Jaume Ars

Alcalde de Guissona

Univers Guissona

“Entre 2024 i 2025 Guissona podria passar dels 10.000 habitants”

Ars creu que la diversitat presenta nous reptes, però també “enforteix a l’hora de trobar les solucions”.
0
2839

Coneixem avui Jaume Ars, alcalde de Guissona que es troba completant el seu primer mandat.

Vostè prové del món educatiu i no tenia cap experiència política. Però el 2019 va decidir encapçalar una llista per Junts a Guissona. Per què?

Per un fet puntual com va ser l’1 d’Octubre. Com a ciutadà em va marcar molt i em va representar un tret de sortida per reivindicar el sentiment i la lluita com a país. Vaig pensar que era el moment oportú per aportar coses i, amb un grup de veïns, ens vam animar a crear un espai polític municipal. Sent fidels al pensament del President Puigdemont, vam crear una llista de 25 persones per Junts i la vam presentar a les eleccions de maig de 2019. Jo l’encapçalava. 

No teníem cap afany de lideratge. Només volíem aportar i fer xarxa, perquè érem nous i inexperts en política. Només volíem agafar rodatge. Però la sorpresa va ser que vam guanyar i ens vam veure abocats a formar un govern.

Només volíem agafar rodatge. Però la sorpresa va ser que vam guanyar i ens vam veure abocats a formar un govern.

I ja porten tres anys de mandat. Què li ha aportat, personalment, aquesta experiència?

Penso que he obtingut dos retorns molt enriquidors. El primer ha estat adonar-me de la riquesa de la diversitat de Guissona. Tenim un 52% de persones que són nouvingudes, d’altres països (43 en total) i d’altres comunitats. He percebut que la diversitat ens posa davant de nous dubtes i problemes, però també ens enforteix a l’hora de trobar les solucions.

El segon ha estat descobrir el potencial que tenim amagat a Guissona: entitats, associacions culturals, particulars… Són persones que, si no havien aportat més fins ara és perquè no se’ls havia donat l’oportunitat o l’escenari. En general, no ens havíem cregut massa les nostres possibilitats fins ara.

Tenim un 52% de persones que són nouvingudes, d’altres països (43 en total) i d’altres comunitats.

Hi ha qui, des de fora, pensa que a Guissona hi ha una immigració exagerada.

Jo els dic que això només és un problema si volem que ho sigui. De vegades, quan un veí t’exposa una situació comú, la podem convertir en un problema greu si hi busquem connotacions i repercussions, i si l’exagerem i la portem a l’extrem. En la política de país hi passa el mateix: en base a interessos personals, o de partits, utilitzem el que passa dia a dia de manera una mica hipòcrita.

La immigració només és un problema si volem que ho sigui.

Li hem demanat unes fotografies personals. Ens les vol explicar?

Us en porto una d’un estiu, de quan era petit. La platja més propera a Guissona és la de Salou i, fa anys, quan s’obria la temporada, els diumenges marxàvem de bon matí amb la família a la platja, amb unes neveres i el menjar del dia. Tornàvem al capvespre. I també passava els estius allà. Aquesta experiència va marcar molt la meva infantesa.

En aquesta altra foto s’hi veuen les Fonts de Guissona, que són unes basses properes, on, antigament i abans de la guerra, els animals s’hi anaven a abeurar i les famílies anaven a rentar la roba. A mi, durant la Setmana Santa els pares em feien estrenar alguna peça de roba i em feien la fotografia de rigor. En aquest cas, va ser a les basses.

Encara en una tercera fotografia, de joventut, hi surto fent la meva primera feina en una escola del Masnou, com a tutor d’un grup de tercer de primària. Jo tenia 21 anys i en guardo un gran record. Aquests nens i nenes ara deuen tenir prop dels 30 anys. També vaig dedicar molt de temps a practicar el futbol. Jugava en molts equips de Lleida i competia cada cap de setmana.

Durant els primers temps de la Covid es va dir que a Guissona hi havia sigut un dels epicentres de la malaltia.

El municipi ha patit molt amb aquesta crisi, però això també ens ha permès descobrir coses positives a més de les negatives. Nosaltres som un municipi de 7.700 habitants, dels que més de la meitat són nouvinguts. Les nacionalitats més nombroses són la ucraïnesa, amb 1300 persones, i la romanesa, amb 1.200. A més, tenim importants presències de senegalesos, búlgars, marroquins i colombians. I moltes d’aquestes persones tenen una gran dependència d’una gran empresa local, com és bonÀrea, que dona feina a 4.000 empleats directes i a 2.000 d’indirectes.

