Noemí Bastias

Alcaldessa de Viladrau

Orgull de poble

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Volem fer polítiques de proximitat amb el jovent perquè s’involucrin més al poble”

Malgrat la pandèmia, Noemí Bastias espera poder complir “gran part” del que va proposar al seu programa electoral
0
3257

Visitem avui la comarca d’Osona i, més particularment, el Parc Natural del Montseny. A Viladrau ens hi rep la Noemí Bastias, alcaldessa des de l’octubre de 2019.

Què la va motivar a vostè a entrar en política?

A casa hi tinc un referent polític que és el meu pare. Ell va ser regidor i tinent d’alcalde a Viladrau durant setze anys i va estar a l’oposició quatre anys més. Així que he viscut la política d’una manera molt natural, tant en la infantesa com en l’adolescència. Personalment formo part d’un grup que és independent de cap partit polític. Som una agrupació de persones que volem treballar pel poble. En les eleccions de 2015 vaig formar part de la llista municipal com a número vuit. En les següents eleccions l’equip va valorar diverses alternatives i em van proposar encapçalar la llista. Després de reflexionar-ho, vaig veure que era una cosa que em feia il·lusió, i que personalment i professionalment era el moment adequat per intentar-ho.

A més de la il·lusió, quines qualitats o valors creu que li ha valorat el seu electorat?

Crec que l’estimació cap al municipi. I també la visió i les ganes de fer coses pel poble, perquè crec que pot millorar. 

Vostè va arribar a l’alcaldia després d’una moció de censura només unes setmanes després de les eleccions. Però tot s’ha complicat amb la pandèmia i la crisi. Si ho hagués sabut, hauria seguit el mateix camí?

Sí, sí. I tant. Tot són aprenentatges. Crec que, des que hem entrat al govern municipal, no hem tingut cap situació que puguem considerar com a normal. A banda de la pandèmia vam tenir fenòmens meteorològics com el Glòria, que va portar-nos ventades i destrosses. Crec que aquella va ser la pitjor nit de la meva vida, perquè els arbres queien per tot arreu. Però la il·lusió i les ganes de seguir endavant han seguit intactes. I, malgrat tot, estem portant a terme moltes coses importants.

Des que hem entrat al govern municipal, no hem tingut cap situació que puguem considerar com a normal.

S’esperava que l’experiència d’alcaldessa seria com és?

No és com t’ho esperes. Quan vaig decidir presentar-me sí que pensava que hi hauria coses bones i dolentes, però sempre tendeixes a pensar més en el positiu, en el que faràs i en el que vols potenciar. En canvi, et trobes amb una realitat diferent. De vegades hi ha coses que són molt difícils d’aconseguir i que demanen molt d’esforç i cal estar-hi molt al damunt.

L’administració pública no té res a veure amb la gestió privada. Aquesta diferència és una de les coses que més m’ha sobtat. Tot és molt lent i feixuc. D’altra banda, una cosa que m’ha fet créixer molt és la possibilitat de parlar tant amb la gent. Quan et trobes amb uns i altres acabes aprenent molt de tothom i pots prendre decisions de manera més informada. Ha estat un aprenentatge brutal i crec que em queda encara moltíssim més per aprendre.

L’administració pública no té res a veure amb la gestió privada. Tot és molt lent i feixuc.

Li hem demanat que ens portés unes fotografies personals. Ens les pot explicar?

Sí. La primera és de quan era petita, estant al pati de la casa on vivíem aleshores, al carrer de la Rectoria. Hi surto amb la meva germana, amb la que sempre he tingut un gran lligam i estimació. Em venen els records de tots els jocs que jugàvem al carrer amb la canalla d’aleshores.

La segona és de quan era adolescent. Vaig rebre un premi del que em vaig sentir molt orgullosa. I és que vaig ser la millor esportista de Viladrau d’aquell any. Jo feia atletisme aleshores i se’m donava molt bé. Competia a nivell comarcal i català i aquell va ser un reconeixement molt important. A més, va venir l’Àlex Crivillé a lliurar el premi, quan encara era molt jove… Diria que aleshores encara competia a 125C.C. A la foto hi surt de molt jovenet, amb una mica de cara de vergonya.

