Lluís Miquel Pérez i Segura

Alcalde de Reus

Credibilitat i empatia

“Abans que res, un Alcalde necessita credibilitat”

L'Alcalde de Reus assegura que mentre pugui seguir fent aquest servei i hi hagi projectes, seguirà. El dia que vegi que necessita fer un salt endavant, plegarà.
0
89

Capital del Baix Camp, i situada a 14 quilòmetres de la seva ‘rival’, Tarragona, Reus és una ciutat formada per dues antigues viles: el Burgar i Mascalbó, i la seva història, rica i plena, ha acollit il·lustres reusencs de tota mena. Amb més de 107.000 habitants, és un municipi que no s’ha adormit en els llorers de glòries passades, i els projectes que està duent a terme donen una bona mostra de la dinamització de les seves gents. Reus té el segon pressupost de Catalunya i un holding empresarial que ja està essent una realitat.

“Per ser un polític es necessita credibilitat, però també cal un element d’empatia, de connectar, de ser proper, de guanyar-se la confiança als ciutadans”

“Un Alcalde no és un assistent social. En poblacions petites hi ha contacte permanent i hi ha temes que es poden solventar amb una simple conversa. Però en una ciutat gran, el que se li exigeix és que sàpiga superar els reptes que té de futur”

“La immigració és un fenomen que cal encaixar i cohesionar, admetent que hi ha diferències socials, culturals i religioses molt importants. Però també és una avantatge, perquè és sal nova, i Reus ha estat una ciutat que ha tingut sempre a gent estrangera”

Què pensa que ha de tenir un alcalde per a que la gent li doni el seu vot?
Abans que res, credibilitat. Ha de presentar una proposta política i un programa que la gent se’l pugui arribar a creure. El fet de representar una part del pensament col·lectiu, com pot ser un programa polític relacionat amb el partit, obliga a què s’hagi d’adaptar a les característiques de cada ciutat o poble, que apel·li a la seva identitat, per entendre’ns. I a banda de la credibilitat que significa tot això, hi ha d’haver un element d’empatia, és a dir, connectar, ser proper, guanyar-se la confiança als ciutadans.

I cóm es guanya?
Doncs en un aspecte ben ampli, pels votants del partit i per les sigles d’aquesta formació. Però si vols arribar a la població, hi ha d’haver aquesta empatia de la que li parlava.

El secret és doncs, ser proper al ciutadà.
És imprescindible, però també té els seus riscos, perquè l’Alcalde, sobretot en una població gran, no és un assistent social. En poblacions petites hi ha contacte permanent i es poden solventar temes concrets amb una simple conversa. I un alcalde d’una ciutat gran, sí, d’acord, ha d’estar al corrent de les problemàtiques menudes, però el que se li exigeix és que sàpiga conduir el municipi i superi els reptes que té de futur.

I no hi ha temps per a tot.
És clar. Si es vol anar amb èmfasi, això requereix una quantitat enorme de temps del qual no disposes, i aleshores has de ser una barreja entre estar proper als ciutadans, però només durant un temps. Si no, perds la prioritat de definir un futur de ciutat, una estratègia, un estar connectat amb el que passa al món municipal.

I un Alcalde ha de ser-ho en tot moment.
Les 24 hores al dia, cregui’m. A mi m’ho van definir molt bé quan vaig prendre possessió del càrrec, perquè em van donar un telèfon mòbil i em van dir que l’havia de dur sempre connectat per estar localitzat en qualsevol moment.

Ha de ser difícil compaginar-ho amb alguna altra professió.
En el meu cas, encara que hagués volgut no ho hauria pogut fer, perquè soc directiu d’una entitat bancària i en el moment en que jo em vaig dedicar a la política, aquesta entitat era pública. Però vaja, tot acaba servint. A l’hora de parlar en públic, per exemple, em va servir ser Diputat a les Corts, i la meva formació econòmica m’ha resultat molt útil a l’Ajuntament.

Un Ajuntament d’una ciutat prou important.
Sí, Reus és una de les ciutats més importants de Catalunya, un d’aquells nuclis territorials imprescindibles, i en certs aspectes excel·leix més que algunes capitals de província. És una ciutat molt vital, amb gent molt inquieta, exigent i agraïda.

