estat poder firmar una obra o una millora. Aquí no: vam decidir apujar els impostos

Parli’ns del municipi d’Aiguamúrcia i del tarannà local.

Tothom que ho veu des de fora diu que Aiguamúrcia és un municipi especial i complicat de gestionar. El cert és que no és especial, però sí és diferent perquè tenim molts nuclis i cadascun té les seves necessitats.

En cada nucli hi ha diferències: uns són més de viure al carrer, altres són més de venir el cap de setmana, altres són d’anar al bar, altres de fer-se més amb les famílies… Aquí la gent ens coneixem des de sempre i el tracte és molt quotidià. Més enllà d’això, el municipi és gran, de 73 km quadrats, no tenim indústria, tot és agrícola i hi ha molta zona boscosa.

Ens pot parlar d’aquesta dispersió de nuclis?

Ara mateix, el nucli més important no és ben bé un nucli, sinó una urbanització: el Mas d’en Parès, que estem ajudant a desenvolupar. Es va començar a construir als anys 60 i volem tirar-la endavant, perquè és de les típiques urbanitzacions que hi ha per tot Catalunya, que va quedar una mica despenjada.

També tenim molta varietat: des del nucli de Les Pobles, que és el més gran, amb unes 150 persones, i on hi tenim una de les escoles, fins al de l’Albà (20 persones) o La Planeta, on hi viuen mitja dotzena de veïns. I cada nucli, no obstant, té els seus serveis: aigua potable, clavegueram, llum, telèfon…

Això deu suposar una gran quantitat de costos de manteniment.

Sí. La gestió de tants nuclis encareix les coses. Aquí cada nucli té el seu propi dipòsit d’aigua, i les seves bombes, i tot això genera uns costos més elevats que els que podem trobar-nos en altres pobles. Però aquí hi ha una identitat d’Aiguamúrcia, sigui quin sigui el nucli en el que hagis nascut, i nosaltres no ho veiem com una cosa complicada.

Si fem una bona gestió, i estem al dia amb les subvencions que van sortint, realment podem tirar el municipi endavant. Això sí, sempre estem reclamant als governs de torn que hauríem de tenir una major injecció de diner públic, que anés directament als pressupostos.

Si fem una bona gestió, i estem al dia amb les subvencions que van sortint, realment podem tirar el municipi endavant

En quina situació econòmica es troba actualment el municipi?

Ara tenim superàvit. Estem amb més de mig milió d’euros. Anem treballant força i, com que tenim superàvit, podem demanar moltes més subvencions. El que passa és que aquests diners no es cobren al moment: primer hem de pagar nosaltres i després els acabem rebent amb el temps.

Amb tot, ara podem fer obres. L’any passat en vam fer unes a partir de subvencions que superaven els 800.000 euros i nosaltres vam poder pagar totes les certificacions amb els diners disponibles a la caixa. Com que no utilitzem el recurs del crèdit i del deute, anem augmentant la caixa. Per a nosaltres, això és gestionar el dia a dia de manera correcta. Com a govern, sabem veure quan toca fer les obres i esperar-nos. Si volem fer una obra, buscarem els recursos necessaris abans, no ens basarem en el superàvit.

Com a govern, sabem veure quan toca fer les obres i esperar-nos. Si volem fer una obra, buscarem els recursos necessaris abans, no ens basarem en el superàvit

No estirar més el braç que la màniga, com se sol dir.

El que no volem és que les generacions properes, quan els toqui governar el municipi, no puguin tirar endavant perquè nosaltres els deixem un deute. És molt important deixar l’Ajuntament com està ara, al dia. Volem seguir pagant els proveïdors a 9, 10 o 11 dies…

Jo havia arribat a veure que aquest consistori trigava 160 dies en pagar els proveïdors. I això implica que, quan demanes pressupost a qualsevol proveïdor, com que saben que no els pagaràs a l’hora, sempre t’inflaran les xifres. Si els empresaris saben que cobraran ràpid, podran fer-te un millor preu.

El que no volem és que les generacions properes, quan els toqui governar el municipi, no puguin tirar endavant perquè nosaltres els deixem un deute

Quina diria que és la principal preocupació del municipi en aquests moments?

