Els lideratges en els reptes de mobilitat de 2040

0
612

INFORME – Diàlegs alcaldes.eu

El dimarts 21 de setembre de 2021, a l’Hotel Melià de Sitges, en el marc de l’International Mobility Congress (IMC), s’hi va celebrar el diàleg titulat “Els lideratges en els reptes de mobilitat de 2040”. Hi van participar el Sr. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona (2006-2011) i president d’Hispasat, per presentar la ponència “El lideratge dels alcaldes i les alcaldesses en la mobilitat de 2040”, i els Hbles Srs. Damià Calvet (President del Port de Barcelona i Conseller de Territori i Sostenibilitat de 2018 a 2021), Felip Puig (Conseller de Política Territorial entre 2001 i 2003) i Lluís Recoder (Conseller de Territori i Sostenibilitat entre 2010 i 2012) per debatre sobre “El paper de la ciutadania, l’administració i el sector privat en els reptes de la mobilitat dels propers anys”

L’acte va estar moderat pel periodista Sr. Eduard Berraondo, va ser organitzat per alcaldes.eu amb el patrocini d’Urbaser i Xut Consulting. A continuació, fem un resum dels temes debatuts.

El Sr. Eduard Berraondo presenta Alcaldes.eu als assistents i, seguidament, demana al Sr. Lluís Recoder que, en condició de membre del Consell Assessor d’Alcaldes.eu, glossi al següent conferenciant i li doni la paraula. 

A continuació, el Sr. Jordi Hereu agraeix la presentació del Sr. Recoder i agraeix a alcaldes.eu i a l’organització del IMC la facilitació d’un fòrum per parlar dels lideratges locals, en un entorn tan canviant i crític com el de la mobilitat. Creu que aquest és un debat molt apropiat i es manifesta contrari (“militant”) a les tesis més pessimistes que puguin portar a una inacció. En canvi, defensa que cal treballar proactivament i amb bona actitud i, per tant, és apropiat parlar de 2040 actualment.

Anuncia que la seva no és una xerrada prospectiva. Diu que respecta molt aquesta disciplina dedicada a descriure escenaris desitjables, però que ha tingut experiències que li demostren que no ha funcionat prou bé en el passat. Per exemple, quan ell era regidor de Barcelona hi havia debat sobre si s’implantava l’àrea verda o no, però cap dels arguments que hi havia aleshores damunt de la taula tenia a veure amb el canvi climàtic, que és una prioritat absoluta avui en dia.

Igualment recorda que el gener de 2020, el World Economic Forum va publicar un informe sobre reptes i riscos de l’any. Curiosament, les malalties infeccioses no eren un factor que es considerés entre els 10 més probables. Tres mesos després va ser la preocupació número 1 del món i fins ara. 

Tot i no fer prospectiva, vol expressar, en canvi, que la mobilitat és un dels fenòmens més emergents en les agendes urbanes, perquè representen l’ànima de la ciutat. Defensa que és una manera de definir i expressar els valors d’una societat. En molts països i societats es podria aplicar la dita de “digue’m com et mous i et diré quins són els teus valors profunds”.

La mobilitat és una manera de definir i expressar els valors d’una societat. Es podria aplicar la dita de “digues com et mous i et diré quins són els teus valors profunds”.

Jordi Hereu

Explica que el 2040 serà una fita d’impàs a mig camí entre 2030 i 2050, on Europa haurà reduït les emissions en més del 55% i estarem a 10 anys de la obligatorietat de neutralitat de les emissions de carboni. Per tant, el 2040 portarem uns anys en què ja no es vendran cotxes que emetin certes emissions. Per tant, la de la descarbonització és una singularitat a tenir en compte en aquest escenari.

L’altre gran vector de transformació és la digitalització. Diu que canviarà el que som i el que fem, i també la manera en què fem les coses. Serà un factor que transformarà la manera de relacionar-se, comparar i vendre.

Explica que la innovació tecnològica sembla, en el món actual, anar per davant de la capacitat de la societat per pair-ho. Creu que la mobilitat tindrà, en aquest sentit, molts aspectes que podran resoldre’s des del punt de vista tècnic: seguretat, sostenibilitat, electrificació, connexió, personalització, autonomia… Però, davant d’això, es pregunta quin serà el paper de la política.

