Carme Miró

Alcaldessa d'Anglesola

Escala en Hi-fi

“Es terrible que hi hagi pobles o amb una hora de metge a la setmana, o sense caixers”

Carme Miró lamenta la “soledat” dels ajuntaments davant les administracions superiors
0
6237

A la comarca de l’Urgell visitem el poble d’Anglesola. Carme Miró va revalidar el càrrec d’alcaldessa la primavera passada. Avui ens explica les seves inquietuds i projectes.

Des de 2011 vostè ha estat implicada en la vida política municipal. Què li ha aportat aquesta vivència personalment?

He conegut molta gent. I m’ha encantat. M’ha agradat molt veure que aprens de les persones, que la gent confia en tu i que et demana consell… I també he hagut d’aprendre a comptar fins a deu. Potser és cosa de l’edat, però he après a asserenar-me. Ho porto millor ara que no pas quan tenia vint anys.

He hagut d’aprendre a comptar fins a deu. Potser és cosa de l’edat, però he après a asserenar-me

Quin diria que és el seu estil de fer política o de fer d’alcaldessa?

Som un equip de sis persones. Som súper-treballadors, perquè fem moltes coses i som molt inquiets. Sempre n’hi ha un o altre que està proposant coses a fer i som molt actius. Pensem més en l’activitat que en la gran política institucional. Jo crec que la política és estar per la gent i treballar pel poble.

Jo crec que la política és estar per la gent i treballar pel poble

Li hem demanat unes fotografies de la seva vida. Ens les pot explicar?

N’he triat una de quan era joveneta, quan participava a les caramelles. He estat sempre vinculada a les activitats del poble. I les caramelles és una d’aquelles coses que es van perdent, però que jo recordo d’una època molt bonica.  

L’altra és de quant unes quantes persones joves del poble vam ser seleccionades per anar a fer les anelles dels jocs olímpics l’any 1992. Va ser un orgull poder-hi anar.

I alguna més recent, relacionada amb l’alcaldia?

La del dia de la presa de possessió, l’11 de gener del 2018.

Quin tipus de municipi és Anglesola i què el fa ser diferent de la resta?

Nosaltres tenim 1.400 habitants i una mida molt correcta. El poble està ben ubicat, a una hora de Barcelona de la platja, i a i mitja hora de Lleida o Igualada. Tenim l’autovia i no podem demanar més. Si ens cal quelcom, anem a buscar-ho a Tàrrega i no patim les aglomeracions de les ciutats.

La gent és molt autòctona, i els que venen de fora s’adapten molt bé. Tenim una escola que ja és gran i que ha deixat de ser una ZER fa uns quatre o cinc anys. Ara tenim 150 alumnes i, en resum, som un poble que té de tot: alimentació, esports… Fins i tot treball.

Res de dolent?

Res de dolent. Tot ens ve de cara.

Com diria que són els anglesolins i les anglesolines? Hi ha un teixit associatiu rellevant?

Aquí hi ha molt de teixit associatiu. No obstant, ens passa una mica com a tot arreu: les persones que participen són sempre les mateixes. De 1.400 habitants, potser hi ha un 8% de persones que tiben del carro. La resta s’hi van afegint i, d’aquesta manera, les activitats que fem es van omplint.

Però depèn una mica dels temps que vivim. La gent d’avui s’aixeca al matí, miren el mòbil i diuen: “què fan avui?” i aleshores decideixen si els interessa o si es queden a casa. Antigament, la gent deia: “si hi ha quelcom que es fa al poble, s’hi ha d’anar”. Ara tenim tant de ventall, que els nens i nenes poden fer moltes activitats: coral, bitlles, club esportiu, futbol sala i futbol de gespa, AMPAS, llar d’infants… Fins i tot un escala en Hi-Fi molt potent, per a totes les edats, que celebrem un cop l’any i que tota la comarca ens ve a veure, perquè ho fem molt bé.

Aquí hi ha molt de teixit associatiu. Però, com a tot arreu, les persones que participen són sempre les mateixes

Quins indrets emblemàtics destacaria?

Tenim Can Gasol, una casa pairal i autònoma, que antigament tenia tots els serveis que podia necessitar una família i que hem recuperat des de l’Ajuntament. També tenim el Museu del Carro, al Sindicat, que és on hi guardem els estris de la festa dels Tres Tombs, que ens ha posat al mapa.

