A prop de Cervera, a la mateixa Segarra, hi trobem el municipi de la Ribera d’Ondara, una agrupació de 12 nuclis històrics que vol sobreviure al despoblament. Parlem avui amb el seu alcalde, Francesc Sabanés.
Vostè és alcalde des del mandat de 2011 i fins al dia d’avui. També ha estat conseller comarcal.
Els tres primers anys de mandat, jo compaginava l’alcaldia i l’activitat a la meva empresa d’informàtica. Em vaig trobar fent d’alcalde de manera accidental i no sabia quina trajectòria tindria. Però quan van arribar les eleccions de 2015, vaig decidir presentar-me com a cap de llista. Portàvem un bagatge important i havíem estat capaços d’endreçar l’Ajuntament en tres anys.
Per una qüestió d’orgull propi, vaig pensar que ens mereixíem presentar-nos i ho vam fer. La gent ens va votar massivament i vam obtenir majoria absoluta. En aquest moment vaig deixar l’empresa i, també, vaig entrar a fer de Conseller Comarcal. Jo seguia la inèrcia de l’alcalde anterior, que era d’Unió Democràtica… Jo no n’era membre, però vaig seguir el procés i transformació de partits dels anys següents. Sempre he pensat que, en política municipal, el partit polític és un paraigües per sobreviure, però que no t’ha de condicionar l’activitat com a alcalde.
Sempre he pensat que, en política municipal, el partit polític és un paraigües per sobreviure, però que no t’ha de condicionar l’activitat com a alcalde
Segueix a Junts, actualment?
No. Vaig passar al PSC. Però això té una explicació lògica: mai he estat de carnets. Simplement vaig començar a Unió Democràtica perquè vaig rellevar a l’anterior alcalde, que era d’aquell partit. D’allà vaig passar a Convergència, perquè es van agrupar. I, després, a Junts, que va ser-ne continuador. D’allà vaig passar al grup d’Impulsem Lleida, que encara ara té presència a la Diputació. Finalment, quan Impulsem va decidir tornar-se a agrupar amb Junts, jo m’hi vaig negar… Si ja havíem trencat per no estar-hi d’acord, no tenia sentit tornar-hi.
D’aquí que fes el salt al PSC. Em van venir a buscar i em van acollir amb els braços oberts. A mi el que m’importava era l’Ajuntament d’aquí. Però no em sentia còmode amb un grup amb el que havíem trencat temps enrere. I jo anava a buscar un aliat polític que em recolzés el projecte. Ara estem amb una marca blanca política, la Candidatura de Progrés, que fa servir també el PSC.
No em sentia còmode amb un grup amb el que havíem trencat temps enrere
Sempre han guanyat les eleccions per majoria absoluta?
Les de 2023 no. Ens vam presentar més partits i els vots es van diversificar bastant. Vam aconseguir tres regidors, a l’igual que el nostre principal rival (ERC). Però també n’hi va haver un d’Aliança Catalana, que ens va recolzar la investidura al principi del mandat. Al cap d’un any, però, Esquerra li va proposar un acord a aquest regidor i això va desencadenar un sidral.
En quin sentit?
La central d’ERC va expulsar els seus regidors d’aquí per negociar amb Aliança. Vam sortir a les notícies. La moció de censura es va tirar endavant, però -com ja sabíem- al cap de sis mesos ja s’havien barallat. Al regidor d’Aliança Catalana també el van expulsar del partit i ja no era ni tan sols alcalde.
El substitut d’aquest regidor ja no combregava amb l’acord amb ERC i ens va donar suport a nosaltres. Al final, tots ens coneixem: era una cosa més de persones que no pas de partits. Vam revertir la moció de censura i vam recuperar l’alcaldia. Tot això va passar en sis o set mesos: dues mocions i dos governs municipals distints. Aquesta ha estat la part més dura dels darrers anys.
Era una cosa més de persones que no pas de partits. Vam revertir la moció de censura i vam recuperar l’alcaldia
Tenen bona relació amb l’oposició?
És un tema de persones. En aquests pobles som poquets (400 habitants en 12 nuclis) i les coses es barregen, conscient o inconscientment. Tu vas prenent decisions i sempre n’hi ha alguns que se senten més o menys d’acord amb elles. De vegades, això genera temes personals.
