Josep Félix Ballesteros i Casanova

Alcalde de Tarragona

Moure i dinamitzar

“Ser alcalde és estar pujat tot el dia al Dragon Khan”

L’alcalde de Tarragona assegura que l'AVE ha d’arribar a la ciutat, però sobretot, connectar amb la resta del territori. I això implica dinamitzar i aprofitar tot el que representa el tren per tal que es fomentin els viatges de negocis, els familiars, i el turisme.
0
93

Cap de comarca del Tarragonès, una de les capitals de Catalunya i una de les ciutats amb un major patrimoni històric del país, Tarragona compta actualment amb una població que sobrepassa els 142.000 habitants i que està distribuïda en poc més de 60 km2. Amb un bon clima, bona cuina, i bones comunicacions, Tarragona vol donar-se a conèixer encara més. I raó no els falta. Que l’emperador August l’hagués triat com a residència d’estiu no és cap casualitat.

“Tenim un territori que econòmicament està bastant compensat, amb un índex d’atur molt inferior a la mitjana. Podríem dir que estem en millors condicions per resistir la crisi que la resta, però no deixem de patir-la, és clar”

“L’AVE ha d’arribar a la ciutat, però sobretot, connectar amb la resta del territori. Això implica moure, moure i dinamitzar, i aprofitar tot el que representa el tren per tal que es fomentin els viatges de negocis, els familiars, i el turisme”

“Tenim una considerable riquesa patrimonial, mediambiental i històrica, però al ser tan conformistes no l’hem venut prou. Ens cal fer un salt qualitatiu important en la promoció de la ciutat, com han fet Salamanca, Cuenca o Córdoba”

Com tots els Ajuntaments, deuen estar contents amb els diners que el Govern Central va decidir destinar als Ajuntaments.
Home, dins del poc optimista que pot arribar a ser l’any, aquesta és una mesura certament espectacular, de la que admeto que jo en vaig ser crític al principi, perquè em semblava que era repartir confeti. Però després, quan vaig veure que era l’única manera que els diners s’injectessin directament des de l’Administració Pública a les empreses mitjanes i petites, vaig adonar-me que era una bona mesura.

I les actuacions beneficiaran a tothom.
És clar. Les empreses seran les que faran les intervencions de prop de 24 milions d’euros, que ens serviran per fer unes 40-50 accions importants. Per a què us feu una idea, nosaltres tenim ara previst fer accions per valors d’uns 60 milions i això significa que incrementa un 50% del pressupost d’inversions. A més, com que va per via d’urgència, no ens hem d’esperar. Sí que és veritat que tot plegat és una mica forçat, perquè els diners haurien d’haver vingut d’acord amb les comunitats autònomes i tal, però ens permeten tenir una injecció de diners molt necessària. I això és l’important.

Com a tot arreu, deuen patir la crisi.
Sí, tenim atur com a tot arreu, però el patim menys perquè Tarragona o el Camp de Tarragona probablement és un dels pocs territoris on hi tenim un multicultiu econòmic més variat i compensat. Hi ha un turisme potent amb el vaixell insignia que representa de Port Aventura, però també la marca Costa Daurada; sense oblidar el tema de la Química i la Petroquímica, i totes les indústries que se’n deriven. I a més, tenim un altre sector, que per a nosaltres és una gran oportunitat: el de la logística de l’activitat portuària, que suposa entre un 10-12% del PIB.

Una cosa deu compensar l’altra.
No és tan senzill, però sí, ve a ser això. Quan hi ha conflicte en algun dels sectors, els altres anivellen. Ara per exemple, és un moment en què la petroquímica està sota mínims perquè no hi ha demanda de materials. En canvi, el turisme, tot i que no està creixent, està patint poc la crisi. El comerç se’n ressent, però no excessivament, sobretot el de productes bàsics. I ara tenim inversions de grups de Dubai, de manera que d’aquí a dos anys tenim anunciada una inversió de 700 milions d’euros de Repsol. Les perspectives, doncs, no són dolentes.

