Pedro Juan

Alcalde d’Olesa de Bonesvalls

Creixement desorbitant

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Alguns grups ja estan bé amb els impostos i d’altres volem adaptar-los a la nova realitat”

Olesa de Bonesvalls aposta pel turisme de curta durada com a eix de creixement econòmic
0
2998

A l’Alt Penedès visitem avui Olesa de Bonesvalls, un poble que ha viscut un gran creixement vegetatiu en els darrers dos anys i que ara lluita per mantenir una identitat única.

Parli’ns de vostè. Com era la seva vida abans de ser alcalde?

Soc una persona com qualsevol altra. Vaig néixer a Vilafranca, perquè el meu pare treballava a Telefònica i el van destinar a Barcelona als anys seixanta. Als tres mesos de vida, ens vam traslladar a Cornellà. Vaig viure-hi fins els 13 anys. Vaig tenir relació amb Olesa des de la joventut… Després vaig tenir una vida tranquil·la, de tarifa plana, com acostumo a dir. I, finalment, vaig venir a viure altra vegada l’any 2000.

I la seva trajectòria professional?

Vaig entrar a treballar a la Telefònica amb 17 anys, de molt jove. Eren uns temps convulsos amb el final del franquisme. Vaig implicar-me en el món sindical i assembleari i això va marcar la meva visió de la vida. En l’actualitat estic en situació de subvenció de contractes amb Telefònica, que és el que es coneix normalment com a prejubilació. També vaig començar a col·laborar en el grup municipal del PSC l’any 2003.

És regidor des del 2009.

Correcte. L’any 2009 hi va haver una moció de censura i l’equip de govern va quedar-se en minoria, així que m’hi vaig incorporar. El 2011, però, ja formava part de la llista que va ser escollida. I així fins a l’actualitat.

Quin diria que és el seu estil de fer política?

Jo no soc polític. Em sento part d’un equip en què decideixo coses, tot i que hi ha qüestions que se m’escapen. Si vols fer avançar l’estratègia de poble i fer coses et cal tenir un equip. 

Si vols fer avançar l’estratègia de poble i fer coses et cal tenir un equip.

En aquests anys el país ha passat per moltes situacions.

Correcte. Hem tingut la pandèmia, el Procés… Olesa té dos nuclis diferenciats. Un és el Pla del Pèlag i l’altre és el nucli antic, en què ens trobem ara. I entre ambdós hi ha molta diferència social. Una part és més pròpia del Baix Llobregat i l’altra és més del Penedès, de manera que el Procés va marcar encara més les distàncies..

Quant a la pandèmia, a tothom ens va passar factura. Però també és cert que aquí hi ha molta casa unifamiliar, amb molt de jardí, i això va fer que la gent no es trobés tancada. Tothom podia sortir al carrer, més o menys.

I en quant a gestió municipal, què va significar la pandèmia?

Vam posar en marxa el teletreball. De fet, encara l’estem adoptant com a forma normal de treballar. Actualment hi ha tres dies de treball presencial i dos dies a casa. No tenim cap problema en aquest sentit.

On hi va haver més feina va ser amb el tema assistencial. Hi ha molta gent originaria de Vallirana que van venir aquí a viure, de manera que vam recuperar les targetes sanitàries. La població ens ha crescut en 300 persones en els dos darrers anys. Per tant, haurem de fer nous càlculs en els serveis a lliurar.

La població ens ha crescut en 300 persones en els dos darrers anys. Per tant, haurem de fer nous càlculs sobre els serveis a lliurar.

És un creixement molt important.

Ara som 2.089 persones. La població local, originària, s’ha reduït en 30 habitants. En canvi, el total del municipi ha crescut en 300. Hem d’establir estratègies per educar aquesta nova població, que arriba a un poble rural i petit, on els serveis no són els mateixos que els que tenien el costum de rebre a l’Àrea Metropolitana. Aquest és un gran debat que cal tenir.

Hem d’establir estratègies per educar aquesta nova població, que arriba a un poble rural i petit.

Hi ha problemes amb els nouvinguts?

Com a tot arreu. Ja n’hi havia entre els de dalt i els de baix. Sobre tot, per causa de les urbanitzacions, que van aparèixer a la dècada dels 70, quan molta gent de l’Àrea Metropolitana va agafar parcel·les i s’hi van fer una caseta. Venien els caps de setmana, i no hi havia cap problema inicialment. A més, pagaven els seus impostos i gairebé no feien servir les prestacions ni els serveis socials, i tampoc es queixaven per l’aigua o els metges, perquè ja sabien a quin indret venien. A primers dels anys 90 es va viure un procés de residencialització de les urbanitzacions, i moltes d’elles van passar a ser primeres vivendes. La gent hi ha anat vivint i envellint.

Durant la pandèmia ens hem adonat que moltes d’aquestes persones ja no hi viuen, i que ara hi viuen els seus fills, que tenen unes altres necessitats i peticions. Són persones que no coneixen com és Olesa i ara els hem d’explicar quin sentit té el municipi, com és l’administració d’aquí, que no podem tenir una policia, que no tenim autobusos… Això ens genera un debat que durarà els propers anys.

I com és Olesa de Bonesvalls, per a qui no coneix el municipi?

Som un municipi de l’Alt Penedès, ubicat al Massís del Garraf, i a mig camí entre el Penedès i el Baix Llobregat. Des de fa uns anys hi està venint a viure molta gent de l’Àrea Metropolitana. Vam tenir un creixement pausat i tranquil, sense problemes, però ara ens hem fet molt grans en poc temps i la qüestió és difícil de resoldre. 

També tenim set nuclis: el més antic és el d’Olesa de Bonesvalls. Després hi ha el barri de l’Hospital, que va tenir l’hospital medieval més bo de Catalunya. També tenim les urbanitzacions de Can Costa, Can Xacó i Can Morgades, que són petites, d’uns 100 a 200 habitants. I, finalment, tenim dues grans urbanitzacions: el Pla del Pèlec, a la vora de Vallirana i Ca n’Olivella.

Com és el teixit associatiu local? També és tan dispers com les urbanitzacions?

A Olesa li va passar com a certes indústries catalanes del sector del motor: eren els més punters, però no van unir-se i al final van venir uns japonesos i les van comprar totes. La gent originària d’aquí són, de vegades, massa personalistes i tenen enveges i complicitats. Fan diferència entre la gent de fora i la gent d’aquí. Aquest equip de govern no ha volgut entrar en aquest joc. El que volem és un municipi on la gent sàpiga on viu i pertany.

A Olesa li va passar com a certes indústries catalanes del sector del motor: eren els més punters, però no van unir-se i al final van venir uns japonesos i les van comprar totes.

Quines coses bones i dolentes diria d’Olesa de Bonesvalls?

De bones, evidentment, la natura i la qualitat de vida. Estem també a la vora de Barcelona i de Vilafranca. De dolentes, potser el fet que aquesta proximitat no té traducció en els mitjans de transport i en altres qüestions.

A més, la dispersió geogràfica fa que els serveis públics siguin complicats de prestar. Però de mica en mica, anirem millorant.

Quins llocs emblemàtics del municipi podria destacar-nos?

N’hi ha molts. Per exemple, aquí hi tenim el darrer focus de resistència de la República a la Guerra Civil, abans que els Nacionals entressin a Barcelona. També tenim l’Hospital Medieval, que encara és dels més ben cuidats de Catalunya. I tenim força construcció de pedra seca, perquè aquest municipi va ser molt agrícola fins al segle XX i tenia molts camps de conreu. Les barraques i cabanes per refugiar-se de la pluja estaven fetes de pedra. A més, com que el terreny local és molt calcari, hem tingut un forn de cal que va deixar de funcionar el 1955.

Ha triat vostè algunes fotografies personals. Ens les vol explicar una mica?

La primera és de Cornellà, al barri de Sant Ildefons. Allà hi vam viure amb la família des de principis de l’any 1962 fins que tenia 13 anys. La segona és de Castellbisbal, a primers dels anys 80, un cop treballava ja a Telefònica. Estava operant una centraleta, perquè encara no hi havia cabines i, evidentment, el gran canvi tecnològic ha vingut després. La darrera fotografia és de la presa de possessió de l’alcaldia.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament en aquests moments? 

