Els municipis i els fons europeus: visió única o futur fragmentat?

0
237

DIÀLEGS ALCALDES.EU

Celebrat el 9 d’abril de 2021 – 9.30 hores

Ponents convidats:  

  • Sr. Miquel Puig – President del Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU
  • Il·lm. Sr. Lluís Soler – President de l’ACM i alcalde de Deltebre
  • Il·lm. Sr. Àlex Garrido – Vicepresident de la FMC i alcalde de Manlleu

El moderador, Sr. Eduard Berraondo, dona la benvinguda a tots els assistents, presenta la plataforma d’Alcaldes.eu i agraeix als patrocinadors Urbaser, Xut Consulting i l’Associació Catalana de Municipis la seva col·laboració en l’acte. Seguidament dona la benvinguda als ponents de la taula i convida el Sr. Puig a compartir una primera reflexió des del seu punt de vista.

Primera ronda d’intervencions

Miquel Puig agraeix la invitació i explica que els fons europeus “Next Generation” són excepcionals per dos motius. Primerament, perquè són una transferència de diners enorme, que triplica el volum (en termes de % del PIB) dels fons del Pla Marshall. Només a Espanya es podrien transferir diners que equivalen al 6% del seu PIB. En el Pla Marshall, els diners equivalien al 2% del PIB dels països receptors.

Els fons Next Generation són una transferència de diners enorme, que triplica en proporció la quantitat del Pla Marshall de postguerra

Una altra característica és que molts d’aquests diners provenen de l’endeutament. És la primera vegada que la Unió Europea s’endeuta massivament. Aquests diners s’hauran de tornar en el futur i, per tant, la Unió serà molt curosa en controlar quin ús donen els països receptors als diners. No serà admissible, diu Puig, que els països del sud i mediterranis diguin, d’aquí a uns anys, que no poden tornar-los.

I, un altre punt importantíssim és que l’obsessió del govern central no és, “desgraciadament”, la d’aprofitar aquests fons per allò que estan dissenyats (és a dir, transformar l’economia espanyola per fer-la més sostenible, competitiva i resilient), sinó que l’obsessió és la de no ser acusats de no haver-los adjudicat quan acabi la legislatura.

L’obsessió del govern central no és, desgraciadament, la d’aprofitar els fons per allò que estan dissenyats, sinó la de no ser acusats de no haver-los adjudicat

Explica Puig que, lamentablement, Espanya i les Comunitats Autònomes tenen una experiència “relativament pobra” adjudicant recursos comunitaris i que, de vegades hi ha un 50% dels diners que Europa concedeix que no s’arriben a assignar, sigui perquè no concorren prou projectes elegibles, sigui perquè la maquinària burocràtica és molt lenta i no s’acabin executant. És en aquest sentit que el govern espanyol ha dissenyat, d’entrada, una estratègia de fraccionament dels diners en capítols més petits que s’assignen en lots als distints ministeris.

Ara mateix, els 76.000 milions que es volen assignar en tres anys, ja tenen un primer disseny, de 27.000 milions destinats a 2021 que ja figuren en els Pressupostos Generals de l’Estat i que es poden consultar.

El moderador dona la paraula als altres dos ponents

Lluis Soler, de la seva banda, agraeix la invitació i explica que el títol del webinar és molt encertat, perquè creu que estem al davant d’un problema amb importants implicacions en el context municipalista. I és que des que la crisi pandèmica es va declarar, tots els municipis van veure com els seus ingressos es reduïen i les seves despeses augmentaven moltíssim, per mantenir el servei als ciutadans. Els plans d’acció municipals “trontollen”, de tal com estaven previstos, diu. A la vegada, els diners que inicialment havia compromès l’Estat i la Generalitat, o la possibilitat de fer servir els romanents, no semblen donar resposta en aquesta situació límit per una o altra raó (perquè no es concreten, o perquè el seu ús es fa condicionat). Per aquest motiu molts ajuntaments veuen els fons europeus “Next Generation” amb l’expectativa que serveixin per rellançar també les economies locals.