Finalment, tenim el convent dels Trinitaris, que està molt malmès, però del que estem mirant de recuperar la història. I un castell de propietat privada.

Quina situació econòmica té l’Ajuntament?

Prou bona. Ara tenim un deute viu proper al 15%. Amb el PUOSC vam demanar un préstec per fer el pavelló i potser hem augmentat l’endeutament real fins al 25%. Però estem totalment sanejats.

Quina ha estat la prioritat del seu govern? Han aconseguit els objectius que tenien?

Quan vaig entrar al govern municipal, la prioritat era la de tenir el control de l’aigua i de l’aigua de boca. El 2015 havíem començat a treballar en un pantà, que volíem ampliar fins a 14 milions de litres, per poder donar servei d’aigua de boca. Vam tenir algun ensurt i vam preveure la possibilitat d’evitar-ne d’altres per garantir l’abastiment d’aigua.

Finalment, el 2019 vam acabar el pantà i mai més ens ha faltat aigua de boca. Si ens falta ara serà perquè no plou i no ens arriba aigua des del canal. A banda d’això, hem anat arreglant un carrer cada any.

Com és el seu equip de govern? I quina és l’estructura de l’Ajuntament?

Tinc la sort de comptar amb un equip que em dona tranquil·litat. D’una banda tinc un constructor, que entén d’obres i que té una visió de l’obra que es pot fer. A més és molt treballador i té molt de cap. També tenim una enginyera industrial-química, que coneix molt bé els temes de medi ambient. Una altra persona és especialista en turisme i li agrada molt la cultura i el patrimoni. Tenim un pagès que coneix tot el que cal saber de la terra i, finalment, una persona que està molt sensibilitzada amb el tema dels serveis socials. Tots opinem de tot.

Creu que hi ha una bona comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans?

Aquí entra molta gent cada dia i se senten molt còmodes. Quan jo era a casa meva em pensava que l’Ajuntament era un lloc on hi havia gent que treballava, però que no tenia massa a veure amb la meva realitat. Potser hi ha aquesta sensació encara, però un cop hi ets, t’adones que la feina que fan és per a la gent del municipi, per donar-los solucions.

La relació amb la ciutadania és molt correcta. Amb tot, és difícil apropar l’Administració al dia a dia de la gent.

La relació amb la ciutadania és molt correcta. Amb tot, és difícil apropar l’Administració al dia a dia de la gent

Quin ha estat el seu millor i pitjor moment al capdavant de l’alcaldia?

De bons n’hem tingut molts. Personalment, recordo un episodi en què vam poder ajudar una noia que patia maltractament. Li vam donar un espai per poder viure, i oportunitats per tornar als estudis. Actualment ha pogut refer la vida, malgrat que lluny. Ho lideràvem entre uns quants de l’Ajuntament.

En quant a mals moments, em recordo de la COVID. Ens van avisar que necessitaven la residència municipal per posar-hi avis. La teníem tancada, perquè encara no l’havíem obert. Era una residència petita amb 11 llits, ubicada ben bé al mig del poble. En aquells moments inicials, la única cosa que sabíem era que no volíem tenir la COVID al poble.

Quins són els principals projectes que tenen en marxa ara mateix?

Ara mateix estem posant en marxa una planta fotovoltaica de 130 kilowatts damunt del poliesportiu. Precisament vam avançar el PUOSC per poder col·locar-hi una teulada on acollir la planta i així donar energia a tots els edificis municipals. Tenim un PUOSC del 2026 concedit per la Generalitat, però no podíem esperar fins aleshores, perquè teníem un sostre d’uralita amb el que no podíem treballar.

Així que el proper projecte, que hem de licitar, perquè ja el tenim, és la fotovoltaica damunt de la teulada. I ben aviat començarem a obrir un dels carrers del poble, per verificar que no hi hagi cap fuita d’aigua. També pensem fer algun projecte cultural bonic, i la remodelació de l’Ajuntament.

