Reflexió

Una conversa de terrassa

0
325

Estic acabant els dies de vacances i ahir passejava amb un germà meu, que ha vingut de Mallorca. En passar per davant d’una terrassa vaig veure tres persones conegudes assegudes al voltant d’una taula, compartint una beguda.

Allà estava l’alcalde del poble, un municipi fronterer. L’acompanyaven una directora general, que anys enrere havia estat alcaldessa d’un poble del Moianès, i una altra persona molt vinculada al món local.

Ens vam saludar i ens hi vam quedar una estona.

La conversa va acabar parlant d’ajuntaments. Amb aquella naturalitat que tenen aquestes trobades quan ningú les ha convocat i no hi ha cap ordre del dia.

L’alcalde explicava algunes coses del municipi. L’exalcaldessa recordava situacions que havia viscut durant els seus anys al capdavant de l’ajuntament. Una pregunta en portava una altra. Jo escoltava i, de tant en tant, hi afegia alguna experiència de les moltes que he anat recollint durant aquests anys a alcaldes.eu.

Sempre m’ha interessat el coneixement pràctic que tenen els alcaldes. El que s’aprèn després d’haver hagut de resoldre un problema amb pocs recursos, de trucar a una altra administració fins a trobar la persona adequada o de descobrir que una idea aplicada en un altre poble també pot servir, convenientment adaptada, al teu.

En una conversa així apareixen exemples de seguida. Un servei que a l’estiu ha de respondre a molta més gent. Un edifici al qual cal trobar un nou ús. Una gestió administrativa que fa mesos que espera una resposta. Algú explica com s’ho va fer. L’altre pregunta. La conversa avança.

A alcaldes.eu ho veiem sovint als esmorzars i diàlegs que organitzem. Quan els alcaldes parlen amb confiança, comparteixen també allò que han après. I resulta especialment interessant quan expliquen què farien diferent després d’haver passat per una determinada situació.

Ahir tot això passava en una terrassa, amb una beguda damunt la taula i sense cap pretensió d’arribar a conclusions.

Al cap d’una estona el meu germà i jo ens vam acomiadar. L’alcalde encara va voler dir-me una última cosa.

-Aneu a veure l’església. Ara està oberta sempre.

Ho va dir amb aquell punt d’orgull que els surt als alcaldes quan tenen l’oportunitat d’ensenyar alguna cosa del seu poble.

Gràcies alcaldes i alcaldesses!

Xavier Roca
Director d’alcaldes.eu

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.