Raquel Sala

Alcaldessa de Montclar

Camí Ral

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Quan vam entrar, vam cridar el jovent i els vam demanar que participessin més”

Carreteres, camins i xarxa d’aigües, les infraestructures que més esperen a Montclar
0
1362

Seguint amb el nostre itinerari pel Berguedà, visitem avui el poble de Montclar on ens hi espera la Raquel Sala, alcaldessa que es troba en el seu primer mandat.

Vostè regentava un negoci de turisme rural al municipi i un dia, amb 25 anys, decideix presentar-se a l’alcaldia. Perquè?

La qüestió és que no tenia motivacions polítiques prèvies ni sabia res de com funcionava un ajuntament. Però volien fer un projecte (arquitectònic) amb una plaça del poble i no m’agradava gens. Em semblava una bogeria. M’hi vaig oposar i se’m va acudir que havia d’entrar a l’ajuntament per impedir que en fessin una de grossa a davant de casa. Aquesta va ser la meva motivació.

Volien fer un projecte amb una plaça del poble i no m’agradava gens. M’hi vaig oposar i se’m va acudir que havia d’entrar a l’ajuntament per impedir-ho.

Va escollir Esquerra Republicana per alguna raó?

Ja tenia simpaties per Esquerra Republicana. Estaven presents al municipi, però eren l’oposició. M’hi faig afegir de seguida.

Ja portem mitja legislatura del seu primer mandat i han passat moltes coses. Què n’ha après?

Moltíssim. Quan estàs a l’ajuntament veus el poble d’una manera diferent. Ara conec les coses bones i les dolentes, i tots els veïns i veïnes. N’aprens moltíssim.

Al principi anava molt perduda i no sabia res, i tot era molt complicat. Però el personal me n’ha ensenyat molt i m’han posat les coses fàcils.

Quan estàs a l’ajuntament veus el poble d’una manera diferent. Ara coneixo les coses bones i les dolentes.

Li hem demanat que ens portés tres fotografies de diferents moments de la seva vida. Ens les pot explicar?

Clar. La primera és una foto de quan jo era petita. Jo sempre m’asseia al balcó de casa i cridava la gent que passava pel carrer. En aquesta imatge, concretament, es veu la plaça, que és un dels motius, com li deia, pel que em vaig presentar a l’alcaldia. Sempre m’ha agradat molt.

La segona és una foto de família. La meva germana i els meus pares sempre m’han fet costat tots aquests anys. I la tercera és d’una festa major. Som el jovent del poble. Com a alcaldessa volia que hi hagués molta més cohesió entre els veïns de la que hi havia hagut abans de ser alcaldessa. Així que l’ajuntament va organitzar la festa major amb el jovent. La foto reflecteix les ganes de tots de tirar Montclar cap endavant.

Com s’havia organitzat la festa major?

Només se’n feia càrrec l’ajuntament i els quatre regidors que hi havia. Ho triaven tot ells, sense parlar-ne amb els veïns i sense donar-los l’oportunitat de fer res. Quan vam entrar vam cridar el jovent i els vam demanar que participessin. Va sortir una festa major molt lluïda, que ara té renom al Berguedà.

Com ha afectat la pandèmia a Montclar i en quin moment es troben?

Una part de la nostra economia es basa en el turisme. Tenim unes 10 cases rurals que, òbviament, van haver de tancar durant la pandèmia. Per sort, totes les cases rurals són de pagesos que han pogut fer altres activitats i subsistir. Ara les coses s’estan reactivant.

Tenen bones expectatives en quant a l’estiu?

Així és. Pensem que anirà bé. L’estiu passat ja va anar més bé del que crèiem, perquè la gent va quedar-se a fer turisme al país i vam rebre molts visitants. Moltes de les cases rurals estaven plenes. Suposem que enguany serà igual.

Des de l’ajuntament s’han pres mesures concretes per pal·liar els efectes de la pandèmia?

També. L’any passat vam posar en marxa una campanya a través de les xarxes socials per promocionar els restaurants i les cases rurals, i també vam fer molt d’acompanyament de la gent gran, que necessitava papers, o assistència social.

Com diria que són els montclarencs i les montclarenques en general?

Ens sentim molt de Montclar. Som un poble petit, però tenim una forta identitat basada en el municipi. A més crec que som gent propera, humil i treballadora… Gent de la terra.

Com ens definiria el seu municipi? Quines coses té de bones i de dolentes?

Nosaltres som un poble molt dedicat a l’agricultura i a la ramaderia. No tenim una gran història, però tenim un nucli que havia sigut molt important antigament, perquè era lloc de pas del Camí Ral. A banda, tenim les explanades de camps agrícoles, que conreen blat i altres cereals i que són un dels terrenys més bonics del baix Berguedà.

No tenim una gran història, però tenim un nucli que havia sigut molt important antigament, perquè era lloc de pas del Camí Ral.

I alguna cosa dolenta? O algun problema que hi hagi al municipi?

Bàsicament el fet que no tenim botigues ni comerços. Per comprar cal agafar el cotxe. A banda, tampoc tenim gaire cobertura telefònica. Son els problemes amb què ens trobem als pobles rurals.

Quins indrets diria que són els més importants del poble?

Com li deia, el nucli és el més important. També tenim el firal, que és un pla d’alzines on hi fem una fira el dia de Reis… És una fira centenària i té molta nomenada. A més és un punt de trobada de molts berguedans en aquelles dates.

Passem a parlar de l’ajuntament. Quina és la situació econòmica en aquests moments?

És bona. No tenim deutes i ens queda una mica de romanent que ens pot servir per fer inversions, obres o per ajudar els veïns…

Quins projectes tenen previstos de fer, en el que resta de legislatura?

