Montserrat Roura

Alcaldessa de Riudellots de la Selva

Servei i psicologia

©alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Si hi ha quelcom que puc fer pels meus fills, també ho puc fer per les altres persones”

Ampliar el Centre de Dia i obrir una residència, els principals projectes pel 2021 a Riudellots
0
525

Avui visitem la part nord de la comarca de La Selva, a tocar del Gironès. L’alcaldessa de Riudellots, en el càrrec des de 2003, ens rep enmig d’una agenda agitada.

Vostè s’havia dedicat molts anys a la psicologia al Departament de Benestar i Família de la Generalitat. Però el 2003 va entomar el repte de fer d’alcaldessa. Havia tingut alguna motivació política prèviament?

De joveneta, sí. Durant la Transició. Quan es van celebrar les primeres eleccions, es va presentar una llista per UCD a Riudellots i, com a persona jove, em van demanar si volia participar-hi. Vaig dir que sí. També és cert que vaig estar molt en segon pla. Però l’experiència va ser molt bona i vaig participar durant dos anys en la comissió de festes, tant els que havien sortit escollits regidors com els que no. Però mai més vaig pensar que podia implicar-me en política fins que m’ho va proposar l’alcalde anterior, l’any 2002.

Mentrestant vaig estar molt implicada amb les entitats i associacions veïnals locals, o la de la Urbanització de Can Jordi, on visc de fa més de 40 anys. També vaig estar al Consell Parroquial, fent catequesi als infants; i a l’Associació de Pares de la Llar d’Infants i de l’Escola. Sempre m’he sentit molt compromesa i suposo que, quan em van proposar el 2002 de fer de candidata, m’ho vaig pensar i vaig acceptar. Vaig pensar-m’ho a la vora d’un any, però tenia el consens familiar: el marit i les dues filles em van dir que si a mi em semblava bé, que ho fes.

Les fotografies que ens ha portat són de tres moments de la seva vida. Ens els pot explicar?

La de la infància és una foto del grup escolar local. Jo vivia -de fet, vaig néixer- en una casa de pagès allunyada del nucli. El vincle més gran que tenia amb la comunitat es basava en l’escola. Vaig començar a estudiar amb quatre anys. Aleshores no era gaire habitual. Però com que tenia una germana més gran, jo l’acompanyava a ella. I en guardo molts bons records, d’aquella època.

La fotografia de l’adolescència és d’un moment en què practicava atletisme. Els meus pares em portaven a Girona, al GEiEG. Allà hi vaig descobrir una altra faceta, que era la de relacionar-me amb el jovent gironí. Vaig participar fins i tot en campionats territorials i nacionals per tota Espanya. L’esport i la relació social van ser molt importants per a mi.

I de la seva època professional, ja més gran?

De fotografies entranyables en tinc moltes. Però escolliria les dels dies en què fem la Festa de la Gent Gran, al mes de maig. Per a mi és molt emocional estar amb persones que, de jove, has conegut amb totes les capacitats íntegres i que ara que es van fent grans, també es tornen més tendres.

És molt emocional estar amb persones que, de jove, has conegut amb totes les capacitats íntegres i que ara que es van fent grans, i que també es tornen més tendres.

Centrant-nos en la seva vessant com a alcaldessa, quines coses creu que ha après durant el darrer any, que ha estat tan dur.

Doncs, certament, des del temporal Glòria hem viscut molts desastres. Per sort, el temporal no ens va tocar gaire i només ens va fer malbé unes marges del riu Onyar. Als 60 vam tenir un alcalde que va fer unes obres per preservar-nos de les inundacions en anys posteriors.

Quant al que ha passat el 2020, sí que ha estat molt preocupant. Ens ha transformat la vida del poble i ens ha condicionat el dia a dia. Nosaltres hem hagut de patir una limitació comarcal i això ens ha fet les coses ben difícils, perquè ens trobem a l’extrem nord de La Selva i tots els pobles propers són del Gironès, de manera que estem més a la vora de la capital del Gironès que de la de la Selva. No hi tenim tanta tirada. Vull dir amb això que estàvem habituats a anar al CAP de Cassà, a l’Institut de Cassà o a fer la compra a Girona. Per a nosaltres era el punt de relació social i de satisfacció de les necessitats. Però no hi podem anar, perquè es troben en una altra comarca. 