I, en aquest sentit, expressa de manera rotunda que caldrà un lideratge amb sentit. Afirma que necessitarem més i millors lideratges canviants. I que el paper dels alcaldes i alcaldesses en aquest lideratge ha estat, és i serà fonamental en tot el procés que ve.

Creu que aquest lideratge dels alcaldes i alcaldesses serà més proactiu, compartit i capaç de generar sistemes de governança (i no normes de govern, exclusivament).

Defineix també unes raons per les que caldrà reforçar el lideratge públic:

  • Perquè cal defensar un projecte col·lectiu: diu que les ciutats cal fer-les des d’un projecte col·lectiu o si no “te les fan”. I el mateix passa amb mobilitat. Cal posar un projecte col·lectiu, liderat socialment, o anirem cap a sistemes que potser són eficaços però que van en contra dels valors.
  • Perquè la mobilitat és el reflex del sistema de valors que defensa una societat: en democràcia els principis són de llibertat, respecte, pluralitat i tolerància i això marca la manera de debatre la gestió de la mobilitat. Creu que hi ha països i cultures al món que no son gaire democràtics però que emmascaren la seva condició a través de l’aplicació de tecnologies i tecnocràcies. La tecnologia hauria de ser un mitjà al servei dels valors, però no marcar la definició cultural o col·lectiva de la realitat.
  • Perquè la mobilitat és també la manera en què ens repartim, col·lectivament el temps i l’espai.
  • Perquè cal impulsar la innovació. Diu que la política pública no pot ser un fre per a la innovació, sinó que ha d’acompanyar-la.
  • Perquè és imprescindible per fer aterrar les agendes locals i globals. Diu que les agendes de les Nacions Unides i altres tractats globals són importantíssims, però que cal “aterrar-los” al terreny del local, o no serveixen gaire.
  • Perquè cal defensar l’espai comú i públic. Creu que el món urbà viurà noves transformacions i noves geografies aviat, però cal refermar que viure en comú amb la gent també té un valor molt essencial.

En conclusió assegura que tocarà defensar dues coses: la democràcia i la ciutat i que ambdues coses tenen grans adversaris. A més, poden posar-se en contra l’una de l’altra. Per exemple, actualment hi ha grans possibilitats que no existien temps enrere de comprar electrònicament i a l’hora que es vulgui, però és això el que la ciutat necessita?

Apel·la a les ciutats com a espai i escola de democràcia, i la mobilitat i els pactes de mobilitat són els elements on això es veu més. Diu que cal compartir, respectar i fer-ho sense dogmatismes. 

En resum, caldrà més i millor lideratge local, i és segur que les coses canviaran, però la mobilitat ha de seguir sent una expressió dels valors polítics i socials i, per tant, ha de tenir una intenció. Més que mai, caldran espais on els alcaldes i les alcaldesses segueixin treballant per l’interès general.

La mobilitat ha de tenir una intenció. Més que mai, caldran espais on els alcaldes i les alcaldesses segueixin treballant per l’interès general.

Jordi Hereu

El conductor demana ara la presència a l’escenari del Sr. Lluís Recoder, a fi que pugui fer un resum de les principals idees i aprenentatges de l’anterior ponent.

Els punts destacats en la relatoria del Sr. Recoder són:

  • La reivindicació dels lideratges del futur i, molt específicament, el paper dels alcaldes i les alcaldesses.
  • La necessitat de fugir del pessimisme i l’inevitabilitat de la catàstrofe quan pensem en horitzons com el de 2040.
  • La “normalització” de la prospectiva com a ciència, que és necessària però generalment incapaç d’endevinar el futur
  • L’agenda 2040 com a punt intermedi entre l’agenda 2030 i l’agenda 2050.
  • La digitalització i la descarbonització com a dos vectors de transformació
  • La idea que la innovació va sovint per davant de la capacitat de gestió de les societats i els governs
  • El paper de la política en la gestió i els objectius de la mobilitat (no donar-li un paper a la política significa donar-li als algorismes)
  • La distinció dels sistemes polítics eficaços i tecnificats però poc democràtics
  • La mobilitat implica valors i els valors requereixen gents amb idees clares que proposin a la societat una direcció o camí a seguir. Aquí és on els alcaldes tenen un paper
  • La necessitat de múltiples lideratges: impulsar la innovació, aplicar i implantar agendes globals a nivell local, defensar la democràcia i la ciutat

El conductor demana als tres participants, ja pujats a l’escenari, que facin un primer torn d’intervencions breus per situar la qüestió.

