Ben inserta dins del Parc Natural del Montseny hi trobem Sant Pere de Vilamajor, una localitat amb nombroses peculiaritats. La més evident, no obstant, és que té dues alcaldesses. Estan tan ben avingudes, que ni tan sols han esperat a donar-se el relleu en el protagonisme mediàtic. Representant distints partits polítics, la Jésica Pérez i la Susanna Martori són exemple de com les aliances funcionen en la política petita.
Vostès comparteixen, de manera alternativa, el mandat com a alcaldesses. Com es van conèixer?
Martori: Va ser durant la recent campanya electoral. Jo havia estat en l’oposició municipal entre 2003 i 2007, però portava un temps retirada i em van venir a buscar en aquest mandat…
Pérez: Jo havia estat molts anys en política, però mai al capdavant de cap projecte. A Sant Pere feia dues legislatures que hi manaven Independents per Sant Pere i Esquerra Republicana per mitjà d’un pacte. Nosaltres crèiem que el municipi volia un canvi i vaig apostar per la renovació i per començar de cero. Calia posar la localitat al mapa i em semblava que no era possible fer-ho amb un partit que ja portava vuit anys al govern i no havia estat capaç de tirar endavant molts projectes. Quan vaig conèixer la Susanna em va semblar una persona molt formada i que comparteix amb mi la manera de treballar. Per sort, tenim gustos diferents…
Martori: …però complementaris!
Quan vaig conèixer la Susanna em va semblar una persona molt formada i que comparteix amb mi la manera de treballar. Per sort, tenim gustos diferents… però complementaris!
Han pensat anar juntes en el mateix partit o llista?
Ambdues: No!
Pérez: L’elecció del partit és un tema personal de cadascuna. A l’hora de governar, deixem el partit a fora de l’Ajuntament. Treballem sense problemes per Sant Pere i no hi ha confrontació de sigles. A més, hem fet un equip comú de regidors, entre els seus i els meus. Són persones eficients, que també s’han avingut molt, com una petita família. Tothom se sorprèn de la bona sintonia de l’equip.
A l’hora de governar, deixem el partit a fora de l’Ajuntament. Treballem sense problemes per Sant Pere i no hi ha confrontació de sigles
Quants regidors són de cada partit?
Martori: Tres i tres. Val a dir que en tenim dos de molt joves, de vint i pocs anys. I ni tan sols així hi ha diferències generacionals.
Pérez: Ha estat un gran repte. Dediquem moltes hores precisament perquè cap de les dues vol deixar les respectives feines. Vivim per a l’Ajuntament, i el cap de setmana també estem responent als veïns, pendents de les incidències, dubtes i queixes. Una de les particularitats del poble és que aquí hi ha vingut a viure moltes persones de Barcelona, que busquen la tranquil·litat però que no volen renunciar a la qualitat dels serveis d’una gran capital. I, de vegades, això fa difícil la gestió.
Aquí hi ha vingut a viure moltes persones de Barcelona, que busquen la tranquil·litat però que no volen renunciar a la qualitat dels serveis d’una gran capital
Quins són els principals problemes recents de la localitat?
Pérez: a la zona hem tingut problemes de convivència. Fins abans de la pandèmia patíem ocupacions i plantacions de marihuana. Tant la Susanna com jo hi hem treballat molt. I ara mateix estem convertint la guàrdia municipal en una policia local, tot i no ser obligatori tenir-ne en tant que no som un municipi de més de 10.000 habitants.
Van créixer gaire, durant la pandèmia?
Pérez: Sí. Vam passar dels 5.000 als 5.600 habitants. Això ens ha portat també a fer una renovació de la xarxa d’abastiment de l’aigua, que vam iniciar fins i tot abans de l’arribada de la sequera. L’antic govern va deixar perdre una gran subvenció de l’ACA i nosaltres ens hem centrat molt en demanar-ne més, perquè vivim de “picar pedra”.
Martori: Penseu que aquí no tenim indústria, ni comerç, a penes…
Justament volíem saber quina és l’estructura econòmica local.
Pérez: El 60% del municipi pertany al Parc Natural del Montseny, i el 100% és Reserva de la Biosfera. Això vol dir que no podem tenir ni indústries ni fàbriques, que ens ajudarien a generar més recursos econòmics. Ara mateix, tenim tres empreses locals.
Martori: Nosaltres som un poble de vuit urbanitzacions. Al nucli, antigament, hi havia hagut quatre restaurants. Ara només en queda un. I també hi ha dos bars a Faldes, una urbanització que toca a Cànoves. Igualment, estem gestionant una concessió per a un restaurant i bar a les piscines de la urbanització de Can Ram…
Pérez: Però no s’hi ha presentat ningú… Estem mirant de fer una segona adjudicació i esperem que hi hagi voluntaris. Però el sector està molt complicat perquè no troben gent per treballar. També tenim un forn de pa, una farmàcia, un petit supermercat, la botiga de pinsos i a Faldes hi ha un forn de pa i una botiga de queviures.
