Joan Carles Rodríguez

Alcalde de Sant Julià de Vilatorta

De la caramella al consistori

“Hem fet política activa i valenta, però amb rigor pressupostari”


L’atenció a les persones i la recuperació urbana i patrimonial, són les prioritats del proper mandat

0
107

Va ser un dels 113 pobles de Catalunya amb llista única en les darreres eleccions municipals. El seu alcalde reconeix i agraeix el suport dels seus ciutadans. Avui parlem amb el doctor Joan Carles Rodríguez, batlle de Sant Julià de Vilatorta.

“El nostre és un poble especial a cavall entre la plana de Vic i de les Guilleries. És una zona d’entrada a tot aquest massís muntanyós de boscos i rierols que venen a parar a Sant Julià. I té una bellesa reconeguda”
 
“Estem preocupats pel comerç local. Volem ajudar-lo, tot i que és difícil perquè forma part de la iniciativa privada, però volem que la gent del poble se’l cregui i hi aposti”
 
“Des del Consell Comarcal hem impulsat projectes per lluitar contra la inseguretat alimentària, és a dir, ja no tant l’accés als aliments sinó l’accés a alimentació de qualitat”
 
“De tot Catalunya, vam ser la llista única que va rebre més vots. És quelcom molt satisfactori. La nostra és una llista molt transversal i oberta, que fa que molta gent del poble s’hi senti representada”
 
“Cal honrar les persones que es troben empresonades i que volien millorar el nostre país. Penso que els que estem en llibertat tenim molta responsabilitat durant els futurs mandats, per fer que la millora de les administracions locals, supramunicipals i nacional sigui una realitat”
Vostè és metge, a banda d’alcalde. I en portem uns quants d’entrevistats. Creu que la seva professió aporta uns valors distintius a la gestió municipal?
Crec que sí. Els meus col·legues metges i metgesses són persones amb molta sensibilitat social. I quan tries aquesta professió és perquè et vols sentir proper a les persones, vols atendre la gent, fer-los sentir bé. També quan fas la carrera de Medicina se t’impregnen uns valors humanitaris. Crec que estar en política no és gaire diferent. Per això penso que potser sí que hi ha un fil conductor i que molts metges estem posats en política. Són dues vocacions paral·leles que comparteixen elements comuns. En una penses en el bé de les persones. En l’altra vols una bona entesa dins de la societat.
 
Com que té estudis superiors volíem preguntar-li si creu que és necessari tenir un títol universitari o la carrera de polítiques per exercir d’alcalde?
Opino que amb la complexitat que hi ha actualment en la política, tenir estudis i una formació sòlida t’ajuda. Però més enllà d’això crec que a la política s’hi ha de poder dedicar tothom, això és molt important. Crec que uns mínims estudis, transversals, de batxillerat o de secundària, sí que són necessaris.
 
Ens ha portat tres fotografies. Quin significat tenen per a vostè?
La primera és molt especial. Hi surto de petit amb els meus quatre avis al menjador de Casa. En Joan i la Benvinguda eren tots dos d’aquí. Ella servia en una de les cases senyorials i es va conèixer amb el meu avi. D’altra banda hi ha la Mercè i en Pepet del Gili, ella era filla de Santa Cecília de Voltregà i va venir a viure al Gili de Vila lleons, l’hereu de la qual casa era el meu avi Pepet. A la foto també hi surten les meves germanes, Sílvia i Laura. Són moments d’infantesa, de llar, del lloc on vas néixer i has viscut. 
 
Els meus quatre avis simbolitzen la història del municipi: en Pepet va ser desertor de l’exèrcit republicà i va haver de marxar de casa seva a trets, perquè el volien matar. Fou perseguit fins que el van capturar. I va ser forçat a anar al front. Però quan van guanyar els franquistes va esdevenir comunista de tota la vida. I la Mercè del Gili és l’exemple d’alegria, de felicitat, de dona treballadora arrelada a la terra i capaç de tirar endavant una casa i dos fills…  

 
Interessant. I en la segona foto ja hi surt de més grandet…
Jo aquí tenia uns 18 anys i vam fer el CD-ROM de “Vilatorta pam a pam”. Avui gairebé ningú recorda els CD-ROM multimèdia, però era una aplicació amb fotografies que explicava la història del poble de manera divulgativa i atractiva. Tot això tenia sentit quan la internet encara no era popular. A mi em va suposar una feinada, però em va ensenyar moltes coses del poble i quan més coneixes les coses del lloc on vius, més te l’estimes. I segur que també em va reforçar en la meva vocació cívica, social i potser política. Aquí estem amb en Gabriel Prat, a l’entrada de casa dels meus pares, fent una mica de publicitat del CD-ROM.