I la tercera fotografia és més recent, ja com a alcaldessa, en un dels primers actes públics que vam celebrar. Va ser la inauguració d’un espai que està funcionant molt bé i del que ens sentim molt orgullosos: l’espai de lectura i treball. A la foto hi surten també en Joan Mercé i la Viorica Chiric, que són dos voluntaris del projecte. Era quelcom que ens demanava el poble i que va sorgir de la participació ciutadana. Per molts motius, ens fa sentir molt orgullosos.

Parlem una mica del poble. Quina ha estat l’afectació de la pandèmia?

Sobretot ha estat una patacada important a nivell econòmic per empresaris i autònoms. A Viladrau vam tenir la sort que l’estiu de 2020 hi va venir molta gent a passar les vacances. Aquell any ningú no va marxar gaire lluny del país i vam tenir plenes totes les segones residències. Va ser una afluència sorprenent, com feia anys que no vèiem. I això ens va ajudar a reactivar l’economia del municipi.

Però vist amb perspectiva crec que la gent va patir molt i que vam haver de donar molts ajuts municipals. Hi va haver moltes famílies que ho van passar malament. Ara veiem que els comerços segueixen oberts i treballant, com els restaurants i els hotels. I que els autònoms no han hagut de plegar. Així que sembla que de mica en mica es vagi remuntant. Ha estat una patacada, però ens n’hem sortit força bé.

La pandèmia ha estat una patacada important a nivell econòmic per empresaris i autònoms.

Més enllà de l’impacte que els hagi produït la pandèmia, quin diria que és el caràcter de la gent de Viladrau?

Som molt del poble. Vull dir que l’estimem i el defensem molt, allà on siguem. Crec que tots proclamem que som de Viladrau i n’estem molt orgullosos. De vegades, com a tots els pobles, hi ha discussions entre veïns, i gent que s’entenen més i menys, però quan sortim d’aquí ens defensem tots a mort davant de qualsevol cosa. És un sentiment brutal. Això es veu en la dedicació que la gent posa al poble i a les associacions. Sempre hi ha excepcions, però aquest sentiment de pertinença està molt arrelat.

Crec que tots proclamem que som de Viladrau i n’estem molt orgullosos.

A què ho atribueix?

D’una banda a l’entorn en què ens trobem ubicats. Estem una mica separats de la resta dels municipis. El poble més proper és Espinelves, però tota la resta es troba a vint o vint-i-cinc minuts. A més estem al peu del Montseny i això ens fa sentir molt autèntics. Si mires Osona, el nostre és un dels pocs pobles, si no els únics, que està ben bé al peu de la muntanya.

Viladrau és un poble turístic, però també per viure-hi. I busquem aquest equilibri. La nostra proposta és fer que els comerços hi segueixin sent, i que els serveis augmentin. Volem que la gent s’arreli aquí i que el poble es mantingui. Altres viles de les dimensions de Viladrau perden habitants. I nosaltres no volem que això passi.

Quins llocs ens recomanaria visitar primer a Viladrau?

Tenim espais molt emblemàtics. Un d’ells és el Castanyer de les 9 branques. Aquí hi ve molta gent a fer senderisme i caminades i aquesta zona és de les més concorregudes. L’arbre és característic per les seves dimensions i forma, i per l’edat i pel lloc on està situat. A més, la castanya és un dels productes que més s’identifiquen amb el municipi.

També tenim l’Espai Montseny, on s’hi explica tot el nostre llegat històric i de llegenda. Hi tenim audiovisuals que tracten des de la persecució a les bruixes, fins a les Dones d’Aigua o el bandoler Serrallonga. Precisament al mas de La Sala és on va néixer aquest nom tan conegut de la contrada. Ara hem inaugurat un projecte més, l’Arboretum, on pots anar coneixent tots els arbres que vas veient pel camí.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?

És bona. Si no recordo malament, estem en un 7% d’endeutament i hi ha romanent de tresoreria. A més s’han flexibilitzat els criteris fiscals i financers, de manera que és un bon moment per tirar endavant projectes de més envergadura que necessiten un recolzament econòmic més important. Hem de ser valents, tot i que sempre hem de tocar de peus a terra, perquè després pot venir una pandèmia i tombar-ho tot.

Esperen rebre fons dels Next Generation?