En aquest cas, el desencadenant venia per la cessió del local social del poble. Va estar un any tancat i va ser un drama. Finalment, l’hem obert novament.
Exactament, què va passar?
Doncs que aquest local va ser construït per part de la gent del poble, anys enrere. Concretament, els veïns de quatre dels nostres nuclis van construir-lo en una localització concreta, al centre geogràfic dels quatre, per crear un punt de trobada.
Però l’edifici té més de 60 anys i es troba en un estat que necessita moltes actuacions. Com a Ajuntament, vam proposar que ens cedissin l’explotació del local, tot el temps necessari per poder-hi fer una gran reforma, d’uns 80 o 90 mil euros (que hem acabat fent gràcies al PUOSC).
La proposta es va votar i els 40-50 socis del local es van dividir: una majoria ampla estava d’acord amb la cessió i la resta no hi estaven, perquè creien que el canvi faria perdre el caire social i popular de la instal·lació. Aquest grup va ser el que es va presentar a les eleccions municipals i va ser l’oposició. Tot plegat, un local que havia estat creat per unir, va dividir.
Vostès són dotze nuclis. Això deu complicar la gestió del municipi.
Certament. Sempre dic que el nostre poble no té res a veure amb un Sant Guim o un Sant Ramon, en què tot està molt a la vora. Som 12 nuclis agregats, amb menys de 450 habitants, 10 locals socials, 12 esglésies, 10 cementiris, 10 enllumenats públics i vials… Això fa difícil el manteniment i el dia a dia.
Som 12 nuclis agregats, amb menys de 450 habitants, 10 locals socials, 12 esglésies, 10 cementiris, 10 enllumenats públics i vials… Això fa difícil el manteniment i el dia a dia
A més, les línies d’ajuts mai són prou quantioses. I si n’aconsegueixes una per fer una sola actuació, se t’enfadarà el veí del nucli del costat. I si en fas dues, se t’enfadarà el veí del tercer. A la vegada, si intentes repartir el que obtens entre 12 nuclis, el que rep cadascun és una misèria. Es fa molt difícil.
Al nucli de Sant Antolí hi situem els equipaments principals: escola, llar d’infants, equipaments esportius, piscina… Que demanen un manteniment. Però els altres equipaments bàsics: canaleres, carrers, etcètera, també demanen manteniment a tots els poblets. Aquests anys hem tingut dificultats en posar-los al dia. N’hem arreglat molts, però ho hem de fer en un termini de molts anys. En els 18 o 20 anys que porto a l’Ajuntament, tinc la sensació d’haver fet només la meitat del municipi.
En els 18 o 20 anys que porto a l’Ajuntament, tinc la sensació d’haver fet només la meitat del municipi
Quina situació econòmica té l’Ajuntament?
Estem al límit. Si encara no ens han fiscalitzat és perquè ara només fiscalitzen els que fan aigües. Tenim un pressupost de mig milió d’euros, que de seguida te’ls menges fent petites actuacions en 12 nuclis. A més, entre el que reps la subvenció i el que poses tu com a Ajuntament, al final la subvenció es fa una càrrega. Anem sempre súper-ofegats.
La vida aquí és difícil. No tenim recursos propis. No tenim indústria i no generem gairebé res.
Tenen comerç, o indústria?
Ja no. Jo he hagut de portar el pa a les cases perquè no tenim ni forn. I els quatre IBIs que cobres donen per a molt poc.
Per això, tot i que no ens entusiasmi gaire, estem abocats a les energies eòliques. Obrirem un altre problema, perquè és delicat començar a posar molins, però és la única manera que tenim de sortir del pou. En municipis que tenen aquesta mena d’energies estan bé, perquè ingressen uns diners que supleixen la manca d’indústria, comerç o de recaptació municipal.
Jo he hagut de portar el pa a les cases perquè no tenim ni forn
En quin punt està aquest projecte?
