Cristòfol Gimeno

Alcalde de Castellgalí

Cruïlles inesborrables

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“La confiança dels ciutadans no depèn dels procediments administratius ni de les noves tecnologies”

Castellgalí ha triplicat la població en 20 anys com a conseqüència del desenvolupament econòmic i industrial
0
269

A la comarca del Bages, a pocs minuts de Manresa, hi trobem la localitat de Castellgalí. Avui ens entrevistem amb el seu alcalde, Cristòfol Gimeno, que ha imprès un nou ritme a la vida local en poc més de dues dècades.

Vostè va dedicar-se al món de l’empresa, però l’any 1999 va decidir entrar en política. Què el va motivar a fer-ho?

Fonamentalment, l’opció personal de voler quedar-me a viure al poble. Castellgalí està al costat de Manresa i Sant Vicent de Castellet, que són els dos municipis més grans del Bages. Al nostre poble hi havia una dinàmica de decadència i d’envelliment progressiu, de manca de perspectives econòmiques, de dinamisme… La gent -entre ella, els meus companys d’infància- marxaven a viure a altres llocs i vaig veure que aquí s’havia de fer quelcom. Jo ja havia participat en moltes entitats, però vaig pensar que podia fer-ho des de l’ajuntament. Així que vaig entrar en política.

Abans de ser alcalde vaig ser 12 anys regidor a l’oposició i, d’aquests, els darrers 4 vam fer un govern d’unitat, però en minoria. He estat 21 anys com a alcalde. Puc dir, doncs, que porto més de 30 anys treballant pel municipalisme des de Castellgalí. Al llarg dels anys, les circumstàncies em van anar portant a tenir altres responsabilitats polítiques.

Per exemple, al Consell Comarcal o al Parlament de Catalunya. Digui: al llarg d’aquestes tres dècades, com diria que ha canviat la política?

Ha canviat molt. Ara hi ha noves tecnologies i l’administració funciona electrònicament. També els procediments legislatius. Però, en canvi, vull posar de manifest que hi ha coses que no canvien…

Com ara quines?

Els ciutadans saben que en unes eleccions municipals escullen els representants que els plantegen una millor alternativa. Però també escullen les persones que més confiança els genera. La confiança no depèn dels procediments administratius ni de les noves tecnologies, sinó de complir el que s’ha compromès i el que s’ha ofert als ciutadans. Aquesta és una realitat que es manté constant.

Els ciutadans saben que en unes eleccions municipals escullen els representants que els plantegen una millor alternativa. Però també escullen les persones que més confiança els genera.

En els pobles petits treballem molt en aquest àmbit, perquè estem molt a la vora de la gent. Escoltem, resolem problemes…, fem de tot. Els alcaldes i alcaldesses, com els regidors i regidores, fan fins i tot de psicòlegs a l’hora de resoldre problemes de la gent… Fan tots els papers de l’auca: en les festes, remenen les cadires i les taules, fan gestions quan hi ha nevades, atenen els episodis greus del municipi, van a veure la gent… Això és el que valoren les persones i el que tenen en compte.

Així doncs, sí que ha canviat molt la manera de funcionar, en quant a procediments, mecànica, lleis… Però en pobles petits i grans, la confiança segueix sent el fonamental. 

Els alcaldes i alcaldesses, com els regidors i regidores, fan fins i tot de psicòlegs a l’hora de resoldre problemes de la gent…

De tots aquests anys en què ha treballat pel poble, diria que el 2020 ha estat el pitjor?

Ha estat un any que recordarem tots, evidentment. Primer pel temporal Glòria i després per la pandèmia. Però de dificultats sempre n’hi ha hagut i algunes són poc visibles. La feina d’un ajuntament és diària i constant i em quedo per a mi molts altres episodis en què hem patit molt. Hem perdut companys i companyes en circumstàncies que no estaven previstes.

Com a tots els alcaldes que entrevistem, li hem demanat que ens portés unes fotografies personals. Ens les pot explicar?