A què es refereix amb exigent?
En tot. No només en què els carrers estiguin bé, sinó també en la projecció econòmica i social, i en la posició respecte al conjunt de les ciutats de Catalunya. I amb una població que va creixent progressivament. Als anys noranta es va estabilitzar sobre els 90.000 habitants, però amb tot el boom de la immigració ara estem entre els 105.000 i 110.000.

I com porten la immigració?
Mirem d’aprofitar-la. És un fenomen que cal encaixar i cohesionar, admetent que hi ha diferències socials, culturals i religioses molt importants. Però també és una avantatge, perquè és sal nova, i Reus ha estat una ciutat que ha tingut sempre a gent estrangera, des de gent que treballava per a l’exportació, a tècnics que estaven en la indústria petroleoquímica. Li asseguro que no hauríem pogut tenir el desenvolupament econòmic que hem tingut sense la immigració. I ara també cal treure’n profit: la gent és conscient que és essencial per poder tenir l’avia o l’avi a casa, per exemple ben atès.

En què es basa l’economia reusenca?
És molt variada. El comerç és molt important, i el 75% de la seva estructura econòmica són els serveis: Reus és la capital de serveis del sud de Catalunya. Pel que fa al sector industrial, és una base de transformació agroalimentària, indústria químico-farmacèutica i els transformats metal·lúrgics.

Tot això haurà fet que molt gent portés el seu negoci a Reus.
Des del punt de vista logístic tenim un centre integral de mercaderies. Fa gairebé 10 anys, quan vaig començar a ser alcalde, teníem 74 hectàrees de sol industrial; ara en tenim 600, 165 de les quals en un parc tecnològic. Els que deien que no n’hi havia, ara afirmen que n’hi ha massa.

I malgrat la “rivalitat” amb Tarragona, les sinèrgies deuen ser importants.
Són evidents i no les produeixen les administracions, sinó els ciutadans. Però la configuració metropolitana està feta amb gent que viu a Tarragona i treballa a Reus, o gent que viu a Reus i treballa a Barcelona, o estudiants que van i vénen d’un lloc a l’altre. En aquest sentit tenim una conjunció gairebé perfecte. I pel que fa a la rivalitat, doncs sí, hi ha projectes que guanyen ells, i d’altres que guanyem nosaltres. Reus i Tarragona són complementàries en moltes coses, per tant, de cara al ciutadà és com una sola ciutat.

El pas de l’AVE els ha ajudat?
Sense dubte ens ha ajudat i molt. Potser l’estació no està ubicada en el millor lloc, però hem de mirar el positiu de tot plegat. I d’aquí a dos, tres anys, tindrem una altra estació de tren d’alta velocitat en una sortida d’autopista entre Reus i Tarragona, i aquesta serà veritablement la que ens donarà la dimensió d’accessibilitat de manera més centralitzada. Llavors haurem de buscar la manera de connectar les dues, i quan tot aquest sistema estigui acabat, tindrem un empori ferroviari imponent que girarà entorn a un element central, com és l’aeroport.

I el turisme també deu ser un factor clau per a vostès.
Vam tenir una prova de foc el primer any que vam posar el centre d’interpretació i hem tingut 52.000 persones de visitants. La veritat és que ha estat un reclam. Fora de la zona, no fem campanya perquè no tenim diners, però a mida que es vagi consolidant, anirem tenint més recursos per tal de fer publicitat i arribar més lluny. Ja ho estem fent en vols de low cost: ara tenim 14 connexions i a l’octubre en tindrem 19. Connectats amb el centre d’Europa, amb l’àrea d’influència anglosaxona, i amb 5 destinacions a tot Espanya. Una mena de Reus-París-Londres (riu).

Hi ha reusencs molt il·lustres que sempre s’han mostrat molt orgullosos d’haver nascut aquí.
Si, la veritat és que sí. N’hi ha alguns que tothom els coneix, com Antoni Gaudí. D’altres són molt mediàtics, com l’Andreu Buenafuente. I penso que hem d’aprofitar aquesta projecció que ens donen per tal de difondre encara més la nostra ciutat: el general Prim, el pintor Fortuny són d’altres que també convé reivindicar. A nivell internacional, és clar.

