“Innovació digital com a motor de la nova economia de Catalunya”

0
73

Webinar d’alcaldes.eu

“Innovació digital com a motor de la nova economia de Catalunya”

“El sector digital transforma la societat, millora la competitivitat de tots els altres sectors, genera creixement econòmic i ocupació (més de 16.000 empreses i 125.000 llocs de treball a Catalunya). I segueix generant llocs de treball durant la pandèmia (10.000 més, el primer semestre de 2020)”
Dani Marco

“Catalunya està ben posicionada en el sector. És un dels països líders en telefonia mòbil i en serveis públics digitals, especialment en la Salut i en l’ús que la ciutadania fa de les eines electròniques, i comerç digital”
Dani Marco


“La revolució digital la fas o no la fas, de tu depèn decidir. Però està clar que tots els altres la faran i que, si hi vols estar, t’hi has de posar al damunt (com si fos un cavall) o t’arrossegarà” Mònica Roca


La regulació és millorable. Al Congrés dels Diputats es tramiten de manera simultània dues lleis que van en sentit contrari: L’anomenat sandbox financer, que va en la bona direcció, i la “taxa Google” que afectarà el comerç digital de les empreses locals (i no tant Google). “Cal ser més curosos amb les regulacions”
Ferran Bel


“Ens trobem en un món globalitzat i és bo que el talent vingui de fora, com ho és que el propi talent marxi a fora, i, a poder ser, que torni a casa portant nous aprenentatges”
Mònica Roca


“Les  infraestructures, la formació i la regulació són els tres aspectes digitals en què cal concentrar més l’atenció”
Ferran Bel

 

DIÀLEGS ALCALDES.EU

Barcelona, 22 d’octubre del 2020

Ponents convidats:  

– Sr. Dani Marco, Director General d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat de Catalunya.
– Sra. Mònica Roca, vicepresidenta primera de la Cambra de Comerç de Barcelona.
– Excm. Sr. Ferran Bel, economista i diputat al Congrés dels Diputats d’Espanya. Alcalde de Tortosa del 2007 al 2018.

– WEBINAR alcaldes.eu –
“Innovació digital com a motor de la nova economia de Catalunya”

El moderador, Sr. Eduard Berraondo, dona la benvinguda a tots els assistents a la tercera sessió del cicle, i segon webinar, d’alcaldes.eu dedicat al Desplegament de les polítiques digitals. Agraeix els patrocinadors, Xut Consulting, Urbaser i SMS Advocats per la seva col·laboració i, seguidament, presenta els ponents de la taula d’avui. Dona la paraula al Director General d’Innovació i Economia Digital, demanant-li que faci una fotografia de l’estat de situació del país en aquesta matèria.

Dani Marco agraeix la invitació i explica que el Govern considera que aquest és un tema estratègic. Recorda que, per primera vegada en la història, Catalunya disposa d’una Conselleria i d’un Departament dedicats a les polítiques digitals. Explica que un dels eixos estratègics principals és el de fer que les eines digitals esdevinguin motors de transformació. Creu que el sector té unes característiques pròpies i distintives a altres sectors. Per exemple: transforma la societat, millora la competitivitat de tots els sectors, genera creixement econòmic i ocupació (recorda que Catalunya té ara mateix més de 16.000 empreses i 125.000 llocs de treball dedicats a aquest tema i que ja està per damunt del sector de l’automòbil) i que és un sector que ha seguit creixent i generant llocs de treball (10.000 més, el primer semestre de 2020) durant els mesos de la pandèmia.

Explica també que Catalunya està “ben posicionada” en el sector. Recorda que Catalunya, si formés part de l’Index DESI europeu, estaria entre els 5 principals estats d’Europa. Igualment recorda que “estem bé en matèria d’infraestructures”, si bé calen inversions i encara costa arribar a tots els racons. També diu que és un dels països líders en telefonia mòbil i en serveis públics digitals, especialment en la Salut i en l’ús que la ciutadania fa de les eines electròniques, particularment en l’àmbit del comerç digital.

El que encara cal millorar, creu, és el nivell de digitalització de les empreses. Especialment en l’ús de les tecnologies per tal de vendre més (comerç electrònic) o analitzar les dades (Big Data i afins).

Explica que en 5 mesos de situació de COVID s’ha accelerat l’equivalent a 5 anys. Ara moltes persones fan servir el teletreball per treballar, el comerç electrònic per comprar i la teleformació per aprendre. I diu que hi ha un sector local que pot adaptar-se a tot això i que això pot accelerar molt l’economia en els propers anys.