I quan es troben altres alcaldes i alcaldesses, en què coincideixen reivindicar…

Doncs coincidim en la soledat que tenim els ajuntaments. D’aquí en amunt, no hi ha ningú. Estem sols. El Consell Comarcal sí que hi és, clar, però perquè està format pels municipis. Sort en tenim que ens gestiona els serveis socials, els urbanístics, la brossa… Però qualsevol cosa que puguem tenir als ajuntaments, de seguida se’ns fa una problemàtica. Si som quatre persones, ho hem de fer tot entre nosaltres, perquè no podem incrementar la plantilla.

I d’altra banda, la burocràcia. Se’ns mengen a paperassa. Tenim els mateixos problemes nosaltres que un de 200 habitants o, que un de 18.000. Ostres, no pot ser. Ens hem volgut embarcar en la transparència, que està molt bé, però que ens endarrereix molt. Ens fa ser lents i poc eficaços.

Amb els alcaldes de la zona coincidim en la soledat que tenim els ajuntaments. D’aquí en amunt, no hi ha ningú. Estem sols

Des del Govern se’ls escolta gaire als Ajuntaments?

No ho sé. Sé que fan les lleis en despatxos de Barcelona que no coneixen la realitat del municipi. Ni de la comarca d’Urgell, que no ha de ser la mateixa que la que tenen a l’Anoia. I això no es té en compte, però les lleis són generals i iguals per a tothom. Entenc que hi hagi d’haver marcs comuns, però després hi ha d’haver excepcions: no ens poden tractar a tots per igual, perquè no ho som. Ni el territori, ni les persones.

Que hi hagi pobles sense caixers automàtics, o que tinguin el metge només una hora a la setmana… Ostres, és terrible. Ens deixen molt sols. I la gent van a queixar-se a l’Ajuntament i amb raó. Si jo pogués, els ajudaria, però no soc pas Sanitat. Això sí: si gastem una mica més de l’aigua que toca, aleshores es recorden de posar-nos la multa. I, mireu, nosaltres fa molts anys que paguem el cànon de l’aigua a l’ACA, però la depuradora encara no ha arribat. Truquem i truquem, però no està previst. I el pagès la necessita, i el municipi. Però ens diuen que no està previst. L’Administració és un transatlàntic. I canviar qualsevol coma o paràgraf del text és complicat. De vegades et desanima. Més tard, ja se’t passa.

Això sí: si gastem una mica més de l’aigua que toca, aleshores es recorden de posar-nos la multa

Carme Miró és enginyera industrial i, professionalment, ha estat sempre vinculada al món de l’empresa. Actualment ho és al sector de l’energia fotovoltaica i és especialista en Clima en una empresa privada. El 2011 va entrar de forma casual en política, primer com a regidora de Cultura i Ensenyament i, des de 2015, com a alcaldessa de la vila. Sempre ha estat una persona activa i implicada en la vida cultural i associativa de la localitat.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: No llegeixo massa. Però una filla d’Anglesola ha publicat el llibre “L’ull fosc dels gira-sols”.
  • Una pel·lícula? “Els ponts de Madison”. Soc molt romàntica.
  • Una cançó: “Purple Rain”, de Prince.
  • Un plat de cuina: Els caragols.
  • Una beguda: El gin-tònic.
  • Un país: Qualsevol dels nòrdics. Encara no els he visitat.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer: Molts viatges. Recordo quan vaig anar a Praga.
  • El que més valora d’una persona: La sinceritat.

Anglesola

A la comarca d’Urgell, molt ben connectat per l’A2 i la comarcal C-53, de Tàrrega a Balaguer, hi trobem el municipi d’Anglesola, de 1.350 habitants. La vila es dedica, primordialment, a l’activitat agrària. Regada pel Canal d’Urgell, aquesta activitat es basa en la fruita, l’hortalissa i el blat de moro a diferència d’altres paisatges propers, més centrats en el secà. L’activitat ramadera també aporta molt de valor a l’economia local.

Segons la història no oficial, el topònim podria derivar del nom “Ecclesiola”, església petita, que podria ser l’origen d’una comunitat medieval. Dels temps antics s’han conservat diversos edificis com ara els porxos del carrer Major, la mateixa església de Sant Pau de Narbona, les restes del castell local i l’Espai del Carro, on s’hi guarden els estris de la tradicional festa dels Tres Tombs.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.