El que ha passat el 2020 ha estat molt preocupant. Ens ha transformat la vida del poble i ens ha condicionat el dia a dia.

I en quant a l’afectació dins del poble?

Vam patir un problema quan, per la reorganització dels recursos sanitaris, es va decidir que ens tancarien el consultori mèdic local. Finalment el van tornar a obrir. La gent ho ha entès, perquè veu que són unes circumstàncies delicades i complicades. Des de la primera setmana del confinament vam estar contactant amb la població, enviant-los fins a tres missatges per setmana. Quan es va suprimir el primer estat d’alarma aleshores vam deixar d’enviar missatges i els vam canviar pels de “rentar mans, mascareta i distància”, amb molta insistència.

Quant a afectació de persones, nosaltres vam trigar molt a tenir la primera persona infectada de COVID. Pensàvem que aquí hi havia una mena de “microclima” especial, perquè érem l’únic poble de la contrada que no en teníem cap. Finalment va arribar la malaltia i ens hem anat mantenint en un nombre que ha variat entre els quatre i els set infectats des d’aleshores. Anem fent.

Vam trigar molt a tenir la primera persona infectada de COVID. Pensàvem que aquí hi hauria una mena de “microclima”, perquè érem l’únic poble de la contrada que no en teníem cap.

Suposem que totes aquestes situacions deuen demanar resiliència i vostè, com a psicòloga, deu saber-ne força. Quin és el seu estil de fer política?

Bé, com li deia sempre he estat molt implicada amb la comunitat i les associacions locals. Penso que si hi ha quelcom que puc fer pels meus fills, també ho puc fer pels altres. Així que aplico l’esperit de servei i la meva professió, que l’he centrada molt en atendre persones amb discapacitats i infants. Jo diria que tinc una mescla entre vocació i professió, i compromís amb les persones. En un ajuntament hi ha tota mena de demandes: urbanístiques, de medi ambient, d’esports, de treball… En totes elles hi ha d’haver aquesta predisposició a servir i a dir “vinga, va, posem-nos-hi”. 

Jo diria que tinc una mescla entre vocació i professió, i compromís amb les persones.

Quin diria que és el caràcter dels riudellotencs i les riudellotenques en general? Què els caracteritzaria?

Riudellots és un poble d’origen eminentment rural, agrícola i de pagesia. A partir dels anys 50 vam viure una gran transformació, quan es van dissenyar una sèrie de polígons a la demarcació que havien de donar cabuda a tota una xarxa d’indústries. És aleshores que es van construir els polígons de Celrà i de Girona-Riudellots. Aquest, concretament, va transformar molt el nostre poble. Va costar una miqueta d’arrencar-lo, però sobre els anys 70 ja havia anat creixent i actualment té unes dimensions molt importants. També tenim un centre logístic molt gran, que és el CIM, una iniciativa de la Generalitat, que compartim amb Vilobí.

Així doncs, aquí mantenim l’equilibri entre la idiosincràsia i l’activitat pagesa (conreus, granges de vedells, porcs, vaques…), que volem que també adquireixin les noves generacions, i la indústria. Per ara els joves ens fan de jardiners del poble, perquè són rigorosos, meticulosos i tenen els camps preciosos. Al llarg de les estacions de l’any passem de tenir els camps de color verd, al torrat. El nostre lema en el seu moment va ser: “indústria, pagesia i vida”.

Per ara els joves ens fan de jardiners del poble, perquè són rigorosos, meticulosos i tenen els camps preciosos.

I a nivell més personal, de caràcter, com són?

Són famílies i persones molt treballadores i emprenedores. A la vegada, molt tranquil·les i de casa seva. Som uns 2.000 habitants i escaig, però tenim un teixit associatiu importantíssim, de més de 20 entitats. Moltes persones formen part de més d’una entitat i, malgrat que en aquest darrer any totes les activitats s’han vist afectades, el teixit segueix molt viu. N’estem molt contents.

Si li preguntem per indrets emblemàtics del poble, quins ens recomanaria visitar?

La qüestió és que, pel nostre origen agrícola, tenim poc patrimoni històric. Tenim algun edifici catalogat, però poca cosa. L’església parroquial, la Torre Ponça (una masia peculiar però molt bonica) i la Torre de Masgrau són els elements més destacats. La resta són masies que procurem que no es perdin ni es malmetin.

