Les onades de calor estan exacerbant les desigualtats socials ja existents a tot Europa. A la primera línia dels riscos climàtics, els governs locals tenen un paper clau per abordar simultàniament les amenaces climàtiques i el seu impacte en les creixents disparitats a les nostres ciutats.
A mesura que el canvi climàtic s’accelera, es fa cada cop més evident que els seus impactes no es noten per igual. En societats ja marcades per profundes desigualtats, l’augment de les temperatures està aprofundint la bretxa. La calor extrema no afecta tothom de la mateixa manera, sinó que afecta amb més força depenent d’on visquis, el teu nivell d’ingressos, l’estat de la teva llar i la teva salut.
Les onades de calor, doncs, estan emergint com a amplificadors silenciosos de la injustícia social, que agreugen silenciosament les disparitats existents i amenacen la cohesió social. Enlloc això és més visible que a les nostres ciutats, on l’augment de les temperatures xoca amb la desigualtat urbana.
Els barris de baixos ingressos pateixen la major part de les conseqüències. Les zones densament poblades sovint manquen d’arbres, espais verds i habitatges ben aïllats, cosa que les fa especialment vulnerables a l’efecte illa de calor urbana. Molts residents viuen en edificis mal ventilats amb poc o cap accés a una refrigeració adequada, que pot arribar a ser mortal durant els episodis de calor extrema.
Per als governs locals, això presenta un doble repte: refredar la ciutat i, alhora, tancar la bretxa d’equitat. Garantir que tots els residents, especialment els més vulnerables, puguin accedir a espais frescos i segurs no és només una qüestió de salut pública. És una qüestió de justícia social.
Les ciutats ara han de trobar maneres de #Refrescar equitativament, invertint en solucions de refrigeració accessibles i assequibles que no deixin ningú enrere.
L’augment de la demanda de refrigeració a les ciutats agreuja les desigualtats socials
El sobreescalfament dels edificis afecta aproximadament entre el 9% i el 20% de la població de la UE, a causa principalment de la mala qualitat de la construcció i la baixa eficiència tèrmica. Com a resultat, el consum d’energia per a la refrigeració està augmentant de manera incontrolable.
Actualment, només el 19% de les llars europees depenen de l’aire condicionat, un fort contrast amb la taxa d’adopció del 90% als Estats Units. Però això està canviant ràpidament, ja que Europa s’escalfa el doble de la mitjana mundial. Entre el 2010 i el 2019, el consum d’energia per a la refrigeració d’espais en edificis residencials als 19 països de la zona euro ja s’ha triplicat.
Si les polítiques actuals es mantenen, a mitjans de segle, la refrigeració podria representar fins a un 71% del consum d’energia residencial a les llars del sud d’Europa. A nivell mundial, es preveu que la capacitat total instal·lada dels sistemes de refrigeració es tripliqui el 2050.
L’augment de la demanda de refrigeració corre el risc de soscavar els esforços de descarbonització i posar en perill els objectius de neutralitat climàtica dels governs. Si bé l’aire condicionat ofereix una solució ràpida contra l’augment de la calor, també impulsa el canvi climàtic, consumint grans quantitats d’electricitat (sovint encara derivada de combustibles fòssils) i utilitzant refrigerants d’hidrofluorocarburs (HFC) que tenen milers de vegades el potencial d’escalfament global del CO₂.
També empitjoren l’efecte illa de calor urbana, fent que les zones densament poblades siguin encara més càlides i menys habitables. Confiar en ells per adaptar-se a l’augment de les temperatures només condueix a la “inadaptació”, empitjorant el problema que intentem resoldre.
Crucialment, la càrrega desigual d’aquesta demanda creixent revela i reforça les disparitats socials existents. A mesura que els preus de l’electricitat pugen i l’ús de l’aire condicionat s’estén, les llars amb pobresa energètica són cada cop més incapaces de mantenir-se fresques. Ja el 19% de les llars de la UE, és a dir, una de cada cinc llars de la UE, tenen dificultats per mantenir-se fresques a l’estiu.
Tot i que sovint associem la pobresa energètica amb la incapacitat de les persones d’escalfar les seves llars a l’hivern, la proporció de persones que no refreden les seves llars a l’estiu és cinc vegades més alta.
La importància de la planificació integrada
Per abordar la creixent desigualtat alimentada per l’augment de les temperatures, les ciutats han d’integrar la pobresa energètica a l’estiu en les seves estratègies d’adaptació al clima. Això significa anar més enllà de les mesures de refrigeració aïllades per entendre on i com les persones són més vulnerables, utilitzant indicadors específics per informar la planificació.
L’adaptació al clima, quan es combina amb mesures per combatre la pobresa energètica, crea una resposta urbana més resilient i justa a la calor extrema. Aquest enfocament integrat és al cor del Pacte d’Alcaldes, que mobilitza les ciutats per actuar sobre la mitigació, l’adaptació i la pobresa energètica en el mateix pla.
Avui dia, els compromisos d’adaptació en el marc del Pacte d’Alcaldes ja cobreixen més de 200 milions de persones a la regió EEE-38, donant suport a la promesa del Pacte Verd Europeu de “no deixar ningú enrere”.
