“La política municipal és allò que fas, no allò que dius”

Han passat molts anys des que militava al PSUC. Pensa que s’ha perdut el caràcter reivindicatiu que tenia la política als primers anys de la democràcia?
En tot cas, penso que s’ha transformat, però no s’ha anul·lat, ni molt menys. I més la política municipal. Qualsevol alcalde i qualsevol ajuntament, en el fons però també en la forma, desenvolupen una acció de govern que està inspirada sempre en unes bases ideològiques.

Però amb el temps tot acaba diluint-se.
No, no n’estic d’acord. Penso que el govern de les ciutats té sempre un fonament ideològic, i jo reivindico aquest caràcter en la gestió de les ciutats. La planificació és imprescindible, perquè això és com una empresa: hi ha ingressos, hi ha despeses, i hi ha una missió: ho has de governar de manera eficient.

I serà amb el govern on es veurà aquesta ideologia.
És clar. A l’hora de definir les prioritats de govern, s’incorpora sens dubte la ideologia a l’hora de fer unes coses i no d’altres, i un model de ciutat que s’establirà des d’un punt de vista físic, territorial i social. L’important, però, és que en el teu dia a dia, has de fer que la ciutat funcioni.

Tenint unes bases clares.
Sí, perquè el govern municipal no és de gestió tecnocràtica. És una govern inspirat en unes bases ideològiques i uns valors que jo reivindico. I és una mena de fer política, si em permet, que es confronta amb la imatge que molts tenim de la política com espectacle. La política municipal té molt poc de teatre, li ho asseguro.

Tot és molt més personal, començant per la votació.
No comparteixo plenament aquesta expressió, però sí, és cert que hi ha un alt grau de component personal, i la prova és que hi ha hagut alcaldes ben carismàtics als quals la gent ha votat al marge de la seva tendència política, i que és el que permet que gent de dretes, per exemple, pugui votar a un alcalde d’esquerres. Però al darrera és evident que hi ha d’haver una base ideològica.

I una feina ben feta.
Això per descomptat. La majoria de vots en una elecció estan orientats en la confiança d’una acció de govern, i això fa que quan es canvia el candidat, la majoria continua confiant en aquell equip de govern. Així que, sí, d’acord, hi ha confiança en les persones, però el candidat no té a la butxaca els vots, sino que és la confiança en l’equip de govern. Perquè tots sabem que la política municipal és la que fas, no la que dius.

I després de tants anys, no té inquietuds per ocupar algun càrrec diguem més elevat?
No, no hi ha res més amunt al que pugui aspirar que ser alcalde de la teva ciutat. Mai m’ha interessat la política que no és municipal, perquè penso que no hi ha cap espai més apassionant en política que treballar pel teu municipi. I si ets Alcalde, doncs imagina’t. Jo penso que la feina a aquest nivell et permet tocar molt de peus a terra. La política que està més amunt ja teoritza massa.

Però vostè porta més de 25 anys. Què creu que té per a que la gent confiï tant en vostè?
Penso que el que cal fer sempre és treballar honestament i complir allò que es promet amb un bon equip. Aquesta és la credibilitat que pots acabar tenint amb el temps.

Una paraula que en política no sembla que lligui massa.
La credibilitat fa que la gent confiï en allò en què creus, i la tens quan hi ha l’oportunitat de fer un balanç, i la gent percep que la seva ciutat, amb les canvis que s’han acabat produint, hi ha sortit guanyant.

És el que deia abans: una gestió gairebé empresarial.
Sí, ho admeto. I això té a veure amb la visió diguem tècnica que té el ciutadà de la política local: es veu com una acció de govern de gestió-ciutat amb molt poca dimensió política. Aquí, l’important, és l’eficiència de la gestió, no ens enganyem. La teoria deixem-la per a les altes esferes, on la implicació de la gent també és molt menor.

Com porten vostès el tema de la immigració?
Qui viu aquí és pratenc i pratenca, al marge d’on hagi nascut. La major part dels ciutadans, com molts municipis de l’àrea metropolitana, porten 30 anys vivint aquí i els seus fills i filles escriuen el català amb poques faltes, participen de la vida de la ciutat i diuen amb orgull que tenen dos pobles. Estan orgullosos i integrats. La immigració que ve de fora de l’Espanya encara això no ho té assumit, però espero que sigui qüestió de temps. I és que no podem oblidar que El Prat, com tants d’altres municipis, és una barreja que funciona molt bé. I la qualitat de vida i la convivència que hi ha ve donada en bona part per la implicació que té la gent del dia a dia.

