Àstrid Desset | “Dono moltes gràcies per la bona sintonia amb la secretària i la interventora”

0
136

INFORME
Cicle “Alcaldes i Universitat” amb Àstrid Desset, alcaldessa d’Anglès

El projecte de la variant d’Anglès evitarà el trànsit perillós pel centre del poble el 2023

El dimarts 4 de maig es va celebrar la segona sessió del cicle “Alcaldes i Universitat” del curs 2021. En aquesta ocasió ens va acompanyar la Il·lma. Sra. Àstrid Desset, alcaldessa d’Anglès, en un webinar en què van participar alumnes de la Facultat de Polítiques de la Universitat i d’altres espectadors. La van acompanyar el Dr. Miquel Salvador, degà de la Facultat i el Sr. Enric Herranz, professor de l’assignatura d’Introducció a l’Administració Pública. El Sr. Eduard Berraondo va conduir l’acte i el Dr. Salvador va oferir una introducció acadèmica. L’acte va tenir el format d’una entrevista a l’alcaldessa convidada, que reproduïm a continuació.

El primer que voldríem demanar-li és que ens descrigui breument com és Anglès.

És un municipi molt bonic, d’uns 5.500 habitants, que es troba en un lloc molt privilegiat i ben comunicat, a prop de la Costa Brava i del Pirineu. També és a prop de la plana de Vic. A més, tenim el riu Ter, que ens voreja. I estem envoltats de muntanyes. Tenim un barri antic amb presència de construccions singulars, que van dels temps medievals al Modernisme. És un lloc tranquil i ideal per a viure-hi.

Vostè va néixer a Buenos Aires. Com va arribar a Anglès?

Per casualitats de la vida. Junt amb la meva mare vam marxar de Buenos Aires el 1987. Com que els meus avis materns són francesos i vivien prop de la frontera, vam decidir venir a viure a la zona. Primer vam anar a Figueres, on vaig estudiar el tercer de BUP i el COU. Més endavant, vaig buscar feina i la vaig trobar a Anglès. M’hi vaig establir i, a poc a poc, vaig generar amistats i vaig conèixer el meu marit.

Parla un català perfecte, amb accent de Girona. Li va costar gaire assolir-lo?

Vaig arribar aquí i vaig adonar-me que ningú parlava castellà. Jo no ho sabia pas. Però quan vaig començar a estudiar a l’institut, vaig conèixer una noia molt trempada (amb la que mantinc gran amistat) que em va ajudar a aprendre el català. En tres mesos ja em defensava força bé.

D’altra banda, vostè es va formar com a enginyera informàtica i té una carrera professional a l’àrea de Salut de la Diputació de Girona. Tot i que està en excedència.

Així és. El 2010 vaig entrar a formar part de l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona com a tècnica informàtica. Allà vaig ajudar a desenvolupar internament diversos projectes relacionats amb l’administració electrònica. Especialment, qüestions d’extracció i analítica de dades, que ens poden ajudar a prendre millors decisions. El Big Data és una qüestió de futur per a totes les àrees.

La primera legislatura vaig combinar la feina professional amb l’activitat com a alcaldessa, però vaig veure que no podia seguir el ritme frenètic i per a la segona vaig demanar una excedència.

La primera legislatura vaig combinar la feina professional amb l’activitat com a alcaldessa, però vaig veure que no podia seguir el ritme frenètic i per a la segona vaig demanar una excedència.

També ha dit públicament que el seu mandat té termini de caducitat.

Exacte. El 2019 ens van renovar la confiança, però ja en el discurs d’investidura vaig dir que aquest és el meu darrer mandat i que volia tornar a la meva feina, que és la meva altra passió. Tinc clar que aquesta etapa s’està acabant, però intento gaudir del que em queda i tancar tots els projectes que puc.

Tinc clar que aquesta etapa s’està acabant, però intento gaudir del que em queda i tancar tots els projectes que puc.

Quins projectes diria que li queden per tancar?

La sort és que ja en tinc molts de tancats. Un dels que queda és la variant d’Anglès. És un projecte que és competència de la Generalitat, però des de 2015 hem anat a parlar diverses vegades amb Territori i, finalment, ja han començat. La variant permetrà que deixin de passar camions pesants pel mig del municipi. Són un perill. I acabarà el 2023.

Hem tancat d’altres projectes, com per exemple la renovació de l’enllumenat públic. I aviat passarem el porta a porta en matèria de recollida d’escombraries. En relació als ODS estem fent molta feina per contribuir a assolir-los. I també volem fer una museïtzació del Vapor de la Burés, una fàbrica textil que té una màquina única a Europa de més de 100 anys d’història. Serem una extensió del MNACTEC. 