He portat una fotografia de quan era infant, amb un any o any i mig. La porto perquè hi surt la botiga de la meva mare, que estava al casc antic. Primer va ser un forn de pa i després va ser una merceria de poble, d’aquelles en què es venia absolutament de tot. Ma mare era una persona molt dinàmica i oberta, que coneixia tothom del poble i que atenia la gent, o feia encàrrecs per a tothom. I com que tenia carnet de conduir feia gestions per als veïns i veïnes més grans. És una foto que em recorda els meus orígens. Jo mateix vaig treballar darrere del mostrador i donava servei a la gent.

En porto una altra, de la meva adolescència, en què hi surto fent treball associatiu al poble. Vaig participar en moltes coses, una d’elles era el grup teatral local, que es diu “Elenc la Roda” i que encara existeix. Abans potser teníem més activitat que ara. En realitat és un muntatge de tres fotografies, de diverses actuacions teatrals dels joves. Allò era una vàlvula d’escapatòria per a nosaltres. També fèiem pessebres al Nadal i sortides i excursions per tot el poble. Jo formava part de la junta directiva i vaig treballar per fundar l’entitat. Crec que en aquell temps vam sacsejar una mica la manera de pensar del poble, una mena d’inèrcia que estava instaurada, i vam incorporar-hi activitats que van fer veure a la gent que es podien fer coses noves i pensar diferent.

Entesos. I la tercera?

En són altre cop tres amb la meva filla petita, la Gala, als braços, el dia que en Pasqual Maragall va venir, com a President de la Generalitat, a Sant Vicenç de Castellet. Em recorda a quan vaig començar a fer d’alcalde i vaig començar a donar un tomb al municipi. Els principis van ser complicats. En aquests vint-i-dos anys hem donat una nova embranzida: vam desenvolupar els polígons industrials i l’activitat econòmica i vam passat dels 700 habitants que érem als 2.227 que som. Crec que hem endreçat bé les coses.

En aquests vint-i-dos anys hem donat una nova embranzida: vam desenvolupar els polígons industrials i l’activitat econòmica i vam passat dels 700 habitants que érem als 2.227 que som.

Aquest creixement que ens explica també s’ha vist afectat per la pandèmia?

Així és. En aquest darrer any i mig hem acollit un degoteig de nova població. El nostre és un terme molt escampat i dispers i moltes persones hi venen a viure. No estem pas en una situació de massificació, però és cert que el 2020 i 2021 hem vist com es construïen habitatges que estaven per acabar, o es venien cases que estaven en venda. Potser hem crescut en 20 o 25 habitants en tres mesos. No és una gran xifra en termes absoluts, però sí que ho es per a nosaltres.

Ho atribueix a algun factor especial?

Gaudim de la tranquil·litat d’un poble petit i, a la vegada, estem a la vora de tot arreu: Manresa, l’Hospital General de Manresa, Sant Vicenç de Castellet, la Renfe i els Ferrocarrils Catalans… Si et cal desplaçar-te ho pots fer amb facilitat. Hi ha persones que han vingut a viure recent arribades dels Vallesos. També de l’àrea metropolitana.  

Recuperant el fil de la pandèmia, com els ha afectat tota la crisi econòmica i de salut?

Ens ha afectat com a tot arreu. La situació de dispersió del municipi ens ha afavorit en la qüestió de la salut, perquè tenim set nuclis poblacionals sense cap gran concentració d’habitants. I la tipologia de les vivendes és majoritàriament unifamiliar i estan bastant aïllades les unes de les altres. 

D’altra banda, fa uns anys vam desenvolupar una sèrie de projectes assistencials i, entre ells, dues residències de gent gran. Una és concertada i l’altra és privada. El cas és que en cert moment de la pandèmia hi va haver prop de 40 treballadors i 80 usuaris que van sortir positius del virus i això va fer que es disparessin les xifres del poble a les estadístiques. Però la dada no té en compte la realitat de la gent que ho va patir al municipi, que no van ser tanta. Evidentment vam tenir casos de contagis, però quant al percentatge de mortalitat respecte de contagis, tant a les residències com entre els veïns, va ser baix.

