El Fòrum de Síndics i Defensors Locals impulsa la nova llei que regularà aquesta figura democràtica
La de l’Ombudsman, o defensor del poble, és una figura de llarga tradició en les nacions més avançades del món, i una garantia de qualitat i transparència democràtiques. A Catalunya l’anomenem “síndic de greuges” i forma part, cada vegada més, del panorama municipal. Avui parlem amb Josep Escartin, síndic de Sabadell i president del Fòrum nacional del sector.
La primera pregunta és la més elemental: què és un síndic (o síndica) i quina és la seva funció en un municipi?
Un síndic o síndica és una persona que defensa els drets de la gent. La funció que fem als ajuntaments és la d’aportar un plus de transparència i d’estar al costat de la ciutadania per escoltar-la. Generalment, prenem decisions sobre si l’Ajuntament ha actuat bé o malament davant del ciutadà. Si ho ha fet bé, ho diem amb tota la valentia. I si ho ha fet malament, també ho diem i proposem un rescabalament dels interessos de la persona.
Sovint, fent la feina, ens n’adonem que hi ha ordenances que estan antiquades i que no tenen gaire sentit. Aleshores també fem recomanacions sobre com millorar-la. Amb això intentem fer més sòlida l’Administració des de la nostra òptica, que és imparcial i que busca que el dret a la bona administració es faci realitat. Si se’ns utilitza bé, tot el que podem proposar és molt útil.
Un síndic o síndica és una persona que defensa els drets de la gent. Aportem un plus de transparència
Vostès tenen llibertat per proposar gaires coses?
Sí, perquè podem arribar a passar molt de temps escoltant les persones. Podem rebre-les, i posar-li cara a cada expedient. A l’Administració això li resulta molt més difícil per les seves pròpies dinàmiques.
Nosaltres mirem d’estar molt presents al territori, trepitjar molt el carrer, escoltar la gent i fer moltes recomanacions.
Arribem a passar molt de temps escoltant les persones. Podem rebre-les, i posar-li cara a cada expedient
Els i les síndiques es troben en plantilla dels ajuntaments?
Les persones que treballen a les nostres oficines són, certament, funcionàries municipals. Pel que fa als síndics, concretament, tot depèn de cada municipi. En el cas de Sabadell, per exemple, nosaltres som nomenats pel Ple Municipal per majoria qualificada i, jurídicament, tenim un pes equivalent al dels càrrecs de confiança. No obstant, a diferència d’aquests, nosaltres tenim mandats de cinc anys i, per tant, no cessem quan cessa el govern que ens ha nomenat.
Nosaltres tenim mandats de cinc anys i, per tant, no cessem quan cessa el govern que ens ha nomenat
Qualsevol ciutadà pot ser síndic o síndica. Però, quins són els requisits per ser-ho?
Ahir mateix vaig parlar amb un alcalde que buscava una persona candidata per fer de síndic al seu municipi. Em va explicar la llista dels requisits que exigia. I era una llista enorme. Li vaig preguntar: “a tu, per fer d’alcalde, t’han demanat tantes coses?”
Segurament no.
Els requisits per a ser síndic són els mateixos que els de qualsevol persona que aspiri a un altre càrrec públic municipal: cal que la persona s’estimi la ciutat, que sigui propera a la ciutadania, que sigui honrada i ètica, que no li dolgui el temps que ha de dedicar a la gent, i que tingui capacitat d’escolta, a més de molt de sentit comú. Som persones que hem de ser capaces de donar comptes del que fem, ja sigui davant de la ciutadania o del ple municipal.
Els requisits per a ser síndic són els mateixos que els de qualsevol persona que aspiri a un altre càrrec públic municipal
Abans heu esmentat la imparcialitat… La independència política és un requisit també?
Personalment, crec que si una persona té un biaix polític no faria bé la feina de síndic. Hem de fugir dels biaixos. No per ser d’un partit o altre farem més bé la feina. En els reglaments dels síndics ja es diu que no podem estar afiliats a cap partit, però crec que tampoc podem deixar-nos portar pels biaixos personals.
Hem de ser independents. Crec que si una persona té un biaix polític no faria bé la feina de síndic
Quants municipis tenen la figura d’un síndic a Catalunya?
Quaranta-nou. Però entre tots donem servei a quatre milions de persones. En aquesta llista hi ha grans ciutats com ara Barcelona, L’Hospitalet, Sabadell, Terrassa… Però també hi ha localitats més petites.
