A mesura que Europa s’escalfa el doble de la mitjana mundial, la calor s’ha convertit en un problema urgent de salut pública a Europa. Amb les morts relacionades amb la calor que ja s’han disparat un 30% en les dues últimes dècades, és urgent que les ciutats restableixin la salut i protegeixin les persones.
La calor extrema és el risc climàtic més greu i urgent per a la salut humana actualment. L’exposició prolongada a la calor extrema pot afectar la capacitat del cos per regular la seva temperatura, provocant afeccions com l’estrès tèrmic, l’esgotament per calor, el cop de calor i agreujant problemes mèdics existents, que de vegades provoquen la mort prematura.
Les persones amb més risc durant una onada de calor són les persones grans, els nens, les dones embarassades i les persones amb malalties cardiovasculars, respiratòries o renals, diabetis o problemes de salut mental. Com a resultat, l’estrès tèrmic, tot i que colpeja silenciosament, és la principal causa de morts relacionades amb el clima a Europa, i es va cobrar més de 60.000 vides el 2022.
Europa és el continent que s’escalfa més ràpidament, escalfant-se el doble de ràpid que la mitjana mundial. Segons Copèrnic, 23 de les 30 onades de calor més greus a Europa en els darrers 75 anys s’han produït des del 2000, i cinc en els darrers tres anys. A mesura que les onades de calor s’han tornat més freqüents i intenses, les morts relacionades amb la calor han augmentat un 30% a Europa durant les dues últimes dècades. Si les temperatures continuen augmentant al ritme actual, es preveu que en un escenari d’escalfament de 3 graus, les morts relacionades amb la calor es podrien triplicar el 2050.
És evident que l’augment de les temperatures està alimentant una creixent crisi de salut pública al continent. El juliol de 2023, l’Organització Mundial de la Salut, per primera vegada a la història, va declarar la crisi climàtica i els fenòmens meteorològics extrems una emergència de salut pública per a Europa.
Per reduir els perills de la calor extrema per a tothom, s’ha convertit en crucial que les ciutats es #Refresquin, creant llocs saludables i segurs perquè tothom pugui viure i prosperar.
Sistemes d’alerta primerenca
Les maneres crítiques perquè els governs protegeixin la salut en èpoques d’onades de calor són els sistemes d’alerta primerenca de calor i mantenir bases de dades actualitzades sobre poblacions vulnerables per a respostes d’emergència específiques. Mantenir una consciència generalitzada sobre com mantenir-se segur durant les onades de calor també és crucial, així com les lleis que protegeixen els treballadors a l’aire lliure.
A Europa, menys de la meitat dels 38 països de l’EEA tenen sistemes d’alerta de calor a nivell nacional. Aproximadament la mateixa proporció tenen plans d’acció per a la calor i la salut.
Plans d’Acció contra la Calor
Les ciutats estan superant aquesta bretxa desenvolupant estratègies pròpies a nivell local. Podem anomenar algunes de les estratègies més avançades com el pla “París sota els 50 graus” o la decisió d’Atenes de nomenar el primer Director de Calor a Europa el 2021, dedicat a preparar Atenes per a les onades de calor i a controlar l’impacte de la calor en la població de la ciutat.
Però la calor no només afecta les grans capitals del sud d’Europa. S’està convertint cada cop més en un problema a tota Europa, i les ciutats petites i mitjanes també pateixen cada cop més els riscos de la calor extrema.
La ciutat de Worms va ser la primera ciutat mitjana d’Alemanya a desenvolupar un Pla d’Acció contra la Calor. A prop del riu Rin, Worms es troba entre les regions més caloroses d’Alemanya. Les onades de calor freqüents, que de vegades arriben als 39 °C, amenacen els 86.000 habitants de Worms. Reconèixer els riscos de l’augment de les temperatures va portar la ciutat a desenvolupar un sòlid Pla d’Acció contra la Calor (Hitzaktionsplan).
Aquest pla, en línia amb el pla general d’adaptació climàtica de Worms, prioritza mesures impulsades per la comunitat: des d’un sistema d’alerta per a la gent gran que viu sola (el “Hitzetelefon”) fins a tallers sobre el terreny que garanteixen que els grups vulnerables donin forma a cada solució i que les pròpies organitzacions socials estiguin a l’altura del repte de les onades de calor.
Refrescant zones amb poblacions vulnerables
A més a més, tal com s’esbossa a l’informe de l’Agència Europea del Medi Ambient sobre la refrigeració sostenible dels edificis, gairebé la meitat dels hospitals i escoles urbans es troben en zones greument afectades per l’efecte Illa de Calor Urbana, és a dir, en zones urbanes denses on les temperatures són considerablement més altes (de vegades de 10 a 15 graus) que a les zones rurals circumdants. Això posa els grups vulnerables, com ara els nens i les persones amb problemes de salut, en un risc més gran a causa de les altes temperatures.
Moltes ciutats han començat a centrar la seva atenció en les escoles i els parcs infantils per protegir els nens dels cops de calor extrema, amb el concepte de “patis escolars oasi” com els que s’estan desenvolupant a París. A París, s’han creat 165 “patis escolars oasis” des del 2017.
A Poznán, Polònia, la ciutat va començar a crear una xarxa de parcs infantils naturals i patis escolars verds el 2018 per integrar més vegetació a tota la ciutat, especialment en zones amb escasses zones verdes com els districtes històrics.
Els parcs infantils i els patis escolars de vegades poden ser els únics espais verds públics dels barris, però sovint es caracteritzen pel formigó. L’ajuntament ha decidit convertir aquests espais en “oasis verds” lliures de formigó, reduint considerablement les temperatures. Així, aquests espais no només protegeixen els nens vulnerables de la calor, sinó que també ofereixen l’oportunitat de refrescar-se per a tot el barri.
Conscienciació generalitzada
Una crisi de salut pública també requereix una conscienciació generalitzada entre la comunitat. Les campanyes per advertir els residents de les properes onades de calor i els riscos associats poden salvar moltes vides.
Com a part de la seva iniciativa per respondre a les onades de calor, Cool Athens, la ciutat d’Atenes, ha establert un programa integral de comunicació, conscienciació i suport. Això inclou la classificació de les onades de calor en funció del seu perill, l’enviament d’alertes per missatges de text als residents, la creació d’una línia d’ajuda, el desenvolupament d’una aplicació específica perquè la gent pugui navegar per rutes fresques a la ciutat, l’ampliació de l’horari dels Cool Centres i la prestació de suport directe a les llars de persones vulnerables.
El programa també emet recomanacions perquè els residents es mantinguin segurs, a si mateixos, a la seva família i als seus veïns durant una onada de calor. Aquests inclouen consells per mantenir la llar fresca, així com recordatoris senzills per hidratar-se, portar barret i ajudar els veïns i amics vulnerables.
Tot i que la transformació física de les ciutats és crucial per abordar les onades de calor, les respostes socials i impulsades per la comunitat són igual d’importants per salvaguardar la salut pública. La sensibilització sobre els riscos per a la salut relacionats amb la calor enforteix crucialment les xarxes de suport comunitari existents, amb els veïns que es controlen mútuament i els grups d’ajuda mútua que s’activen per ajudar els necessitats.