Quan va aparèixer la Covid, i atès que algunes comunitats veien la malaltia com una cosa poc important, i pel fet que l’empresa té escorxadors arreu, fins i tot a Alemanya, es va produir un focus greu de la malaltia. No només el van generar els treballadors, sinó especialment els fluxos de mercaderies i de persones. I això va generar una pressió molt important sobre el municipi. Primer, per part dels veïns, que tenien diferents creences i interessos sobre el virus. I després, per part de l’empresa, que veia que les coses no funcionaven. En aquell moment vam rebre molts mitjans de comunicació i moltes inspeccions de sanitat. I, des de l’inici, vam constituir una comissió de seguiment integrada per l’ajuntament, l’empresa i els veïns, i ens vam coordinar per treballar en tot el municipi.

El municipi ha patit molt amb aquesta crisi, però això també ens ha permès descobrir coses positives a més de les negatives.

Els va afectar gaire, econòmicament?

Tot i la desgràcia que va suposar la pandèmia, vam tenir la sort que l’empresa es dedica a fer productes de primera necessitat i, per tant, no van parar l’activitat. De fet, aquest va ser el seu gran repte. Molt encertadament, van impulsar grans mesures per combatre la pandèmia, des de les vacunes massives en els seus escorxadors, fins a controls i anàlisis de sang per detectar possibles positius. Ells mateixos van adquirir maquinària per fer aquests tests i cribratges. Van arribar a destinar fins a una vintena de persones coordinades amb el departament de Salut per fer aquesta feina setmanalment. Van ser una empresa molt sensibilitzada amb el moment que van patir: van fer aportacions econòmiques als hospitals, van establir controls, van ajudar les famílies amb diners…

Molt encertadament, bonÀrea va impulsar grans mesures per combatre la pandèmia, des de les vacunes massives en els seus escorxadors, fins a controls i anàlisis de sang per detectar possibles positius.

Simagina com seria Guissona sense bonÀrea? 

Quan era petit, Guissona era una vila de 2.000 habitants i bonÀrea començava les seves activitats amb la producció de cereals i petites granges. Era una cooperativa. Sense l’empresa, actualment, seríem un poble amb poquets habitants i ens dedicaríem al cultiu. Al llarg de la història sempre hem tingut persones favorables i detractores de l’empresa. Però jo diria que hem tingut una gran sort de comptar amb ells, perquè ens han donat una projecció a nivell de país, estatal i fins i tot mundial.

A banda de les botigues de la marca, què és el que cal visitar de Guissona?

Nosaltres tenim una memòria històrica rellevant. Per exemple, després d’Empúries, nosaltres som el segon jaciment històric de Catalunya. Vam tenir presència romana. I també tenim un parc arqueològic, objecte d’estudi anual per part d’investigadors de la Universitat Autònoma. A més, el Museu Eduard Camps, reflexa tota la riquesa d’aquest terreny arqueològic. Igualment, tenim l’obra de Fluvià, que és un palau que va marcar molt la nostra història i que és un espai que volem arreglar i pel que estem buscant recursos.

Després d’Empúries, nosaltres som el segon jaciment històric de Catalunya.

Quina és la situació econòmica de lajuntament?

Estem en una situació òptima d’endeutament, malgrat que no tenim gaires recursos. Ens agradaria disposar-ne de més, perquè el municipi creix i ens trobem sovint havent de gestionar situacions com la pandèmia o la crisi d’Ucraïna.

Hem projectat que entre 2024 i 2025 Guissona pot passar dels 10.000 habitants. Primer, perquè bonÀrea creix a un ritme de 500 persones a l’any. I, segon, perquè, a més d’aquesta empresa, se n’estan desenvolupant altres. En canvi, tenim el problema de comptar amb una limitació amb el pla urbanístic i no tenim prou habitatge per créixer.

Tenim el problema de comptar amb una limitació amb el pla urbanístic i no hi ha prou habitatge per créixer.

Precisament li anàvem a preguntar per això.