 
I la tercera?
Ja és molt recent, de 2016, amb la inauguració del nou accés a l’eix transversal. Hi surto com a alcalde, amb un projecte que al meu grup ens va costar molt d’aconseguir. Però es va aconseguir tenir accés a l’eix que ha permès evitar el trànsit de camions pesants pel mig del poble. També hi surt el conseller Rull, que aleshores ho era de Territori i Sostenibilitat, que és el departament que va promoure l’obra, i amb la Marta Rovira, aleshores secretària general d’ERC i cap del grup parlamentari. M’hi uneix una relació d’amistat i proximitat. Qui hauria dit que al cap de tres anys de fer-nos la foto la seva situació seria la que és… Per tot plegat, és una foto molt emotiva.

 
Més tard visitarem la plaça major on s’hi troba Ca l’Anglada, i el parc de les Set Fonts. Què representen pel municipi?
La plaça major representa l’origen del poble, que era una sagrera. L’església es va consagrar el 1050 i aquest temple parroquial tenia uns terrenys sagrats al voltant, concretament 30 passes al voltant del temple. I amb el temps la gent hi va començar a fer-s’hi cases, perquè les lleis de pau i treva els ho permetien i, a més, se sentien protegits de bandositats, bandolers i bel·ligeràncies. Així va néixer el poble. La plaça major és un espai cívic que va sorgir justament en un dels portals de la sagrera. Un espai molt emblemàtic.
 
I Ca l’Anglada?
És un signe de les cases d’estiueig que tant de renom han aportat a Sant Julià. El nostre és un poble especial a cavall entre la plana de Vic i de les Guilleries. És una zona d’entrada a tot aquest massís muntanyós de boscos i rierols que venen a parar a Sant Julià. I té una bellesa reconeguda. Moltes famílies de Barcelona, gent de bé, metges, advocats, professionals liberals… van anar venir a Sant Julià a fer-se la seva casa d’estiueig. Ca l’Anglada simbolitza aquesta visió del poble. D’altra banda, la casa és obra de Miquel Pallàs, que ens enllaça amb el tercer lloc que visitarem: el parc de les Set Fonts.
 
Què ens en pot dir?
Miquel Pallàs hi va fer una intervenció sensacional. Ell era un mestre d’obres de Sant Julià, responsable de molts dels edificis emblemàtics de la vila, com ara el casal Núria, que té una façana fantàstica. Ell va dissenyar el parc de les Set Fonts, que s’origina a la font Noguera, una font antiquíssima i que encara funciona. També és un dels orígens del poble, perquè és una font natural des de fa mil·lennis i que explica l’establiment dels homes primitius. El parc visionat per Pallàs és una combinació de pedra i natura molt especial, amb inscripcions extretes d’autors literaris. Són proverbis i asseveracions fantàstiques, com ara “destrueix que vol, només edifica qui sap” o “educant bé els teus fills faràs gran el teu poble”. Són frases noucentistes que fan pensar i que volen il·lustrar els ciutadans.
 
En aquest mandat, quines línies de promoció econòmica són les més importants pel poble?
Nosaltres estem preocupats pel comerç local. Em consta que això també preocupa a altres pobles de Catalunya. Nosaltres volem ajudar el nostre comerç, tot i que és difícil perquè forma part de la iniciativa privada, però volem que la gent del poble se’l cregui i hi aposti. Al comerç local hi ha uns productes que no podem anar a comprar al supermercat. Per exemple el que pots trobar al forn de pa o a la carnisseria, que fan matança pròpia…
 
I pel que fa a ocupació, formació i serveis socials, quines mesures ofereixen juntament amb el Consell Comarcal?
En aquest mandat he tingut l’honor de ser vicepresident del Consell Comarcal d’Osona i, precisament, responsable de l’àrea de serveis socials. El que hem fet en aquest temps ha estat promoure l’empoderament de la ciutadania, ja que no pot ser que avui en dia tinguem famílies patint pobresa energètica. En aquest sentit hem establert una línia d’ajuts, senzilla de tramitar i que resolt el problema, tot i que encara hi ha coses per fer.
 