Aquí ens dediquem molt a la xarxa d’aigües. Era un sistema molt vell i l’estem remodelant. El mateix ens passa amb les carreteres i camins. De fet, el que més volen els veïns és disposar d’aigua i de carreteres. Així que des de l’ajuntament ho estem posant tot el més accessible possible.

En alguns pobles de les rodalies ens diuen que hi ha manca d’habitatges per a les persones joves, que han de marxar a les capitals properes. És el seu cas, també?

Doncs sí. També tenim problemes. No hi ha habitatges disponibles, ni per al lloguer ni per a la venda. Hi ha moltes cases de pagès, però cal arreglar-les. I, a més, hi ha molts propietaris que no desitgen ni vendre ni llogar. El jovent d’aquí, lògicament, ha de marxar a menys que rebin una casa en herència i s’hi puguin arreglar un cobert o un piset allà mateix. Per això estem fent un pla urbanístic que ens permetrà fer cinc o sis casetes més i això ens donarà noves oportunitats.

Hi ha moltes cases de pagès, però cal arreglar-les. I, a més, hi ha molts propietaris que no desitgen ni vendre ni llogar.

Ens sabria dir quin ha estat el millor moment que ha viscut com a alcaldessa?

Ostres! N’hi ha hagut molts… Potser cada vegada que em trobo amb un veí content perquè l’hem pogut ajudar o resoldre-li problemes. També quan hi ha alguna celebració o festa. Recordo, per exemple, que durant el centenari de la Mare de Déu de Queralt, la imatge de la Mare de Déu va venir al poble i va sortir gent de gairebé totes les cases. Va ser un dia veritablement bonic.

I el pitjor moment?

Doncs quan no pots ajudar a les persones, o quan a algú li has de dir que no a algun projecte d’obres. Sap greu.

L’ajut de les entitats municipals es gaire important per a vostès?

Doncs sí. Sobretot les que ens arriben de la Diputació, que ens finança molts dels projectes. També la Generalitat. Gràcies a això podem fer diverses obres. 

Estem fent un pla urbanístic que ens permetrà fer cinc o sis casetes més i això ens donarà noves oportunitats.

Vostè, personalment, ha estat nomenada presidenta d’Esquerra Republicana al Berguedà. Com ha anat aquest pas?

Soc una militant de les més noves al partit. Però com que era l’única alcaldessa a la comarca em van proposar presidir Esquerra. Compagino la feina d’alcaldessa amb la presidència i la meva feina professional.

Quan parla amb els altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines són les principals reivindicacions?

Primerament, la de poder decidir les coses del territori. Nosaltres les veiem molt clares i creiem que, des d’aquí, les podem gestionar millor que si ho fan des de més amunt. Generalment es tracta de temes urbanístics, que ens preocupen molt. Crec que, en aquests temes, els ajuntaments hauríem de tenir més poder, perquè sabem el que tenim i el que podem fer.

Nosaltres veiem molt clares les coses que passen aquí i creiem que, des d’aquí, les podem gestionar millor que si ho fan des de més amunt.

Quina és l’agenda del dia d’avui per a vostè?

Doncs avui hem tingut una formació de violències de gènere i de feminisme per a un projecte que s’impulsa des del Consell Comarcal. Ens ajudarà a fer festes de més qualitat. A banda, com que també m’encarrego de la jardineria, he regat aquí al nucli antic.

La Raquel Sala és alcaldessa de Montclar des de 2015. Llicenciada en Ciències Econòmiques, una de les primeres coses que va fer en acabar els estudis va ser posar en marxa un negoci de turisme rural en el mateix poble. Als seus 25 anys va decidir presentar-se a l’alcaldia per evitar que li canviessin la fesomia de la plaça en què sempre ha viscut. És l’única alcaldessa, per ara, d’Esquerra Republicana al Berguedà, motiu pel qual li van proposar la presidència del partit a nivell comarcal.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre: Ara estic llegint el de l’Oriol Junqueras: “Parlant amb tu d’amor i llibertat”. No és romàntic però parla d’amor.
  • Una pel·lícula: Les comèdies romàntiques. No en tinc cap en especial.
  • Una cançó: Les de Txarango, Oques Grasses, Doctor Prats… M’agraden totes.
  • Un plat de cuina. Les postres, i si hi ha xocolata millor.
  • Una beguda. El vi blanc.
  • Un país. Catalunya.
  • Un viatge que hagi fet. M’agrada molt anar a Alsàcia, a Suïssa… Ja hi he estat un parell de cops, i no em faria res tornar-hi.
  • Un esport. M’agrada caminar. Sempre que puc ho faig per aquí als voltants, perquè tenim un entorn preciós.
  • Què és el que valora més d’una persona? L’honestedat, la sinceritat.

Montclar

Sempre és bo repetir les paraules dels grans autors. A la pàgina web del municipi s’hi referencien unes lletres escrites el 1994 pel gran Josep Maria Espinàs. Deien:

"No trobo ningú, camí amunt, i al cap d’una estona apareix Montclar. M’aturo perquè la visió és esplèndida. Montclar es presenta com un petit nucli de cases agrupades en un turó, o potser en l’extrem o la proa d’una serra, que fa com un castell natural i enlairat, voltat de fossats profunds.”

Montclar de Berguedà, o simplement Montclar, és un municipi de 140 persones comptades, proper a Berga, que acumula una història des del segle XI, d’un turó estant. Com ens diu l’alcaldessa, va ser punt de creuament del Camí Ral. Actualment és punt de vida tranquil·la i contemplativa, pausada i vistosa de l’entorn natural de la comarca. Espai, actualment, de moltes segones residències i cases de turisme rural que enriqueixen una economia tradicionalment agrària.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.