En aquest sentit, el Sr. Felip Puig manifesta que a l’escenari hi ha tres persones que han desenvolupat la feina de consellers amb responsabilitat sobre la mobilitat i, també, que han tingut càrrecs municipals. Diu que això no és cap casualitat, perquè qui relliga el paper de lideratge de la ciutadania, el sector privat i el sector públic sovint és l’administració municipal.

Explica que sempre s’han viscut canvis, però que ara aquests són més ràpids. I que això, juntament amb la precarietat d’una part de la societat, demana que algú pugui no sols gestionar recursos i necessitats, sinó també conciliar emocions. Cal, diu, incorporar cada vegada més la gestió de les emocions.

En temps com els presents cal que els alcaldes i les alcaldesses no sols gestionin recursos i necessitats, sinó que també conciliïn emocions.

Felip Puig

Admet que no sap com lligar les emocions amb la digitalització, però que cal un “humanisme digital” que ajudi a dedicar al bé comú tots els instruments dels quals disposa la societat actualment.

Quant a mobilitat diu que sempre ha estat defensor de l’equilibri entre el sector públic i el privat, donant el lideratge al segon i l’impuls al primer. Creu que en l’àmbit de transport, són fonamentals dos reptes: la digitalització i la descarbonització. I en ambdós hi ha paper a jugar per part dels alcaldes i alcaldesses. Creu, en aquest sentit, que anem a la cua de les energies renovables i que això pot fer que la innovació vagi més lenta en aquest camp.

Quant a la digitalització diu que tot descansa en les dades, però anem també una mica a la cua en l’administració d’aquestes dades i seria important poder-les gestionar bé per fer que la mobilitat sigui més intel·ligent i que les ciutats apostin més per transport públic i descontaminació.

Damià Calvet, al seu torn, agraeix la invitació i es mostra d’acord amb el que s’ha dit fins aleshores. Diu que la mobilitat forma part del problema de construir allò que ens és comú i que l’activitat humana necessita i genera mobilitat. La mobilitat, defineix, és un dret que cal atendre de la millor manera possible. I això passa per dos factors: la sostenibilitat i la digitalització.

La mobilitat és un dret que cal atendre de la millor manera possible. I això passa per dos factors: la sostenibilitat i la digitalització.

Damià Calvet

També parla de la innovació i diu que és una capacitat que sovint passa pel sector privat, però que també li calen palanques públiques per poder-se donar.

I, en tercer lloc, reclama finançament, perquè la mobilitat com a dret serà deficitària per definició. 

De la seva banda, Lluís Recoder apunta quatre qüestions rellevants en la caracterització de la situació actual:

  • L’emergència climàtica. És un factor molt preocupant però, a la vegada, és una font d’oportunitats per a les indústries actuals i el sector privat.
  • La congestió. Existeix actualment un debat entre la preponderància del cotxe o del transport públic.
  • Les oportunitats per al sector privat. Diu que el lideratge ha de ser públic, però el sector privat juga un paper fonamental i que pot ser el que porti les inversions i els recursos necessaris. 
  • El lideratge. Diu que cal projecte i valentia. I en aquest sentit, recorda que els ciutadans escullen els líders locals per tal que escoltin, però també per tal que decideixin. Dona un bon consell i és no oblidar-se d’escoltar l’opinió de la ciutadania que no es pronuncia mai.

Cal no oblidar-se d’escoltar l’opinió de la ciutadania que no es pronuncia mai.

Lluís Recoder

El moderador introdueix en el debat la qüestió de la coherència a en les infraestructures.

Felip Puig recorda que si els 947 municipis catalans no es coordinen prou bé serà difícil i que el que cal és una autoritat metropolitana del transport, perquè les visions regionals aporten coherència. Igualment aposta perquè Catalunya tingui un gran corredor ferroviari i que Rodalies, Metro i Ferrocarrils operin sota una mateixa autoritat.