Igualment hem impulsat projectes per lluitar contra la inseguretat alimentària, és a dir, ja no tant l’accés als aliments sinó l’accés a alimentació de qualitat. Tothom avui en dia, amb pocs diners, pot comprar una plata de pastissos industrials, però no tothom pot accedir a la carn, la llet, el peix, les verdures fresques. Això ho hem volgut intentar resoldre, passant d’un model assistencial (com el del Banc dels Aliments) a un de polítiques actives de lluita contra la inseguretat alimentària. Al Consell Comarcal hem estat exemple durant els darrers 4 anys i ho vol ser durant els propers quatre.
 
Quina és la situació econòmica de l’ajuntament? 
L’estat financer de l’ajuntament és bo. El nostre equip de govern ha fet una política de govern molt responsable de la despesa. En uns anys molt difícils hem aconseguit obres importants per Sant Julià que han ajudat a fer avançar la vila. També hem instaurat nous serveis, com ara l’ajut al transport públic pels majors de 65 anys i per les persones amb discapacitats. Així doncs hem fet política activa i valenta, però amb rigor pressupostari. Ara mateix hi ha un romanent de tresoreria que puja a 1.200.000 euros, amb un nivell d’endeutament del 25%, que és baix. Encarem aquest mandat amb il·lusió i ganes de tirar endavant molts projectes, perquè el nostre programa electoral era molt ambiciós. Esperem poder-ho acomplir.
 
Quins eixos seran els principals en la nova legislatura?
D’una banda farem molt d’èmfasi en un poble més ben construït. I això vol dir connectar amb el polígon industrial i el nou accés a l’eix transversal mitjançant un itinerari de vianants i bicicletes. Volem que els veïns del barri del Puig i de vora bosc quedin més ben connectats amb els del centre, a l’igual que els de la Font d’en Titus, on hi farem una intervenció de voreres. També farem millores en la zona de la Rambleta i l’enllaç amb el passeig de la Generalitat fins a connectar amb el parc de les Set Fonts.
 
A nivell patrimonial volem potenciar la restauració de totes les coses que tenim. Segurament enguany començarem la restauració del parc de les Set Fonts gràcies a un ajut important que hem obtingut de la Diputació de Barcelona. Com també treballarem en la casa Núria, que se’ns està perdent i que hem de resoldre.
 
Algun projecte més?
L’atenció a les persones, que és molt important. Estem acabant els vestidors de la zona esportiva, per ajudar a promoure l’activitat física. Volem un espai pel jovent al poble, i demanar-los que activin l’esplai i la vida social. També tenim projectada la residència de persones grans, que és un projecte molt ambiciós però que donarà un servei boníssim a la nostra gent, perquè no els caldrà anar a altres poblacions a viure quan tinguin dificultats d’autonomia.
 
Sant Julià és un dels 113 municipis en què ja se sabia qui seria l’alcalde abans de les eleccions perquè només s’hi presentava una llista. Però, quina valoració en fa del resultat?
Excel·lent. Agraïm molt que la gent ens vingués a votar igualment i que refermés el suport a l’equip de govern. Sense aquest recolzament no podem impulsar les polítiques que creiem que són beneficioses pel poble. Crec que, de tot Catalunya, vam ser la llista única que va rebre més vots. És quelcom molt satisfactori. La nostra és una llista molt transversal i oberta, que fa que molta gent del poble s’hi senti representada. 
 
Crec que el debat democràtic és molt important i a mi no m’hauria fet res que hi hagués hagut més d’una llista, però això ja no ho escullo jo. Però el recolzament que ens ha donat la gent és molt necessari, perquè quan defensem el municipi davant de la Generalitat, la Diputació i altres institucions, o grans empreses, ens dona la força que necessitem.
 
Quina lectura en pot fer de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
La meva opinió és de preocupació. És constatable que l’Estat espanyol ha estat incapaç de respectar els drets democràtics, ha actuat amb por i després amb repressió, que és el pitjor que es pot fer. La democràcia espanyola ha quedat en entredit i no s’ha respectat el dret a l’autodeterminació, que el dret internacional posa en el primer nivell dels pactes pels drets civils i polítics, o del dels drets socials, econòmics i culturals. Estem davant d’una vulneració molt greu de la llei internacional, que a Catalunya i a Espanya ni es diu prou alt ni prou clar.
 