Molts ajuntaments veuen els fons europeus amb l’expectativa que serveixin per rellançar també les economies local

Soler entén i està d’acord amb el que comentava Puig en quant a que aquests fons han de permetre rellançar l’economia a nivell macro, però diu que cal buscar un equilibri en termes micro, perquè, si no, poden haver-hi municipis que funcionin a primera i a segona velocitat. I això no pot ser. Molts ajuntaments no saben, per exemple, si podran accedir a aquests fons i de quina manera, perquè encara no s’han definit els criteris

Àlex Garrido també saluda els presents i agraeix la invitació. Es mostra totalment d’acord amb les dues intervencions anteriors. I subratlla que la lentitud burocràtica que ha esmentat Puig és certa, referint-se a uns fons FEDER gestionats fa dos anys i mig que a hores d’ara encara no s’han assignat. Espera que el problema endèmic de burocràcia administrativa del país es pugui resoldre amb els canvis que venen.

També explica que, a l’igual que l’ACM, la FMC sempre s’ha posicionat en destacar el paper important del municipalisme en la gestió d’aquests fons. Explica que es va arribar recentment a un acord “històric” de totes les entitats municipalistes i partits polítics per tal que els 3 mil milions d’euros plantejats pel Govern espanyol es repartissin seguint criteris que permetessin que tots els municipis se’n beneficiessin. El problema és que els diners d’Europa encara no s’han concretat gaire i caldrà seguir-hi insistint.

Una altra qüestió plantejada és que els fons “Next Generation” han de sevir per definir un model de societat futura. Ara mateix, diu, “els alcaldes tenen una postura semblant a la d’anar a la mar a pescar els diners d’Europa, i això no hauria de ser així”. Creu que “no s’han d’improvisar projectes per anar a captar diners”, sinó que caldria “marcar un bon full de ruta conjunt i que els diners ajudin a projectes de les ciutats i viles que volem tenir en el futur”.

Els alcaldes tenen una postura semblant a la d’anar a la mar a pescar els diners d’Europa, i això no hauria de ser així. Cal més coordinació

El moderador demana a Miquel Puig si pot ajudar-nos a plantejar les grans xifres del que representen els Fons “Next Generation”.

Miquel Puig explica que:

– Europa va decidir dedicar 750 mil milions d’euros a la recuperació.

– D’aquests, 150 mil milions s’assignen a Espanya.

– D’aquests, uns 76 mil milions són en concepte de donatiu o de subvenció a fons perdut. La resta seria un préstec a retornar.

– El govern espanyol ha dit que, per ara, aspira a captar els 76 mil milions abans que s’acabi la legislatura. Quant a la part del préstec ja ho decidirà el següent govern.

– En l’any 2021, els Pressupostos Generals de l’Estat recullen ja una tercera part dels 76 mil milions, que en són aproximadament 27 mil.

– Dins d’aquests 27 mil, uns 24 mil són pròpiament els que estan assignats a l’anomenat fons de resiliència i sostenibilitat. Un 10% d’aquests diners (2,4 milers de milions) serien administrats per part dels ajuntaments.

– Fent els càlculs, això representa més o menys que cada ajuntament rebria uns 50 euros per any per cadascun dels seus habitants.

El moderador pregunta si hi ha projectes que ja s’hagin presentat o aprovat.

Miquel Puig diu que els Pressupostos Generals de l’Estat són molt detallats en quant al destí d’aquests diners i que cada ministeri en té compromesa una part en temes concrets. No obstant, la Generalitat, a través del seu comitè d’experts (del que Puig forma part) ha identificat alguns projectes estratègics pel país. Igualment ho han fet diversos ajuntaments.

Diu Puig que ara la qüestió és veure quin marge de maniobra tindrà Catalunya per fer valdre aquests projectes triats o bé admetre els que els ministeris han definit. I tot té a veure amb el Govern de Catalunya que s’està conformant. Si el nou Govern té definides unes prioritats sobre el que cal fer amb aquests diners, aleshores haurà de negociar amb l’Estat per defensar-les. Si no té prioritats, aleshores no hi haurà altre remei que acceptar el que el ministeri ha definit.

