El procés preelectoral ja està en dansa i la majoria de partits hauran triat abans de l’estiu els candidats a les principals ciutats
ERC, que el 2023 va guanyar en regidors; el PSC, que ho va fer en vots, i Junts, qui més alcaldes té, buscaran de nou l’hegemonia
Diumenge, 23 de maig de 2027. És la data fixada per a les properes eleccions municipals, que obriran –si no hi ha un avançament a l’Estat– un nou cicle electoral després de tres anys sense anar a les urnes. Les maquinàries internes dels partits ja fa mesos que es van posar a rodar per començar a preparar la cita, però és ara, just un any abans i quan ja s’albiren en l’horitzó, que els motors s’engeguen de debò per enfilar el trajecte cap a uns comicis que són sempre els més complexos per la gran quantitat de variables que s’hi apleguen, i l’heterogeneïtat del panorama local a Catalunya, on tres partits es disputen clarament l’hegemonia: el PSC, que es va imposar el 2023 en la suma de vots (uns 713.000, amb 1.453 regidors i 130 alcaldies) i governa avui a la majoria de grans ciutats del país; Junts, que és el grup que va assolir més alcaldies (334, amb 552.000 vots i 2.683 regidors) i ERC, que va guanyar en nombre total de regidors (2.895, amb 329 alcaldies i uns 520.000 vots). Molt més lluny van quedar aleshores la resta de partits de l’arc parlamentari, que es van repartir les engrunes a les alcaldies: 22 per a la CUP (amb 133.000 vots i 315 regidors), 8 per a En Comú Podem (238.000 vots i 244 edils), 4 per al PP (247.000 vots i 196 regidors) i cap per a Vox (150.000 vots i 124 regidors). Tot plegat, sense oblidar que hi ha més de 1.100 regidors i més d’un centenar d’alcaldies en mans de candidatures independents o d’altres partits, com ara Tot per Terrassa, FIC, Grups d’Independents de la Selva, Tots Empordà i l’Ara Pacte Local que va impulsar l’extint PDeCAT.
L’enèsima lluita pel poder municipal que protagonitzaran les tres grans forces tindrà com sempre lectures col·laterals dels resultats en termes de revàlida de les polítiques socialistes avui imperants, de translació als governs locals del tripartit d’esquerres format de facto a la Generalitat i sobre el moment de l’independentisme. Aquest cop, a més, s’hi afegeix un factor nou, l’anunciat auge de l’extrema dreta, exemplificat sobretot per les expectatives amb què afronta la contesa Aliança Catalana (tot just vuit regidors i una alcaldia el 2023) després d’entrar al Parlament fa dos anys.
Junts: guanyar múscul
“Estem treballant molt bé en diverses línies; mirarem de presentar més candidatures que les 720 del 2023”, explica, d’entrada, Joan Ramon Casals, responsable de política municipal de Junts, que precisament celebrarà dissabte la seva convenció municipalista anual a Vilafranca, amb què donarà el tret de sortida a la precampanya. L’objectiu, és clar, serà tornar a guanyar a Barcelona –en espera, això sí, de designar-hi candidat–, mantenir alcaldies com les de Sant Cugat, Vic, Olot i Figueres, i ampliar-les si es pot, amb la vista especialment posada a Girona, que estan convençuts que recuperaran, i altres capitals de vegueria i de comarca com Manresa, Vilafranca, Vilanova, Tortosa i Berga, a més de Tàrrega, recentment guanyada arran d’una moció de censura. Per això ja s’han posat a fer els deures i tenen candidat designat en gairebé tots aquests llocs.
L’altre gran repte dels juntaires serà obtenir bons resultats en ciutats com Tarragona, Reus, Terrassa i Lleida, on confien a ser almenys segona força i, sobretot, a recuperar terreny perdut a l’àrea metropolitana de Barcelona, on els resultats no han estat bons els últims anys. “És on tenim més dificultats; en alguns municipis no hi tenim ni representació. Però el 2023 ja hi vam créixer en vots i regidors, i volem seguir en la mateixa línia ascendent”, afirma Casals. Amb això, té esperances de millorar allà on fa tres anys van fer llista a última hora però on ara han pogut treballar amb més temps, com l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Viladecans i Badalona, en espera aquí encara de triar candidat, a banda de Sabadell, on acaben de fitxar l’excandidat d’ERC Gabriel Fernández com a cap de llista. “Sempre en pot quedar alguna de gran, però al setembre-octubre han d’estar les grans ciutats definides”, es marca Casals.
