Hi ha una part del càrrec que gairebé no s’explica, i és la solitud.
Perquè, tot i estar envoltat de persones, equips i opinions, arriba un moment en què la decisió és només teva. I és aquí on es concentra el pes real de governar.
Decidir és assumir conseqüències, és saber que no agradarà a tothom i, sovint, és tirar endavant sense tenir totes les certeses.
En el món local, aquesta solitud encara es fa més present, perquè tot és més proper, més directe i més personal. Les decisions tenen cara, i el retorn acostuma a ser immediat.
Per això convé posar en valor aquesta responsabilitat silenciosa: la de qui decideix pensant en el conjunt, encara que moltes vegades no sigui fàcil.
Governar no és només gestionar el dia a dia. És tenir el coratge de decidir.