En l’entorn natural tenim els camps de l’Onyar, a la conca del riu. El poble es troba situat en un punt en què va recollint l’aigua de pluja que acaba alimentant el riu. Per tant, ens envolta una plana molt humida, i en uns camps molt bons i fèrtils. Precisament per això hem fet una Via Verda, que és un actiu molt apreciat per tots els veïns. Ara, en temps de pandèmia, ens hi trobem tots mentre caminem i ens saludem o anem amb bicicleta… Famílies senceres.

Finalment, en l’espai industrial, tenim un projecte molt interessant que és el FoodLab, que acull empreses que no tenen prou capacitat per desenvolupar nous productes o serveis dins de la indústria alimentària. Allà els fan créixer i ja després ja els porten a la indústria i al mercat.   

I a nivell econòmic, en quina situació es troba l’ajuntament ara mateix?

En una que ens dona molta tranquil·litat. El 2015 vam posar el dèficit a zero i des d’aleshores ja no hem tingut més deute. Som un poble amb molta indústria que ens genera ingressos. I ens hem posat al dia en quant a serveis i millores pel municipi. És cert que el 2020 ens hem vist una mica frenats, perquè s’han reduït els ingressos. Però el romanent és important i el podem incorporar al pressupost de 2021. Atendrem bé les necessitats de la població i farem les coses que no vam poder fer el 2020.

Què és el que els queda per fer? Han pogut mantenir el pla de mandat?

Un any de parèntesi, com el que hem viscut, és el 25% del temps del mandat. Hi haurà coses que quedaran a mig fer i, potser, alguna que no podrem començar. Esperem que aquest 2021 puguem arrencar projectes que van quedar frenats l’any passat.

Un any de parèntesi, com el que hem viscut, és el 25% del temps del mandat. Hi haurà coses que quedaran a mig fer i, potser, alguna que no podrem començar.

En relació a l’activitat agrària i industrial, quines activitats fa l’ajuntament en quant a promoció econòmica?

Enguany, des de la Regidoria de Promoció, hem decidit continuar amb la Fira del Porc, que va arrencar ja fa vuit anys. La de 2021 la vam fer el passat 20 de febrer, diferent, en edició online, però la va vam fer. Normalment és una concentració important i una cita gairebé obligada pels veïns, que no la poden passar per alt perquè hi apleguem 10.000 persones durant un cap de setmana.

Com li deia, el porc és un element primordial de l’activitat econòmica, ramadera i industrial del poble. L’èxit de la fira, fins ara, ha estat molt important. Les famílies venen a degustar productes sense presses, es troben amb més gent i fins i tot gaudeixen d’atraccions per als nens. És, doncs, una trobada que dinamitza molt l’activitat del sector càrnic, però també de tots els altres sectors.

Quin ha estat el millor moment per a vostè, des que és alcaldessa?

Diria que molts. Són les moltes satisfaccions que tinc quan una persona o una família té una problemàtica i se li pot resoldre. No podria dir-li cap moment en concret. El mateix dic de les incomoditats: la vida política en té moltes, perquè sempre hi ha peticions i queixes (la gent té tot el dret a queixar-se i nosaltres tenim l’obligació de respondre). Però les satisfaccions petites i familiars són les que més em compensen.

Són les moltes satisfaccions que tinc quan una persona o una família té una problemàtica i se li pot resoldre.

Quan parla amb els altres alcaldes i alcaldesses del seu entorn, què creu que és el que més els preocupa?

El que és important pels nostres ajuntaments i pel nostre país és gestionar la pròpia economia, les nostres pròpies preocupacions i els nostres problemes. I per aconseguir-ho ens cal tenir els recursos, a banda de les necessitats. Si no som dependents de ningú, aleshores ens ho podem gestionar tot nosaltres mateixos. Aquest és el camí.

Li poso un exemple: a banda de les petites satisfaccions de les persones, també em genera molta satisfacció el Centre de Dia de la Gent Gran, que és un equipament que fa que la nostra gent gran no es quedi sola a casa quan els seus familiars, si n’hi ha, marxen a treballar. Si els diners per posar en marxa aquest servei els hem pogut gestionar i decidir nosaltres, el mateix passa amb tota la resta.