No estem endeutats. Però, com molts altres municipis, ens falten recursos. La proposta de futur de l’ajuntament, que no sé si acabarà tirant endavant, té quatre eixos. El primer és un nou plantejament urbanístic a partir del POUM. No ha agradat a tothom, certament, però l’hem aprovat i ha generat prou consens. I està pendent de l’aprovació de la Comissió d’Urbanisme a Barcelona.

El segon eix serà l’estratègia de la població. Com us he dit, hem tingut un gran creixement i ens cal fer una mica de reflexió i reeducació dels nous veïns i veïnes. Cal que entenguin què significa viure en un municipi petit. Entre els grups polítics aquest tema es fa servir com a arma argumental, perquè n’hi ha que són d’Olesa i n’hi ha que són de fora.

Després tenim l’economia, que té dues vessants: l’activitat econòmica local i la viabilitat del municipi. Pel que fa al primer, pensem que hem de promoure més coses en l’àmbit cultural i turístic de cap de setmana per augmentar l’ocupació disponible. Per exemple, l’exploració de la natura, de la pedra seca, les visites a l’Hospital, el Parc Natural del Garraf, etcètera. Això ha de deixar feina als joves del municipi.

L’altra vessant té a veure amb trobar l’equilibri entre els ingressos i les despeses de l’ajuntament. Serà complicat, perquè alguns grups entenen que ja està bé el nivell d’impostos que tenim i altres creiem que cal adaptar-los a la nova realitat i a les necessitats de serveis. Si no augmentem, no serem viables econòmicament. Per ara, un dels increments fiscals que hem tingut ha estat en l’Impost de Circulació de Vehicles. Moltes persones han vingut a viure aquí amb dos vehicles.

Hem de promoure més coses en l’àmbit cultural i turístic de cap de setmana per augmentar l’ocupació disponible. Per exemple, l’exploració de la natura, de la pedra seca, les visites a l’Hospital, el Parc Natural del Garraf…

I els joves locals es poden quedar a viure al municipi?

És el quart eix… Fins ara els joves autòctons del nucli marxen. Tenim aquí dos establiments comercials: un restaurant i un petit supermercat. Recentment s’han jubilat els propietaris i els seus fills no han volgut continuar. En canvi, les noves famílies venen a viure aquí perquè no troben la possibilitat de fer-ho al Baix Llobregat, l’Àrea Metropolitana o a Barcelona. L’IDESCAT diu que la mitjana d’edat local ha baixat paulatinament. La població és jove, però ve de fora.

L’IDESCAT diu que la mitjana d’edat local ha baixat paulatinament. La població és jove, però ve de fora.

Vostès estan en minoria al consistori. Ens pot explicar com és el perfil de l’equip de govern?

Actualment som nou regidors al consistori. D’ells, n’hi ha tres d’Esquerra i un del GOOB (un grup municipal local). Tenim també una agrupació d’electors del nucli i un regidor de Ciudadanos. Tots aquests són l’oposició. Nosaltres, al govern, som 3 companys del PSC i una regidora de Podem.

Ara mateix els projectes en els que estem treballant són el de la viabilitat econòmica del municipi i el de l’activitat econòmica. Creiem que tenim un potencial molt gran per al turisme de curta durada i hem de veure com ho fem en el proper mandat. De moment, amb la pandèmia, aquest ha estat un mandat una mica en standby, com d’espera. Han passat coses, però encara les hem d’entomar.

Creiem que tenim un potencial molt gran per al turisme de curta durada i hem de veure com ho fem en el proper mandat.

Quins diria que han estat els millors i pitjors moments que ha viscut com a alcalde?

Soc una persona molt pragmàtica. Prenc perspectiva per veure les coses i no m’atabalo davant de les adversitats, malgrat que després, a casa, pugui passar males estones. Diria que el millor moment va ser quan vaig ser nomenat alcalde, rellevant el meu company Josep Maria. I el pitjor va ser no haver pogut desenvolupar prou el projecte per manca d’empatia amb la resta de grups, o per pròpia incapacitat de saber explicar com hauria de ser Olesa en el futur. 

Prenc perspectiva per veure les coses i no m’atabalo davant de les adversitats, malgrat que després, a casa, pugui passar males estones.

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de les rodalies, en quines reivindicacions coincideixen? 

