La segona convocatòria de la Reserva Pública de Solars incorpora 310 terrenys de 126 municipis, amb capacitat per aixecar 11.065 habitatges protegits. En gairebé dos de cada tres solars, els titulars han demanat a la Generalitat que assumeixi la recerca del promotor.
Barcelona (Barcelonès)
Els municipis tornen a situar-se al centre de l’estratègia per ampliar el parc d’habitatge assequible a Catalunya. La segona convocatòria de la Reserva Pública de Solars ha rebut 310 terrenys situats en 126 municipis, amb una capacitat estimada per construir-hi 11.065 habitatges protegits de lloguer assequible.
Les propostes han estat presentades per ajuntaments, altres ens públics i promotors i s’integren en el Pla 50.000 habitatges impulsat per la Generalitat. L’objectiu és mobilitzar sòl que estigui en condicions de ser edificat i accelerar la construcció d’habitatge protegit.
126 municipis han presentat sòl amb capacitat per construir 11.065 habitatges protegits
El 62% dels solars necessiten que la Generalitat trobi promotor
Una de les dades que millor explica el paper que haurà d’assumir ara la Generalitat és que 192 dels 310 solars presentats, el 62% del total, deleguen en el Govern la recerca del promotor que haurà de desenvolupar els habitatges.
En els altres 118 solars, el 38%, el titular ja disposa de promotor o preveu desenvolupar directament el procediment per seleccionar-lo. En aquesta segona convocatòria s’han presentat 17 promotors públics i privats, que preveuen construir en 55 solars.
Per tant, disposar de sòl municipal és només una primera part de l’equació. El repte següent és convertir aquest sòl en promocions efectives i escurçar tant com sigui possible el temps entre la disponibilitat del terreny i l’entrada dels primers residents.
En 192 dels 310 solars presentats serà la Generalitat qui haurà de buscar el promotor.
Una eina pensada especialment per treballar amb els ajuntaments
La Reserva Pública de Solars és una de les peces del Pla 50.000 habitatges. El mecanisme es va plantejar precisament per incorporar sòls públics disponibles i facilitar-ne el desenvolupament.
Els terrenys han d’estar urbanísticament disponibles per construir-hi habitatges i el model preveu diferents situacions: sòls públics que ja tenen promotor però necessiten ajuts; sòls públics sense promotor en què el titular demana a la Generalitat que lideri el procés; i promocions privades que poden incorporar-se al programa en determinades condicions.
En el cas dels terrenys públics, es manté la titularitat pública del sòl, mentre que els habitatges es destinen prioritàriament al lloguer assequible. El model també preveu finançament de les promocions i, des de la primera convocatòria, estableix que un mínim del 25% dels habitatges resultants es destini a joves.
De la primera convocatòria a les obres
La segona crida arriba quan alguns dels terrenys de la primera convocatòria ja han començat a avançar cap a la fase de construcció.
La primera Reserva Pública de Solars va permetre mobilitzar més de 670 terrenys amb potencial per superar els 22.000 habitatges. A començaments de 2026, la Generalitat situava en 14.398 els habitatges que ja tenien promotor i havia aprovat una despesa plurianual de 2.696 milions d’euros per garantir-ne l’execució.
Font: Generalitat de Catalunya – Pla 50.000 habitatges i convocatòria de solars
Aquest desplegament ja s’està traduint en adjudicacions. El passat juliol, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya va adjudicar les quatre primeres agrupacions de solars grans de la primera Reserva Pública per construir 1.940 habitatges protegits de lloguer assequible, mitjançant drets de superfície de 75 anys.
Font: Agència de l’Habitatge de Catalunya – Actualitat sobre habitatge públic
Del Pla de l’Estany a l’Anoia: exemples de la resposta municipal
La dimensió municipal de la convocatòria es veu especialment bé quan s’analitzen alguns territoris.
Al Pla de l’Estany, per exemple, Banyoles, Porqueres i Sant Miquel de Campmajor han aportat conjuntament nou solars amb capacitat per a 108 habitatges. Banyoles hi incorpora un terreny de més de 2.600 metres quadrats al carrer Girona, actualment vinculat a l’aparcament de la Farga, on es preveuen 54 habitatges. Porqueres aporta sis solars amb capacitat per a 44 habitatges.
A l’Anoia, quatre municipis han presentat terrenys amb capacitat per arribar als 283 habitatges públics, una mostra que el programa no es limita a les grans ciutats o a l’àrea metropolitana.
També municipis turístics com Cambrils han aprofitat aquesta segona convocatòria per incorporar nous terrenys a la Reserva Pública, reforçant la idea que la falta d’habitatge assequible és un problema que afecta territoris amb realitats demogràfiques i econòmiques molt diferents.
El repte municipal: tenir sòl no és suficient
La mobilització de 310 nous solars és una dada significativa, però el principal repte començarà ara: transformar els terrenys disponibles en habitatges acabats en terminis assumibles.
Per als ajuntaments, això implica coordinar planejament urbanístic, disponibilitat de sòl, finançament, selecció de promotors, llicències i execució de les obres. Precisament, una de les finalitats del model de Reserva Pública és que els municipis que disposen de terrenys però no tenen capacitat per impulsar sols una promoció puguin incorporar-los a un mecanisme compartit amb la Generalitat.
La política d’habitatge es converteix així, cada vegada més, en una política de cooperació entre administracions, amb els ajuntaments com a actors imprescindibles per identificar el sòl i les necessitats concretes de cada territori.
El Pla de Govern fixa com a objectiu generar 50.000 habitatges protegits de lloguer fins al 2030, mobilitzar sòl residencial i treballar amb els municipis de demanda residencial forta i acreditada perquè puguin avançar cap a un parc d’habitatge assequible equivalent al 15% dels habitatges principals.
El gran repte ja no és només localitzar sòl disponible, sinó aconseguir que els projectes arribin a convertir-se en habitatges i ho facin amb la màxima agilitat possible.
Fonts
Generalitat de Catalunya – Segona convocatòria de la Reserva Pública de Solars
Agència Catalana de Notícies – 310 solars s’incorporen a la Reserva Pública
Generalitat de Catalunya – Condicions de la Reserva Pública de Solars
Generalitat de Catalunya – Pla 50.000 habitatges i convocatòria de solars
Agència de l’Habitatge de Catalunya – Actualitat sobre habitatge públic
Ràdio Banyoles – Els solars presentats al Pla de l’Estany
La Veu de l’Anoia – Municipis que aporten sòl a la Reserva Pública
Ràdio Cambrils – Nous solars municipals per a habitatge protegit
Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya
