“Haurien de desaparéixer determinades administracions”

Bé, en un projecte d’aquesta magnitud i que se l’està disputant mitja Europa, i amb un impacte econòmic, laboral, turístic i financer brutal, òbviament no parlem només del municipi sinó de tota la comunitat, i m’atreviria a dir que de tot el país. Aquesta és una de les majors inversions que es produiran i que s’han produït a Europa en dècades, així que és quelcom molt important. 

 

D’acord, hi ha discrepàncies sobre quants llocs de treball crearia aquest projecte: uns diuen 250.000, i uns altres diuen que cap. Posem un terme mig, uns 150.000. Alcorcón té 14.000 aturats, així que imagini’s. I tot això sense comptar l’impacte sobre el turisme, l’economia. Per primera vegada en la història, la comunitat de Madrid ha avançat a la resta de comunitats autònomes en el creixement del nostre producte interior brut. I això és precisament perquè practiquem aquesta política d’atracció d’empreses, eliminar burocràcies, barreres innecessàries…

 

Estem portant, aquí a Madrid, el 80% de totes les invesions que vénen a Espanya. Abans ens les disputàvem amb d’altres comunitats autònomes, però ara, gràcies a les polítiques liberalitzadores d’Esperanza Aguirre, hem arribat fins aquí. I com alcalde haig de tenir en compte l’impacte que pugui tenir un projecte d’aquestes característiques a la nostra ciutat i especialment, saber gestionar-lo. 

 

L’impacte seria indubtable, perquè miri, totes les famílies que tenen a algú a l’atur, saben que aquí hi haurà hotels, restaurants, centres comercials, sales musicals, i també el joc, que és un 8% del projecte. I tot això són llocs de treball pels veïns d’Alcorcón, que és el que a mi m’importa. Hi a qui no els agrada, però a vegades, cal ser solidaris amb els que no tenen feina. Que no li agradi a algú per raons que trobi legítimes, em sembla bé, però crec que mai aquestes raons han d’estar per davant de les necessitats que tenim. 

 

Alcorcón és un municipi que està tradicionalment governat per l’esquerra, però jo crec que als darrers temps, la gent va veure clar que es necessitava un canvi de gestió. I si he aconseguit aquest nombre de vots, és en bona part pel que ha significat Esperanza Aguirre. Jo em vaig presentar dient que volia fer aquí, a Alcorcón, el mateix que estava fent ella a la Comunitat de Madrid i la gent va entendre la idea.  

 

Crec que és un exemple de govern proper, realista, auster… que sap utilitzar bé els recursos. I pel que fa a la Federació, és diferent, ja que hi va haver una candidatura única que jo encapçalava i on anaven tots els alcaldes del PP, PSOE i IU. També he de dir que la majoria dels alcaldes d’aquesta comunitat són del Partit Popular: més de 150 de prop de 180 municipis. 

 

Al respecte de la limitació de mandats, crec que tota mesura que contribueixi a que hi hagi en la democràcia més transparència, és positiu. Però bé, existeix una limitació de mandats a Espanya i en el seu moment, el propi José María Aznar se la va autoaplicar. Ara, i sempre que les coses vagin així, cadascú ho aplicarà amb el seu propi criteri, però és quelcom que encara no m’he plantejat. 

 

Bé, crec que hi ha grans alcaldes que no tenen estudis i que el més important és sobretot la capacitat d’escoltar a la gent i d’arreglar els problemes. I estar marcat per la honradesa, el compromís, les idees clares i el servei a la teva comunitat. Encara que també li dic que en una ciutat com aquesta, de 180.000 habitants i amb un pressupost molt important, amb tot el què comporta, sí, és bastant convenient tenir una preparació, això és del tot indubtable. 

 

Potser el desinterès que es notava per a què les coses milloressin, especialment una deixadesa per les coses petites. Era un govern que buscava més potser el lluïment mitjançant grans obres megalòmanes que ni tan sols eren capaços d’acabar que no pas l’eficiència diària. No sé, per exemple, van projectar una mena de circ monumental que estava comprès per nou edificis i més de 66.000 m2 i que ni tan sols van enllestir. 

 

El problema és quan l’Adminstració funciona, també ho han de fer les obres que realitza, perquè si no, de poc serveix. I aquí no es tracta de grans obres sinó que els carrers estiguin nets, que els barris siguin segurs, que els col·legis estiguin en bones condicions, que els diners s’utilitzin per allò a què s’han de destinar, que són les famílies, la gent gran i la cura de la ciutat. Perquè, no ens enganyem: els alcaldes estem per això. 

 

Doncs miri, el primer és recuperar la confiança, pagant 146 milions d’Euros de deutes acumulats durant els darrers vuit anys. Segon, congelar els impostos a les empreses per a què es creï feina, i a les famílies, especialment les nombroses, amb bonificacions de fins al 80% a l’IBI. Tercer, reduir la burocràcia: no pot ser que es triguessin dos anys en donar una llicència! I quart, atraure empreses, treballant per a què vinguin a invertir i puguin proporcionar llocs de feina. 

 

Crec que és molt important prioritzar. Ara mateix, no hi ha diners per a tot, tots volem fer de tot però no podem. I com que no podem, el primer que hem de fer tots els alcaldes, i crec que hauria de ser obligatori per a tots, és no gastar més del què s’ingressa. Punt. I per tant, cal igualar els ingressos amb les despeses. 

 

Segon, cal ser molt prudent amb el deute. Una ciutat com Alcorcón no es pot endeutar per exemple en 612 milions d’euros, 3.600 euros per habitant, nens inclosos, no pot ser, no és assenyat. Tercer, les prioritats que li deia. Et pots endeutar per fer una obra que sigui molt necessària, o per ajudar a les famílies, però no per fer un circ. 

 

La prioritat ha de passar per les persones, per aquells serveis que vagin directament al seu benestar, i no és moment de grans projectes i infraestructures, perquè no hi ha ni capacitat econòmica, ni política, ni institucional per dur-les a terme. I tenint en compte això, buscar l’equilibri econòmic, més transparència, més austeritat, més eficiència en l’ús de les retallades, estalviar, i retallar més despeses innecessàries com per exemple, els lloguers. Cal prioritzar. 

 

És cert. Fa pocs anys, com que no hi havia limitacions econòmiques, no es va pensar en compartir serveis. I sí, avui mateix, jo per exemple, vinc de signar un conveni amb un dels municipis veïns, Villaviciosa de Odón, on tenim un territori compartit per posar en comú els nostres recursos. No dupliquem, compartim serveis de vigilància, serveis de neteja, i estalviem, que és del què es tracta, perquè no té sentit que un municipi compri una maquinària i el del costat compri la mateixa, i la utilitzin en dates on es poden coordinar. I amb això es pot estalviar, es poden dedicar els diners a les famílies o a l’ensenyament. 

 

Com a President de la Federació, i com Alcalde, crec que això dóna exemple amb els convenis que busquen precisament això. És moment de compartir despeses, i aquesta col·laboració i cooperació s’està produïnt en molts ajuntaments, que ja estan signant el seus convenis. 

 

Bé, jo no sóc partidari d’això. Crec que abans haurien de suprimir-se “ambaixades” que tenen algunes comunitats autònomes, que tenen un dèficit molt gros, un deute extraordinari i molts problemes per pagar fins i tot les nòmines. Comencem també per suprimir programes com els que es produeixen en alguns llocs d’immersió lingüística o que son d’inspiració nacionalista sense que atenguin al ciutadà. 

 

Potser el millor seria que desapareguessin determinades administracions que l’únic a què es dediquen és a gastar i a malbaratar els diners de la gent. Sens dubte, cal regular el personal. Aquí, ara mateix, els funcionaris que tinc em costen el 60% del pressupost. En altres administracions que estan més ben gestionades, el percentatge és de 30%. Com és possible que jo ja comenci el més amb un 60% ja compromès? I del 40% restant, he destinar el 20% per pagar el deute que ha generat el PSOE. I amb el 20% que em queda, haig d’intentar aixecar una ciutat de 180.000 habitants. Aquestes són les formes de gestió que han fet tant de mal i que han desprestigiat tant a les institucions. 

 

Bé, cal tenir en compte que jo sóc molt poc intervencionista. Crec en la llibertat i el desenvolupament dels fets conforme al mercat i a l’evolució històrica, no perquè ho hagin de marcar les administracions. 

 

Tant de bo. Jo crec que sí, hi ha elements que ho confirmen. Crec que la crisi, que està essent molt dura, com a mínim ha tingut alguns efectes que són aquests precisament. Alguns han hagut de replantejar-se algunes polítiques de despeses i algunes decisions, i això és positiu. Llavors també la gent que té feina valora molt el fet de tenir-la, perquè estàs veient que hi ha cinc milions de persones que estan passant-ho realment malament. Per tant, el valor del temps, el saber valorar el que es té, saber que cal ajudar-nos uns als alres… tot això contribueix a regenerar d’alguna manera, a posar en valor allò que és important, i a partir d’aquí, quan sortim de la crisi, que ens sortirem, fer-ho tots més renovats, més units que mai, més confiats en les nostres institucions i que hi hagi un major esperit d’unió entre tots.