Estic preocupat perquè tenim presos i preses polítics, exiliats i exiliades, i això és greu. Jo estic segur que les institucions internacionals, la UE, etc. no ho permetran. La solució passa per la democràcia i per estar ferms amb molta gent que no només lluiten per la independència, sinó per la democràcia. Estic segur que hi haurà molta gent al món que se’ns sumarà i ens hi ajudarà.
 
Creu vostè que és necessària la limitació de mandats?
Penso que la regeneració democràtica i la participació són coses bones. En aquest sentit no estaria malament posar una limitació de mandats, tot i que donaria períodes llargs. Un alcalde ha de tenir capacitat per poder-s’hi estar uns anys. Quatre són absolutament insuficients, i el que cal és una mica de continuïtat, anar més enllà d’un simple mandat, i fins i tot de dos. Però crec que calen els canvis, i que això podria ajudar que la gent del poble participés més de les institucions.
 
Vol afegir alguna cosa més?
Diria que soc un ferm partidari de la república catalana, però que també crec que a Catalunya, els qui tenim responsabilitats polítiques, hi hem de fer molta feina de millora de l’administració, de coordinació, d’equilibri territorial, d’estructures institucionals… Són coses necessàries.
 
D’altra banda també cal honrar les persones que es troben empresonades i que volien millorar el nostre país. Penso que els que estem en llibertat tenim molta responsabilitat durant els futurs mandats, per fer que la millora de les administracions locals, supramunicipals i nacional sigui una realitat.

 

Nascut el 1978, Joan Carles Rodríguez va llicenciar-se en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar l’especialitat de Salut mental a Manresa. Actualment fa de psiquiatre. Explica que va decidir posar-se en política per amor al poble en què va néixer i del que ara és alcalde. Hi ha passat tota la vida, vinculat a les entitats i tradicions locals com les caramelles i els pessebres. Ha estat impulsor de diverses iniciatives culturals i socials al poble, com ara la trobada poètica Ardat de 2005, la celebració de la Diada de l’11 de setembre i la plataforma Sant Julià Decideix, que va organitzar la consulta sobiranista a Sant Julià el 13 de desembre de 2009. És titular del premi Baldiri Reixac de 1991, com a coautor del treball “Resseguint les pedres de Sant Julià de Vilatorta”, mentre estudiava a l’escola pública local, i del premi “Innova”, de la Diputació de Barcelona el 1998, pel CD-ROM “Vilatorta, pam a pam”, considerada aquell any com a la millor aplicació de noves tecnologies en comunicació local de la demarcació de Barcelona.
 
QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Llibre de capçalera: M’agrada molt la lectura. Un llibre que em va agradar molt és ‘El Metge’, de Noah Gordon. 
  • Una pel·lícula: ‘El nom de la rosa’.
  • Una cançó:  ‘Maremar’,  d’en Lluís Llach.
  • Un plat de cuina: Cuina senzilla, de casa. L’escudella amb pilota que fa la meva sogra és immillorable. 
  • Una beguda: El suc de taronja natural.
  • Un país: Tiro cap els països europeus, més oberts de mires. Holanda em va encantar. 
  • Un viatge: París em va marcar especialment.
  • Un esport: Els escacs.
  • El que més valora d’una persona: L’honestedat. I no sentir enveja. És un sentiment dolent.

Sant Julià de Vilatorta



Amb poc més de 3.000 habitants, Sant Julià de Vilatorta (antigament dit “de les Olles”, per la gran quantitat de terrissaires que hi havia) és una vila formada històricament en una sagrera, és a dir, en l’espai sagrat que voltava el temple central del poble. Després de nombroses vicissituds històriques, Sant Julià fou escollit per moltes famílies benestants de Barcelona com a lloc d’estiueig. Hi valoraven el bon clima, les bones vistes i la bellesa de l’entorn. En pocs anys, la vila històrica es va veure envoltada de torres i xalets, que van anar transformant el vell poble en una vila de caràcter modernista i senyorial que encara ara enamora.
 
En els darrers trenta anys el municipi va anar creixent muntanya amunt, urbanitzant zones d’antics masos, creant camins, unint fonts, generant nous barris que es van connectant. També hi ha una zona industrial potent, amb una quinzena d’empreses, a la carretera de Vilalleons.