A més, tenen altres sectors col·laterals, com la Universitat de Tarragona.
Sí, tenim 13.000 alumnes a la Universitat Rovira i Virgili amb tot el que això genera d’activitat econòmica, de recerca, de parcs tecnològics i científics. I després hi ha tot el sector primari d’alt valor afegit que és el Priorat, l’avellana, l’oli… Tot plegat fa que tinguem un territori d’un mix econòmic bastant compensat, amb un índex d’atur molt inferior a la mitjana catalana i espanyola. Podríem dir que estem en millors condicions per resistir la crisi que la resta, però no deixem de patir-la, és clar.

El pas de l’AVE també els ha ajudat.
Jo sóc molt crític amb l’estació de l’AVE, però reconec que és una gran oportunitat. M’hauria agradat que l’estació estiguès dins de la ciutat, com a Lleida, Barcelona o a Girona, quan hi estigui, i no fora, perquè és una errada històrica que ja no repararem, ja que aquestes inversions es fan cada 75 anys. Així que el que hem de fer és aprofitar que arribi el més a prop possible de la ciutat i sobretot, que connecti amb la resta del territori. Això implica moure, moure i dinamitzar, i aprofitar tot el que representa el tren per tal que es fomentin els viatges de negocis, els familiars, el turisme…

Potser el turisme és el que encara no està massa explotat.
I és clar. Amb temps, s’haurien d’haver fet uns paquets combinats per poder aprofitar la baixada de viatgers que hi ha el cap de setmana. És ideal que la gent que ve de Madrid i que està en dues hores o menys a Tarragona, pugui fer un cap de setmana a Port Aventura. Aquest és un paquet amb el que hem de treballar encara més, i crec que té un recorregut extraordinari.

Ja que estem parlant de turisme, vostès no necessiten promoció, si més no pel que fa al patrimoni de la ciutat.
Si, tenim una considerable riquesa patrimonial, mediambiental i històrica, però al ser tan conformistes no l’hem venut prou. Mira, estic fart sentir gent que em diu “caramba, qué ciudad más bonita que tenéis”; no pel que diuen, és clar, això ens agrada, sinó perquè ho descobreixen quan vénen aquí. Ens cal fer un salt qualitatiu important en la promoció de la ciutat, com han fet Salamanca, Cuenca o Córdoba. L’aprovació del pla de competitivitat turística que està dotat amb 4,2 milions d’euros comportarà aquest impuls que necessitem.

A més, també ho poden fer a través d’altres accions, com candidatura dels Jocs del Mediterrani de l’any 2017.
Tres coses de fet. La primera és el tema dels creuers: tenim com a base el port de Tarragona, i això ens porta com a oferta un paquet per la Mediterrània, el món romà, El Modernisme de Tarragona i de Reus, Port Aventura, la Ruta del Císter i El Priorat. L’altre és, efectivament, la candidatura dels Jocs del Mediterrani de l’any 2017, que segons els que en saben, tenim moltes possibilitats. I una altra candidatura és la de Tarragona 2016 Capital de la Cultura. Per aquesta candidatura hi ha capitals espanyoles molt fortes, però ho estem treballant molt bé: vam estar a França, a Frankfurt a la Fira del Llibre, Milà, Genova, Roma, Berlín… i això ens ha permès situar en el mapa i tenir un model d’aposta cultural per equipaments, per activitat, i per producció pròpia.

Els ciutadans acullen bé a la gent de fora?
Home, pensi que estem acostumats a acollir gent des de fa 2.000 anys (rialles). Som una ciutat que no vivim exclusivament de cara al turisme, però tenim una bona capacitat d’acollida. Per la candidatura del 2016 tenim 800 voluntaris, i per la del 2017 prop de 1000. La idea és arribar a més de 20.000 i els aconseguirem, però no només de Tarragona capital sinó de tot el territori.

Entre els ajuntaments de la província hi ha sinèrgies doncs.
Si, de fet hem tingut moltes adhesions, algunes demanades per nosaltres i d’altres voluntàries per ambdues candidatures. I hem d’anar més enllà. Si volem ser una capital de Catalunya, per exemple, hem de ser-hi quan aquesta em necessiti, i si Barcelona necessita aigua i nosaltres en tenim, doncs la donem, tal i com vam fer en el seu dia.

El ciutadà se li acosta per demanar-li coses?