Les apostes estratègiques són, en aquest sentit, dues: una és mirar de no deixar ningú enrere en aquest procés. Particularment les PIME i els autònoms, així com col·lectius desfavorits (professions i persones que potser no podran mantenir el lloc de treball actual). I l’altra és dotar tothom de les competències digitals necessàries. Diu que “pensar en les persones és també pensar en emprenedors, professionals i servidors públics que necessiten eines electròniques per millorar el seu treball”.


El moderador agraeix al intervenció i dona la paraula a la Sra. Mònica Roca, de la qui explica que també és la fundadora d’una empresa (IsardSAT) dedicada a la tecnologia. 

Mònica Roca agraeix igualment la invitació i explica que és una apassionada de les tecnologies des de ben petita. Ha treballat a l’Agència Espacial Europea durant 10 anys i va tornar a Catalunya per emprendre en un projecte dedicat a processar dades que envien els satèl·lits civils. També és vicepresidenta de la Cambra de Comerç, i té l’ocasió de poder ajudar a la transformació digital de totes les empreses que en formen part.

També està molt d’acord en què la COVID ha accelerat molt les transformacions. Explica que, abans de la pandèmia, des de la Cambra ja s’havia presentat un projecte de visió estratègica de Catalunya per als anys 30 i 40 i que allà s’hi apuntava un model de creació de valor afegit basat en pilars com ara salaris dignes, contractes justos, paritat, desenvolupament del país, valors, sostenibilitat, RSC, creativitat i formació, innovació i talent, entre d’altres. En total, recorda, eren uns 15 eixos.

Recorda també que la transferència de coneixement entre els centres d’estudi i les empreses és una clau molt important. I  explica que les TIC no són només un sector més, sinó una assignatura transversal a tots els sectors: “no només cal crear empreses dedicades a les TIC, sinó proporcionar competències digitals transversals en tots els sectors”.

També assegura que “la revolució digital la fas o no la fas, de tu depèn decidir. Però està clar que tots els altres la faran i que, si hi vols estar, t’hi has de posar al damunt (com si fos un cavall) o t’arrossegarà”. Igualment destaca el component ètic de la transformació, i recorda que cal sempre una “taula” de discussió de tots els efectes positius i negatius que cal vigilar.


El moderador dona la paraula al Sr. Bel.

Ferran Bel també agraeix la invitació i transmet un missatge d’optimisme coincident amb el que ha donat el Sr. Marco, en el sentit que queda molta feina per fer, però que Catalunya està en una bona posició en els àmbits infraestructurals i de servei públic digital.

No obstant, en l’àmbit local hi ha encara “coses per avançar”, especialment en els municipis mitjans i petits, on hi ha algunes dificultats més grans, tot i l’ajut de les diputacions. Creu que no només es tracta de fer possible que es puguin presentar instàncies telemàticament, sinó que totes les gestions es puguin presentar de manera electrònica. Creu que això també podria ajudar molt a la cohesió territorial.

Considera que la innovació digital és, efectivament, motor de l’economia catalana. Està convençut que al país hi ha empreses punteres, però que també és cert que per a les PIMES és un gran repte. Algunes, “amb certa raó”, ho veuen com a una amenaça. I és que si no se saben actualitzar, corren risc de “quedar fora del mercat”. Les empreses que s’actualitzin “tindran a l’abast un mercat que mai haurien tingut d’altra manera”, diu, i recorda que, com a ex-alcalde de Tortosa,  hi ha empreses de la seva localitat que estan ara mateix venen per tot l’Estat i per tota Europa”. Creu que les administracions poden ajudar a les empreses a adaptar-se, però reclama “esperit” i voluntat en les mateixes empreses a l’hora de fer-ho.

També considera que “la regulació que hi ha al país és millorable” i exposa el cas recent de dues legislacions que s’estan tramitant al Congrés dels Diputats de manera simultània i que van en sentit contrari. D’una banda, l’anomenat sandbox financer, que pot ser una “gran oportunitat” per a les TIC de tot l’estat i que “va en la bona direcció”. De l’altra, l’anomenada “taxa Google”, que acabarà afectant el comerç digital de les empreses locals (i no tant Google) i que redundarà en la càrrega que han de suportar aquestes empreses. Considera que “cal ser més curosos amb les regulacions”.


El moderador obre un segon torn d’intervencions, en què adreça preguntes concretes als ponents. Per exemple, a la Sra. Roca li pregunta sobre l’impacte de la regulació en el desenvolupament d’una economia digital.