Recomanat per Alcaldes.eu

LLOCS D’INTERÈS
  • La Sagrera i el nucli antic
S’anomena sagrera l’espai al voltant de l’església i el cementiri en què persones i béns estaven sota la protecció de la pau i treva. La sagrera de Sant Julià era un nucli de planta rectangular, format al voltant de l’església parroquial, que en constituïa aproximadament el centre. El nucli delimitava a ponent amb la línia que marca l’actual carrer del Montseny, a migdia amb la línia que fixa el petit carrer del Campanar, a llevant seguiria el límit exterior de les cases del carrer del Pont i pel nord seguiria una línia que anava per darrere de les cases del carrer del Rector Roca, fins a l’actual plaça de l’Església. Devia fer entre 31 i 38 metres d’amplada per uns 76 metres d’allargada. Del tot el nucli antic del municipi, format per la sagrera i els altres carrers que la circumden, destaquen els motius d’oficis i gremis que hi ha gravats a les llindes de moltes cases; les més antigues estan datades del segle XVII.
 
  • Ca l’Anglada
Ubicat a la plaça Major del poble, Ca l’Anglada és un dels edificis més singulars de Sant Julià. D’actual propietat municipal, durant molts anys ha albergat el Casal d’Avis del poble. Fou dissenyat pel mestre d’obres vilatortí Miquel Pallàs l’any 1897, seguint l’estil neogòtic molt propi de finals del segle XIX, previ al moviment modernista.
 
Properament s’hi ubicarà a la planta baixa el nou punt d’informació turística de l’Espai Natural i el centre d’interpretació de les Caramelles.
A la planta superior s’hi establiran el punt jove i les sales de tallerisme.
Tel terrat es farà visitable, des d’allà es podrà contemplar una magnífica vista del nucli històric i els turons i llocs del nostre entorn més proper, i un paisatge espectacular que abraça des dels Pirineus al massís del Montseny passant pel Collsacabra, el Puigsacalm, Bellmunt i el Pedraforca. Per facilitar-ne la identificació dels llocs s’hi instal·laran unes taules d’orientació.
 
  • Parc de les set fonts
El parc de les Set Fonts va ser construït per Miquel Pallàs on hi havia la Font Noguera. Va dissenyar un parc amb estil propi amb la utilització d’elements naturals i de epdra molt ben conjuntats.
 
Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. El parc va ser construït el 1933 amb la col·locació de dos brocs més ( els seus orígens es poden remuntar al 1723 ). Era una zona on les dones del pobles rentaven la roba i, per això, hi ha dos safareigs. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964 i actualment discorre per sota el parc.
 
MÉS TURISME AQUÍ
 
ITINERARIS
  • Itinerari dels rellotges de sol (dificultat: baixa / distancia: 3,37 km.)
  • Aeròdrom de Vilatorta, el camp d'aviació (dificultat: baixa/ distancia:9 km.)
  • Arquitectura modernista, historicista i noucentista. S.XIX-XX (dificultat: baixa/ distancia:3 km.)
  • Itinerari de Puigsec (dificultat: baixa/ distancia: 5,5 km.)
Més aquí
 
FIRES I FESTES
  • Fira del Tupí
Sant Julià de Vilatorta es va convertir el primer cap de setmana de juny en la capital catalana de la ceràmica i la terrissa. Un gran nombre de visitants van passejar per la Fira del Tupí, en una onzena edició centrada en mostrar la relació entre ceràmica i gastronomia a més de la tradicional fira de ceramistes i terrisers vinguts d’arreu de Catalunya i el sud de França . 
 
Més informació aquí
  • Festa Major: 13-22 de juliol de 2019
  • Programació de l'Estiu Set Fonts 2019. Enguany el cicle Estiu Set Fonts  ha constat de quatre propostes d’estils musicals ben diversos. 
- 28 de juny: TOSCA- Òpera al Saló Catalunya
- 29 de juny: BELLES CANÇONS- Cantem Folk
- 5 de juliol: BRESCA QUARTET- Jazz
- 26 de juliol: Six in town- Rock  
 
 
ON DORMIR (destacats)
  • Ca la Manyana 
  • Mas Albereda 
  • Torre Martí
ON MENJAR (destacats)
  • Set Fonts
  • La Nau
  • Restaurant Ca La Manyana
  • IMés - Cafeteria & Restaurant
  • Bar l'Escut
 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.