Igualment hem treballat molt en el projecte de la vora del Ter, que s’ha convertit en un espai necessari per al gaudi de la ciutadania en aquests temps de pandèmia. I hem reduït el deute del 170%, quan vaig entrar, al 50%. Ara estem molt millor.

Quina composició geogràfica té la seva vila?

Tenim un 20% de persones nouvingudes. Si comptem els seus fills, ja tenim un 40% de persones. La nostra és una barreja de cultures de diversos llocs del món. Hi ha molta riquesa, moltes nacionalitats: marroquins, hindús, russos, francesos, italians…

Durant la pandèmia, moltes persones de les grans capitals han anat a viure a ciutats i viles d’interior. També els ha passat a vostès?

També. Sobretot hem tingut fills de persones d’Anglès de tota la vida, que vivien a Barcelona o l’àrea metropolitana, i que han tornat. Busquen més tranquil·litat i no tanta aglomeració. Major qualitat de vida. A més, aquí tenim fibra òptica des de fa dos anys i el teletreball és possible.

Com és la cohesió social, i com es gestiona, en un municipi com Anglès?

La cohesió social és molt important. Abans de la pandèmia vam arrencar una sèrie d’accions que, lamentablement, vam haver de deixar aparcades. Una d’elles era una jornada intercultural en la que donàvem a conèixer la gastronomia, música, cultura, poemes de les diverses cultures que tenim al municipi. 

També intentem que la gent pugui participar en els actes del poble. Si fem una recollida de plàstics al riu, o un acte cultural, volem que tothom pugui venir. Volem reforçar també els cursos de català i fer que tothom se senti integrat, igual com em va passar a mi. La llengua és important.

Volem reforçar també els cursos de català i fer que tothom se senti integrat, igual com em va passar a mi. La llengua és important.

Quina festivitat, o festival, és típic d’Anglès?

Tenim una fira de Sant Antoni, que és una de les diades més importants. Hi celebrem una fira artesanal, una mostra d’animals de granja, un aplec de cotxes i motos antics… Dura dos dies. A banda, tenim les Gales, que són la festa major. 

El 2015 vam posar en marxa també el “Viu la Burés”, una jornada cultural entorn de l’antiga fàbrica tèxtil que li deia abans. És una manera de reflexionar sobre la importància del patrimoni i del que encara podem fer amb ell. Òbviament, durant la pandèmia ho vam haver de parar tot.

El professor Herranz planteja les seves preguntes.

Voldríem saber de quina manera s’organitzen les competències a Anglès en relació a serveis interns, externs o mancomunats.

És un tema complex. Començo per la qüestió de la mancomunitat i explico que tenim una policia local, que és un servei que només és obligatori per a municipis de més de 10.000 habitants. Nosaltres no arribem a tant, però creiem que val molt la pena tenir-ne, i fins i tot fer-la créixer, perquè ha augmentat molt la sensació d’incivisme i d’inseguretat, per causa de les ocupacions. No obstant, la policia ens representa un cost molt elevat, de més del 10% del pressupost municipal. Per aquest motiu, des de fa un parell d’anys, ens estem parlant amb els municipis de les rodalies per tal de mancomunar el servei. 

D’altra banda, també tenim serveis externalitzats. Per exemple, a la zona esportiva hi tenim monitors i licitem i adjudiquem contractes a agents externs. Igualment, tenim serveis que prestem amb convenis interadministratius gràcies als consells comarcals, que són molt importants en qüestions com l’atenció a persones, els serveis socials, la recerca de feina, l’atenció especial a la dona, etcètera.

Finalment, tenim serveis que prestem de manera interna, a partir de personal i recursos propis. Per exemple, la llar d’infants. No és un tema obligatori, però crec que cal cercar solucions per a la ciutadania. La resta dels serveis, com ara l’enllumenat és també intern. A excepció del clavegueram, que tenim concedida la gestió a una empresa a 20 anys. El nostre és un ecosistema variable de prestació de serveis.

Quina importància tenen els consells comarcals i la Diputació per a vostès?

Els consells comarcals poden prestar serveis i, a la vegada, ajuden els municipis a prestar-ne. La Diputació, de la seva banda, només ens ajuda a través de subvencions i de suport tècnic. Ens donen un cop de mà molt important als municipis en temes com ara el medi ambient o la salut pública. Nosaltres som competents en vetllar per la salubritat dels espais, però això ens suposaria una feinada. De manera que DipSalut ens envia tècnics qualificats per prendre mostres de l’aigua de la piscina, o de les sorreres i, en aquest sentit, ens ajuda molt.

Igualment tenim subvencions per a polítiques d’habitatge, participació ciutadana, govern obert, etcètera. I això ajuda els ajuntaments a moure’s i poder engegar polítiques relacionades amb els ODS.