El cas és que malgrat que la gent ve a treballar a Guissona, no poden viure aquí i marxen a viure a Cervera, Tàrrega o petits municipis com ara Florejacs, Torrefeta o Palou. En aquests darrers, fins i tot, es rehabiliten cases de pagès deshabitades per residir-hi.

Nosaltres no podem créixer tant com voldríem perquè ens manca l’habitatge. Voldríem desenvolupar sol urbanístic per construir habitatge protegit i rehabilitar finques en desús. Fins i tot, volem buscar fórmules de masoveria que puguin ajudar a activar els habitatges.

Els pobles propers deuen estar contents de rebre tants nous veïns.

Sens dubte. El creixement de Guissona i de les seves empreses està afavorint tota la comarca. Penseu que a la vila, un pis de 60 o 70 m2 pot tenir un preu de lloguer mensual de 500 euros. En canvi, a Tàrrega o a Cervera, el preu d’un pis similar pot ser la meitat. Per tant, la gent va a viure-hi i això genera un efecte col·lateral. 

Moltes persones treballen a Guissona, però no hi viuen i no hi gasten. En canvi, generen entrades i sortides i, per tant, demanden serveis de mobilitat. Cada dia entren i surten 4.000 vehicles per la rotonda que ens connecta amb la carretera a Tàrrega. I això genera necessitats d’aparcament, risc pels vianants…

El creixement de Guissona i de les seves empreses està afavorint tota la comarca.

Estan fent quelcom per millorar el transport públic?

Aquesta és una altra bona qüestió. No disposem de transport públic intern, perquè no som prou grans. Però tenim un transport públic comarcal que és deficient. Només hi ha dos cotxes de línia que porten a Barcelona: un a les set del matí i l’altre a les dues de la tarda. Però no tenim cap altre sistema. I és un transport llarg. Com també ho es la línia fèrria R14, que va de Manresa a Lleida. Però aquesta també és molt problemàtica: anar de Barcelona a Cervera, passant per Manresa, suposa tres hores.

Déu n’hi do!

A més d’això tenim un servei de transport escolar, que també aprofitem per fer-lo a demanda. És a dir, ja que tenim una línia que funciona al matí, al migdia i a la tarda, permetem que els usuaris la puguin agafar per anar a Cervera o a Tàrrega. Però, més enllà d’això les coses són complicades… Els habitants de Tarroja, Torrefeta o Florejacs, aquí al costat, no poden venir al mercat setmanal de Guissona si no és en cotxe. N’hem parlat moltes vegades amb la Conselleria de Territori. I ara, gràcies al transport a demanda, hem articulat dues llançadores que connecten amb Cervera i Tàrrega. Però, en general, anem molt mancats de serveis de mobilitat, malgrat el creixement de la població.

A menys dun any per acabar la legislatura, quins reptes tenen pendents de complir?

Per a nosaltres, la pandèmia i la guerra d’Ucraïna han representat obstacles per a moltes línies de treball. Com en molts altres municipis, hem hagut de deixar tot el previst i atendre necessitats imprevistes. En aquest sentit, no hem pogut desenvolupar el treball com ens hauria agradat.

Malgrat això, hem pogut descobrir noves maneres de treballar i hem fet força coses. Sobretot hem treballat molt en el que afecta la persona. Per exemple: els serveis socials, o els contractes-programa que aprovarà la Generalitat, o fins i tot amb la mobilitat que dèiem abans. 

La pandèmia i la guerra d’Ucraïna han representat obstacles per a moltes línies de treball.

A més, són un dels municipis amb un nivell d’atur més petit del país.

Així és. Ara tenim un 4,5% d’atur. Juntament amb Salt, som també el municipi amb més persones nouvingudes. Aquesta combinació que tenim de diversitat i, a la vegada, de tanta ocupació, és el que diuen “Univers Guissona”. Finalment, no tenim problemes de treball, ni de convivència, ni de manca d’escola per a tothom, però, en canvi no teníem ben resolta l’equitat i la inclusió.

En aquests darrers anys ens n’hem adonat i hem volgut treballar millor aquests aspectes, per no crear guetos d’ucraïnesos, romanesos, colombians o senegalesos… Des de fa un temps hem creat una Taula de Convivència i Comunitat en la que hem integrat totes les entitats comunitàries, la seguretat, la salut, etcètera. I hi tenim experts internacionals que ens ajuden a gestionar-ho.

Quan es troba amb els alcaldes de la Segarra, quins problemes comparteixen?

