Constantí Aranda arriba a l’entrevista just a temps. Ve d’una reunió del Consell Comarcal del Pallars Jussà, del qual és president. Patia per no arribar puntual. Però de seguida es posa en posició d’entrevistat i ens agafem confiança. Es mostra com un home afable i proper, que té la feina partida entre l’alcaldia i la comarca.
“Depenem dels ajuts de la Diputació, la Generalitat i els Fons Europeus, i ells et fan tenir molta cura en com te’ls gastes. Et fiscalitzen i et controlen”
“El que m’entusiasma de la política municipal és la proximitat”
“Presidir el Consell Comarcal és una feina molt maca, que permet treballar en una dimensió més gran, fent polítiques per als ajuntaments que hi pertanyen”
“Aquí gaudeixes la possibilitat d’anar a un altre ritme, de caminar, de pensar les coses a poc a poc. Si tens un ofici pots muntar-te la feina aquí”
“La nostra sempre ha estat una comarca de pas. Mai hem sigut una comarca de destí i ara estem fent grans esforços perquè a convertir-nos-hi a poc a poc”
“Tenim una població petita i un territori molt gran: 1.050 habitants per 130 km quadrats. Això significa una gran despesa de manteniment i de serveis”
“Més enllà de les sentències, la gent que s’ha enriquit il·lícitament ha de tornar els diners. Presó fins que no tornin els diners, i s’ha acabat”
Senyor Aranda, quina és la seva manera de fer en política?
Primer de tot, tinc un gran respecte per la gent. Si estem aquí és perquè ens han votat. I també ens devem als que no ens han votat. Ets l’alcalde de tots i has d’escoltar a tothom. La primera obligació que tens és d’actuar, acompanyar i solucionar els problemes de tots els ciutadans del municipi. D’altra banda també són valors meus l’honestedat i la proximitat. El que m’entusiasma de la política municipal és la proximitat…
Presideix el Consell Comarcal del Pallars Jussà. Si el fessin escollir entre un dels dos càrrecs, amb quin es quedaria?
Sempre he dit que amb el d’alcalde. Presidir el Consell Comarcal és una feina molt maca, que permet treballar en una dimensió més gran, fent polítiques per als ajuntaments que hi pertanyen. També hi tinc molt bon equip, allà. Treballem des de les infraestructures fins a les telecomunicacions, que són molt necessàries en aquesta comarca i que costen molt. A més, en una comarca tan petita, la gent et coneix molt i et venen a trobar al carrer, fent el cafè, i t’exposen el que necessiten, siguin temes socials, infraestructures, desenvolupament… Però per a mi l’essència de l’ajuntament és molt potent. I la prefereixo.
Vostè creu que calen estudis superiors, o Ciències Polítiques, per a fer d’alcalde?
No diria que calgui una carrera de Ciències Polítiques. Però sí que cada vegada s’ha d’estar més preparat. La mateixa societat exigeix més coneixements, estar més al dia i estar preparat per assumir els canvis. Per exemple, amb tot el que està sortint ara de la LRSAL, cal que n’estiguis al corrent. No només t’han de sonar les paraules, sinó que n’has de conèixer el contingut. Aquí sí que et cal base, o si no vas venut. Tot i que tinguis un bon secretari, hi ha moments en què si tens un certs coneixements, pots prendre decisions millors.
Què li diria a una persona de fora del poble per a venir-hi a viure, o a fer turisme?
Li parlaria molt i moltíssim de la qualitat de vida que hi ha en aquests municipis petits com el nostre. Aquí gaudeixes la possibilitat d’anar a un altre ritme, de caminar, de pensar les coses a poc a poc. Si tens un ofici pots muntar-te la feina aquí. Pots treballar en el sector primari i també en el turisme. En aquests moments està tirant de valent. I queda molt de recorregut encara.
Parlant del tema, quines són les activitats econòmiques del poble?
La principal és la pagesia i la ramaderia. Hi ha moltes granges de porcí, algunes de pollastre i alguna d’oví i de boví. Comença a haver-hi alguna producció de productes gourmet, que es venen a botigues especialitzades i a llocs com El Corte Inglés de Barcelona. Són formatges de cabra, ecològics o Xolís del Pallars. Fa molts anys es produïa molt de vi. Ara torna a sortir gent jove que en fa, en noves bodegues, i això està molt bé. Alguns guanyen premis i tenim vi de qualitat. Nosaltres els incentivem com podem: no amb ajuts econòmics, perquè no és possible, però sí amb el suport burocràtic. Donem totes les facilitats legals possibles per que els emprenedors tirin endavant.
I el turisme, que ens deia abans…
La nostra sempre ha estat una comarca de pas. Mai hem sigut una comarca de destí i ara estem fent grans esforços perquè a convertir-nos-hi a poc a poc. Abans vèiem la gent passar cap al Pallars Sobirà i les pistes d’esquí o les zones de ràfting. Però nosaltres tenim grans potencials. L’ONU ha declarat l’any 2017 com l’any del turisme sostenible. Aquí hi tenim senders, camins verds que estem preparant, el Tren dels Llacs, que és un producte turístic brutal. Ara ens manquen llits hotelers i restaurants. Cada dia arriben més turistes i ens cal poder-los donar serveis. Aquesta és la nostra gran oportunitat.
Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Tenim una població petita i un territori molt gran: 1.050 habitants per 130 km quadrats. Això significa una gran despesa de manteniment i de serveis. La població està dispersa en 14 poblets que conformen el nostre municipi i això complica les coses. A sobre, la situació econòmica mai ha estat boiant. Amb tot, aquí mai hem tingut grans deutes. Ara estem entre el 10% i el 15% d’endeutament, dins uns paràmetres molt bons. Sempre depenem dels ajuts de la Diputació, la Generalitat i els Fons Europeus, i ells et fan tenir molta cura en com te’ls gastes. Et fiscalitzen molt i et controlen. Així que no podem plantejar-nos tonteries, o perdríem els ajuts.
Quins reptes té la seva alcaldia actualment?
En aquesta legislatura, l’assumpte més potent que tenim és la remodelació del Museu, que implica uns 400 mil euros, aproximadament. I després la connexió del que és l’antiga ciutat romana amb una vila romana que tenim fora del poble. Això significarà una inversió de 120 mil euros més. Com a inversions una mica menors, caldrà invertir en carreteres i camins municipals i en infraestructures d’aigües. Nosaltres en diem camins, però són per anar a nuclis habitats o a les masies. Aquests, els assumim directament a l’ajuntament i hi fiquem uns 30 mil euros a l’any
Als alcaldes sempre es preguntem què opinen de la limitació en la durada i en el nombre dels mandats. Què en pensa vostè?
Jo sóc un defensor del dos mandats, a la francesa. Però amb matisos: en poblacions molt petites tenim problemes com ara que costa molt trobar gent que vulgui formar part de les llistes electorals i encara costa més trobar gent que vulgui ser alcalde. Si tu limites els mandats en poblacions petites, arribarà un moment que serà molt difícil trobar gent. Al poble del costat hi havia una alcaldessa que va haver de deixar-ho per la salut i no hi havia ningú de la seva llista que volgués ser alcalde. Caldria fer una nova llei. Quant a la durada, penso que dos mandats de cinc anys seria un període normal.
No fa gaire, el Tribunal Superior va inhabilitar a Artur Mas, Irene Rigau i a Joana Ortega. Quina opinió té d’aquest fet?
També sóc un gran defensor dels drets. Cal respectar la llei, però cal respectar el que la gent diu. La gent demana poder votar i manifestar-se clarament. S’equivoquen en judicialitzar la política, perquè les demandes són les de la societat, les de la gent. Aquests responsables polítics condemnats només han escoltat la gent i han mirat de portar a terme el que els demanava la gent, perquè així és com funciona la democràcia. El govern espanyol no ha sabut entendre què passava aquí. En aquests moments hi ha nous partits i alternança política, i això està molt bé. Judicialitzar la política és erroni.
I sobre la regeneració democràtica, què ens en diu?
Venim d’èpoques on hi havia gent acostumada a manar. I acomodada també. Finalment hi havia gent que feia i desfeia, com si allò fos casa seva, i aquí no passa res, com si fos normal. Penso que hi ha d’haver una regeneració. La gent que està implicada en processos obscurs, per exemple, han d’acceptar que s’han equivocat i tornar els diners. Jo, més que les sentències de presó, el que penso és que la gent que s’ha enriquit il·lícitament ha de tornar els diners. Presó fins que no tornin els diners, i s’ha acabat. I, a banda, s’ha de deixar pas a les generacions noves.
Abans ens comentava que és difícil.
En aquesta legislatura vaig integrar a les llistes tres noies del poble, amb carrera: una geòloga, una llicenciada en dret i una periodista. I un noi, ramader. Va ser difícil, ja li ho he dit, perquè costa trobar gent jove que no vulgui marxar de la comarca i, a sobre, fer de polítics.
Si hi pogués parlar, que li diria al president Puigdemont?
El dissabte passat vaig estar en un sopar on ell va participar també. Li donaria molts ànims. Li diria que aguantés les seves idees fermament. Que hi ha molta gent que el recolza. A la gent ens agrada tenir una persona de referència, però que sigui seriosa, que no canviï cada dia de pensament. Li diria que no defallís, i que seguís pel camí que ha començat. És del meu partit, i crec que té carisma. Calen més persones amb la seva empenta, ganes i idees clares.
Darrera pregunta. Si tingués els seus conciutadans al davant, quin missatge els transmetria?
Jo sempre he intentat transmetre un missatge de confiança. Tot i que estem en uns moments complicats, durs, cal que tots seguim tenint les ganes de treballar. Hem de prosperar i guanyar en tot: en qualitat de vida, en coneixements, en benestar,… Les coses no són fàcils. Però no per això ens hem d’arrupir i d’afluixar.