Les ciutats de tot Europa estan adoptant el que ara s’anomena un enfocament de resiliència justa: una adaptació al clima que no només és eficaç sinó també equitativa. Reflecteix el concepte d’una transició justa, garantint que les poblacions vulnerables siguin centrals en la resposta.
La iniciativa de la UE, el Centre d’Assessorament sobre Pobresa Energètica (EPAH), ajuda les ciutats a coordinar els esforços a través de grups de treball dedicats, alineant els plans locals amb estratègies més àmplies de pobresa energètica de la UE.
Posar les persones al centre de l’adaptació
La participació i la implicació ciutadana són clau per a una adaptació equitativa. Barcelona, a través del projecte CooltoRise, combina campanyes educatives amb suport específic, informant els residents i formant professionals sobre mètodes d’estalvi d’energia i ajudes financeres per millorar el confort tèrmic a l’estiu.
En el seu pla d’acció més ampli CLIMA 2018-30, Barcelona ha situat els ciutadans al centre de la seva estratègia d’adaptació climàtica, amb un 85% de les mesures d’adaptació codesenvolupades a través de la participació comunitària, especialment en barris marginats. Entre aquestes, Barcelona va desenvolupar un programa Superilles destinat a transformar el paisatge urbà i ampliar l’accés als espais verds, que va involucrar una àmplia gamma de grups vulnerables en el procés de presa de decisions.
Aquest enfocament s’estén més enllà del centre de la ciutat i s’aplica als municipis més petits que envolten Barcelona. Com a part del programa pilot del Pacte d’Alcaldes sobre Adaptació que va durar fins al 2024, el municipi de Cornellà de Llobregat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona va desenvolupar “Itineraris Climàtics”, codissenyant camins per garantir l’accessibilitat a espais comunitaris vitals durant temperatures extremes.
Estratègies de refrigeració per als més vulnerables
Diverses ciutats europees estan abordant la pobresa energètica a l’estiu renovant directament habitatges públics i socials.
A Saragossa, Espanya, el projecte Renaissance ha transformat l’ecodistricte de Valdespartera utilitzant principis de disseny bioclimàtic. Els habitatges es construeixen amb doble orientació per maximitzar la ventilació natural, les façanes estan aïllades, les ombres de gelosia de fusta redueixen el guany solar i els panells solars proporcionen energia renovable, tot ajudant a mantenir el confort interior sense augmentar les factures d’energia.
A París, el pla “París a 50 °C” inclou parcs ombrejats, fonts i refugis de refrigeració en barris de baixos ingressos. Aquestes zones de refrigeració accessibles proporcionen un alleujament immediat alhora que es complementen amb adaptacions a llarg termini com ara la rehabilitació d’edificis mitjançant mètodes de refrigeració passiva.
Getafe, també a Espanya, ha llançat un programa de dues fases per rehabilitar habitatges socials. La primera, EPIU Hogares Saludables, va identificar els riscos de sobreescalfament i va implementar millores específiques. A partir d’això, Getafe Rehabilita ara amplia aquestes intervencions amb aïllament de façanes, infraestructura verda i tècniques de refrigeració passiva, ajudant a reduir l’estrès tèrmic per a les llars vulnerables.
Col·laboració amb organitzacions veïnals en el desenvolupament d’accions tàctiques de planificació urbana per involucrar els ciutadans dins de l’Estratègia per a la Rehabilitació i Regeneració de l’Entorn Construït de Getafe: Getafe Rehabilita. © EMSV – Ajuntament de Getafe.
El paper de la refrigeració urbana sostenible
Si bé les mesures passives són crucials, els esdeveniments de calor extrema exigeixen cada cop més sistemes actius de baix consum alimentats per energies renovables. Tecnologies com les bombes de calor poden oferir alternatives eficients a l’aire condicionat tradicional, especialment importants per a persones amb discapacitat o vulnerabilitats de salut.
Les innovacions a major escala també estan guanyant terreny. A París, una associació entre la ciutat, ENGIE i RATP està desplegant una xarxa de refrigeració urbana ampliada i neutra en carboni.
Conegut com a Fraîcheur de Paris, el projecte triplicarà la mida de la xarxa, refredant més de 3.000 edificis, incloent-hi escoles i hospitals, utilitzant electricitat 100% renovable i refrigeració gratuïta del Sena.
S’espera que redueixi 300.000 tones d’emissions de CO₂ i estalviï 130.000 m³ d’aigua anualment. El sistema també donarà servei a la Vila Olímpica del 2024, que està previst que tingui 2.800 habitatges després dels Jocs, inclosos habitatges socials.
Què fa la teva ciutat per #Renovar i reconstruir les comunitats?
Uneix-te a la campanya #CitiesRefresh enviant una acció i apareixent al nostre mapa aquí!
Per obtenir més informació sobre la pobresa energètica a l’estiu, consulta l’últim informe de la Comissió Europea, “Estructurar la pobresa energètica: perspectives i recomanacions per a un futur resilient“.