El 60% del municipi pertany al Parc Natural del Montseny, i el 100% és Reserva de la Biosfera. Això vol dir que no podem tenir ni indústries ni fàbriques, que ens ajudarien a generar més recursos econòmics
Fan alguna activitat de promoció econòmica?
Pérez: Sí, estem promovent algunes fires, com ara la de Primavera, que ha agafat la de l’antiga fira de la mel ecològica. És un exercici de transhumància, en què passen els ramats pel poble. Enguany n’hem celebrat la segona edició.
També hem potenciat la fira de Nadal. Jo en soc molt aficionada. I hi barregem la figura catalana del Tió i la de Santa Claus, que creiem que és la més propera a la mainada actualment.
Martori: És la manera que tenim de fer que ens critiquin tots… (riuen). Però és un èxit, amb moltes actuacions i cues de gent.
Pérez: I, finalment, tenim una fira medieval, la “Vila Magore”, que ha celebrat 32 edicions fins ara. Ens genera molta feina i no ens genera gaire retorn, però és una festa en la que la gent de Sant Antoni i de Sant Pere es vesteixen de l’Edat Mitjana, i en què promovem els productes locals. Hi ha moltes actuacions teatrals, danses… Ens interessa potenciar el turisme sostenible, atès que no podem basar-nos gaire en el comerç. Ha de ser un turisme de persones conscienciades.
Ens interessa potenciar el turisme sostenible, atès que no podem basar-nos gaire en el comerç. Ha de ser un turisme de persones conscienciades
Com són els vilamajorencs i vilamajorenques? Responen a aquestes activitats?
Martori: Molt! Tot i que tradicionalment no hi havia hagut gaire vida associativa fins ara. De fet, hi havia dos grups: els de sempre i els nouvinguts. Però estem aconseguint que els de les urbanitzacions vinguin i s’integrin en les activitats del nucli.
Pérez: Jo mateixa soc d’urbanització i sempre havia vist com una mena de rivalitat entre uns i altres. Però les dues alcaldesses hem apostat per apropar els barris al nucli. Per exemple, a través d’activitats com ara els “Cicles de Vermut”, que tenen molt d’èxit. Les entitats locals ens estan ajudant molt a l’hora de recolzar les festes de carnestoltes, les fires, etc…
Martori: els cedim la gestió de les barres i poden fer entrepans i vendre begudes. Com que no tenim restaurants, ens ajuda molt a fer que la gent es quedi al poble durant més estona.
Les dues alcaldesses hem apostat per apropar els barris al nucli
Quins projectes municipals tenen damunt de la taula?
Martori: Hem intentat donar molt de relleu al casc antic del poble, és a dir, del riu cap amunt. Era una zona que, per alguna manera, la gent no té tendència a visitar i que és pública. A través del PGI hem arreglat els jardins i hem fet un espai immens i molt bonic.
Pérez: Enguany hi hem traslladat tots els grans actes de festa major, que acabem de celebrar fa uns dies. Els grups que van venir ho van agrair molt. Amb la torre i l’església al fons, ben il·luminats, queda molt bonic. Allà hi farem un amfiteatre…
Martori: Hem dedicat totes les subvencions importants a la millora d’aquest entorn concret. Allà hi havia una sala-taller en la que farem un espai que acollirà una sala polivalent i la sala de plens. I, si repetim mandat, aleshores actuaríem sobre la rectoria, que està al costat. Va ser un centre d’art important, que va quedar plena d’obres escultòriques i que dona nom al “Parc de les Esculptures”.
Quins llocs emblemàtics té el municipi?
Pérez: A més dels que hem dit, el casc antic. Allà hi ha la Mongia (l’edifici que acull el centre d’informació de la Diputació), de la que tothom queda meravellat. Fem visites a la Torre Roja, que permet veure el Vallès Oriental… Tots els barris tenen encant, però el centre té molt de valor històric. Abans no hi havia gaire sentiment de visitar-lo, però ara tothom del poble ho vol venir a veure.
Des que hem apostat per les activitats culturals, fem que la gent dels barris vinguin al nucli i que també aprofitin per visitar la Torre Roja, i tot el casc antic.
A banda de les que han comentat abans, quines són les actuals preocupacions del poble?
Ambdues: L’habitatge.
Pérez: No hi ha cases buides ni abandonades, però tampoc hi ha gaire disponibilitat. A més, si en una ciutat hi ha 50 IBIs a cobrar en una petita parcel·la de terreny, aquí al poble, en una superfície similar només hi ha una família vivint-hi, i un sol IBI. Per tant, els costos de manteniment són molt elevats, i els ingressos són pocs. Costa de fer entendre a la gent que hi ha tants costos.
Martori: Ja es nota només pensant en la recollida d’escombraries… Les façanes dels edificis tenen 40 metres. Enguany ens hem passat al sistema del contenidor intel·ligent. Ho hem fet per optimitzar la recollida i perquè tenim molta fauna i els animals salvatges del Parc causaven destrosses als contenidors: senglars, cérvols, esquirols, àligues i mussols… Venen a la nit tot sovint.