La mobilitat i el transport públic, com us deia abans. El transport és la barrera. Precisament, el Pla Estratègic que es va fer al Consell Comarcal tenia dues línies de treball molt clares: una era la connectivitat, ja fos amb xarxa terrestre o amb Internet. I l’altra era la gestió de les necessitats dels micropobles: no volem que desapareguin. Ara el Parlament està aprovant l’Agenda Rural, per ajudar a preservar-los. 

Ara que porta ja tres anys al capdavant de l’ajuntament, creu que el Govern té prou en compte els alcaldes a l’hora de definir el futur del país?

Crec que el Govern vol escoltar. I no crec que hi hagi qüestions partidistes. Penso que quan el que busquem és una bona convivència i el progrés de la societat, el color polític és secundari. 

Per exemple, tots els alcaldes de la Segarra tenim molt clar el que volem aconseguir per la comarca. I quan parlem, deixem aparcat el nostre partit i fem que la comarca sigui veritablement el centre del nostre treball. I tant se val si el qui aconsegueix les coses és un alcalde d’Esquerra, o un de Junts, o un de la CUP. Però ha arribat el moment de fer polítiques de partit, i passar a fer polítiques per al veí i la veïna. Cal ser més transversals.

Quan el que busquem és una bona convivència i el progrés de la societat, el color polític és secundari.

Com és el dia a dia d’un alcalde de Guissona?

L’agenda se’m menja. Em controla. Tot i que sempre he volgut controlar-la jo a ella. I des de sempre, des que era director de centre educatiu, he estat una persona que es volia bolcar a la feina. La família em diu que faci una pausa de tant en tant, perquè quan m’hi poso, m’hi poso de ple. Normalment arribo a les 8.15 del matí a l’ajuntament i m’hi estic fins a les deu o les onze de la nit. Si puc, dino amb la família.

Es dedica 100% a fer d’alcalde?

Així és. També és cert que el meu despatx està obert a totes hores i si un veí vol parlar amb mi hi accedeixo ràpidament. També em bellugo molt pel municipi. Un dia com el d’avui, de mercat, acostumo a passejar-m’hi. Però és com si portés una pissarra penjada a l’esquena que diu: “soc l’alcalde, i si us cal qualsevol cosa, digueu-m’ho”. I la gent em para pel carrer a totes hores… El meu dia a dia és estar molt dedicat al municipi i a les persones.

Nascut a Guissona (1964), Jaume Ars explica que l’origen del seu cognom es troba a França. Fill únic d’un ebenista i una perruquera, als anys 70 i 80 va viure a cavall de Guissona, La Seu d’Urgell i Barcelona, on es va anar formant fins acabar estudiant Magisteri i Pedagogia. Acabada la formació, va treballar al Masnou i, posteriorment a Balaguer, Tàrrega i Igualada, on va dirigir centres educatius. Recorda que el seu accés a la política es va produir arran dels fets d’1 d’octubre, que el van motivar a encapçalar una llista municipal de Junts a Guissona. Tot i ser novells, i no esperar-s’ho, van guanyar les eleccions.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial.  El Petit Príncep. Em va costar entendre, però, un cop entès, lidera la meva vida.
  • Una pel·lícula. De jove em va impactar La guerra de las galaxias. Ara m’impacta Alcarràs.
  • La cançó. Qualsevol de Bruce Springsteen. 
  • Un plat de cuina. Jo sóc molt de l’entrecot amb patata. 
  • Una beguda. Vichy i cervesa.
  • Un país. Catalunya.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. Canadà, que no l’he fet. 
  • Un esport. El futbol. 
  • El que més valora d’una persona. La mirada als ulls i la sensibilitat. 

Guissona

La vila de Guissona es troba a la comarca de la Segarra. Compta amb una població en vertiginós creixement que s’apropa als 8.000 habitants. Explica això la presència del l’activitat econòmica del Grup Alimentari Guissona, un dels més importants del país. A la vila en destaca la presència de comunitats i nacionalitats com la ucraïnesa, la romanesa, la senegalesa o la colombiana. El creixement, però, està limitat pel nombre disponible de cases i per una comunicació no gaire eficient. Les ciutats més properes són Cervera (15km) i Tàrrega (27km). A més de la destacable activitat econòmica, cal comptar amb el pes històric dels jaciments arqueològics locals, que són objecte d’estudi i admiració nacional.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.