Xavier Jounou i Bajo

Alcalde de Solsona

Grans, però diferents

“La bona política municipal té molt de sentit comú”

L'alcalde de Solsona assegura que la política ha de ser la gestió del bé comú que és de tots.
0
283

Amb una població que s’acosta als 10.000 habitants, Solsona té el títol de “ciutat” concedit per Felip II. És capital de la comarca del Solsonès (Lleida), cap de partit judicial i seu del bisbat, i malgrat ser un municipi petit té una història que no se l’acaba (amb Catedral, un barri medieval i un Museu Diocesà), té també algunes de les problemàtiques de les grans ciutats.

“A mi em sembla que el que vol la gent d’un alcalde és proximitat, No pots estar sempre per tothom i en qualsevol moment, però bona part de l’èxit d’una gestió municipal ha de ser escoltar a tothom”

“Els que ens dediquem a la gestió municipal pensem que hem de fer coses grans. I ja està bé, ja, però el que el ciutadà més valora és tenir la ciutat neta, el transit fluït, bons estacionaments, i enllumenats com calen”

“El nom de política s’ha embrutat molt, i amb raó. La política ha de ser la gestió del bé comú que és de tots. El que no volem és partidisme, quan s’aprofita el càrrec per a un partit o pels propis interessos”

Cóm es porta això de compaginar la feina d’Alcalde amb la de pagès?
Doncs és difícil, la veritat. Amb una població de gairebé 10.000 habitants hi ha molta feina, i a l’Alcaldia hi tinc dedicació pràcticament exclusiva. Però no pots deixar de banda les altres obligacions, Ara, per exemple, abans de venir aquí (a l’Ajuntament), he passat un moment per les granjes per veure si tot estava correcte. Si vols que les coses surtin bé, s’hi ha d’estar.

La de pagès a més, és una feina solitària.
I tant! I això ho trobo a faltar. Ser alcalde és una ocupació molt intensa, on no tens estones de soledat. I ho ets 24 hores al dia, per què enganyar-nos. En pobles petits com aquest, l’Alcalde acostuma a ser la persona a la que recorre molta gent, encara que hi hagi regidors i tècnics igualment qualificats. La trucada a l’alcalde és necessària. I no ho faig a disgust, només faltaria.

Home, també ha de ser agraït que la gent confii en vostè.
És clar. Miri, per exemple, fa dies vam fer saber on destinàvem el fons d’inversió local que fa l’Estat. Una persona que sempre és molt crítica amb les actuacions municipals em va escriure un correu felicitant-nos per haver decidit destinar els diners a una vorera on hi ha gent que hi té dificultat per anar-hi. Ja sabem que a la feina, els elogis són cars de veure, però el fet que rebés aquest correu, em va fer una especial il·lusió.

El deuen parar a tota hora, pel carrer.
Si, és clar i rebo a tothom tan depressa com puc. A mi em sembla que el que vol la gent d’un alcalde és proximitat, No pots estar sempre per tothom i en qualsevol moment, però bona part de l’èxit d’una gestió municipal ha de ser escoltar a tothom. I el millor que em pot dir un ciutadà és: ets un paio normal. Però entenc que en política la gent hagi de posar-se una cuirassa.

Què és el que li acostuma a demanar el ciutadà?

Els que ens dediquem a la política i a la gestió municipal pensem que hem de fer coses grans. No dic que no puguem necessitar urbanitzacions, i un poliesportiu, però el que més costa de fer i el que el ciutadà més valora és tenir la ciutat neta, el transit fluit, bons estacionaments, i enllumenats com calen. I això, que no costa tants diners com ens pensem és el més difícil de portar a terme.

Parli’ns de la immigració a Solsona.
A la Catalunya central, després de Vic i Manlleu, Solsona és el tercer municipi amb més inmigració, un 20,5%, segons dades del gener de l’any passat. I això en números són més o menys uns 2.000 dels 9.531 habitants censats. La meitat són magrebins.

I com ho porten?
Relativament bé, però la crisi posarà a prova molta gent. L’immigrant magrebí procedeix d’una altra cultura, d’una altra manera de pensar, i l’adaptació és difícil. Hi ha alguns conflictes però són puntuals. Els immigrants que ens vénen de l’est per exemple, sembla que s’integren més bé, encara que hi ha també alguns problemes els festius a la nit, però també són temes molt concrets.

