El municipi de Baix Pallars, el més meridional del Pallars Sobirà és gran i fronterer. Es toca amb el Pallars Jussà i amb l’Alt Urgell, compta amb 24 nuclis poblacionals, molts d’ells gairebé deshabitats i una economia rural basada en el bosc, la pastura i, fins a cert punt, el turisme. La bellesa dels seus paratges no ha estat explotada turísticament, per sort (i per desgràcia) dels seus habitants. Això explica que l’alcalde s’enfronti a un problema de despoblació que no es compensa amb res, perquè res hi ha a disposició per a poder invertir en polítiques socials. Només els quilòmetres de vies i camins que cal mantenir tot l’any oberts (estiu i hivern, contra la neu i els esllavissaments) ja gasten més del que la contribució de la caça aporten. Amb tot, és un país que val la pena veure i conèixer. És la Catalunya de muntanya, que parla amb poques paraules, i s’expressa amb el major dels sentits comuns. Una Catalunya que mira al seu voltant des d’una posició privilegiada, desitjant no ser oblidada ni tampoc envaïda de foranis.
El castell dels Llorac de Solivella
Un dels principals recursos turístics de Solivella, situat en un dels punts més elevats del municipi, són les restes de l’antic castell palau de...