La mobilitat. Nosaltres tenim un servei de furgoneta que oferim des de l’Ajuntament, tres dies per setmana. Però ens calen més recursos, perquè alguns dels nuclis no queden coberts. Jo crec que en el món rural, el Govern hauria de destinar uns pressupostos a la mobilitat, malgrat que no es poguessin cobrir els costos.

I, a banda de la mobilitat, també convindria un bon servei mèdic. Antigament, en cada poble hi havia el metge. Ara, lamentablement, cada vegada hi ha menys disponibilitat de metges. Hi ha retallades, hi ha menys professionals de la salut, i al món rural ho estem notant molt… Des d’abans del Covid s’han tancat molts consultoris que no es van tornar a obrir.

Hi ha retallades, hi ha menys professionals de la salut, i al món rural ho estem notant molt…

I pel que fa al teixit associatiu local, és bo?

Amb la dispersió de pobles és difícil que hi hagi un teixit sòlid. Per sort, tenim uns veïns i un jovent molt emprenedors. I, per aquest motiu, cada poble gestiona molts actes durant l’any. Les festes majors dels nostres nuclis no les organitza l’Ajuntament, sinó cada poble i nosaltres col·laborem amb uns ingressos.

Quins llocs emblemàtics destacaria del municipi?

Aquí, el gran punt que tothom coneix és el Reial Monestir de les Santes Creus, on hi tenim enterrat el rei Pere el Gran. Gràcies a Santes Creus tenim molts visitants al municipi. No obstant, també hi ha moltes altres opcions que podem oferir: cellers, agroturisme, muntanyes, paisatge, els mateixos pobles…

El poble del Pla de Manlleu està fent una gran feina. Allà hi ha una agrupació dels viticultors de la zona “Més 500”, que són elaboradors de vins i de caves basats en conreus a més de 500 metres d’alçada sobre el nivell del mar. També hi ha moltes rutes per caminar i molts bons restaurants, perquè la gastronomia d’aquí és excel·lent… Els mateixos restauradors són els que mantenen els horts, i els que es fan les verdures que serveixen.

Gràcies a Santes Creus tenim molts visitants al municipi

Tenen bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?

Aquí ens costa una mica, perquè no disposem dels recursos d’un Ajuntament gran. És difícil enviar la programació de tantes coses com es fan. Treballem amb l’aplicació E-Bando (actualment Àgora) i informem la gent tant com podem. També pengem els típics cartells als bars dels pobles, a les fleques, a les cooperatives. I si veiem que hem d’informar d’un tema que és molt important, fem cartells i els portem casa per casa. Però això passa poques vegades.

El problema el tenim sobre tot amb la gent gran, que no dominen gaire les xarxes ni la tecnologia… Antigament, fins no fa pas tants anys, a cada poble hi fèiem el pregó.

En què creu que es diferencia el seu govern dels anteriors?

El que més ens defineix a nosaltres és que mai ens ha importat la casa o la família de les persones. Aquí les rebem a totes per igual. Antigament hi havia un govern municipal que assenyalava i seleccionava molt.

A banda, som un govern al que ens importa molt l’economia municipal. Si hem de fer obres, fem les necessàries i quan toca. Si a un dels pobles no li correspon cap obra durant un mandat, no la farem, perquè no anem pas a comprar els vots de ningú. El més important és la millora del municipi en general, tirar-lo endavant, fer que hi hagi un futur…

Si a un dels pobles no li correspon cap obra durant un mandat, no la farem, perquè no anem pas a comprar els vots de ningú

Quins són els projectes que tenen ara mateix al damunt de la taula?

En aquest mandat, els projectes més importants tenen a veure amb l’aigua. Concretament, teníem unes canonades molt malmeses per la calç entre l’Albà, Mas Barrat, Les Destres i Aiguamúrcia que hem renovat. Actualment també estem fent tota la canalització dels Manantials, una urbanització que toca Santes Creus. Aquesta intervenció ha suposat el canvi de tubs d’uralita per tubs de PVC.