La proximitat és una de les meves obsessions, però és un dels eixos estratègics d’aquest govern. Això vol dir que jo estic el 80% del temps fora del despatx i el 20% al despatx. Penso que és l’única garantia de no perdre la realitat de vista, i de conèixer la ciutat pam a pam. D’aquesta manera, jo sé ara els arbres que falten a cada carrer, allà on hi ha forats, els carrers que falten per asfaltar, els que els hi fallen més els llums, allà on hi ha més concentració d’immigrants, allà on hi ha més gent que pateix perquè les situacions no són massa bones…

Les noves tecnologies també ajuden.

Sí, tinc un xat obert i absolutament lliure cada mes amb els ciutadants, una línia directa a travès de la ràdio i un programa també directe a través de la televisió, a banda de rebre moltíssima gent a títol personal. I també hem posat en marxa, que no ho teníem, la figura de Regidors de barri, amb unes hores d’atenció. Sigui quina sigui la demanda que facin els ciutadants i encara que no sigui competència municipal, la canalitzem nosaltres mateixos. I això està donant molt bon resultat, tot i que ara ens ve molta gent a demanar feina per als fills.

Dons si que ha de conèixer la ciutat a la perfecció.
I tant. A més, fa tres anys vaig fer una estada a cada barri. I ara, en el tercer any d’aquest mandat ho penso tornar a repetir. El que vaig fer és estar una setmana vivint a cada barri, i va ser una experiència extraordinària. M’allotjava gent voluntària, i des del barri anava a treballar, agafava l’autobús, comprava el pa. Això ho va fer en Paqual Maragall fa molt anys i m’ho va explicar en certa ocasió. Al principi vaig pensar que era una iniciativa extranya, però realment és la manera de saber com es viu, quin és el preu del pa, si les línies d’autobús van bé, si les sortides de les escoles també estan bé, allà on hi ha horts ilegals, on hi ha prostitució, etc. Es detecten coses i la gent t’ho explica amb confiança.

Ara mateix que és el que més preocupa al ciutadà?
L’atur o la possibilitat de quedar-se sense feina. I després la neteja, la necessitat de tenir una ciutat més neta. En un any hem fet un 35% més d’esforç en neteja, i es nota, però no suficient perquè entre d’altres coses depèn de l’Ajuntament, però també que el ciutadà sigui cívic. Un cop al mes vaig a les escoles, i als nens els hi explico que els papers no s’han de tirar al terra.

Què és per a vostè ser Alcalde?

Ser alcalde és estar pujat al Dragon Khan tot el dia. Mai saps si estàs de cap per amunt o de cap per avall, i fas tantes coses i tan diferents que resulta tot molt intens. Ara estic parlant amb vostè i d’aquí res estaré amb una senyora que té un problema amb el seu fill. I al cap dos minuts, rebré a un empresari que vol invertir molts diners en la ciutat. Un dia estàs donant una conferència no sé on, i a la tarda estàs a missa perquè s’ha mort un veí. Miri, quan jo era molt jovenet, amb 27 anys, era regidor i vaig convidar a en Tarradelles per les festes i em va dir: “L’envejo, perquè jo no arribaré mai a ser alcalde del meu poble i vostè pot arribar-hi perquè els autèntics polítics han de començar sent alcaldes per trepitjar realitat”. Penso que és una gran veritat. Tots els encerts es veuen de seguida, però les errades també.

És molt vocacional, aquesta professió.

Sí, perquè si no hi poses passió, per diners no ho fas, segur. Ser alcalde és poder fer, des d’un lloc privilegiat, tot el que saps per a la teva ciutat, i veure-ho cada dia. Això des del Parlament no es pot veure.

I vol arribar més amunt com a polític?

Jo ja he arribat al cim. De veritat que no necessito res més: faig una feina aquí que m’agrada molt. Al que aspiro és a jubilar-me com a professor que és el que sóc, i acabar el doctorat.

Li ha ajudat el ser professor?

Sí, perquè si en política no et saps explicar, no serveix de gaire el que fas. A mi m’ajuda molt el fet d’haver explicat durant anys moltes matèries i moltes assignatures perquè saps com fer entenedores les coses, adaptant el missatge, i mantenir diferents registres amb la mateixa dignitat.