I a nivell econòmic, els ha afectat gaire?

L’activitat al municipi s’ha vist minvada. Algunes empreses sí que van poder seguir treballant, d’altres van haver d’aturar-se. Aquí tenim una economia que té una part agrícola, però sobretot hi ha la indústria en els polígons, que és la que ha impulsat el nostre creixement demogràfic. Al sector agrari, com que era un servei essencial, van poder treballar.

Com definiria la població de Castellgalí? Com són els ciutadans i ciutadanes?

Com us deia, el creixement demogràfic d’aquests anys ha fet canviar el panorama social, de manera que hi ha molta varietat. Però en general son gent treballadora, tranquil·la, exigent i que pensa més en el que ha de venir que en el que ens ha passat. Tenen expectatives clares i volen viure amb cordialitat amb els veïns. També participen molt en les entitats i associacions, perquè són gent molt oberta, cordial i hospitalària. Vull aprofitar per posar en valor la feina de les associacions i les entitats de tot tipus que, durant aquest any, ho han passat molt malament i que encara hem de veure com se n’acabaran de sortir. 

Quins espais emblemàtics destacaria del poble?

N’hi ha molts per a mi. D’entrada cal recordar a que Castellgalí hi ha la confluència del Cardener i el Llobregat i aquest és un punt geogràfic que apareix en tots els mapes, però que no s’acostuma a associar al municipi.

També tenim un nucli antic amb un encant especial i unes vistes a la muntanya de Montserrat, que la tenim molt a prop. També hi ha el castell, que ara no és accessible, i un entorn natural amb boscos, camins i senders, que hem posat en valor en aquesta darrera etapa i que tenen encara molt de potencial. Aquí és on tenim repartits els nuclis de població.

Per tots aquests motius, i des de fa alguns anys, estem promocionant el municipi des del punt de vista turístic. Però, és clar, hem hagut de parar-ho tot una mica amb el que hem viscut. L’eslògan del nostre Pla Director turístic és “Castellgalí, cruïlla de camins”, perquè aquí conflueixen moltes coses, no només els rius.

Quines altres coses conflueixen?

Tenim, per exemple, la cruïlla del Camí de Sant Jaume amb el de Sant Ignasi. Són actius que estem promocionant des del punt de vista turístic. El 2022 amb l’ajuntament de Manresa s’estan preparant tota una sèrie d’activitats pel que fa al camí ignasià. També estem promovent, juntament amb la Diputació, les vies blaves del Llobregat i el Cardener, que passaran per la vora dels rius. I encara tenim tot el que fa referència al vi i a la DO del Pla de Bages. Algun dels productors el tenim al poble i forma part de la nostra història.

I encara, si vas més enrere en el temps, tenim patrimoni de la època dels ibers i els romans. Tenim un sepulcre romà a la Torre de Breny, que es pot visitar des de fa tres o quatre anys. Hi ha prou material com per poder omplir un o dos dies de visites.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament ara mateix?

La situació és òptima. Tenim un endeutament baix i estem còmodes. No arribem al 25% dels recursos ordinaris. Així que si se’ns genera una necessitat i hem de tibar de crèdit, ho podem fer. El dia a dia pot ser complicat de vegades, però en tenim sort de les administracions superiors, com ara la Diputació, que ens ajuda a gestionar-nos els impostos i recursos, amb bestretes i capacitat econòmica, quan ens cal.

El dia a dia pot ser complicat de vegades, però en tenim sort de les administracions superiors, com ara la Diputació, que ens ajuda a gestionar-nos els impostos i recursos, amb bestretes i capacitat econòmica.

Quins reptes li queden per satisfer, en el que resta de legislatura?

