Eficiència en la gestió de residus i emissions: qüestió de tecnologia o d’administració?

0
382

DIÀLEGS ALCALDES.EU

El passat 30 de juny de 2021, Alcaldes.eu va organitzar el diàleg virtual titulat “Eficiència en la gestió de residus i emissions: qüestió de tecnologia o d’administració?”, que va comptar amb la participació del Sr. Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya, l’Il·lm. Sr. Nil López, alcalde de Matadepera i president del Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Occidental i la Sra. Imma Mayol, Directora de l’Àrea d’Ecologia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’acte va ser conduït pel Sr. Eduard Berraondo i va tenir l’impuls del software Komtainer de Kompini Technologies, d’Urbaser i de Xut Consulting. A continuació, presentem el resum dels temes debatuts.

El Sr. Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents al webinar i agraeix la presència dels ponents. També fa una breu presentació del projecte d’Alcaldes.eu, introdueix els participants i els convida a una primera ronda d’intervencions. Dona la paraula, en primer lloc, president del Consorci de Gestió de Residus.

Nil López agraeix la invitació i saluda els assistents. Comença dient que la seva resposta a la pregunta que titula el webinar és que es tracta d’una conjunció d’ambdues coses: la tecnologia i l’administració i lideratge polític. I ho justifica amb les següents idees:

  • La pandèmia ha mostrat que com a sistema tenim certes limitacions a les que cal donar resposta. Per exemple: dependència de materials. També ha calgut treballar intensament des del món local per atendre necessitats i problemes concrets, des de la gestió dels residus en les residències de gent gran, la protecció dels treballadors, el seguiment de protocols, etcètera. També han aparegut noves fraccions de residus com ara mascaretes, alcohols, guants, etc.
  • Estem en un moment de creixent emergència climàtica i és complicat revertir la gestió. Cal parlar cada vegada més d’economia circular, consum responsable i qualitat de l’aire. El futur no és només reciclar i reutilitzar. També cal consumir diferent i innovar. S’obren, per tant, uns nous horitzons per a la gestió.
  • El treball conjunt entre empreses, administracions i ciutadania és imprescindible. Ningú aconseguirà canviar el paradigma si ho fa sol. 
  • Com a alcalde expressa que els ajuntaments tenen també un paper clau a jugar, com a administració més propera al ciutadà i que ha de donar les solucions immediates. Diu que el futur demana als alcaldes i alcaldesses un augment de la recollida selectiva, fent servir sistemes diferenciats per als municipis més petits i més grans.
  • Recorda que a Matadepera porten ja 10 anys treballant amb el porta a porta i que estan per sobre del 90% de recollida selectiva. No obstant, encara poden millorar i, de fet, estan a punt de licitar un nou contracte de recollida en què s’incorporaran noves fraccions com ara els olis.
  • Com a president del Consorci del Vallès Occidental comenta que els fons Next Generation poden ser una gran oportunitat. De fet, estan impulsant el Parc Circular del Vallès com a projecte transformador i per a tractar la fracció orgànica i donar sortida circular a tèxtils, plàstics o malbaratament alimentari. 
  • També diu que al Vallès Occidental, com a comarca, s’estan “posant les piles” des de fa molt de temps per fer possible la transició ecològica en tots els àmbits.

El futur no és només reciclar i reutilitzar. També cal consumir diferent i innovar. S’obren, per tant, uns nous horitzons per a la gestió.

Nil López

De la seva banda, Imma Mayol agraeix també la invitació i saluda els presents. Coincideix en dir que la cooperació entre les administracions ha estat una “marca de la casa” dels darrers anys, que ha funcionat molt bé. Afegeix dues idees.

  • Des de l’Àrea Metropolitana s’ha observat una reducció lleu dels residus (un 2%, aproximadament) en temps de COVID. Dels 475kg per habitant s’ha passat als 455. Això s’explica pel tancament de l’activitat comercial i la restauració, tot i que ha augmentat el residu domiciliari. 
  • Diu que cal conjugar tres elements per resoldre la pregunta del webinar: lideratge polític (que significa coratge, convenciment, transparència i voluntat de superar temps que no seran fàcils); implementació de tecnologies i canvi cultural (que es basa en l’educació i en la manera de viure el consum).

Mayol explica que encara hi ha molt de camí per recórrer a l’AMB perquè el reciclatge mitjà és del 38,4%, lluny encara del 50% demanat per Europa, i que l’aposta que cal fer és la de la individualització de la recollida, que ha presentat grans casos d’èxit (per exemple, a Ripollet).

Explica que a l’AMB també s’ha apostat pel tractament directe i per ajudar els municipis a fer la seva pròpia transició. Una de les millors maneres és donar diners als municipis que milloren els seus sistemes de recollida, perquè són diners que s’estalvien des de l’AMB.