I ara que tenim el projecte aprovat pel plenari, també volem modernitzar el carrer de Santes Creus, des del pàrquing fins al primer portal del monestir. Això els oferirà un espai apte als nostres visitants. En total, són un milió d’euros d’inversió… És el repte més gran que tenim en aquest mandat.

Pel que fa a la promoció econòmica, fan alguna cosa des de l’Ajuntament?

Sí. No tenim el pressupost que voldríem, però anem renovant uns llibrets de promoció turística cada dos o tres anys, amb la informació del municipi i de les coses que hi pots trobar. Els llibres estan distribuïts per tota la restauració, pels cellers i el monestir i la gent els pot fullejar.

A banda, hem treballat amb el Consell Comarcal i hi hem tancat un conveni per tal que ens gestionin el tema turístic, perquè nosaltres, directament, no podem permetre’ns una persona contractada per fer-ho. I, finalment, també promovem el “Vitis” d’Aiguamúrcia, una festa que celebrem el darrer cap de setmana d’octubre o primer de novembre, on mostrem tota la gastronomia, vi i cava que s’elabora al municipi. Ho fem a la mateixa plaça de les Santes Creus i és una aposta molt gran que fem des de l’Ajuntament.

Quan parla amb altres alcaldes i alcaldesses de les rodalies, en quines reivindicacions coincideixen?

Realment, la problemàtica més gran que tots compartim és la necessitat de més pressupost en pobles rurals. Al final, hi ha pobles que tenen molta indústria i molt de pressupost. I, en canvi, nosaltres no tenim cap de els dues coses. Creiem que hauria d’estar tot més equilibrat.

El que no hauria de ser és que nosaltres tinguem un pressupost d’un milió quatre-cents mil euros anuals amb nou nuclis, i en una ciutat tinguin setanta o vuitanta milions disponibles. Al final, és una qüestió d’equitat territorial. Si nosaltres disposéssim de més pressupost, podríem donar més serveis de mobilitat a les persones grans, tenir un centre de dia, atendre les millores necessàries a les escoles i, en resum, millorar les coses.

Creu que s’escolta prou els ajuntaments com el seu des del Govern?

Escoltar, sí. Però trobo que no hi ha les eines suficients per donar-nos aquests pressupostos i serveis. Alguns ajuntaments, per exemple, estan esperant-se des de fa dos o tres anys a fer coses, perquè no tenen secretari… Com pots signar alguna cosa, quan no hi ha el secretari? I, fins i tot, si tens un secretari en funcions que et vingui un dia a la setmana, tot és molt complicat…

No hi ha recursos. Cal que se’n posin més. Cal posar personal, perquè un ajuntament petit ha de fer els mateixos tràmits que un de gran. Per sort, aquí encara hi havia un nombre prou gran de treballadors municipals, però hi ha ajuntaments que no en tenen més que un. I com pot fer aquest treballador municipal tots els tràmits de la mateixa manera que els fa l’Ajuntament de Tarragona? És inviable!

Tenen alguna proposta?

El que estem demanant és que els ajuntaments petits puguem trobar una altra manera de fer les coses legalment, però més senzilla. Per exemple, a l’hora de signar una nòmina, o un proveïdor, o fer les coses quotidianes del dia a dia.

El que estem demanant és que els ajuntaments petits puguem trobar una altra manera de fer les coses legalment, però més senzilla

Com és, per cert, el seu dia a dia?

Una mica distint del dels alcaldes de les grans ciutats. Als matins passo, o truco, pels diferents ajuntaments, i també vaig a treballar les meves terres perquè soc agricultor: jo compagino la feina municipal amb la familiar.

I cada vespre i nit, em connecto a l’aplicació “Actio”, per tal de signar tots els decrets i papers que calguin per tirar endavant la feina. Personalment, tinc un 40% de la meva dedicació professional assignada a l’Ajuntament, amb una remuneració, però en els primers quatre anys que vam governar no vam cobrar cap de nosaltres. Bàsicament, perquè volíem aportar el nostre granet de sorra en resoldre aquell neguit que teníem en veure l’Ajuntament ensorrat.