Junts, que concorrerà amb el paraigua de Compromís Municipal (CM), no tem una possible fuga de candidats cap a Aliança Catalana, i minimitza el fenomen. “Estem molt tranquils; els que marxen a altres grups deu ser perquè intueixen que no comptem amb ells i es busquen la vida, com ja va passar abans amb gent que va marxar a ERC o al PSC, i avui AC és qui ho posa més fàcil”, assegura Casals, que etziba amb rotunditat: “No estem tenint fugues; al contrari, estem recuperant fent que havia marxat a altres llistes.” És el cas, per exemple, de les reunificacions amb exmembres del PDeCAT a Solsona, Puigcerdà, Lloret i Matadepera, a més de la consolidació d’aliances del 2023 com les llistes d’Impulsem Lleida i Impulsem Penedès.
ERC: guanyar a tot arreu
Amb un total de 806, ERC va ser el partit que va presentar més candidatures el 2023, i ara espera igualar o superar la xifra, amb l’expectativa de repetir com a principal força municipalista –la que té més regidors– i recuperar el tron de nombre més elevat d’alcaldies. “No tenim problemes per fer llistes, estem bé en clau municipal i som forts”, descriu Santi Valls, responsable de política municipal. “Ja fa molt temps que ho estem preparant, i des de la tardor ja estem escollint caps de llista; depenent dels territoris, la maquinària interna ja està engegada”, hi afegeix, després que fa un parell de setmanes la convenció municipalista celebrada a Tàrrega marqués l’inici del compte enrere. ERC governa avui en ciutats com Manresa, Sitges, Tortosa i Amposta, però també en multitud de pobles petits, com un dels més remots de la Val d’Aran, Bausen. “Som a tot arreu i això demostra la fortalesa d’ERC; no ho pot dir tothom”, destaca Valls. És a dir, el partit té “la virtut i la complexitat alhora” que és forta tant en l’àmbit més rural –on es va, això sí, a un altre ritme i no s’hi posaran de debò abans de la tardor per triar candidats– com en l’àmbit urbà, on s’està avançant més feina a l’hora de nomenar candidats, i la majoria ja es coneixen o es coneixeran d’aquí a poques setmanes. “Obtindrem bons resultats a les ciutats; l’expectativa és recuperar-nos una mica de la baixada del 2023”, explica Valls.
Com gairebé tots els altres grups, ERC també repetirà el paraigua d’Acord Municipal (AM), que li permet agrupar múltiples fórmules. “Són 947 eleccions en una”, recorda Valls, raó per la qual recalca que es deixa autonomia local a tot arreu perquè cerquin les aliances que vegin més profitoses per incorporar gent al projecte, com la coalició amb la CUP i els comuns que, això sí, fa unes setmanes la militància d’Igualada va rebutjar. “Les fórmules amb altres grups són més complexes, però és possible que passin en algun lloc; dependrà dels militants”, subratlla. En tot cas, per la mateixa singularitat dels comicis, la direcció nacional no se’ls pren com a revàlida electoral després de la davallada de l’últim cicle i la convulsió interna que va patir el partit. “No té cap sentit: les municipals són molt riques, però no et permeten generalitzar, i per a la gent la vida interna dels partits té la importància que té”, conclou.