Cóm es defineix?
Jo ara soc alcalde que vaig ser professor i espero ser professor que vaig ser alcalde.

Josep Félix Ballesteros Casanova (Tarragona, 1959) és Llicenciat en Ciències de l’Educació, es va especialitzar en educació especial, i ha estat professor d’educació integrada de l’ONCE. Abans de ser Alcalde, va ser Regidor de Joventut, Cultura i Festes, i Esports, i president de la Fundació d’Estudis Universitaris. També ha estat Secretari del Consell Municipal de la Joventut i vice-president de la Diputació de Tarragona entre el 2003 i el 2007. Actualment és President de l’Agrupació Socialista de Tarragona.

Tarragona

A ciutat de Tarragona és la capital de la província de Tarragona. Està situada a la vora del mar Mediterràni, al extrem nord oriental de la Península Ibèrica. Entre moltes altres coses destaca per tenir un dels ports més importants del Mediterràni i un gran taranà turístic gràcies a la bona conservació del seu patrimoni artístic. Proba d’aquest afany de la ciutat per conservar el seu legat és que l’any 2000 l’UNESCO va declarar Patrimoni de l’Humanitat les restes romanes de Tarragona. Com no les seves platges i el seu comerç també són focus d’atracció de turistes d’arreu el planeta.

Història i Patrimoni
Encara que la Tarragona més coneguda és la Tarraco romana, pels seus vestigis arqueològics, la ciutat guarda la petjada de totes les etapes posteriors: la medieval, la jueva, la moderna i la modernista.

Tarraco va ser al primera fundació militar romana fora de la península Itàlica I la ciutat des d’on es va procedir a la conquesta i consolidació de la Hispània romana. Els origens de l’actual ciutat els trobem a la consolidació d’un primer campament militar a l’any 218 a. C. D’època romana es conserven un kilòmetre i mig de muralla; el teatre i la basílica del fòrum de la colònia; el forum provincial i el circ; i de la primera meitat del segle II d. C l’amfitatre. També dos aqüeductes, edificis funeraris com la Torre dels Escipions i un arc honorífic, l’Arc de Berà. Aquests són alguns dels importants edificis i materials arqueològics que converteixen a Tarraco en una ciutat única dins de les ciutats de l’Occident romà.

Tarragona fou conquerida pels àrabs l’any 713 i poques coses es saben de la ciutat fins la seva reconquesta a partir del segle XII. L’any 1171 es varen iniciar les obres per la construcció de la Catedral, que es va convertir en l’eix articulatori de la ciutat, sobretot d’ençà la seva consagració, l’any 1331.

Tarragona Contemporània
El segle XIX s’inicia amb un conflicte bèl·lic de consequències nefastes per la ciutat. Durant la Guerra de l’Independència Tarragona va patir un cruel setge que va durar dos anys i la marxa dels francesos van deixar a la ciutat en una situació de miseria i de fam de la qual trigaria forces anys en recuperar-se.

Les obres de millora del port i el repreniment de les activitats portuaries van permetre la formació d’una petita burgesia comercial que va fer possible la modernització de Tarragona al llarg del segle XIX. Una gran part de l’expansió econòmica es basà en la comercialització del vi.

La Guerra Civil (1936 - 1939) va suposar un gran obstacle i un retrocès en l’àmbit cultural, econòmic i social de Tarragona. La ciuat va ser bombardejada en nombroses ocasions i el nombre de víctimes va ser elevat així com el de desperfectes materials.

A finals de la dècada dels cinquanta comencen a instal·lar-se indústries químiques I a partir del 1975 es posa en marxa la refineria que ara pertany a Repsol.

Actualment Tarragona té una extensió propera als 63 km2 i una població de 142.869 habitants (cens del desembre de 2008). Una de les activitats econòmiques més importants de la ciutat és el port de Tarragona (és divideix en el Port Comercial, el Port Pesquer i el Port Esportiu). El Comercial és un dels més importants del Mediterrani amb un volum de 31,5 milions de tones de càrrega general durant l’any 2005. Actualment és el primer port de mercaderies agroalimentàries de tot Espanya.



FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.