Mònica Roca diu que es queda “parada” davant les traves que s’han comentat per part del Sr. Bel i que no pot ser que es posin impediments i dificultats fiscals si, d’altra banda, es reclama que cal desenvolupar més el sector.

Dani Marco afegeix que ens trobem tots dins d’una economia globalitzada i que “les taxes Google dificulten la competitivitat de les economies catalanes”. Reclama un altre abordatge del problema: “el que demanen les empreses locals és que les administracions les ajudin a créixer”, perquè això significa generar ocupació i ajudar tots els altres sectors empresarials. És més, diu que el sector digital creixerà sí o sí, però que si aquí no troba manera de fer-ho, marxarà a altres indrets a fer-ho. I creu que “és millor que els nostres sectors tradicionals es digitalitzin aquí que no pas a Amèrica”.

Recorda, finalment, que el sector té moltes professions de futur, i que la millor aposta que podem fer és generar noves oportunitats en àmbits com el comerç electrònic, el procés de dades o la cíber-seguretat, entre d’altres.

Mònica Roca diu que vol fer èmfasi en dues idees. La primera és que sovint “el sector TIC es confon amb fer teleconferències i teletreball, però que existeix un món molt més ampli al darrere, com és la Intel·ligència Artificial, el Blockchain o el big data). L’altra és que el turisme i el comerç són dos sectors importantíssims que necessiten ara més que mai una transformació digital. “Si ajudem de manera transversal, tots aquests sectors podran recuperar-se de manera més ràpida”.

Ferran Bel de la seva banda recorda dos reptes: el primer és fer créixer el sector de les TIC i el segon és digitalitzar la resta de sectors. Diu que Catalunya “està força bé” en el primer sector, però que en el segon hi ha molta feina a fer. Creu que no cal renunciar al model productiu tradicional de Catalunya, basat en petites i mitjanes empreses, però que les TIC són una oportunitat per ajudar-les. Aquesta és una feina de “tots”, diu: legisladors, governs i associacions empresarials.


El moderador pregunta ara sobre la posició que Barcelona ocupa a nivell internacional. Comença demanant-ne l’opinió a la Sra. Roca.

Mònica Roca diu que Barcelona està molt ben situada dins d’Europa com a “pol d’atracció de talent digital i de startups”. Recorda que és la primera ciutat del sud d’Europa en aquesta categoria i al voltant de la quarta europea. Explica, no obstant, que el risc és el de presentar la ciutat com un lloc bonic per viure-hi, però que només vinguin empreses de fora i no se’n creïn de locals.

Recorda també el paper del Barcelona Supercomputing Center i explica que la ciutat també aspira ara al Centre Europeu de Previsió Meteorològica, que actualment es troba a Reading (Regne Unit) i que ha de sortir d’allà, per la qüestió del Brexit. Barcelona té bones possibilitats de quedar-se’l. Creu que cal fer bé els “deures” de planificació i que s’ha de procurar generar un coneixement que es quedi aquí.

Dani Marco recorda que la ciutat també és la capital mundial de la telefonia mòbil. I creu que hi ha una falsa consciència de que els hubs digitals només s’estableixen en grans ciutats. Creu que la connectivitat actual, i la que està per venir, permetran que qualsevol poble i ciutat catalans es puguin posicionar també. Així doncs, Barcelona ha de servir per atraure activitat i talent per a totes les altres poblacions.

Igualment creu que a Catalunya hi ha el gran repte de crear el talent que es necessitarà per als propers 10 anys. En una enquesta que ha conegut s’explica que 7 de cada 10 empreses diuen que no poden créixer més per manca de professionals, i que si es proporciona formació a tothom, serà molt possible que aparegui el talent en altres indrets del país, treballant en xarxa. Recorda finalment el pla del “Catalonia Rural Hub”, que estan desenvolupant actualment. 

Mònica Roca diu que des de la Cambra també estan molt preocupats per la qüestió territorial i que un dels eixos hi està dedicat. Un projecte recent ha estat el del Centre de Blockchain de Catalunya, que actualment no té seu física, encara, però que un dels requisits ha estat el de localitzar-lo fora de la ciutat de Barcelona.

Ferran Bel comenta que Madrid i altres territoris de l’Estat també intenten fer una feina similar. I que a tot arreu hi ha aquesta percepció de mancança de personal. Creu que la formació universitària i professional han de permetre adaptar-se als nous temps.