En un municipi com el de vostès, qui pren les decisions administratives? Tenen directius professionalitzats?

A Anglès som un equip els qui prenem les decisions. D’una banda, tenim l’equip de govern, que ho debat tot i que decideix per majories i consensos. De l’altra fem equip amb la secretària, la interventora, la cap dels serveis territorials i jo mateixa. I també ho debatem tot. No es pren cap decisió si no hi ha acord. I això ens va molt bé perquè evitem reticències i informes desfavorables. Si volem fer unes polítiques i m’han de dir que no, m’ho diuen i ja està. Però sempre acabem trobant les alternatives correctes: de vegades el millor camí jurídic i econòmic no és el que sembla més fàcil.

No tenim la figura d’un gerent. Finalment, els regidors i jo fem de tot. Fins i tot escombrar la sala d’actes abans que arribin els convidats. El passat cap de setmana, el regidor de la brigada va haver de treballar per col·locar unes papereres que l’incivisme ens havia arrencat.

Sempre acabem trobant les alternatives correctes: de vegades el millor camí jurídic i econòmic no és el que sembla més fàcil.

També figura a les dades públiques que tenen una plantilla de 50 professionals i diverses vacants. Quins problemes i inconvenients tenen a l’hora de gestionar la plantilla municipal?

D’entrada, és cert que tenim vacants, i que estan cobertes interinament. Moltes d’aquestes han entrat en un procés d’estabilització, que vol dir que les places que estaven cobertes interinament abans del 31 de desembre de 2014 sortiran a un concurs públic aviat. De manera que hi podrà participar tothom i també les persones que ja porten temps fent la feina. La intenció és que quedin cobertes el 2021 en règim de funcionaris de carrera.

A banda, se’ns ha jubilat molta gent en els darrers anys i ens cal fer processos. Però els processos són molt llargs: bases, convocatòria, admesos i exclosos… En canvi, el que necessitaries és que algú entrés a treballar el mes vinent. I, finalment, hem tingut baixes, tant per la COVID com per altres causes. En qüestió de gestió del personal està sent una època difícil.

Quin pla marca l’estratègia de l’equip de govern en relació als objectius per al mandat?

El mecanisme que seguim és el Pla de Mandat, d’una banda, i el retiment de comptes, de l’altra. El Pla s’estableix a l’inici de la legislatura i es presenta. Es basa en diversos eixos, cadascun dels quals té uns objectius i unes fites. A mesura que vas avançant, cal explicar-lo periòdicament a la ciutadania. També s’explica al final de la legislatura, dient quin percentatge d’acompliment has pogut assolir.

Nosaltres tenim un portal obert, Som.Anglès.Cat, on s’hi exposa tot el pla de mandat i el grau d’acompliment en termes trimestrals. És important per generar confiança i transparència davant de la ciutadania.

Tenen processos participatius?

Sí. Des de la legislatura passada. Proposem debats sobre pressupostos i fem consultes com ara el canvi de sentit d’un carrer, el disseny d’una plaça, etcètera. Per a les persones que no tenen tanta facilitat amb l’accés digital vam engegar un consell del poble, presencial, on poguessin participar les persones i les associacions del poble. Igualment hem arrencat un consell d’infants i joves, per promoure que els ciutadans del futur aprenguin a implicar-se i treballar pel bé comú. 

No obstant això, costa que les votacions en línia passin del 10% de participació. Passa el mateix a la resta del país. I no sé què caldria fer per que hi participés més gent.

Per a les persones que no tenen tanta facilitat amb l’accés digital vam engegar un consell del poble, presencial, on poguessin participar les persones i les associacions del poble.

Eduard Berraondo planteja una nova bateria de preguntes

Abans ha esmentat la qüestió dels secretaris i interventors. No tots els alcaldes i alcaldesses hi tenen bona relació. Però vostè sí.

Diria que he tingut sort. Sempre hi he tingut molt bona sintonia. La secretària i la interventora han vist que tot l’equip de govern està aquí per treballar i no pas per interès personal, de manera que ens ajuden en tot el que poden. Els ho agraeixo moltíssim. Portem 6 anys treballant colze a colze i si marxessin seria un daltabaix pel municipi. Tenim una absoluta confiança per compartir les idees amb franquesa. Sé que altres companys alcaldes no viuen aquesta situació, però jo dono moltes gràcies per la bona sintonia.

Han pogut generar romanent? En poden disposar?

El 2016 vam començar a generar petites quantitats de romanent. L’any 2020 ja n’hem tingut un milió d’euros, que és una quantitat important. Ara ens permeten fer-lo servir per a inversions sostenibles i el dedicarem a fer coses molt necessàries. Canviarem el clavegueram, per exemple.