I què li preocupa al ciutadà avui?
Em penso que no ens podem queixar: El Prat és una ciutat que té un bon nivell de qualitat de vida. A nivell urbanístic, a nivell de serveis… El que és més preocupant ara mateix és la seguretat econòmica, és clar. La crisi ens afecta a tots. I això és el que en l’últim any s’ha fet més evident en l’Administració quan la gent ens ve a demanar ajuda.

I cóm ho fan?
Procurem que l’ajuda no estigui només concretada en temes puntuals, sinó que hi hagi un suport per a què es torni a l’estat anterior, de quan hi havia feina.

I què es fa des de l’ajuntament?
Fonamentalment dues coses: s’han incrementat sensiblement els recursos orientats a les polítiques de xoc; i estem potenciant les polítiques de formació per l’ocupació. L’Ajuntament té una estructura tècnica, el Centre de Promoció Econòmica, que treballa per les polítiques d’ocupació per formació. Després n’hi ha d’altres orientades a les empreses i emprenedors. Però fonamentalment, hem apostat per la formació.

Una formació que pot anar molt bé per a la base industrial que tenen.
Sí, és veritat. El Prat té una base industrial molt diversificada, i això inclou el port i l’aeroport, que generen en el seu entorn serveis de tota mena. Així que tenim més capacitat de resistir que molts, això és cert.

Home, ha d’ajudar tenir-ho tant a prop.
Són dos sectors que permeten fer front a la crisi amb més capacitat de supervivència. Estem parlant de generadors de milers de llocs de treball d’ocupació directa, indirecta i molt diversificada.

I a més, estan ben comunicats. I a tocar de Barcelona.
Sí, la situació del Prat és excel·lent. De fet, el nostre projecte econòmic és en gran part metropolità: formem part d’una estratègia de desenvolupament econòmic del territori, i la nostra vocació és la de la logística i transport del sector serveis que acompanya a tot això. L’objectiu és qualificar aquesta activitat i donar-li més valor afegit.

I què més tenim?
Després creixem en la logística, un sector que ha de tenir valor afegit. I per això estem apostant per incorporar en el futur ID+I perquè El Prat és l’única ciutat espanyola que té un port i un aeroport de nivell internacional, amb una situació geogràfica de connexió amb totes les xarxes viàries, ferroviàres, internual. Aquesta és la nostra base i és en aquesta en la qual intentem avançar el model formatiu de la ciutat.

I la gent que ve a viure aquí? Per què ho fa?
Malgrat la qualitat de vida que hi ha, la major part de la gent no ve aquí atreta per ella, sinó per les circumstàncies de la vida, bàsicament pel treball o pel lloc on hi troba habitatge, buscant la mobilitat i la proximitat.. Però quan arriben descobreixen que El Prat és un lloc molt maco per viure, i sovint canvia la imatge que tenien de la ciutat quan hi estan un temps.

Què tal les relacions amb altres municipis del Baix Llobregat?
Cada vegada n’hi ha més, és clar, perquè tot forma part d’un projecte estratègic i econòmic en el que tots hi estem posats. S’estan generant més xarxes de tota mena, i en el cas del Delta, per exemple, nosaltres ja funcionem com a plataforma per als municipis de la zona. I tot passa per la comunicació. Si n’hi ha, és el que determina que un territori sigui competitiu.

I els seus reptes futurs passen per això?
El més important és ara sortir de la crisi. Estic compromès en això i ara cal afrontar la caiguda dels ingressos i l’increment de la despesa social. Cal que funcioni el calendari de projectes que estan afectats, però el dia a dia del manteniment dels serveis ordinaris vinculats a les persones, provoca que no sempre les situacions siguin fàcil d’arreglar. Sí, és clar, es podria decretar no organitzar la Festa Major, o no fer cap paella, però al final passaria que amb aquesta política no es garantirien les activitats socio culturals que són les que permeten la convivència de la gent. I no ho volem deixar de banda.