Apart, cal esmentar un centre de tecnologia en biofertilitzants i adobs que es posarà en marxa en els propers anys i que servirà pel tractament de matèria orgànica. Beneficiarà el parc agrari de l’AMB i altres pagesos, a banda de generar biogàs i biometà que s’injectarà a la xarxa.

Finalment, la qüestió del canvi cultural és quelcom que es retroalimenta amb el canvi polític. Si es posen els mitjans per informar a la gent del que es fa i de com es fa, i del resultat que dona, els canvis són més ràpids. Explica que en una experiència prèvia a les Balears va veure com una població passava del 20% de recollida selectiva al 70% en una sola setmana.

Finalment, Isaac Peraire també saluda els presents i agraeix la invitació. Recorda que porta dues setmanes en el càrrec i reconeix la feina de l’Agència, els seus equips i els seus directius en els anys previs. Ara, diu, comença una etapa nova, depenent d’una nova conselleria, que mantindrà una perspectiva diferent sobre els reptes apuntats pels anteriors ponents.

Explica que Catalunya és un país asimètric en què calen solucions asimètriques, també en la gestió dels residus. Els objectius són els mateixos per a tots els àmbits del país però no s’hi arriba de la mateixa manera en municipis rurals que en municipis de més de 80.000 habitants.

Catalunya és un país asimètric en què calen solucions asimètriques, també en la gestió dels residus. Els objectius són els mateixos per a tots però no s’hi arriba de la mateixa manera en municipis rurals que en municipis de més de 80.000 habitants.

Isaac Peraire

Comenta que al capdavant de l’Agència hi volen posar l’estratègia catalana de “residu zero”, que vol anar a l’origen i a evitar la generació dels residus, més que en la recuperació dels mateixos. Cal parlar d’economia circular i d’innovació. “Es tracta d’una revolució a partir de tres reformes”, diu.

Igualment diu que no s’han d’obligar els ODS, com a marc de treball. Recorda que el Govern de Catalunya va aprovar el Pla per la Implementació de l’Agenda 2030 per assegurar-ho. I que també hi ha grans reptes com ara la Llei de Residus que estan damunt de la taula i que espera que estigui llesta en el termini previst.

Acabada la primera ronda d’intervencions, se n’inicia una de preguntes concretes.

El Sr. Berraondo pregunta sobre el mecanisme d’incentivació que ha esmentat la Sra. Mayol anteriorment.

Imma Mayol: explica que la idea del pagament per generació és la clau. Cal que les persones i les organitzacions paguin en funció del que generen. Aquells municipis metropolitans que no hagin assolit els objectius europeus en un temps determinat tindran un cost molt elevat, assegura.

Aquells municipis metropolitans que no hagin assolit els objectius europeus en un temps determinat tindran un cost molt elevat.

Imma Mayol

A la vegada explica que el cànon que cobra l’Agència de Residus fa que s’estimuli els bons comportaments, perquè qui millor ho fa, menys paga. I que això s’aplica a comportaments col·lectius i individuals. Cal recordar que l’afany no és recaptatori, sinó que cal pagar un servei i provocar que la gent ho faci bé.

El conductor de l’acte demana exemples de bones pràctiques.

Nil López diu que hi ha municipis que tenen exemples bons, que poden ser assimilats per altres municipis de dimensions similars. Per exemple, Ullastrell no pot imitar Barcelona o a l’inrevés. Un factor important, assegura, és que la ciutadania ha de prendre consciencia que gestionar i tractar residus val molts diners. Així que cal avançar cap a un model en el que cadascú pagui pel que generi, ni més ni menys.

La ciutadania ha de prendre consciencia que gestionar i tractar residus val molts diners. Així que cal avançar cap a un model en el que cadascú pagui pel que generi, ni més ni menys.

Nil López

El conductor pregunta si el “residu zero” equival al “reciclatge 100%”

Isaac Peraire explica que si cuides el medi ambient i el maltractes poc, pagues poc. I a la inversa. Per això convé reforçar estratègies asimètriques. I per això també convé no generar residus. Reconeix que és més fàcil de dir que de fer, però cal pensar en què qualsevol producte industrial compta ara mateix amb uns elements (embalatges, etc.) que es transformen en residus que són de difícil gestió i que cal parlar amb productors i indústria per buscar maneres de fer que els productes segueixin existint sense necessitat d’aquests mateixos embalatges. Això generarà també moltes oportunitats econòmiques.

El moderador comenta que moltes cimeres del clima acaben amb uns resultats ambigus i es pregunta si la ciutadania no està desenvolupant un cert escepticisme cap al tema.