La gent gran, precisament, és la preocupació de molts municipis.

Un dels projectes que tenim pel 2021 és ampliar el Centre de Dia i oferir un servei de residència al costat. Tenim necessitats residencials que, per ara, hem anat resolvent amb centres per tota la comarca. Hi ha dues persones de Riudellots a Torroella de Montgrí, on és més difícil que puguin rebre visites. També a Sils, a Santa Coloma, a Sant Gregori, a Cassà… Quan la gent és gran és quan més necessita l’escalf de les visites, dels amics, dels veïns, dels familiars… Si la posem fora del seu hàbitat quan menys autonomia té, no anem bé. Així doncs, volem tenir un centre residencial propi i acollir també persones de pobles veïns, si fa falta. 

Tot això són exemples que justifiquen la necessitat de poder-nos administrar nosaltres mateixos i de no dependre de diners que controlen altres. Nosaltres tenim necessitats que hem de cobrir i hem de poder decidir, sempre amb seny.

Darrera pregunta: quina agenda té en el seu dia d’avui?

He vingut avui a l’ajuntament a les 8 i poc del matí. D’entrada he mirat l’acta de la policia municipal i si hi ha hagut alguna novetat. També he mirat els correus i quines coses toquen avui. Ahir vam tenir un Consell de Govern extraordinari en relació, precisament, a la destinació del superàvit del 2020. Jo ja he fet tot el llistat de la despesa que representa la meva àrea. 

Un cop acabem l’entrevista tinc una altra reunió i, a més, avui toca anar a recuperació. És una anècdota personal, però fa dos mesos em van intervenir i estic en fase de recuperació. En acabar, tornaré a tenir una reunió a última hora del matí i a la tarda també en toca una altra amb la regidoria de Cultura i una entitat. Així passaré el dia.

Montserrat Roura és filla de Riudellots de la Selva, nascuda, precisament, en una de les masies del poble. Va formar-se a la Universitat de Girona quan era col·legi universitari i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va llicenciar en Psicologia i es va doctorar en la matèria. Va exercir de psicòloga, majoritàriament al Departament de Benestar i Família de la Generalitat. El 2002, l’anterior alcalde li va proposar el repte de dirigir la política municipal. Va acceptar. Al principi va mantenir les dues feines, però va demanar una excedència que ha anat renovant tots aquests anys per dedicació a la política.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: Començo molts llibres i no els acabo. Llegeixo als vespres fins que la son em venç i no recordo cap llibre sencer recentment.
  • Una pel·lícula: Ara últimament no anem al cinema. Em costa pensar. Una d’antiga seria “Allò que el vent s’endugué”
  • Una cançó: Totes les de l’Elvis Presley, en soc una fan de l’Elvis. I ‘Boig per tu’, de Sau.
  • Un plat de cuina: La cuina catalana és molt bona. Una bona escudella, un arròs mar i muntanya, uns canelons. 
  • Una beguda: Aigua.
  • Un país: Catalunya.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer: L’últim que he fet lluny és al Vietnam i em va entusiasmar. 
  • Un esport: Jo he practicat bàsquet i atletisme.
  • El que més valora d’una persona: L’honestedat i la sinceritat.

Riudellots de la Selva

Explica la pàgina web municipal que Riudellots, amb una extensió de 13.4 km2 és una vila del nord est de La Selva, a la conca de l’Onyar i tocant els pobles del Gironès. Vila d’origen i activitat rural des de temps immemorials, ens explica l’alcaldessa que els anys 50 van acollir el desenvolupament de polígons industrials i d’un teixit modern que ha permès canviar la fesomia humana i econòmica. Justament, la creació d’aquests polígons va fer que la vila posés fi al seu tradicional problema d’inundacions freqüents, amb conduccions i canalitzacions de l’aigua que no han impedit, no obstant, gaudir d’un meravellós paisatge agrari que les noves generacions e pagesos cuiden com si es tractés d’un jardí. Població jove i natalitat elevada són dues característiques distintives de la vila, que, amb 2.000 habitants, manté un creixement sostingut. Moltes persones de la propera Girona escullen Riudellots per viure-hi en pau, tranquil·litat i, sobretot, molta vida cultural.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.