Dues lleis històriques per a uns serveis digitals més segurs i oberts

0
3337

El nou codi normatiu digital de la UE estableix regles sense precedents per a garantir la rendició de comptes de les tecnològiques, dins d’un mercat digital obert i competitiu

El Parlament va donar dimarts el vistiplau definitiu a la nova Llei de Serveis Digitals i la Llei de Mercats Digitalsdesprés de ser consensuades entre el Parlament i el Consell el 23 d’abril i el 24 de març respectivament. Ambdues lleis tenen per objectiu abordar els efectes socials i econòmics del sector tecnològic. Per això estableixen normes clares que regulen, d’acord amb els drets i valors de la UE, el funcionament i la prestació de serveis per part d’aquestes empreses a la Unió.

La Llei de Serveis Digitals es va aprovar amb 539 vots a favor, 54 en contra i 30 abstencions i la Llei de Mercats Digitals amb 588 vots a favor, 11 en contra i 31 abstencions.

El que és il·legal al món real ho ha de ser també en el digital 

La Llei de Serveis Digitals (DSA, en anglès) estableix obligacions clares per als proveïdors de serveis digitals, com les xarxes socials o els mercats electrònics, per a fer front a fenòmens que poden suposar una amenaça per a la societat, com la difusió de continguts il·legals i la desinformació en línia. Els nous requisits són proporcionals a la dimensió de les plataformes digitals i als riscos que representen per a la ciutadania. 

Les noves obligacions inclouen:

  • Noves mesures per a neutralitzar els continguts il·legals en línia, així com requisits que obliguen les plataformes a intervenir ràpidament, respectant en tot moment els drets fonamentals, en particular la llibertat d’expressió i la protecció de dades.
  • L’enduriment dels requisits de traçabilitat i dels controls als comerços en línia per a garantir la seguretat dels productes i serveis, incloent-hi controls aleatoris per a evitar que es tornin a publicar continguts il·lícits.
  • El reforç de la transparència i la rendició de comptes de les plataformes, per exemple, mitjançant la transmissió d’informació clara sobre la moderació de continguts o l’ús d’algoritmes per a recomanar continguts (els denominats sistemes de recomanació); la possibilitat per als usuaris de recórrer contra les decisions dels moderadors.
  • La prohibició de pràctiques enganyoses i de certs tipus de publicitat selectiva, com la dirigida als infants i els anuncis basats en dades confidencials, així com de les interfícies enganyoses o els anomenats «patrons foscos» i de tota pràctica dissenyada per a manipular les eleccions dels usuaris. 

Les plataformes i els motors de cerca en línia més importants (a partir de 45 milinos d’usuaris mensuals) comporten més risc. Per aquest motiu hauran de complir requisits més estrictes que la Comissió s’encarregarà d’aplicar. Entre ells destaquen la prevenció de riscos sistèmics (com la difusió de continguts il·lícits, l’erosió dels drets fonamentals i els processos electorals o l’agreujament de la violència de gènere i els problemes de salut mental) i la imposició d’auditories independents. A més, aquestes plataformes hauran d’oferir als usuaris la possibilitat de negar-se a rebre recomanacions basades en l’elaboració de perfils, així com l’accés a dades i algoritmes a les autoritats i investigadors habilitats.

Guardians d’accés: què poden fer i què no

La Llei de Mercats Digitals (DMA, en anglès) estableix obligacions per a les grans plataformes en línia que exerceixen com a guardians d’accés (és a dir, aquelles plataformes la posició dominant de les quals aboca pràcticament tots els usuaris a utilitzar-les) al mercat digital per a vetllar per un entorn empresarial més just i una oferta més gran de serveis per als consumidors.

Per a evitar pràctiques comercials deslleials, les plataformes considerades guardianes d’accés hauran de:

  • Permetre que tercers interoperin amb els seus serveis. Aquesta mesura obre la porta a que les plataformes més petites sol·licitin a les plataformes de missatgeria dominants que els usuaris puguin intercanviar missatges, enviar missatges de veu o arxius d’una aplicació de missatgeria a una altra. D’aquesta manera, els usuaris gaudiran d’una oferta de serveis més gran i no quedaran limitats a una aplicació o plataforma.
  • Permetre als usuaris professionals accedir a les dades que generen a la plataforma del guardià d’accés, promoure les seves pròpies ofertes i celebrar contractes amb els seus clients al marge de la plataforma del guardià d’accés.

Els guardians d’accés tindran prohibit: 

  • Fer tractes de favor, a les seves plataformes, als seus propis serveis i productes (autopreferència) en detriment dels de tercers.
  • Impedir que els usuaris desinstal·lin fàcilment les aplicacions o programes preinstal·lats o que utilitzin aplicacions i botigues d’aplicacions de tercers.
  • Tractar les dades personals dels usuaris per enviar-los publicitat sense el seu consentiment exprés.

Sancions

Per a vetllar per l’aplicació adequada de les disposicions de la nova Llei de Mercats Digitals en un sector tan dinàmic com el digital, la Comissió podrà efectuar investigacions de mercat. En cas d’incompliment de la legislació, la Comissió està facultada per a imposar multes als guardians d’accés per un import de fins al 10% de la seva facturació mundial total en l’exercici fiscal precedent, que podrà ascendir fins al 20% en cas de reincidència.

Declaracions dels ponents

Durant el debat al ple dilluns a la tarda, Christel Schaldemose (S&D, Dinamarca), ponent de la Llei de Serveis Digitals, va afirmar: «Les tecnològiques s’han beneficiat durant molt de temps de l’absència de regles. El món digital sha convertit en el “salvatge oest”, on els més grans i forts fixen les regles. Però ha arribat a la ciutat un nou xèrif, la Llei de Serveis Digitals. Les normes i drets es reforçaran. També obrim la caixa negra dels algoritmes per a entendre com generen diners les plataformes».

Andreas Schwab (PPE, DE), ponent de la Llei de Mercats Digitals, va afegir: «Ja no val allò de la “supervivència del més fort”. L’objectiu del mercat únic digital és que Europa rebi les millors companyies i no només les més grans. Per això hem de centrar-nos en l’aplicació de la legislació. Cal una vigilància adequada per a assegurar que el diàleg regulatori funcioni. Només un cop tinguem el diàleg entre iguals aconseguirem que la UE sigui respectada; els ho devem als ciutadans i empreses».

Propers passos

Després de l’aprovació formal del Consell -al juliol la Llei de Mercats Digitals i al setembre la de Serveis Digitals-, ambdós textos es publicaran al Diari Oficial de la UE i entraran en vigor vint dies després de la seva publicació. 

La Llei de Serveis Digitals serà directament aplicable a tota la UE quinze mesos després d’entrar en vigor o a partir de l’1 de gener de 2024 (la data més tardana de les dues). Els requisits per a les plataformes i motors de cerca de gran dimensió s’aplicaran abans: quatre mesos després de la seva designació com a tals per la Comissió.

La Llei de Mercats Digitals es començarà a aplicar sis mesos després d’entrar en vigor. Els guardians d’accés tindran un màxim de sis mesos a partir de la seva designació per a complir amb les noves obligacions.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.