Quant a infraestructures, explica, el repte és el d’atraure recursos i projectes que generin riquesa dins del marc del programa Next Generation promogut per Europa. I també cal canviar la consideració social de les infraestructures digitals, que segueixen sent menystingudes en relació a les físiques. De fet, explica, el que abans era el ministeri de Foment, ara ho és de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.


El moderador planteja ara la qüestió de si el proper procés electoral a Catalunya podria posar en risc qualsevol avanç en aquestes feines.


Dani Marco recorda que fa uns anys es va signar el Pacte Nacional per a la Societat Digital, i que integra i compromet totes les administracions públiques. Diu que hi ha un consens en considerar-lo com a prioritari i que, malgrat que puguin haver-hi diverses filosofies en els governs, tots ells es comprometen a dur-lo a terme. A més, el Pacte va ser refermat fa poc i l’objectiu de tenir tots els pobles de més de 50 habitants connectats el 2023 segueix endavant.


El moderador pregunta ara si no convindria promoure més la tecnologia entre les persones més joves, per exemple, estudiants de primària i secundària.

Mònica Roca afirma que sí i que, de fet, des de la Cambra ja estan promovent programes educatius. Per exemple, un seguit d’accions en els àmbits STEAM (science, technology, engineering, arts and maths) i emprenedoria per a joves de secundària. Ara bé, recorda que no només són els joves els que n’han d’aprendre, sinó que cal evitar que ningú “perdi el tren” de la tecnologia. És per això que promouen programes específics per a dones o altres col·lectius que podrien quedar en risc.


El moderador es pregunta si per implementar tots aquests canvis és necessari esdevenir un país independent.

Ferran Bel opina que tenir el recolzament d’un estat “sempre podria facilitar més les coses”. Però creu que es pot tenir igualment una estructura administrativa digital pròpia sense tenir una estructura d’estat. 


El moderador pregunta sobre el talent que ve de fora i quin és l’encaix que troba a Catalunya.

Dani Marco diu que el principal problema que tenim és el del talent i que els joves locals encara no veuen el sector digital com un sector adequat a les seves oportunitats i aspiracions. Ara, però, hi ha la possibilitat de reconvertir els professionals. Assegura que hi ha programes que, amb 6-7 mesos de durada, permeten a qualsevol persona passar a ser professional digital. Diu, finalment, que no només ens calen enginyers, sinó tota mena de professionals. I que hi ha molta feina en comunicar això a la ciutadania.

Mònica Roca diu que la seva empresa, per exemple, ha hagut de recórrer a la multinacionalitat. Té 35 treballadors i 21 nacionalitats. També diu que des de la Cambra es va fer una enquesta per veure quin era el principal problema per créixer i que el 79% de les empreses que van respondre van dir que la manca de personal ho era. Cal pensar que ens trobem en un món globalitzat i que és bo que el talent vingui de fora, com ho és que el propi talent marxi a fora, i, a poder ser, torni a casa portant nous aprenentatges.

També creu que hi ha moltes formes d’abordar aquest tema i que aposta per desmitificar les noves tecnologies.


El moderador demana, per concloure, que cada participant faci un resum de les coses més importants que caldria fer.

Ferran Bel és molt concís i assenyala que les infraestructures, la formació i la regulació són els tres aspectes en què cal concentrar més l’atenció.

Mònica Roca està d’acord en les tres, si bé opina que la formació seria la primera de les tres. I afegeix el component ètic, perquè “tot va molt de pressa i l’ètica és sempre el que deixem pel darrer moment”.

Finalment remarca que la única ocupació que s’ha creat al país en els darrers mesos ha estat vinculada amb les TIC i que cal aprendre la lliçó d’això.

Dani Marco també està d’acord amb els tres àmbits. Considera que la regulació queda moltes vegades endarrerida en relació al progrés de l’economia, però que els ciutadans la necessiten. Addicionalment creu que hi ha dues assignatures més. Una és la de la digitalització de les PIME (a través de l’acompanyament i de dedicar-hi fons europeus de reconversió) i l’altra és la de no deixar de banda la nova economia digital avançada: cal adoptar en major mesura l’Intel·ligència Artificial, el Blockchain, el 5G… Estratègies en aquest sentit ajudaran a posicionar Catalunya en el futur.

Igualment, explica que la propera setmana el Govern anunciarà una nova estratègia de país que té a veure amb l’economia de l’espai i la gestió de dades de satèl·lit i que serà quelcom a tenir molt en compte dins d’aquest pla.


El moderador agraeix les intervencions i dona per acabat el debat.



Foto: alcaldes.eu

 

.

.
.
.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.