Quantes persones treballen a l’oficina del Síndic de Sabadell?
Tenim una persona que fa de tècnica, un jurista i jo mateix. A banda, rebem ajut a l’hora de portar la comunicació. I tot i que potser ens caldria un auxiliar administratiu, crec que és una mesura adequada per atendre les dues o tres mil persones anuals a les que arribem. A Terrassa i a Badalona hi ha oficines de dimensions similars.
I com es decideix que en una localitat hi hagi o no un síndic?
Ho ha de decidir cada ajuntament. És a dir, és una decisió purament municipal. De vegades hi ha qui s’espera a que la llei dels síndics entri en vigor per posar en marxa la seva oficina local. Però no cal esperar-se.
A Catalunya també hi ha una Síndica de Greuges que treballa des del Govern. Quin sentit té que hi hagi aquesta aparent duplicitat?
És cert que tenim la Síndica de Greuges de Catalunya, i que fa molt bona feina. Però nosaltres, els síndics locals, volem servir la ciutadania des de la proximitat. Volem que quan la gent tingui una queixa del seu ajuntament, pugui anar a una oficina de la seva mateixa localitat i explicar el seu problema esperant que algú l’escolti i l’ajudi a resoldre-la. En això consisteix el posar eines al servei de la ciutadania.
És cert que hi ha la figura de la Síndica de Greuges de Catalunya. Però els síndics locals volem servir la ciutadania des de la proximitat
Tenen bona relació amb la Síndica de Greuges de Catalunya?
Excel·lent. És més: quan alguna persona ens ve a veure i veiem que la seva queixa és competència de la Síndica, ens encarreguem de donar-li trasllat. Però no depenem d’ella jeràrquicament.
I, també per precisar, en què es diferència l’oficina d’un Síndic i l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC), per exemple?
És una bona pregunta. Les OACs admeten i responen queixes, a banda de tramitar-les. El que fem des d’una sindicatura és resoldre-les. Amb la documentació que obtenim, acabem parlant amb la ciutadania i donant-li la raó o traient-li.
Té sentit parlar de síndics en pobles petits? A partir de quants habitants és habitual que hi hagi sindicatura?
Depèn… Cada ajuntament podria tenir-ne un, si ho volgués. De fet, pobles ben petits com ara Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, en tenen.
Quan parlem de sindicatures locals hem de parlar cada vegada menys de quantitat i cada vegada més de qualitat. I això vol dir que hi hagi un ajuntament que s’ho cregui i que li doni eines per fer la seva feina. De fet, la Llei de Sindicatures Locals vol posar una mica d’ordre.
Quan parlem de sindicatures locals hem de parlar cada vegada menys de quantitat i cada vegada més de qualitat
En quin sentit ho fa?
El projecte de llei, encara en fase de tramitació, indica que el número d’habitants a partir del qual caldrà tenir un síndic o síndica serà de 20.000. La llei posarà una mica d’ordre en tot això, perquè també dirà com han de ser les sindicatures. Nosaltres, al Fòrum, som impulsors d’aquest text.
I cal que hi hagi una mica més d’endreç: actualment hi ha ciutats que tenen una sindicatura molt ben dotada i d’altres ciutats que no en tenen (per exemple, Tarragona), o no tenen prou dotació… Ens trobem amb molts síndics que es creuen en la feina que fan, però a vegades es troben amb pals a les rodes per part del seu propi ajuntament.
Molts síndics es creuen en la feina que fan, però a vegades es troben amb pals a les rodes per part del seu propi ajuntament
Com pot ser?
Als ajuntaments s’hi fan molts tràmits al cap de l’any. I és molt normal i humà que entre els milers i milers de papers i expedients hi hagi errades. Quan permets que el síndic faci de síndic i se n’ocupi, demostres una bona manera de fer davant de la ciutadania. Però, és clar, això comença per permetre que el síndic faci la seva feina, trepitgi el carrer, sigui conegut, rebi queixes, les atengui i, sovint, reconegui que s’han comès errors per part de l’Administració local.
Quan permets que el síndic faci de síndic i se n’ocupi, demostres una bona manera de fer davant de la ciutadania
I no tothom se sent content, a l’ajuntament, de tenir una figura així al costat.