Els “tres temps” del psc
Des del PSC, que avui lidera els municipis més grans, on viu el 60% de la població, han declinat valorar l’escenari a un any de les municipals, en espera de posar en marxa el procediment intern que hi ha de menar, cosa que no passarà fins al consell nacional, previst el 13 de juny. “Fins que no s’activi de manera oficial el procés, tot serà fer volar coloms”, justifiquen fonts consultades, que avancen, això sí, que es farà “en tres temps”. En aquest sentit, la idea dels socialistes és començar per oficialitzar abans de l’estiu els noms dels alcaldables dels principals municipis on no governen per donar més temps que s’hi donin a conèixer, per la qual cosa ja han fet públics els candidats de Badalona, Sant Cugat i Sitges. En canvi, deixaran per a dues tongades posteriors, a la tardor i ja durant el primer trimestre, la proclamació de la resta allà on volen concentrar-se fins al final a exercir les tasques de govern, que troben la millor de les campanyes. Això sí, ja es dona per descomptat que continuaran, per exemple, els alcaldes de Barcelona, Lleida i Tarragona. L’equació serà més difícil de resoldre en ciutats on curiosament van quedar sense líders municipals per la fuga de càrrecs cap al govern de la Generalitat el 2024. És el cas de Girona, on la cap de l’oposició va plegar i encara no hi ha candidat clar, però també de molts indrets on tenien l’alcaldia, com Palafrugell i Pineda de Mar, i, sobretot, feus històrics de l’àrea metropolitana que van quedar desballestats pel mateix motiu i on faltarà veure com rep l’electorat els nous lideratges, com l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Badia del Vallès, Esplugues de Llobregat, Viladecans i Esparreguera.
La CUP, realista
Tot i ser el municipalisme el seu terreny històric, les Candidatures d’Unitat Popular (CUP, amb el paraigua d’Alternativa Municipalista, Amunt, com el 2023) es plantegen, més que objectius quantitatius (es van presentar a 167 municipis fa tres anys), mirar de muntar llistes “arrelades i que tinguin la possibilitat de fer bons papers”, segons fonts de l’organització. És el cas de tots els llocs on ja tenen representació, on es presentaran a totes amb l’objectiu com a mínim de revalidar la vintena llarga d’alcaldies que ocupen, amb Girona i Berga com a grans estendards. L’altre gran objectiu, això sí, serà recuperar la representació a Barcelona. En tot cas, no es posen pressa per proclamar tots els alcaldables, i consideren que se’n poden anar perfectament fins al primer trimestre per acabar el procés. “Volem presentar el màxim de candidats i obtenir el màxim de representació, però per ser honestos continuaran sent unes eleccions complicades per a les esquerres independentistes, perquè ara està més en auge l’extrema dreta”, reflexionen les mateixes fonts, que en tot cas conclouen: “Per això és important oferir un projecte que la gent vegi sòlid per presentar batalla.” El que ja ha descartat la CUP és presentar-se enlloc dins d’un front d’esquerres amb partits com ERC o els comuns. “En cap municipi farem coalició amb cap partit amb representació parlamentària”, tanquen.
Els comuns, esperançats
Els comuns es preparen per a les municipals amb ganes de consolidar i ampliar si es pot la presència institucional als municipis, on avui són presents en 106 ajuntaments i 37 equips de govern. Això sí, després d’assolir 163 candidatures el 2023, ara no es fixen objectius més enllà de créixer si pot ser en ciutats mitjanes i capitals de comarca més enllà de l’àrea metropolitana, el feu on estan més afermats. Per això ja des de fa un any i mig han cuidat sobretot la resta del territori, mirant de contactar amb el màxim de grups i persones per buscar complicitats. “Volem representar la Catalunya diversa, real i mestissa”, assenyalen igualment des de la formació, tot exemplificant-ho amb la llista de Figueres, que liderarà un candidat fill de la immigració.
Tot i que asseguren que la seva és una marca ja consolidada, i on puguin es presentaran amb aquest nom, la realitat municipal és molt diversa i obligarà segurament a aliances que aniran sota un paraigua general que el 2023 va ser Confluència, però que ara encara no tenen decidit. En el cas de les Terres de l’Ebre, per exemple, repetiran Movem, i segurament Babord a Vilassar. “Dialoguem amb tothom com a línia general i es faran acords amplis progressistes allà on es pugui”, expliquen fonts de l’espai, que també aclareixen que potser no hi haurà una entesa general amb Podem, però que en molts municipis es continuaran presentant plegats. “Allà on hi ha candidatures sòlides i experiència de govern, la idea és donar-hi continuïtat”, diuen, tot posant l’exemple de Mataró.
La idea és nomenar els principals caps de llista abans de l’estiu, per la qual cosa ja en tenen molts de definits, començant per Barcelona, on confien a recuperar l’alcaldia, i continuant per Santa Coloma, Cornellà, Castelldefels, Rubí, Vilanova, Vila-seca i Viladecans. En tot cas, l’espai confia a mantenir places històriques de l’àrea metropolitana com el Prat, Montornès del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda, on canviarà el candidat després de 20 anys.