També és curiós que vostè va ser escollida alcaldessa el 2015, però no en majoria absoluta. En canvi, el 2019 va triplicar els vots. Com s’explica?

Fàcil. El 2015 vam arribar al govern gràcies a un pacte entre dues formacions: d’una banda, Acord Municipal, uns independents que es presentaven sota el paraigües d’ERC. I nosaltres, també independents, que arribàvem sota el paraigües de CiU. Vam funcionar molt bé, com un sol equip, amb consens, diàleg i sintonia. Vam decidir presentar-nos plegats a les eleccions de 2019. Junts, de debò. I la ciutadania ho va valorar molt bé. Ens va sorprendre molt agradablement.

L’oposició és d’Independents per la Selva, una formació que porta molts anys en política i que fins i tot van tenir l’alcaldia abans de 2015. Inicialment va ser una oposició dura, però ara hi tenim una relació molt cordial i correcta.

Ja té previst el seu relleu?

Sí. De dins de l’equip en sortirà algú molt potent i amb lideratge, no en tinc cap dubte.

El professor Herranz adreça una darrera qüestió

Quines competències i habilitats creu que ha de tenir el futur alcalde o alcaldessa d’Anglès?

Opino que és un una combinació de competències. Moltes d’elles tenen a veure amb la gestió emocional, més que amb la gestió de recursos. Hi ha d’haver un equilibri entre intel·ligència emocional, resolució de conflictes, bona gestió del temps, lideratge, empatia… Cal ser el nexe d’unió entre àrees i equips i cal saber gestionar projectes. La meva vessant professional m’hi ha ajudat força. Cal planificar, comunicar, calendaritzar, buscar fites, persones adients. Però, sobretot, hi ha la part humana. Si vols prestar un bon servei a la ciutadania, el personal ha d’estar content i feliç i tenir la formació i les eines necessàries.

Si vols prestar un bon servei a la ciutadania, el personal ha d’estar content i feliç i tenir la formació i les eines necessàries.

S’obre un torn per atendre les preguntes del públic.

Diria que el temporal Glòria va ser el pitjor moment del seu mandat?

Sí. Va ser una situació completament nova. Els municipis tenim plans d’emergència i els coneixem, però el temporal era quelcom que feia 100 anys que no s’havia vist. A més, calia salvar vides i les actuacions que féssim tenien una gran importància. 

Vam passar 3 dies en constant estat d’alerta, anant d’aquí cap allà, amb la policia local, pendents de tot i bellugant persones cada vegada que teníem un avís de perill. Sortosament, no hem hagut de lamentar res d’irreparable.

Quin nivell de comunicació hi ha entre l’alcaldessa i la població? Es troben pel carrer i parlen a diari?  

Hi ha molta comunicació. La meva filla, per exemple, no ve a comprar amb mi perquè sap a l’hora que sortim, però no a la que tornem. És inevitable que la gent t’aturi i et plantegi el seu problema. I els escolto i, la majoria de vegades, em paro a parlar amb ells, a excepció de si tinc una pressa concreta. D’altra banda, la població també té el meu número de telèfon i m’envien WhatsApp i missatges per les xarxes.

La meva filla, per exemple, no ve a comprar amb mi perquè sap a l’hora que sortim, però no a la que tornem.

Hi xateja gaire?

No tenim un xat, però vam posar en marxa una llista de distribució de WhatsApp arrel del temporal Glòria. Ara podem enviar-nos alertes ciutadanes i informació important. Va ser un sistema molt útil també per a les primeres setmanes de la COVID. Hi tenim 1.000 persones apuntades.

A més, el portal Som.Angles.Cat també permet notificar incidències i fer-ne seguiment. I sempre hi ha la proximitat, perquè som un poble més aviat petit i la gent et para i et parla pel carrer, com li deia abans.

Quina relació manté l’ajuntament amb les entitats i institucions socioculturals? I amb el comerç?

Començo per aquesta darrera. El comerç local s’ha reactivat una mica darrerament, perquè la gent ja s’ha conscienciat que cal comprar a casa i així s’eviten desplaçaments i mantenim l’economia local. Nosaltres vam fer una campanya l’any passat per donar-hi suport. Tot i que, a priori, no podíem donar subvencions a activitats privades, vam parlar-ne llargament amb la intervenció i la secretaria i vam observar que una de les nostres feines és la de la Promoció Econòmica del municipi. Així que vam fer els informes necessaris per obrir una convocatòria de subvencions. El moment era excepcional.

Quant a les entitats socioculturals, moltes d’elles tenen un llarg recorregut i funcionen molt bé. Així que tot el que ens demanen, que no és gaire, sempre intentem donar-los-ho. Per a nosaltres es tracta d’això: transparència, participació i col·laboració.

Amb aquesta intervenció es tanca el debat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.