Enguany ens hem passat al sistema del contenidor intel·ligent. Ho hem fet per optimitzar la recollida
Pérez: Després de Montmeló, nosaltres hem estat els segons en adoptar els contenidors intel·ligents. Vam aprofitar que l’any passat es va acabar el contracte de l’empresa que ens ho feia. I ara ens funciona molt bé, malgrat algunes queixes dels veïns, que veuen com se’ls ha apujat la taxa que paguen. Però això és degut a que des d’Europa s’ha dictaminat que el cost de la gestió dels residus el paguin directament els ciutadans.
A més, estem combatent el turisme de residus amb càmeres de vídeo i propaganda cap a la ciutadania dels pobles veïns.
Estem combatent el turisme de residus amb càmeres de vídeo i propaganda cap a la ciutadania dels pobles veïns
La mobilitat la tenen bé?
Martori: Aquest és l’altre problema. Però és difícil de resoldre. El poble té 72 km de carrers i no ens podem permetre un servei constant de busos, ni gaires punts de recollida. La gent que ve a viure aquí sap que s’ha d’acabar movent en cotxe per anar al centre. El que sí tenim és un servei de taxi a demanda, que subvencionem parcialment, per moure’s dins del municipi o baixar a Sant Antoni.
El taxi està molt bé, però cal pactar amb els taxistes amb antelació. No pots improvisar mai.
Tenen escola al poble?
Pérez: A Sant Antoni hi tenen escola bressol i primària, però no institut. Nosaltres tenim l’institut. Els dos pobles anem de la mà i col·laborem amb bona sintonia.
La situació econòmica de l’Ajuntament és bona?
Martori: Ho és. Estem sanejats totalment, des de fa anys. I a més busquem moltes subvencions que van arribant.
Pérez: El 2024 hem aconseguit 2.296.000 euros de subvencions, per un pressupost municipal de 6,5 milions. Jo estic molt tranquil·la en la part econòmica, sabent que la gestió la porta la Susanna.
2024 hem aconseguit 2.296.000 euros de subvencions, per un pressupost municipal de 6,5 milions
Què és el que gestiona cadascuna de vostès, en el dia a dia.
Pérez: Jo gestiono Serveis Municipals, Seguretat Ciutadana, Cultura i Festes, Participació i Comunicació. Són activitats que organitzen el teixit associatiu. La Susanna porta el Servei Jurídic, Hisenda, Urbanisme… Jo estic més al carrer, trepitjant-lo i veient la gent, i ella està més al despatx.
Què n’han après, personalment, d’aquest temps d’alcaldia?
Martori: Una experiència personal fantàstica en la que he après molt. Jo ja he estat interventora molts anys i tot això ja ho coneixia. En canvi, he gaudit molt de tractar més amb la gent, de donar resposta a les necessitats del poble, de conviure amb persones amb les que pensem de manera diferent… I la gent de la casa, els funcionaris, han respost molt bé i n’estem molt contents. Ha estat molt satisfactori.
Pérez: Justament amb els treballadors hem fet una bona pinya. Això s’havia perdut. Ara fem jornades de cohesió, de grup i trobada, que són molt necessàries per repercutir aquesta satisfacció amb el treball. Sempre he pensat que si tens content el treballador, aquest et respondrà. Tractem les persones com ens agrada que ens tractin a les dues. I, certament, compaginant la feina i l’alcaldia ha estat difícil: portem dos anys sense descansar ni desconnectar, entre una i altra cosa. Cal frenar una mica, perquè també ho acaben notant els treballadors. Però, en general, ha estat molt satisfactori.
Ara fem jornades de cohesió, de grup i trobada amb els funcionaris, que són molt necessàries per repercutir aquesta satisfacció amb el treball
Creuen que des del Govern es té prou en compte localitats com Sant Pere de Vilamajor a l’hora de planificar el futur del territori?
Martori: Jo crec que no gaire. Les realitats d’un Govern de la Generalitat i d’un govern municipal són molt diferents. Aquí tot passa en el “cos a cos”. Surts al carrer i la gent et demana coses. Hi ha problemes que s’han de solucionar en l’àmbit legal, que no pots resoldre des d’aquí.
Per exemple, tenim una urbanització que no ha estat recepcionada. I quan els seus veïns et demanen alguna cosa, no pots donar-los-la, perquè hi ha la muralla legal que t’impedeix fer-hi res. Ells no poden acollir-se als beneficis de les subvencions de l’aigua perquè, legalment, no formen part del municipi. I això els impedeix avançar. Si volen l’aigua, se l’han de pagar. Però aleshores els costa moltíssim. Això s’hauria de legislar des de la Generalitat.
Pérez: Jo he de dir, no obstant, que la presència que es té actualment al territori no s’havia tingut mai. Els alcaldes d’altres partits, quan truquen a la Diputació, ens diuen que ara sí que s’està trepitjant el territori i s’està buscant molt l’ajut al municipi. El President Illa i la Consellera Romero són persones que venen del món municipal i que estan posant el fil a l’agulla. Però veníem d’uns anys de molta desídia i manca d’execució de projectes. El PUOSC és ara més del doble del que teníem abans i ara els tenim al costat, ja siguis d’un poble amb govern socialista o no.