La pateixen, la crisi?
Si, és clar que la patim. Qui no la pateix? Però el Pla General de Reus ens permet tenir un flux de construcció constant i en aquest sentit no ho notarem tant com les zones més de costa. En general, creiem que hi hauria d’haver més presència pública en la construcció. Nosaltres concretament tenim un pla d’acció municipal amb 4 inversions en aquest mandat que superen els 616 milions d’euros. Això vol dir que sí, que som conscients de la situació, però que no ens deixem acovardir. Aquest any el pressupost s’ha hagut d’ajustar, però hem pogut destinar 115 milions a inversions. I el fet que el creixement de l’atur a Reus estigui 6-7 punts per sota de la mitjana resulta prou significatiu.

Què és el que més li demana el ciutadà?
El que més preocupa ara és la circulació, l’aparcament… i les defecacions dels gossos. Però també hi ha altres problemes. I a mi, una de les coses que més m’amoïnen en l’actualitat és l’atur. I un altre factor és el de la seguretat.

Quins projectes importants tenen fins que acabi la legislatura?
N’hi ha molts, uns que ja estan en marxa i d’altres que començarem aquest any. El macroprojecte de l’Ajuntament és el Tecnopark, el parc tecnològic que representarà un canvi en l’estructura econòmica. El que farem serà aportar un valor afegit per a la recerca sobre la funcionalitat dels aliments i tots elements nutricionals. L’Ajuntament inverteix 3 milions d’euros en una empresa biomèdica de capital risc amb 22 socis privats, que només està a 3 ciutats europees, i disposa de 9 equips que estan treballant en recerca. I ho podem fer perquè hi creiem.

Un gran projecte.
Dintre d’aquest projecte hi ha la plataforma clínica dels assajos que és l’hospital, que encapçala un grup que es diu Fadesa, i que és un grup municipal que gestiona 32 unitats mèdiques de tota la província de Tarragona. Aquest hospital nou té un cost de 120 milions d’euros i és un hospital municipal, és a dir, que paga l’Ajuntament. Serà de primera línia, amb habitacions individuals, amb la més alta tecnologia. Serà un referent, sens dubte.

Se’l veu molt involucrat en aquests projectes.
24 hores al dia, li ho asseguro. Els Ajuntaments ploren i no tenen dret a fer-ho, perquè això només és l’expressió de la seva incapacitat. De diners mai n’hi ha prou, el que ve de l’Estat i la Generalitat ha de ser un més a més, però és evident que t’ho has de buscar, així que jo només demano als ciutadans el 19% dels diners que ens gastem. La resta t’has d’espavilar.

Es tornarà a presentar en la propera legislatura?

Començarem el segon pla estratègic que ens hauria de permetre afinar molt més en les polítiques que tenen la formació del pla que van deixar quan vaig ser alcalde. Això vol dir que el projecte que tinc entre mans difícilment s’acabarà a finals d’aquesta legislatura, així que si els companys de partit i, sobretot els ciutadans ho volen, tinc previst tornar-me a presentar.

Li queden anys a l’alcaldia doncs.
Sempre dic que acabaré tornant al meu lloc d’abans quan acabi de ser alcalde. Però, mentre pugui seguir fent aquest servei i hi hagi projectes, seguiré. El dia que vegi que això s’esgota o que es necessita fer un salt endavant, doncs plegaré. A mi no se m’havia passat mai pel cap ser alcalde de Reus, tot i que la vocació política l’he tingut des de molt jovenet. El meu avi havia estat fundador de la Unió Socialista de Catalunya, o sigui que aquest ambient sempre s’ha viscut a casa.

Lluís Miquel Pérez i Segura (Reus, 1956) és Alcalde de Reus des de fa deu anys. Llicenciat en Filosofia i Lletres, és directiu d’un grup bancari, tot i que actualment té una excedència. Ha ocupat diversos càrrecs a la UGT i ha tingut diverses responsabilitats directives en entitats culturals de Reus. En Política municipal s’hi va posar com regidor l’any 1987, i actualment és Conseller Nacional i membre de la Comissió Executiva Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya. Diputat a les Corts i Diputat al Parlament de Catalunya, on ha ocupat diversos càrrecs, també ha estat membre de diversos organismes financers. Actualment, també és el vicepresident econòmic de la Federació de Municipis de Catalunya.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.