Puig recorda que actualment hi ha al Parlament grups polítics més i menys partidaris de negociar amb Madrid. També diu que alguns ajuntaments, individualment, i degut a les seves grans dimensions, podrien tenir alguna interlocució amb Madrid. En tot cas, és una qüestió política.

El moderador pregunta als dos alcaldes com veuen aquesta qüestió.

Lluis Soler diu que seria bàsic que tots els municipis compartissin la mateixa missió i que el cert és que tant el pla de l’Estat com el document de la comissió d’experts de la Generalitat estan ben alineats amb l’agenda municipalista catalana en tant que persegueixen el mateix: una economia pròspera i digitalitzada, una inclusió i cohesió social i una acció en quant al canvi climàtic.

Altra cosa és que hi ha una manca de concreció en totes aquestes planificacions. El risc, diu, és que després calgui anar massa ràpids i amb corredisses i que alguns ajuntaments en quedin fora. Per exemple, diu, alguns ajuntaments voldrien ja endegar certes transformacions turístiques i, malgrat que la Generalitat ho veu amb bons ulls, la secretaria d’Estat competent ho ha denegat recentment.

El risc de la manca de concreció actual és que després calgui anar massa ràpids en la concessió dels fons i que alguns ajuntaments en quedin fora

Soler diu que criteris com el número d’habitants, o els imports mínims dels projectes a presentar poden ser llindars que podrien excloure molts projectes i cal buscar un equilibri entre els projectes i els municipis beneficiaris. El fet que ara mateix no tinguem un Govern constituït tampoc hi ajuda, reconeix.

Alex Garrido es mostra d’acord amb l’opinió i recorda la importància del principi de subsidiarietat de les administracions municipals, que són la trinxera de les necessitats de la ciutadania. Diu que la recuperació post-pandèmia serà local o no serà.

Explica que els municipis, sols, potser no tenen capacitat de negociació. Però el cert és que tots els municipis es van posar d’acord unànimement per demanar que els diners europeus els arribessin d’una manera no condicionada. Creu també que aquests fons europeus han d’ajudar a superar el tradicional “municipalisme de campanar” d’altres èpoques, en què es decidien projectes a curt termini amb l’objectiu de seduir els votants en la següent legislatura. Ara cal tenir una visió distinta, de territori, de buscar aliances entre municipis amb l’objectiu de generar ocupació i cohesió social, perquè la crisi ha afectat els sectors més vulnerables de la societat.

Aquests fons europeus han d’ajudar a superar el tradicional municipalisme de campanar d’altres èpoques, en què es decidien projectes a curt termini amb l’objectiu de seduir els votants en la següent legislatura

El moderador pregunta si, amb aquests fons europeus, hi ha una oportunitat d’impulsar uns determinats sectors productius per damunt d’altres.

Miquel Puig diu que sí i que, de fet, en això ha consistit l’exercici de selecció de projectes. Explica que hi ha sectors molt importants com l’automòbil o la indústria càrnica, que generen moltíssima riquesa al país, però que ara mateix pengen d’un fil. L’automòbil, per la qüestió dels vehicles elèctrics i el càrnic perquè fins ara hem estat fent la vista grossa a l’impacte ambiental que causa sobre els aqüífers. En tot cas, ambdues indústries hauran de canviar en els propers anys si volem que segueixin sent sostenibles. El mateix diu de la petroquímica de Tarragona, quan a Europa es vol que no hi hagi emissions de CO2 en els propers anys.

I, d’altra banda, hi ha sectors molt prometedors en els que s’ha apostat en els darrers anys: tecnologia punta, recerca, startups, xips d’altes prestacions, economia circular, tecnologia quàntica… Diu que cal apostar per salvar la indústria del present i promoure la del futur.

El moderador pregunta si ja hi ha hagut empresaris que han anat a demanar ajuts de “Next Generation” als ajuntaments.