El nostre programa electoral tenia un eslògan que deia “Castellgalí, amb més força que mai”. I, en aquest sentit, per aquest 2021 tenim activitat urbanística a fer, modernitzant els polígons industrials del Pla del Camí, La Fàbrica i Els Torrents. Vam aconseguir una subvenció de la Diputació que representa el 85% del projecte i nosaltres posarem la resta amb recursos propis.

El projecte consisteix en condicionar una rotonda d’accés als polígons, una zona d’aparcament per a camions i noves zones de descans per a les persones. També contempla la substitució de l’enllumenat públic antic per un de leds. I aquest és un projecte pràcticament acabat. D’altra banda, tenim una intervenció en una urbanització que patia molts dèficits des del punt de vista registral i d’obres, i això havia portat a una mica de degradació. Aviat estarà endreçat també.

Igualment estem acabant el gimnàs municipal i unes sales polivalents que han de servir a les activitats de les entitats del poble. És un projecte que vam haver d’aturar per culpa de la pandèmia i que enguany recuperarem. Tot això és per al 2021.

Per aquest 2021 tenim activitat urbanística a fer, modernitzant els polígons industrials del Pla del Camí, La Fàbrica i Els Torrents.

I més endavant?

Preveiem millorar serveis com ara el de la recollida d’escombraries i la neteja dels carrers. També els serveis socials, especialment els serveis mèdics, que volem consolidar. Ara tenim un consultori local, però aquest any ha quedat clar que calen uns serveis sanitaris més potents i que funcionin tots els dies de la setmana. A l’igual que el servei de Correus, que no depèn de nosaltres, però en el que anem insistint.

Igualment, quedarà per al final de legislatura una millora de la qualitat de l’aigua potable. Estem treballant en diferents alternatives i acabem de demanar una subvenció important a l’Agència Catalana de l’Aigua. Així doncs, un cop s’acabi el 2021 volem adaptar els serveis a les necessitats de la població actual i del creixement futur.

Quines iniciatives de promoció econòmica han considerat, a banda de tots aquests projectes?

Pensem que el millor que podem fer per recolzar la iniciativa privada és estar-hi al costat. Els ajuntaments no tenim varetes màgiques i no podem oferir segons quines coses a les empreses. Però entenem que les persones necessiten feina, així que el que sí que els oferim és formació i capacitació per facilitar la seva inserció al mercat laboral. I a les empreses també els facilitem les coses tant com podem. Les escoltem, els donem el recorregut de com resoldre els problemes, o els acompanyem veure a altres administracions, sobretot quan es tracta d’anar a proposar plans d’expansió o de recuperació econòmica, o projectes de digitalització.

També crec que les administracions no hem de fer-nos més pesades del compte amb les empreses. Més aviat hem d’estar-hi a la vora quan ens necessiten i ajudar-les a trobar la sortida a la necessitat que tinguin. Parlo molt sovint amb les empreses que tenim aquí als polígons i amb els petits empresaris. I anem resolent tot el que apareix.

A banda, l’any passat, durant la pandèmia, vam posar en marxa una línia d’ajuts per als comerços i l’hostaleria que va haver de tancar durant aquells mesos. També vam fer una excepció a la taxa de residus comercials de les botigues que tenim. 

Els ajuntaments no tenim varetes màgiques i no podem oferir segons quines coses a les empreses.

Quan es reuneix amb altres alcaldesses i alcaldes de la zona, quines són les seves preocupacions o reivindicacions?

En general tot té a veure amb el finançament. Tot i que les coses es van endreçant i que tenim la sort de tenir la Diputació de Barcelona, que ens dona molt de suport i subvencions, seguim tenint un tema important amb el finançament. 

I fa molts anys que hi ha debat en el món municipalista sobre això, perquè en funció dels recursos que tenim és com hauríem de fixar les competències. Evidentment els veïns no entenen de competències de l’un i de l’altre, i el que volen és que tu els resolguis els problemes. Fins ara, el que s’ha tendit a fer ha estat això: legislar, traslladar responsabilitat als ajuntaments i no acompanyar-ho del finançament necessari.