El cert és que cada municipi és com una illa, com a la Polinèsia. A la Mancomunitat mateix, són 27 municipis, però cadascun té les seves característiques. Suposo que per als tècnics deu ser difícil aglutinar els serveis de residus, finançament, etc. Però he de dir que la Generalitat sembla que està fent un esforç important en aquesta comarca…

Creu que el Govern actual escolta els seus interessos? 

Així ho penso. Com a mínim, semblen estar més a la vora. Com a anècdota, recordo que va venir un coordinador de la Generalitat a escoltar el nostre problema sanitari i assistencial. De vegades la gent es pensa que la sanitat és competència de l’ajuntament, quan en canvi depèn de la Generalitat. Però, tot i així, nosaltres tenim una administrativa pagada per l’ajuntament que es dedica a aquest tema.

Li vaig explicar al coordinador que caldria que aquesta feina d’administrativa la posés la Generalitat. D’entrada semblava que ho entenia perfectament. Però després va parlar-ne amb un company seu de partit d’aquí del municipi. I va acabar creient que teníem un problema personal amb aquella administrativa… Crec que el problema té més a veure amb el servei i no pas amb la persona.

Per acabar, com és una jornada normal de treball per a vostè?

Sempre dic el mateix: l’avantatge de ser alcalde és que tothom ve i et diu què has de fer. El problema és que, quan marxen, em pregunto: “i ara què fem?”. Per a mi, és com quan anava a resoldre una avaria: primer t’explicaven el problema, després analitzaves i finalment decidies la reparació que podies fer. Aquí passa el mateix: el ciutadà ve i et diu quin problema té, però ho fa des del seu punt de vista. Tu ho digereixes i ho adaptes a la realitat administrativa i tècnica del municipi. I finalment, presa la solució, has de fer molta pedagogia.

Tinc una anècdota. El veí que viu al costat de casa meva és un veí de cap de setmana. Un dia li vaig explicar que era l’alcalde i em va dir que no en tenia la menor idea; que no coneixia ni la meva feina, ni el grup al que representava… A Olesa hi ha dos grans grups de persones: uns venen molt descafeïnats i fan servir els carrers com a vies interurbanes per arribar a casa, a tota velocitat. I uns altres són molt compromesos amb el seu municipi. Són les dues grans realitats que tenim.

L’avantatge de ser alcalde és que tothom ve i et diu què has de fer.

Nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1961 i criat al barri de Sant Ildefons de Cornellà fins els 13 anys. Va estudiar formació professional en la branca d’electrònica i, de ven jove, va entrar a treballar a Telefònica el 1978. L’any 2000 es va traslladar a Olesa. Des de 2009 és regidor de l’ajuntament i ha tingut participació en els darrers governs locals. El 15 de juny de 2019 va ser nomenat alcalde. És secretari d’organització del PSC en l’agrupació local del partit. També ha via format part de la junta del PERI de Ca n’Olivella i de l’Associació de Veïns del mateix nucli.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: ahir en vaig comprar un de filosofia, però no recordo el títol
  • Una pel·lícula: Grease
  • Una cançó: soc molt dolent pels títols, però m’agrada El ultimo de la fila
  • Un plat de cuina: els ous ferrats amb patates fregides
  • Una beguda: la cervesa, sens dubte
  • Un país: Espanya
  • Un viatge que hagi fet o li agradaria fer: voldria anar caminant d’aquí a Granada quan em jubili
  • Un esport: el senderisme
  • El que més valora d’una persona: la confiança i la lleialtat.

Olesa de Bonesvalls

Situat a l’Alt Penedès, a mig camí entre el Garraf i el Baix Llobregat, el municipi d’Olesa de Bonesvalls fa honor al seu nom i es distribueix en diversos nuclis històrics repartits entre les valls del Massís del Garraf i la serra de Riés. Regat per la riera d’Oleseta, que neix a Vallirana, i per la de Begues, que s’uneixen al barri de l’Hospital, el terme és ric en terres calcaris i paisatges boscosos, rutes senyalitzades, cabanes de pedra seca i coves i avencs sensacionals. Des del segle XIII s’hi troba instal·lat l’Hospital medieval de Cervelló, una construcció molt ben conservada que, durant segles, va ser el millor centre de recuperació de la salut del país. En els darrers anys el terme ha crescut en població de manera singular, fins al punt que es distingeixen dues maneres de fer: l’autòctona i la nouvinguda.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.