El tema va generar força conflicte. Precisament, la plataforma que va mostrar l’oposició a la cessió del local social va crear una plataforma en contra dels parcs eòlics. I hi ha un conflicte que entenc: al cap i a la fi és un impacte visual i ambiental fort. Però nosaltres ho vam voler discutir, ho vam portar al programa electoral i, malgrat tot, vam sortir escollits. Sempre dic que si vam sortir escollits ensenyant les cartes és perquè la gent ho entén i ho vol.
La plataforma que va mostrar l’oposició a la cessió del local social va crear una plataforma en contra dels parcs eòlics
El més fàcil hauria estat passar-hi de puntetes i no fer-hi res, fins a arruïnar-nos com a poble. Però no és el meu tarannà. Cal prendre aquestes decisions i ser valents. La majoria de les persones segueix entenent que aquest projecte eòlic ha de sortir endavant. Ara tot ho tenim aprovat, els permisos donats, les línies d’evacuació informades i ara només toca atendre els recursos que es puguin anar presentant. Superada la fase d’al·legacions, això tirarà endavant, sense volta enrere… Portem deu anys en els tràmits.
Però he de dir que aquí han entrat deu projectes eòlics i que ens hem quedat amb l’únic del que hem pogut distribuir l’afectació al territori. I hem evitat que hi hagi cap massificació o cap molí a menys d’un quilòmetre de cap nucli. Finalment, només afectarà les serralades més altes, per evitar altres molèsties.
Aquí han entrat deu projectes eòlics i que ens hem quedat amb l’únic del que hem pogut distribuir l’afectació al territori
Quins indrets emblemàtics té el municipi?
Tenim algunes coses. Fins ara rebem visitants que estan de passada. A la vora del municipi hi tenim el Camí de Sant Jaume i l’ignasià. Algunes edificacions singulars s’estan posant en valor, com ara les antigues aigües de Rubinat, que fa 100 anys eren una mena de Vichy Catalán del moment i que ens van posar al mapa. Amb els anys, la competència va acabar fent tancar el negoci i es van abandonar.
També hi ha algunes edificacions que estan sent força visitades, com ara les esglésies (algunes del Romànic i Gòtic) i els antics forns de volta. O l’ermita de Sant Isidre, en la que s’ha recuperat fa poc un mural que estava al Museu de Cervera. I se m’acut parlar-vos de l’entorn i dels senders i les rutes, que estan sempre plenes d’aficionats a les caminades i a les BTT.
Tenen un bon teixit associatiu al municipi?
Sí. Tenim diverses associacions. Antigament l’Ajuntament era el que organitzava les festes i esdeveniments. Ara, però, cada poble té la seva entitat de veïns, i dins de cadascuna hi ha un “alcalde pedani” que fa d’enllaç entre el nucli i l’Ajuntament i fa de portaveu davant dels uns i els altres.
Aquestes associacions organitzen les seves pròpies activitats: festa major, dia del poble, reunions o trobades, etcètera. A banda, n’hi ha un parell en els nuclis més grans que són les que organitzen les festes més populars: castanyada, Sant Joan, Reis, caramelles, etcètera. Són festes enfocades per a tot el municipi, però que surten d’on tenim els equipaments municipals. També conservem el club local de futbol, que ens costa molt de mantenir, i una associació de dones.
Ens ha portat unes fotos personals. Ens les vol explicar?
Sí. D’infant, en tinc una de descolorida, d’una trobada que fèiem cada any al monestir de Salgar (a Artesa de Segre), a la que hi anava tota la família per menjar la Mona, el dilluns de pasqua. Era un dia molt bonic i entranyable i la foto em transmet moltes emocions.
També soc molt aficionat al futbol i, amb els amics, anàvem a veure totes les finals de Copa del Rei. D’aquí una de les fotos.
I una imatge que m’agrada molt és la del meu primer fill, que encara no tenia un anyet, amb els meus quatre avis encara vius. Un va arribar a centenari i els altres van arribar als 95, 96 i 97 anys. A casa nostra som de bona fusta!
Finalment, una fotografia política que m’agrada molt és la del dia de la declaració d’Independència. Veient-la, te n’adones de la transcendència dels alcaldes… No la coneixes fins que no passa una cosa així. Arribar al Parlament i que et cridin el “no esteu sols”, va fer que se’m posés la pell de gallina. Després, allò va durar el que va durar, però el moment va ser molt maco.