La integració ha de ser difícil.
Miri, fa un parell d’hores, he parlat amb la Directora de l’Escola Pública de Solsona perquè pel mes del remadà, els magrebins ens va demanar un espai per resar. Van demanar el gimnàs, i encara que hi ha hagut alguns pares que no els ha acabat de fer massa gràcia, ho han acabat acceptant.

Cóm anem d’economia?

Els serveis, l’agricultura, i el turisme han estat les principals fons, i fins fa quatre dies, la construcció. A més, les dues festes principals que té Solsona són molt importants: d’una banda, el Carnaval, recuperat l‘any 1971, que atrau molta gent i encara que no l’organitzem, hi participem. I de l’altra, la Festa Major, que ens han donat el títol de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

I la crisi? Com la porten?
A Solsona, com altres lloc petits, fa que tot no arribi tant de cop ni tant sobtadament. Però la crisi ha vingut i d’una manera bastant sobtada, sobretot per la construcció. Això s’ha vist en el tema de l’ocupació. Al juliol del 2007, per exemple, vam fer un pla d’ocupació per dues persones i se’n van presentar cinc. Ara fa poc, se’n va fer un altre per a cinc persones i se’n van presentar gairebé un centenar.

Cóm es gestiona el patrimoni que té Solsona?
Tenim un pla especial del nucli antic de preservació que cataloga i marca els espais. En això ens trobem en un dilema: d’una banda, hem de protegir el centre perquè representa a l’hora un punt important d’atracció pel comerç. Però per altra banda, ens trobem que hem de facilitar el pas dels cotxes perquè si no la gent no hi passa.

I la gent ve pel comerç o pel patrimoni?
Per les dues coses, tot i que a Solsona la qüestió turística està bastant deixada de la mà. És aquí on té sentit una institució com el Consell Comarcal perquè hi ha molts municipis petits al voltant seu i gestiona diversos equipaments. El que passa a Solsona és que no som un lloc de pas com en d’altres municipis. A Solsona s’hi ha d’anar gairebé expressament. I per això la comunicació és un dels temes que tenim pendents.

El fet que sigui un municipi, no hi contribueix?
És clar, no és el mateix que es faci una carretera per una ciutat de 10.000 habitants que no pas per una d’un milió. Però també soc de l’opinió que hem de crèixer amb mesura, perquè sino perdrem part de l’encant que de ben segur tenim. Així que ens hem de fer grans, sí, però sense oblidar allò que ens fa diferents.

I Solsona ha anat creixent els darrers anys.
Solsona fa 10 anys que progressivament va tenint 250-300 habitants més cada any, i per aquí això és un tant per cent molt elevat. Quan arribem als 10.000, ja som oficialment ciutat, i per tant, ja disposes de més ajudes.

Ja hem parlat de comunicació. Què més necessita Solsona?
La promoció turística és important perquè va lligat amb el comerç. Per exemple, som famosos a la comarca per les patates, que aquí se’n diuen trunfos. El que potser ens fa falta és creure’ns-ho de veritat. Fan falta urbanitzar molts carrers, tenir un enllumenat correcte, aquestes coses…

Abans d’acabar la legislatura què li agradaria deixar enllestit?
El principal evidentment és acabar tot allò que ens hem trobat començat i buscar finançament per fer-ho. L’Avinguda de Sant Jordi i el creixement de la nova escola pública van ser alguns dels motius del canvi del govern municipal, així que el que ara cal és buscar finançament pels 1,8 milions d’€uros que falten per la Sala Polivalent. Si podem acabar-la, ja em donaria per satisfet.

I després necessitaria una altra legislatura per dur a terme tots els seus projectes.
No sé el què faré d’aquí a dos anys. El que sí és cert és que una legislatura és molt curta per fer tot el que vols, però també és veritat que no tindria cap recança de deixar-ho perquè ja serien 16 anys a l’Ajuntament. L’equip de govern està funcionant i en tenim ganes, i potser seria bo de deixar els dos anys i mig que falten i els 4 següents per mirar d’acabar totes les coses. Però ja ho veurem. La política municipal ja sap com és. Potser em presento i em torno a quedar a l’oposició.