Ho estem treballant i veient de quina manera ho enfoquem. Ara el que tenim a tocar són les qüestions vinculades al PUOSC. Ens permetrà reobrir dos espais municipals importants. Un d’ells és l’edifici de l’ajuntament, on ens trobem ara. Hi volem crear un espai per a tota la ciutadania i en què unificarem tots els serveis, de manera que d’aquí a dos anys l’ajuntament es desplaçarà d’edifici i aquí hi haurà un nou centre cívic. També hi haurà una sala d’entitats, o sala polivalent, al pis superior, també Correus, el dispensari, Serveis Socials i el Casal d’Avis.

D’altra banda volem remodelar un altre edifici municipal per reubicar-hi l’ajuntament. En el termini d’un mes nosaltres haurem marxat d’aquí i ens situarem temporalment en una sala de l’Espai Montseny.

A l’actual edifici de l’ajuntament hi volem crear un espai per a tota la ciutadania i en què unificarem tots els serveis.

L’actual situació de pandèmia els representarà alguna dificultat a l’hora de dur a terme els seus projectes de mandat?

Jo crec que anem bé. Potser no al 100%, però complirem una gran part del que vam proposar al programa electoral. També hem anat fent coses que no teníem al programa, però que han anat apareixent i ha calgut fer. No obstant, encara ens queden dos anys més.

Quins serien els principals reptes que els queden encara per fer?

Les dues grans obres que li comentava abans són els projectes de major dimensió econòmica i social. A banda, tenim la qüestió de la joventut, que em preocupa molt. Nosaltres volem fer polítiques de proximitat amb aquest col·lectiu i fer que s’involucrin més amb el poble. Costa una mica.

També volem treballar molt més amb la gent gran. Ara estan una mica espantats i el Casal d’Avis el tenim una mica “coix”. Acabem d’iniciar un procés d’entrevistes per esbrinar amb tots ells què podem fer perquè tornin a estar més actius i que vagin agafant més confiança. Tot ha canviat molt i el que actualment són les inquietuds d’una persona gran són molt diferents de les que tenien anys enrere. Volem cohesionar molt més tots aquests sectors de població.

Volem fer polítiques de proximitat amb el jovent i fer que s’involucrin més amb el poble.

Dins de l’apartat de polítiques de jovent, també s’hi inclou l’habitatge?

Tenim problemes d’habitatge. Particularment de lloguer, que no n’hi ha. El poc que hi ha és molt car i les famílies joves han de marxar a altres municipis. Ara estem fent un estudi d’habitatge amb l’ajut de la Diputació de Girona. Tan aviat el tinguem, podrem veure quines mesures apliquem per buscar solucions a la problemàtica.

Viladrau i Espinelves són els únics municipis d’Osona que formen part de la Diputació de Girona. Això els genera algun problema, o avantatge?

A mi, particularment, m’agrada ser de Girona, perquè m’hi sento. Però és cert que hi ha pobles de la comarca que pertanyen a la gran Diputació de Barcelona. En aquest sentit tenen més recursos. Però penso que la de Girona també és molt propera. Crec que caldria equiparar les diverses diputacions. No sé quina seria la millor manera de fer-ho, però valdria la pena que totes elles poguessin ajudar per igual o fer unes polítiques més comunes.

Caldria equiparar les prestacions de les diverses diputacions. Haurien de fer unes polítiques més comunes i equiparables.

Ens sabria dir quin ha estat el millor moment que ha viscut davant de l’Ajuntament?

N’he viscut diversos. Un d’ells és molt simple, però molt emocionant: la darrera Cavalcada dels Reis. Patíem per si la podríem fer o no, però jo sempre vaig pensar que no podíem deixar els nens sense Reis, perquè és una nit màgica. A mi sempre m’ha agradat molt… Així que si ens ho haguessin prohibit m’hauria pensat si saltar-me la normativa.

Finalment, però, ho vam poder fer tot i ben adaptat a les normes. Casualment, poc abans de la fi d’any vaig agafar la Covid19 i vaig arrossegar amb mi tot l’equip de govern, així que tots ens vam quedar a casa. Vam haver d’organitzar tota l’operació des de casa, ajudant-nos molt de persones del nostre grup polític. Finalment va anar molt bé i va ser un èxit rotund. Vam rebre moltes felicitacions i va passar el que volíem que passés. Vaig ser molt feliç, però vam patir molt… Per això diria que va ser el millor moment que he viscut.

Quan es reuneix amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona tenen reivindicacions en comú?