Lluis Soler: diu que hi ha moltes persones que comencen a preguntar, certament. Però com que encara falta que el pla espanyol s’aprovi per part de la UE i que es concretin els requisits i les línies beneficiàries, encara no es pot donar resposta. L’expectativa, no obstant, és molt gran. Es demana una rapidesa en la concreció.

Alex Garrido: es manifesta en el mateix sentit. A Manlleu i comarca ja hi ha moltes preguntes també en aquest sentit i les respostes són les dites per Soler.

Garrido diu que el futur més immediat del país passa també per una major cooperació entre els sectors públic i privat i que caldrà reforçar aquestes aliances.

El moderador pregunta si el suport d’ERC al govern municipal d’Ada Colau a Barcelona també integra la possible destinació dels fons europeus.

Miquel Puig, com a regidor que és de l’Ajuntament de Barcelona diu que hi ha un “diàleg fluid”, certament, entre ambdues formacions, tot i que s’esperen més concrecions.

El moderador pregunta si els convidats consideren que una de les prioritats més urgents del nou Govern de la Generalitat hauria de ser la de gestionar l’estratègia al voltant d’aquests fons.

Alex Garrido respon afirmativament.

Lluis Soler diu que el Govern provisional està atenent les emergències tan com pot, però que un Govern nou i estable aniria molt bé. Diu que des de l’ACM els preocupa molt que hi hagi pobles que esperin rebre diners i que no se’ls pugui concretar res. “Tots recordem”, diu, “la mala experiència del Fondo Estatal de Inversión Local” en què es van fer moltes inversions de curt termini sense resultats transformadors.

El moderador pregunta al Sr. Puig si aquests fons europeus tenen prou en compte el rescat de les persones que passen per situació de risc d’exclusió.

Miquel Puig diu que els diners generalment s’assignen a objectius concrets i que els fons “Next Generation” serveixen per respondre a necessitats infraestructurals “dels nostres fills, però no de les nostres”. En aquest sentit aclareix que la Unió Europea ha tingut dues grans actuacions. La primera és la de permetre als estats europeus d’endeutar-se sense límit i a discreció i que això permet ajudar les situacions personals concretes. La segona és la d’alliberar tots aquest diners dels fons europeus per a construir l’economia del futur. Puig creu que val la pena no mesclar els objectius.

El moderador pregunta als dos alcaldes si han pogut alliberar els romanents municipals disponibles d’una manera eficaç a Deltebre i a Manlleu.

Lluis Soler diu que a Deltebre estan en el procés de fer-ho i que estan analitzant-ho tot per reclamar que es puguin fer servir els romanents més enllà dels exercicis 2020 i 2021. També admet que emprar romanents pot complicar la sostenibilitat de les hisendes locals en el futur.

Alex Garrido també està d’acord amb la idea de fer que els romanents es puguin fer servir més enllà de 2021, perquè creu que ara toca ser expansius i potenciar l’activitat econòmica. Explica que és molt dur veure les viles i ciutats amb els comerços tancant i que cal destinar-hi diners, tot i que és conscient que ja no es generaran tants diners com abans.

El moderador pregunta al Sr. Puig si creu que el procés d’aplicació als fons Next Generation serà gaire complicat, un cop concretats.

Miquel Puig diu que no ho creu, perquè els ministeris estan interessats en adjudicar-los i les convocatòries i licitacions hauran de ser molt semblants a les de sempre, per tant no hi ha gaire possibilitat d’innovar.

Igualment, l’economista fa dos pronòstics. Un és que s’ha dit que molts d’aquests diners se’ls acabaran quedant les empreses de l’IBEX-35. Puig diu que no ho creu, perquè la quantitat és realment massiva i això és impossible. L’altre pronòstic és que hi haurà corredisses contínues, perquè caldrà assignar els diners en un termini determinat i les convocatòries seran molt i molt urgents.

Finalització del debat

El moderador agraeix totes les intervencions i preguntes del públic i dona per acabat el debat.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.