Seria molt positiu que Rodalies, Metro i Ferrocarrils operessin sota una mateixa autoritat.

Felip Puig

Damià Calvet reclama planificació i administració compartida.

El moderador pregunta si el criteri de proximitat és vàlid aquí per gestionar la mobilitat.

Felip Puig explica que tot depèn una mica i que les xarxes de busos locals tenen una dimensió municipal, mentre que les metropolitanes són més globals. Explica que la gestió ha de respondre a la coherència i que trobar equilibris no és fàcil. 

El moderador pregunta quines habilitats ha de tenir el lideratge de 2040.

Lluís Recoder opina que calen tres tipus de lideratge: el polític (que implica els valors assenyalats pel Sr. Hereu), el tècnic (cal que hi hagi persones especialitzades en traduir les idees dels polítics a llenguatges possibles) i l’humanisme o sensibilitat, perquè no pot quedar tot en mans de l’algorisme.

Calen tres tipus de lideratges: el polític, el tècnic i l’humanista. No tot pot quedar en mans de l’algorisme.

Lluís Recoder

En aquest darrer sentit recorda que quan era alcalde de Sant Cugat una tinenta d’alcalde li va explicar la seva versió de la mobilitat vista amb ulls de dona i que li va fer obrir els ulls sobre uns elements que ell tenia molt coll avall. La visió era molt distinta i creu que cal que en mobilitat s’integrin sensibilitats variades.

Damià Calvet recorda que anem endarrerits en alguns aspectes (finançament o mercaderies) però en altres anem molt bé: conscienciació democràtica i ambició política. 

Anem endarrerits en aspectes com el finançament o les mercaderies, però en altres anem molt bé: conscienciació democràtica i ambició política.

Damià Calvet

Felip Puig no sap si el 2040 els algorismes dominaran el mon, però creu que els lideratges han de tenir en compte la dualitat entre la tecnologia i la raó. Creu que els dirigents han de tenir cada vegada millor capacitat de gestió d’equips multidisciplinars i tenir bones habilitats comunicatives. 

Un assistent provinent de Cunit reclama la importància de comptar amb els municipis a l’hora de decidir, sobretot en ordenació territorial. Parla d’un cas concret en què uns alcaldes volen urbanitzar uns boscos de Miramar i que els veïns no hi estan d’acord. I vol deixar-ho palès en aquest debat.

Admetent que coneix poc del cas, el Sr. Calvet creu que afortunadament la sostenibilitat s’ha integrat en els processos de definició de les polítiques. Recorda que la Generalitat va crear el Departament de Medi Ambient el 1991 preveient que la sostenibilitat s’integraria al dia a dia de la presa de decisions polítiques. Cal veure si en l’activitat calen canviar paràmetres que no incorporin prou potencia la sostenibilitat.

Una assistent pregunta sobre dades obertes de mobilitat i quin us se li donen.

El Sr. Calvet diu que aquest és també un tema fonamental en el que anem una mica endarrerits. Explica que afecta, per exemple, a la qüestió de la T-mobilitat, que fins ara sempre s’ha vist com un assumpte de bitllets de transport, però que és molt més.  

Una altra assistent pregunta sobre mobilitat de gènere i escletxes digitals que afecten la gent gran. I quines estratègies poden ser les principals per introduir aquests criteris.  

El Sr. Calvet diu que qüestions con gènere o gent gran formen part intrínseca de la mobilitat que requereix el país. La mobilitat és un dret. S’atreveix a definir tres elements clau que cal treballar a nivell nacional i local:

  • Més i millor transport públic
  • Integrar el transport públic dins de la micromobilitat i la mobilitat activa
  • Integrar la mobilitat privada 

Una periodista pregunta al Sr. Puig sobre l’opinió de tenir una autoritat única del transport a Catalunya.

El Sr. Puig insisteix que la seva és una opinió com a exgestor. Diu que la cohesió de les autoritats pot ser una bona resposta al problema.

El Sr. Calvet diu que la planificació en la infraestructura ferroviària podria ser molt important, tot i que adverteix que potser caldria diversitat d’operadors per no dependre tant d’una de sola.

Amb aquesta intervenció es dona per tancat el diàleg.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.