Coincidim en moltes coses. Ara em ve al cap la idea de la seguretat, perquè diria que estem una mica deixats de la mà de Déu. No perquè les coses es facin malament a Osona o a la Comissaria de Vic, sinó perquè no hi ha prou recursos ni efectius. De vegades ens trobem que al mes d’agost només hi ha dues patrulles nocturnes per cobrir tota la comarca. I aquests pobles que quedem més allunyats estem preocupats i no entenem com no es busca una solució.

Nosaltres tenim vigilants, però no tenen la potestat dels Mossos per fer segons quines coses. Tampoc cobreixen les 24 hores del dia, ni tots els dies de l’any. És un tema que ens preocupa.

En matèria de seguretat, estem una mica deixats de la mà de Déu. No hi ha prou recursos ni efectius.

Creu que des del Govern es té prou en compte els alcaldes i alcaldesses de pobles com el seu, a l’hora de planificar el futur del país?   

Crec que no se’ns té gens en compte, no. I és estrany. Nosaltres estem a peu de territori i palpem més ràpidament el que fa falta. I no se’ns té en compte perquè hem de cridar l’atenció sovint, cada cop que necessitem una cosa i que no se’ns escolta. Ens hem d’unir, cridar l’atenció i de vegades se’ns fa cas i altres vegades no.

Com valora la relació entre Catalunya i Espanya, actualment?

Em preocupa molt. Trobo que la taula de diàleg no em dona gaire seguretat. Cal veure com avança el tema, però estem una mica baixos d’ànims tots plegats. Potser la pandèmia ha ajudat a aquest apaivagament i ara ens costa arrencar. Crec que hem de tornar a ser més actius i reivindicatius i a forçar més la situació, si no, no avançarem. Jo soc independentista i a mi m’agradaria una Catalunya independent. Penso que és el poble qui ha de tirar endavant per tal que els polítics se sentin recolzats i puguin avançar.

Al seu compte de Twitter, Noemí Bastias es defineix com “Diplomada en Turisme i Màster en Turisme de negocis i organització d’esdeveniments. Mare. Viladrauenca i catalana orgullosa”. L’alcaldessa de Viladrau ho és des de l’octubre de 2019 i s’estrena en aquesta legislatura. Prèviament ha dedicat la seva vida professional al sector privat, on ha estat responsable de comptabilitat i de qualitat i medi ambient en diverses empreses.

QUESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. M’explico de Carles Puigdemont.
  • Una pel·lícula. Jo diria que m’agrada marxar de la realitat amb les pel·lícules i Piratas del Caribe per exemple, l’he vista moltes vegades. 
  • Una cançó. ‘Tanca els ulls’ de Txarango. 
  • Un plat de cuina. Uf, hi ha molts. Em decanto per albergínies farcides.
  • Una beguda. Bec molta aigua, però si surto una miqueta m’agrada la cervesa.
  • Un país. Catalunya.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer. M’agradaria molt viatjar al Vietnam.
  • Un esport. L’atletisme.
  • El que més valora d’una persona. La sinceritat.

Viladrau

La pàgina web de l’Espai Montseny, que promou el turisme a Viladrau, ens explica que la vila es troba en un lloc privilegiat de la comarca d’Osona i assentada damunt d’un pujol de 840 metres d’alçada, a la riba dreta de la riera Major. Ens recorda, també, que bona part del terme es troba dins del Parc Natural del Montseny, que és un dels espais verds més importants i emblemàtics de tot el país. A més, des de 1978, el Parc es troba reconegut per la UNESCO dins de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera del programa Man and Biosphere.

Amb un clima fred i sec, a l’hivern, però temperat a l’estiu, Viladrau sempre ha atret turistes. N’aprecien el cas antic, petit i compacte, envoltat per una zona de torres i xalets amb jardins, molts d’ells de primers de segle XX. Del patrimoni arquitectònic civil del poble en destaquen els casals fortificats d’Espinzella i La Sala i un conjunt de masos que s’esmentaven ja el 1340: Mas Miquel, Vilarmau, Mas el Martí, la Vila, l’Aremany, el Pujol de Muntanya, Rosquelles, Mas Molins, Masvidal, can Bosch, can Gat i la Noguera. Encara avui perduren. També podreu visitar l’església de Sant Martí, consagrada el 1082 i amb la façana reconstruïda el 1769, amb estil barroc.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.