16 anys és una bona carrera municipal.
Si i va molt bé passar per l’oposició perquè aprens a considerar la seva feina. Estar en un govern de pacte és esperonador perquè anem molt entesos. Feia tants anys que esperàvem un canvi a Solsona que quan s’ha produït, hem tingut molt clar què és el que s’havia de fer i què no. Sempre hi ha diferències, és clar, però si hi ha la voluntat de tirar endavant, tard o d’hora s’acaba trobant un consens.

I vostè? Se sent sempre alcalde?

He tingut sempre molt clara la separació entre la persona Xavier Jounou i la figura de l’alcalde. Una cosa és la percepció que puc tenir com a persona, i l’altra és el carrec que porto, i ocupi qui ocupi l’institució ha de preservar la dignitat que confereix aquest caràcter institucional.

Què en pensa del desprestigi de la política?

Tots n’hem fet un mal ús, i entenc aquest descrèdit. El nom de política s’ha embrutat molt, jo vinc a l’ajuntament a fer política, i entenem per política la gestió del bé comú que és de tots. El que no volem és partidisme, quan s’aprofita el càrrec per a un partit o pels propis interessos. Em faig un fart de predicar això, i si som nosaltres mateixos els que prostituim aquesta paraula, doncs millor plegar.

I el seu futur?

Per mi ser alcalde de Solsona no ha sigut mai un objectiu, sino una disponibilitat. He estat coherent amb les meves idees i ho he fet a travès del partit que més s’acosta a elles. La meva intenció en aquests moments, si ho volen els meus companys d’equip, és tornar-me a presentar. Perquè m’agrada, perquè entenc que la política local, com moltes coses consisteix en aplicar el sentit comú i escoltar a les persones.

Bona definició.
Però no podem tampoc oblidar que com deia Churchill “la millor manera de no tenir a ningú content és intentar contentar tothom”. Has de ser correcte, respectuós, i just, però quan és que no és que no. I s’ha acabat.

Nascut l’any 1959, Xavier Jounou i Bajo és pagès de professió i des del 1995 compagina aquesta feina amb la funció pública a l’Ajuntament. Des de molt jove, ha estat vinculat al teixit associatiu solsoní, tant a través d’entitats culturals com esportives: Orfeó Nova Solsona, Grup de Teatre Lacetània i Club Bàsquet Solsona, del qual ha estat jugador, entrenador i president. En política va començar com a portaveu d’ERC, va ser Regidor de Governació, i el 16 de juny del 2007 va ser investit alcalde de Solsona. També és president comarcal d’ERC.

Solsona

Solsona és la capital del Solsonès, a la província de Lleida. Té una població que supera els 8.000 habitants i un ocupa una extensió de 18km2. Té dos grans atractius: la tranquilitat i la pau que es respira en l’ambient de la ciutat i la riquesa del seu patrimoni históric i cultural.

Història
El seu origen s’ubica al voltant del segle X i va apareixer a les inmediacions del castell i del monastir. Per tant tenia dos jurisdiccions: la del duc de Cardona i la del Bisbe de Solsona.

Al segle XIII s’estableix un mercat setmanal que augmenta la vida comercial de la zona i l’any 1593, el Papa Clement VII, a petició de Felip II, va establir el bisbat de Solsona. Un any desprès el rei Felip II concedí a Solsona el títul de ciutat, una gran fita, ja que en aquells anys nomès hi havia deu ciutats a tot Catalunya.

Des de finals del segle XI fins al segle XVII es construeix la catedral de Solsona, i que es un dels valuards de la ciutat. Al seu interior es conserva la Mare de Déu del Claustre, un dels exponents del millor romànic de tot el món.

Fill de Solsona és Francesc Ribalta, pintor barroc i el fundador de l’escola pictòrica espanyola del Segle d’Or.

La Revolució Industrial arribà tard a Solsona, ja que per ella no pasa cap riu i molta gent va emigrar cap a les fàbriques de Llobregat i el Cardener.

Tot i això Solsona ha sabut cultivar el seu tarannà històric i motivar el sector turístic. Amb el temps els habitants juntament amb les activitats econòmiques i la renda ha augmentat, però la poblció ha sabut conservar l’equilibri entre el progrès i la tradició que fan de Solsona una gran ciutat.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.