Val a dir que moltes coses es resolen en tràmit. Quan nosaltres comencem a intervenir, l’ajuntament es mou i arregla el problema. Això és bo, perquè és salut democràtica. I per a aquestes coses som útils: per detectar coses que l’Administració no és capaç de veure.
Abans ha dit que els síndics i síndiques “trepitgen el carrer”. Què vol dir?
Depèn molt de cada municipi. A Sabadell, nosaltres tenim set oficines estables de districte que anem obrint setmanalment per reunir-nos amb els veïns. Però també hi ha síndics que tenen oficines mòbils, o que fan visites als instituts. La majoria de síndics trepitgen molt el territori que gestionen. I és una feina bonica, plena de contacte amb la gent. A més, tenim el costum de fer retorn, i això també és molt bo.
Què vol dir “fer retorn”?
Doncs que quan la ciutadania ens explica algun problema, ens comprometem a fer-li retorn i a donar-li una explicació. I això dona confiança a la ciutadania.
Quines són les principals queixes de la ciutadania, ara mateix ?
Justament ara estem fent el Recull d’Informes, que compila la feina de tots els síndics de Catalunya. Entre els denominadors comuns de les queixes que hem rebut hi ha: la no resposta als escrits que la ciutadania envia a l’Administració, els problemes de convivència i sorolls (molt comuns), i les queixes per culpa de la nova taxa de residus.
Creu que els ajuntaments catalans són prou accessibles i propers a la ciutadania?
Si he de ser franc, diria que sí. I Déu n’hi do. En la meva experiència he vist que els ajuntaments tenen voluntat de fer les coses bé. Regidors i alcaldes tenen una voluntat transformadora important cap a la bona Administració. Altra cosa és que puguin materialitzar-la de debò.
En la meva experiència he vist que els ajuntaments tenen voluntat de fer les coses bé. Regidors i alcaldes tenen una voluntat transformadora important cap a la bona Administració
Com és la comunicació entre els síndics i la ciutadania?
Això també té moltes respostes. Hi ha síndics que fan servir les xarxes socials, i n’hi ha que reparteixen fulletons o es belluguen molt pels carrers i els barris. En alguns ajuntaments, a més, hi ha canals de comunicació municipal (revistes, per exemple) en què també hi ha presència del síndic. Cadascú té les eines que pot.
Vostè presideix el Fòrum dels Síndics i Defensors Locals. Quins són els objectius de l’entitat?
Tenim diversos fronts oberts. Ara mateix, el principal és el de la Llei que us comentava abans. Però també volem que els síndics que estem funcionant siguem eines útils i preparades de transformació. Volem que el dret que té la gent a una bona administració es compleixi.
Al Fòrum ofereixen formació per als nous síndics i síndiques?
Sí. Nosaltres oferim diverses formacions i tothom s’hi apunta, sobretot quan comença a fer la feina. Els síndics necessiten formació i en programem una cada mes. També tenim uns tutorials que ajuden les persones noves. I treballen molt en xarxa: quan algú té un dubte, pot compartir-lo i sempre hi ha qui li dona resposta.
Enguany és el 20è aniversari del Forum. Faran alguna activitat especial?
Segurament celebrarem unes jornades de formació a Lloret. I també hem pensat presentar el Recull d’Informes global, amb un acte amb cara i ulls. De vegades hem pecat de promocionar-nos poc i cal fer-ho més i treure-li les pors als ajuntaments.
Perfil de Josep Escartin
Josep Escartin és l’actual síndic de Sabadell, càrrec que repeteix després d’haver-ho estat des de 2006 fins a 2016. Va arribar a aquesta funció com a conseqüència d’una destacada trajectòria de lluita pels drets socials, en favor de la causa LGTBI. Va ser fundador de l’Associació ACTUA -dedicada a l’atenció de les persones malaltes de VIH- i activista a les Panteres Grogues, una associació esportiva que reivindica la igualtat dels drets de totes les persones. En els primers anys en el càrrec va compaginar l’activitat amb una feina professional en el món de l’empresa. El febrer de 2025 ha estat escollit (per segona vegada) president del Fòrum de Síndics i Defensors Locals de Catalunya, des d’on està ajudant el Parlament en la definició d’un nou marc legal d’aquesta figura de transparència democràtica. També és vicepresident del Consell Assessor de Drets Humans de Catalunya, creat pel Govern de la Generalitat.