Imma Mayol discrepa en aquest sentit. Diu que ha participat en moltes d’aquestes cimeres i que sempre es marquen les diferències, ja sigui per bé o per mal. Si Obama o Biden signen un acord, això és important, perquè condiciona les polítiques dels estats i de la Unió Europea. I si Trump es retira d’un acord, també passen coses en sentit invers. Per tant, són resultats rellevants.

A banda, el que cal destacar es que aquesta és una revolució en què són necessaris els petits gestos i les grans decisions. 

Aquesta és una revolució en què són necessaris els petits gestos i les grans decisions.

Imma Mayol

Isaac Peraire hi estàd’acord. També diu que és important que el tema del medi ambient no sigui emprat barroerament. Creu que ara mateix la gestió i el respecte del medi ambient estan de moda i que les xifres donen la raó als que emprenen projectes com ara el porta a porta. Creu que cal (i que es pot) parlar de residus de manera oberta, serena, innovadora i moderna.

Nil López també hi està d’acord. I diu que, malgrat que les cimeres no sempre acabin bé, els acords als que s’arriben, per petits que siguin, sempre són bons perquè ajuden a remoure la consciència ambiental de les noves i les velles generacions. També està d’acord en que la qüestió del reciclatge està de moda i que cal aprofitar-se’n per estendre el model. Diu que la gent es pot habituar als canvis, de la mateixa manera que es van habituar a portar cinturó al cotxe o casc per conduir moto.

El moderador pregunta pels fons europeus Next Generation i el seu impacte en termes de generar ocupació i PIB fent un treball de reciclatge.

Isaac Peraire assegura que hi ha un gran camp de treball. Assenyala exemples diversos, com ara els plàstics per a les maduixes que es produeixen al Maresme o les bales de palla que es preparen als camps del Ripollès. Recorda que són plàstics que generen residus molt grans i que no cal castigar la pagesia, però sí que cal trobar alternatives per aquests residus que generen una gran càrrega al medi ambient. Per això creu que el paquet principal d’aquests fons europeus hauria de ser la tecnologia i la innovació. I també caldrien diners per ajudar els municipis a aplicar tots aquests canvis.

El paquet principal dels fons Next Generation s’hauria de dedicar a tecnologia i innovació.

Isaac Peraire

El moderador pregunta a l’AMB sobre la gestió de residus i la gestió d’emissions, i si són temes difícils de manegar conjuntament.

Imma Mayol explica que ambdós objectius són plenament compatibles i que això és un gran avantatge, perquè les polítiques que promouen una cosa també promouen l’altra a la vegada.

El moderador pregunta sobre projectes de futur al Vallès Occidental.

Nil López explica el projecte del Parc Vallès Circular, en què es vol fer front a reptes del reciclatge amb tecnologies ja existents. Per exemple, volen augmentar la recollida selectiva als municipis de la comarca i reduir així la fracció de resta i augmentar la fracció orgànica. 

Precisament aquest Parc ha sol·licitat fons Next Generation per ampliar la planta de forn de Can Barba, i així tenir més capacitat de gestionar residus orgànics i generar biogàs i biometà. També es podrà produir compost per alimentar els camps de l’entorn de la planta i transformar l’espai de la Carretera Nacional 150 (entre Terrassa i Sabadell) en una via cívica.

López recorda també que tractar i generar residus és car de dues maneres: econòmicament i en termes de petjada ecològica. El tractament de residus també genera emissions. I si cal tractar menys residus, aleshores s’emetrà menys.

Una persona del públic pregunta si hi ha una campanya en marxa per conscienciar sobre el residu zero a través dels mitjans.

Isaac Peraire aclareix que actualment s’està treballant en diverses direccions, aprofitant tots els espais possibles per explicar-la, però encara no hi ha un lema o una imatge pública definida.

El moderador pregunta sobre el paper de Catalunya dins del rànquing estatal o internacional.

Excusant-se per no tenir les dades al davant, Imma Mayol confirma que Catalunya està millor que la resta d’Espanya i recorda que no hi ha gaires grans ciutats a Europa que facin porta a porta. Isaac Peraire confirma també la intuïció.

El conductor dona un darrer torn de paraula on cada ponent planteja una visió final. En aquest sentit, Nil López recorda que encara hi ha molt de camí per córrer, també en el camp municipal, i Imma Mayol manifesta que és optimista si se segueix cooperant entre els sectors públic i privat, i si comença a demostrar-se un rendiment econòmic en les accions en pro del medi ambient, que vagi associat a una consciència de respecte individual. Isaac Peraire coincideix en aquesta apreciació i diu que “l’optimisme és obligatori”.

El conductor de l’acte agraeix totes les intervencions i dona per tancat el diàleg del dia d’avui.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.