Vostè creu que als ajuntaments se’ls té prou en compte a l’hora de fer la planificació del futur del país?

De vegades dona la sensació que no. Tot i que les administracions ens tenen en compte, perquè no deixem de ser el govern. Som un govern, com sempre dic, de diferent nivell, però el nivell municipal forma part de l’estructura de govern de qualsevol país.

També diria que és una relació que ha anat canviant. De vegades se’ns té més confiança i de vegades menys. Però l’administració local, de tots els colors polítics, sempre ha fet els deures quan hi ha hagut reptes importants de país i de societat. Ens hem posat al capdavant, hem sabut fer les coses i endreçar-nos, i complementar serveis que no oferien altres administracions.

La darrera pregunta del dia és sobre la seva agenda. Què té previst de fer avui? 

Doncs després de parlar amb vostès tinc la reunió amb l’equip de govern. També he de despatxar amb el secretari interventor. I avui a la tarda ho tinc relativament lliure, per poder dedicar una mica d’estona a la família. Però a les cinc aniré a lliurar una medalla de centenari a un avi dels que viuen a la residència del poble.

Nascut a Castellgalí, Cristòfol Gimeno va estudiar el batxillerat i la Formació Professional a Manresa i va desenvolupar-se professionalment en el món de l’empresa privada. Fa vint i un anys, quan era directiu d’una companyia del sector de l’extracció i transformació de pedra, es va presentar a les eleccions municipals del poble i les va guanyar. Va demanar-se una excedència. Però des d’aleshores ha anat revalidant els mandats, a mesura que el poble creixia i recuperava el tremp i l’activitat. Havia aconseguit el seu objectiu inicial de fer que el poble no s’envellís i passés a formar part d’això que en diuen el rerepaís buit. Amb els anys ha estat president del Consell Comarcal del Bages i diputat al Parlament de Catalunya. Part fonamental de la vida associativa del poble, ha estat practicant del futbol i del teatre.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. “Cuentos para pensar d’en Jorge Bucay.
  • Una pel·lícula. “Yentl”, amb Barbara Streisand.
  • Una cançó. “Paraules d’amor”, de Joan Manuel Serrat
  • Un plat de cuina. M’agrada tot. Però cuino un bon bacallà amb samfaina.
  • Una beguda. Vi negre.
  • Un país. Catalunya, Espanya.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. El meu fill gran i la jove viuen a Suècia. Cada vegada que hi vaig em desconnecto molt. Tinc pendent el Japó amb la meva senyora.
  • Un esport. Futbol i tenis taula.
  • El que més valora d’una persona. La sinceritat, la confiança que transmet, la seguretat…

Castellgalí

La pàgina web municipal ens explica que Castellgalí es troba a la part sud del Bages, fent frontera amb els termes de Manresa, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicent de Castellet, Castellbell i el Vilar i Marganell. Es tracta d’un municipi dispers en el territori, que integra fins a set nuclis poblacionals, envoltats de terrenys boscosos i camps. 

Com destaca l’alcalde, és també terra de cruïlles importants. Una, la més antiga, és la hidrogràfica. En el terme municipal es donen la mà el Llobregat i el Cardener, els dos cursos fluvials més importants de la Catalunya interior, que duen aigua tot l’any i que fan especialment rica la terra. L’altra és una cruïlla històrica, cultural i espiritual: la ruta ignasiana coincideix amb el camí de Sant Jaume. Sens dubte són passos que val la pena recórrer amb qualsevol excusa. I a Castellgalí s’hi pot fer parada gaudint del sabor d’un bon vi amb DO Pla de Bages. I és que, des de temps medievals, es diu que el nom de la comarca, “Bages”, deriva de Bacus, el déu romà del vi.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.